Josep Huguet
29 de juliol de 2011 13:32 h
Emocions al Pirineu
Mlgrt l bon tempord turístic que es preveu, s'h de continur impulsnt el cnvi de model cp l turisme sostenible. Agfem de mostr el Pirineu. Qun es v fer el pl per nlitzr el futur del turisme de neu, senstment j es v prlr de turisme de muntny. Perquè el primer objectiu és desestcionlitzr i no dependre de fctors climàtics. I ixò implic el fctor identitri. Som l gent, l nostr cultur, històri, gstronomi, llegendes, litertur, mner de viure i de ser les que cben de donr un vlor únic i diferencil l cpcitt d'trcció que puguin tenir les nostres terres.
Llegir-ne més
Un comentari
Vicenç Marquès i Sanmiquel
29 de juliol de 2011 11:38 h
Sense campanes de 12 de la nit a 8 del matí a Sant Mori
Es frà més ml ls 166/170 hbitnts de Snt Mori(Alt Empordà) l deixr de tocr les cmpnes des de les dotze de l nit fins les vuit del mtí, que no ps ls qutre glifrdeus torrcollons pix pins que, sense ró, s’hn queixt l propietri de l’únic estbliment hostler del poble, conseguint d’quest, que el Tribunl Superior de Justíci de Ctluny ordeni el silenci de les cmpnes en les hores citdes en el títol d’quest rticle. Tmbé s’hi h ben lluït quest tribunl! Aquest tribunl, no en té ni punyeter ide del què són per un poble com quest, i ltres semblnts, les cmpnes i els seus esperts sons, que mrquen el di di i hor hor del poble.
Llegir-ne més
Rival Petit
28 de juliol de 2011 23:18 h
Del museu a la presó
El Rivl Petit torn interrompre les seves merescudes vcnces per tl de cel·lebrr l condemn l'exPresident del Brç, José Luis Núñez, sis nys de presó. Evidentment, el RP no cel·lebr ps ni les seves ctucions, ni l condemn, ni que s'rrossegui pel fng el nom del Brç després dels èxits bssegdors de Lport en els àmbits esportiu, socil i econòmic. El que cel·lebr el RP és que l condemn hgi estt en un tribunl espnyol i no ps un tribunl qtrí, on prtir dels sis nys l'ombr que li hn cigut l pecident t'ssocien uns flexibles i tolernts treblls forçosos, segons el codi penl decidit, en el nom de Déu, per S Altes l'Emir.
Llegir-ne més
Alfons López Tena
28 de juliol de 2011 14:00 h
La proclamació de la independència: aspectes legals (nacionals i internacionals)
El reconeixement del dret de les ncions l independènci i l consolidció d’un jurisprudènci que l’vli h experimentt un evolució polític i jurídic durnt el psst segle. Aquest n’és un concis nàlisi. Trdicionlment hi h hgut un lligm clr entre l fronter polític dels estts i l fronter de l sev ctivitt econòmic, de tl mner que els límits de l primer mrcven els límits de l segon. Aquest lligm er l bse dels grns imperis colonils i de l lògic de l’gregció de territoris per prt d’estts que spirven un hegemoni primer regionl i després mundil.
Llegir-ne més
Josep Maria Loste
26 de juliol de 2011 20:02 h
Cal perseverar en la unitat política i social
A hores d’r ens trobem en un moment històric interessnt, però molt contrdictori. El pís cd cop v dquirint més consciènci ncionl, les enquestes diuen, per primer cop, que l’independentisme és mjoritri; encr que, per ltr bnd, ptim un crisi ,econòmic i socil, sense precedents; i, el més greu de tot, el suport l governbilitt de l’executiu de l Plç de Snt Jume, l’exerceix un forç polític que h inicit un ofensiv en mjúscules contr l llengu ctln, rreu dels Pïsos Ctlns. Vivim un situció molt complex, mentre els qui pretenen l’nihilment, sense embuts, de l nostr nció tenen “l pell pel mànec”, el moviment sobirnist i/o independentist no cb de mdurr i continu molt frgmentt.
Llegir-ne més
beatlescat
26 de juliol de 2011 19:28 h
EXPOSICIÓ ‘BEATLES ON BOOKS’
Fins el proper dia 7 d’agost es pot visitar a la Sala d’Exposicions del Consell Municipal de l’Estartit (Girona, Costa Brava) l’exposició ‘Beatles On Books’ que aplega prop de 250 llibres dedicats als Beatles i als seus membres de manera individual. L’exposició forma part de la col·lecció de Josep Maria Francino i es va inaugurar amb motiu de la sisena edició del festival ‘Beatles Weekeend’, el més destacat festival dedicat al grup que se celebra a Catalunya.
Llegir-ne més
Carles Gil
26 de juliol de 2011 10:06 h
Carta oberta a Chicho Lorenzo
Bon di Sr. Chicho Lorenzo, desprès de llegir totes les bestieses que h dit, l’únic que puc pensr es que el psst cp de setmn v inhlr mss benzin i encr v un mic col·loct, es molt fàcil prlr de temes que vostè desconeix, j que per molt que visqui ses illes no deixr de ser un immigrnt que un di v rribr un nou lloc per fer-se un futur, on crec que no l’hn trctt tnt mlment i que mb l lluit diàri com qulsevol pre per fer relitt els somnis del seu fill, l finl el trebll h dont el seus fruits i l’ctulitt gudeix de tenir tot un cmpió en motociclisme.
Llegir-ne més
Joan Lladonet
25 de juliol de 2011 22:14 h
Una hora més d’estudi és pitjor per a l’alumnat de primària que una hora menys
Di 11 de desembre de 2009, un rticle publict Indirecte i titult Prlem de clendris i horris escolrs, escrivi les prules següents: “El primer cnvi d’horri es v relitzr f uns nys, qun es v fegir un sisen hor l’horri de primàri. Aquest hor no és ni er necessàri. Cinc hores de dedicció plen l’prenenttge escolr són més que suficients, l sisen hor és molt necessàri per complementr l formció for de l’horri escolr. Aquí, les Illes, f qurnt o cinqunt nys s’utilitzv quest hor com repàs, s’llrgv un hor més, i es cobrv.
Llegir-ne més
Joan Camp
25 de juliol de 2011 14:00 h
Publicitat en català: qui paga, mana?
El 30 de novembre de 2004, el Govern ctlà v publicr un cord de govern on 's'exigirà l’ús del ctlà en les empreses que contrcti o subvencioni l Generlitt'. Segons quest cord, L Generlitt voli fomentr l'ús de l llengu ctln profitnt l forç que té l'dministrció ctln com comprdor. Això significv, per exemple, que tots els productes que compressin els hospitls o les escoles públiques, especilment els limentris, hurien d'estr etiquetts en ctlà. Aquest cord posv en pràctic l teori que diu que les empreses no se solen mullr mss fvor de l llengu ctln fins que no se'ls toc un mic l butxc.
Llegir-ne més
Màrius Viella
25 de juliol de 2011 12:51 h
La meva opinio de La Bisbal d'Emporda
L mev Opinió de L Bisbl d’Empordà L Bisbl d’Empordà , el poble de les cent xemeneies i les mil incoherències, fou durnt molts i molts nys el grn consumidor dels productes que es generven les Gvrres , sot l intel·ligènci dels propietris i menestrls convertits en jrdiners, tenint cur de l’profitment del sotbosc i de les plntes que cd ny se’n fei un tri , i que es destinv per proporcionr l’energi que l industri de ceràmic i de terriss de L Bisbl necessitv per el seu desenvolupment, fins que el petroli, el gs i el plàstic vren cnvir el rumb industril i econòmic , provocnt un revolució industril rreu, que no tothom v sber profitr.
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs