Lluís Feliu
15 de juliol de 2011 16:07 h
Amb el CAT a la matrícula
Hi h qui pss vergony cd vegd que surt d’Europ i h de portr un pssport que no estim ni vol que el representi. Hi h qui pss un ml tràngol cd vegd que en el seu vehicle hi veu l “E” d’Espny en comptes d’un “CAT” de Ctluny. F nys que les mtrícules dels cotxes ctlns vn deixr de portr el distintiu provincil per portr l’esttl. S’hn fet cmpnyes per posr el CAT sobre l E però no hn prospert del tot j que lguns policies, l mjori espnyols, hn interpost denúncies per “mnipulr l mtrícul”.
Llegir-ne més
22 comentaris
Josep Huguet
15 de juliol de 2011 10:50 h
La clau de la transferència tecnològica
Abns-d'hir vig ssistir convidt l col·locció de l primer pedr del nou edifici del Centre Tecnològic de Mnres (CTM). No és l'únic bon notíci de les drreres setmnes relciond mb els centres tecnològics de Ctluny, que mostren l culminció de l'post decidid per ells que vm fer l drrer legisltur i en prl·lel mb l'elborció del Pcte Ncionl per l Recerc i l Innovció. Hem llegit notícies sobre noves edificcions de Cetems de Mtró i noves línies de recerc; sobre l fusió mb Ascmm del centre tecnològic eroespcil per gfr mss crític; de l creixent presènci de Leitt en l'àmbit biotecnològic; de l'linç mb grn potencil entre el Centre Tecnològic de Nutrició i Slut de Reus, l Fundció Alíci (gstronomi mb DO i slut) del Bges i el CEMTA (tecnologi limentàri) de Giron, etc.
Llegir-ne més
Màrius Viella
15 de juliol de 2011 00:28 h
Compta amb la traca final
Compt mb l trc finl. El suggeriment que feu el Conseller Men , que tindri d’nr compnyt de l supressió de Consells Comrcls , Diputcions i d’Agències Ctlnes de serveis com l’ACA i d’ltres que nomes xuclen de l Generlitt , es un relitt que no es pot menysprer; s’h cbt els temps de les vques grsses , i el que s’h de fer es un reprtiment de l riques , que no vol dir que el veí tingui de donr-me res , sinó, que s’hn de rebixr els beneficis dels productors i de l’hor fcturd , per ugmentr el consum , i d’quest mner potencir els llocs de trebll , que el ml noment progrés perjudict mb l’excés de producció , que ningú s’h preocupt d’obrir mercts en els pïsos subdesenvolupts , en que l mquinri es un element desconegut , i l’igu un llmí necessri per tothom i l gn l grn riques .
Llegir-ne més
Francesc Bellmunt
14 de juliol de 2011 20:01 h
El pecat Junqueras
Si com sembl hi h un mjori disposd donr-li un mrge l cndidt Junquers cldrà que quest mjori militnt reflexioni sobre el seu discurs i bns de consolidr quest mrge de confinç mb un decidid post electorl, per ell i l Mrt Rovir l pròxim congrés d'ERC, mirr d'ssimilr un trnnà políticment més complex del que prent. Per no reduir tot plegt un pssr el ml tràngol, cldri fer-ne l'esforç. No n'hi h prou mb l'trcció que gener el model forml del cndidt, un model d'inspirció frnklinin mb mneres tolstoines.
Llegir-ne més
Ferran Latorre
14 de juliol de 2011 09:37 h
Serà per la llengua? Quina llengua?
A Snt Pol de Mr, succeïx un ltr vegd un d'quelles incongruències històriques, rrel l sentènci del Tribunl Superior de Justíci de Ctluny contr el reglment intern de l'Ajuntment, en el cs de l llengu h utilitzr en l sev redcció. L'exregidor del grup de no dscrits, Enrique Abd, l 2009 v presentr-ne un demnd de mner conjunt mb quell identitt ,que f unes setmnes de l mà de l'Alici Snchez Cmcho, v presentr-hi un ltr demnd per estblir l'educció bilingüe Ctluny. Els éssers neofrnquistes, de Convivènci Cívic Ctln d'en Cj & Amics S.
Llegir-ne més
Oriol Junqueras
14 de juliol de 2011 08:00 h
Lideratge individual i col·lectiu
Us reprodueixo l'rticle publict l núm. 1410 del setmnri El Temps del 21 de juny de 2011 Sovint, els ctlns ens lmentem de no tenir uns líders prou qulificts per guir-nos enmig de les incerteses que, un supost destí cruel i cpriciós, sembl obstint obsequir-nos. Tnt és ixí que, en referènci lgun dels episodis més tristos del nostre esdevenir històric, el mteix Ferrn Soldevil ens h definit com “poble dissortt”. I, sens dubte, en ocsions, les nostres circumstàncies hn estt certment dissortdes.
Llegir-ne més
Josep Maria Loste
13 de juliol de 2011 22:02 h
L’admirable i pedagògic exemple de Moritz
Desprès de tntes notícies i esdeveniments negtius en relció mb el ctlà i l normlitzció lingüístic, f goig consttr que existeixen empreses privdes, hi h encr molt societt civil, que es mull fvor de l llengu. En quest sentit, m’estic referint l’empres productor de cerveses Moritz, l qul h dont un dmirble, mgnífic i pedgògic exemple de ptriotisme cívic i estimció per l llengu , tot fent rribr un mpoll de cerves etiquetd en ctlà cd prlmentri europeu del Prlment europeu Brussel•les .
Llegir-ne més
Cesc Batlle
13 de juliol de 2011 11:09 h
La fal·làcia del full de ruta
(Publict "El Punt" el 12-Jul-11) Sovint es senten veus ben intenciondes (l mjori) que reclmen un full de rut cp l independènci, que diri què hem de fer cd cruïll, i diuen que, no tenir-lo, és un mostr de l flt de credibilitt del projecte. Ben l contrri, quest dèri no és més que un distrcció. D'un bnd, qun un pís s'independitz, les conseqüències cuen pel seu propi pes: reprtiment d'infrestructures, de deutes mb les institucions interncionls, etcèter... Un cop l independènci es mterilitz, tot i tothom pression i trebll per tl de que l seprció de béns es fci de l form més ràpid i endreçd possible (els bncs volen sber qui hn de cobrr què; les multincionls volen sber qui grntirà l continuïtt dels contrctes; etcèter) i que tot pugui tornr rutllr sense entrebncs.
Llegir-ne més
Xavier Diez
13 de juliol de 2011 10:25 h
De desobediències fiscals i pressions negociadores
El discurs del cinquntè niversri d’Òmnium Culturl, com er d’esperr, portà un propost interessnt de desobediènci fiscl. Er previsible. Després del protgonisme ssolit en l mnifestció del 10-J, l’entitt presidid per Muriel Csls hvi de tornr cptr l’tenció mediàtic i no decebre quells qui, des de l’orfndt de l polític, esperen un men de lidertge cívic per les trnsformcions rdicls que requereix el nostre pís. Tnmteix, més enllà del titulr, l fctibilitt de “coordinr” un men de desobediènci fiscl, com ein de pressió per ssolir el tn nhelt concert econòmic, és prou discutible.
Llegir-ne més
Joan Lladonet
12 de juliol de 2011 21:37 h
Poden esser vexats els vexadors?
Jordi Cñs demnrà o h demnt l Prlment que l Generlitt retiri totes les subvencions públiques Òmnium Culturl per unes declrcions que h fet l sev president, Muriel Csls, TV3, sobre els pres que demnen l’ensenyment en cstellà. Assegur que questes declrcions vexen quests pres. Amb ixò qued ben clr que el Sr. Jordi Cñs no té l més mínim ide sobre l’ensenyment i l’prenenttge que es relitzen qulsevol escol o és un person contràri l normlitzció de l llengu ctln.
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
23
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs