6 d'agost de 2011 10:03 h
El Cp de l’Esglési Ctòlic, Benet XVI, visitrà Mdrid del 18 l 21 d’gost d’enguny. Aquest visit, és un visit turístic que en Benet XVI trit pel simple desig de pssr tres dies d’esbrjo Mdrid i per tnt s’ho pgrà de l sev butxc, o ve convidt pel clero espnyol representt pels de l Conferènci Episcopl? Deu ser segur l segon opció de l pregunt en qüestió, perquè he llegit no sé on, que l visit de tres dies del màxim mndtri de l’Esglési Ctòlic Mdrid, diuen que costrà 50 milions d’euros! De ben segur que quest quntitt deu ser un quntitt estimtiv, perquè tl com v succeir en l’nterior visit ppl, el pressupost es v disprr stronòmicment.
Llegir-ne més
5 d'agost de 2011 21:52 h
El primer bteri dels Betles Pete Best tindrà un crrer l sev ciutt. El govern municipl de Liverpool h decidit dedicr-li un crrer després de l cmpny generd internet que h plegt més de 10.000 dhesions. Tot i que no és hbitul que es dediqui un crrer un person viv, l’juntment de Liverpool h vlort l contribució de Pete Best l ptrimoni musicl de l ciutt. ‘Pete Best Drive’ s’obrirà l proper primver, un cop finlitzin les obres d’urbnitzció d’un nov zon residencil prop dels cmps d’entrenment d’un dels equips de futbol locls, l’Everton, West Derby.
Llegir-ne més
5 d'agost de 2011 20:22 h
Amb el di boig d'especulció sobre el deute on drrer de grèci, Portugl I Irlnd, estn cient Espny i Itàli, i comencen bixr el pendent Bèlgic i Frnç, crec que s'impos un demnd serios dels ciutdns per què Europ i els seus Estts es decideixin regulr el món finncer i de les compnyies que diuen vlur-lo. Si Europ no s'impos trslldnt el seu model regultori d'èxit l governnç de l globlitt, estem condemnts retornr ls inicis del cpitlisme sense entrnyes, terreny dobt per sectes poclíptiques i prtits messiànics i utoritris versió tenyid de roig o de blu Notíci sobre un ONG per controlr els desficcis finncers http://www.
Llegir-ne més
5 d'agost de 2011 10:06 h
F un eston que per un emissor de ràdio he escoltt que un person contestv el següent un pregunt del periodist que fei l'enquest i demnv opinió sobre el tem de l'ctul trsbls de Rodlies RENFE Brcelon-Snts i entorn: «Em poso trebllr les set del mtí, i mb quests cnvis cd di rribo trd l fein». Fotre! Aquest person no deu conèixer l frse "llevr-se més d'hor"! A mi que no em vingui mb punyetes, que si f trd l fein és ben bé perquè vol! Un mic de scrifici durnt 23 o 24 dies, no supos cp enrenou per ningú, ni que fos l'hivern.
Llegir-ne més
4 d'agost de 2011 17:50 h
Els meus lectors hbituls j coneixen l mev nul·l trnsigènci dvnt el neoliberlisme privtitzdor. Sóc contrri què els béns, serveis i recursos públics quedin l'lbir dels interessos privts. M'vlen els millors teòrics (lmenys els únics que fn servir rguments) i les trumàtiques experiències del "cpitlisme rel". Ar bé, tot norm té un excepció. I, tot i les meves conviccions republicnes, sí estri d'cord privtitzr un cos (i que mi ningú h gost plntejr) Per què no privtitzem l monrqui? De fet, result un despes insostenible (entre 9-10 milions d'euros nuls mb ltres que no ho sbem) d’cord mb criteris econòmics.
Llegir-ne més
4 d'agost de 2011 11:08 h
Vull posr en evidènci que l repressió lingüístic que efectu el PP les Illes Blers i l Pís Vlencià és mjor que l que vren començr fer durnt el segle XVIII, Felip V i Crles III, si comprm les situcions de cd èpoc que són totlment diferents. Abns dels decrets de Nov Plnt, que es vren publicr entre 1707 i 1716, els cstellns eren estrngers ls Pïsos Ctlns. Un dels problemes per ocupr llocs l’dministrció públic er el desconeixement de l llengu ctln i cp interès, com r, prendre-l.
Llegir-ne més
3 d'agost de 2011 21:07 h
Qun un Estt és incpç de ser solvent mlgrt viure durnt nys de l'espoli sistemàtic d'un prt del seu territori rribnt-ne provocr el seu endrreriment econòmic i qun h estt el principl receptor de fons europeus és que ens trobem dvnt un Estt políticment fllit. Un estt on les seves clsses dirigents prctiquen polítiques de modernitzció sense desenvolupment i pliquen polítiques desincentivdores de l inicitiv i l cretivitt fvor del clientelisme i l subordinció és millor que es descomposi j que és incpç de reinventr-se.
Llegir-ne més
3 d'agost de 2011 19:08 h
Difícil d’entendre Molt Honorble President i Benvolgut Sr. Artur Ms: Un cop mes, soc Màrius Viell de L Bisbl d’Empordà , que no puc deixr pssr per lt el meu desencís , que suposo que tmbé deu ser el de molt gent , qun tinc les mns l’informe mèdic , per gestionr d’invlides per tl d’conseguir el distintiu per posr l cotxe i poder utilitzr les plces d’prcment reservdes quest col·lectiu , que no es prou reconegut, i que l mobilitt es un greu problem.
Llegir-ne més
3 d'agost de 2011 17:49 h
Els diris esportius lideren el rànquing de mitjns de comunicció de Ctluny mb més followers Twitter. Aquest és un rànquing dels comptes principls dels diris impresos i digitls, les emissores de ràdio i televisió, les publiccions periòdiques i les gències de notícies de Ctluny. El diri generlist mb més seguidors és l'Ar, mentre que l primer emissor de ràdio és RAC1 i, lògicment, TV3 regn entre les televisions. El portl 3ct24 encpçl el top dels mitjns digitls, ACN destc entre les gències i Enderrock entre les revistes en ctlà.
Llegir-ne més
3 d'agost de 2011 14:32 h
El número 213 de l revist MOJO dedic el seu reporttge de portd l ‘Resurecció de Pul McCrtney’ mb motiu de l recent reedició dels seus discos ‘McCrtney’ i ‘McCrtney II’. En un entrevist exclusiv Pul McCrtney repss l sev trjectòri musicl post-Betles i el procés de grvció dels dos discos, l composició dels temes i, fins i tot, l sev detenció l Jpó per possessió de mrihun. L’entrevist s’compny mb un llist elbord per destcts persontges del món de l músic (Brin Wilson, Elvis Costello, Greil Mrcus, entre d’ltres) mb els ’50 motius per estimr Pul McCrtney’.
Llegir-ne més
