21 de juliol de 2011 11:15 h
Imginu-vos que us obliguen viure mb un lleonet nount, que serà l’únic compnyi que tendreu, però us diuen que en esser dult us menjrà, perquè és un devordor de persones. Alimentreu el lleó perquè en esser dult us devori o deixreu que es mori de fm r que és petit? L respost és òbvi si no voleu esser devort per quest fer. Teniu l vostr imginció i l vostr intel·ligènci per enginyr-vos per cercr i trobr un ltre tipus de compnyi. Doncs, sembl que quest imginció i quest intel·ligènci fll ls polítics que governen en l’ctulitt.
Llegir-ne més
20 de juliol de 2011 12:45 h
Article publict quest setmn l Setmnri L Direct El 15-M em v engnxr mentre imprti un ssigntur on repssv llò tn espuri noment Trnsició. L csulitt, més, fei que estigués preprnt un edició d’un conjunt d’rticles preguts l revist Cudernos de Ruedo Ibérico dels nys setnt on, des de l més bsolut dissidènci, es denunciv els engnys i prnys del procés, tot exposnt lgunes profecies com l privtitzció de les Cixes o l’hegemoni de l bnc en les decisions governmentls, o es deixv ben clr que un dels objectius de les trnsformcions polítiques vers un democràci de bix qulitt consisti desrmr qulsevol indici de protecció lborl.
Llegir-ne més
20 de juliol de 2011 11:40 h
En quests moments es tendeix confondre l’nomend “desfecció polític” mb l síndrome del ctlà clprt; és dir, els greus problemes sociolborls, de l quotidinitt vitl, que pteix l gent, els quls es poden cronificr i esdevenir un terrible síndrome d’Estocolm. En quests moments de greus dificultts, grn prt de l ciutdni es veu clprd pel seu futur immedit . L qüestió trnscendeix els problemes polítics o l ml gestió dels nostres governnts. Ar i quí, mb un 20% d’tur i mb unes perspectives brutls de regressió socil i, fins i tot, de possibles supressions slvtges de drets fonmentls, el ciutdà ctlà es trob molt tblt i, mss vegdes, oblid el seu horitzó ( l sev consciènci ) lingüístic i ncionl .
Llegir-ne més
20 de juliol de 2011 09:49 h
Qun ser president del govern vol dir lluitr, diàriment, contr les envestides de l’oposició i hver de ptir per si et clven un punyl per l’esquen els teus propis fidels, signific que s’h de plegr. De fet, Zptero es trob com els ntics emperdors romns, expenses d’un guàrdi pretorin que no sp si li és fidel o, si més no, que sp que té elements contesttris i que el volen veure mb el cp terr (polític, s’entén). A més més, que l situció interncionl no l’jud i l’Europ de dues velocitts h cbt consttnt que Espny està l cu, per molt que f nys lgun president (mic de Rupert Murdoch, no ho oblidem) es cregués que el pís teni cert poder estructurl.
Llegir-ne més
19 de juliol de 2011 23:00 h
No, no és que hgi començt l tempord no, sinó que quest és un post extr de l drrer i no ps el primer de l proper, com podrien pensr erròniment els nostres seguidors hbituls que j coneixen com funcionem cl Rivl Petit. No sé si m'explico...el cert però, és que l’nterior post Zombies, on el tovrich Popot ens presentv el tn espert i clrivident resum de tempord, hvi de ser el drrer post del RP bns de començr les tn nheldes i merescudes vcnces. Circumstàncies sobrevingudes fn necessri que vui publiquem quest extr post per explicr les peripècies del vídeo que vm penjr SANDRUSKU ANNO I, post nterior l d’en Popot, on vi vídeo fèiem un resum lterntiu de l primer tempord d’en Sndrusku l mteix temps que seguíem prcticnt i profundint en quest formt després d'hver fet unes modestes primeres incursions mb els vídeos llig i Mou Wrs.
Llegir-ne més
19 de juliol de 2011 11:41 h
Sempre he penst i considert que les opinions fltdes d'rgumentri són les cusnts de les ignoràncies i els sense sentits que un societt rrib vomitr; són, prdoxlment, unes enemigues tèrboles que un democràci civilitzd pot tenir. L'opinionitis és l'estt on l turb i el popultxo s'hi sent més còmode, és on el populisme s'hi bellug com peix l'igu, és un mnifestció ml entes que els rcionlistes excerbts i els pologetes dels drets sense límits defensen sense sber el ml que provoquen l bonhòmi i l intel·ligènci socil.
Llegir-ne més
19 de juliol de 2011 08:00 h
Us fig mns l'rticle publict per l'Associció Ctln de Prems Grtuït l'bril del 2011 sobre el clàssic de terror El vmpir més conegut de l històri és el Dràcul de l’escriptor irlndès Brm Stoker (1897). Sigui com sigui, les seves rrels es remunten ben lluny en el temps, i el seu ntecedent més clr és El vmpir de l’escriptor nglès John Willim Polidori (1819). Polidori er el metge del poet nglès Lord Byron, i tots dos vn coincidir l’estiu del 1816 Ginebr mb el mtrimoni Shelley (formt pel filòsof i poet romàntic Percy Bysshe Shelley i l sev don Mry).
Llegir-ne més
18 de juliol de 2011 22:01 h
Dimecres es posv l primer pedr del nou edifici del Centre Tecnològic(CT) de Mnres. Aquest notici se sumv d’ltres que hn protgonitzt diferents centres els drrers temps. ASCAMM(Cerdnyol) que h fusiont mb el CT eorespcil (Cstelldefels), LEITAT (Terrss)que s’expndeix en l’àmbit bio, CETEMSA (Mtró) que estren edifici, CENTA(Giron) que s’li mb ALICIA(Bges) i el CT nutrició i slut (Reus). No és csulitt. Els CT es troben en un posició de trductors entre el món de l’empres i el de l ciènci que es troben mss llunyts.
Llegir-ne més
18 de juliol de 2011 17:07 h
No és difícil llor l polític ctul de l cerveser Moritz. Represent l’excepció ctln l norm de l’empresrit complext ctlà que trct de semblr bo per tl de no incomodr l’utoritt competent, que sol ctur mb un incompetènci econòmic destcd. No es trct només de l sev inequívoc defens del ctlà, des del primer moment de l sev resurrecció, de l qulitt del producte o de les seves cretives cmpnyes publicitàries de bix cost i extrordinri ressò. Hi h molt més. Un de les vergonyes històriques del nostre pís fou l llrg tendènci l col·lborcionisme (qun no protgonisme) mb el frnquisme de l grn burgesi ctln.
Llegir-ne més
18 de juliol de 2011 09:42 h
L clor i les vcnces permeten, per uns dies, lterr l'ordre de les preocupcions. Anr tot el di mb pntlons curts, smrret i sndàlies sembl que dissip, esveix i desdibuix els greus problemes que, direct o indirectment, tot ciutdà pteix. Tot és un mirtge. Amgr el cp sot l'l, o drrer d‘un sngri o d'un rrós ml cuint peu de pltj no h estt mi un bon solució. Les grns qüestions pendents, com que no coneixen vcnces, nirn fent el seu cmí i esperrn trïdorment el retorn dels estiuejnts per recordr tots ells el temps perdut.
Llegir-ne més
