4 d'agost de 2011 11:08 h
Vull posr en evidènci que l repressió lingüístic que efectu el PP les Illes Blers i l Pís Vlencià és mjor que l que vren començr fer durnt el segle XVIII, Felip V i Crles III, si comprm les situcions de cd èpoc que són totlment diferents. Abns dels decrets de Nov Plnt, que es vren publicr entre 1707 i 1716, els cstellns eren estrngers ls Pïsos Ctlns. Un dels problemes per ocupr llocs l’dministrció públic er el desconeixement de l llengu ctln i cp interès, com r, prendre-l.
Llegir-ne més
3 d'agost de 2011 21:07 h
Qun un Estt és incpç de ser solvent mlgrt viure durnt nys de l'espoli sistemàtic d'un prt del seu territori rribnt-ne provocr el seu endrreriment econòmic i qun h estt el principl receptor de fons europeus és que ens trobem dvnt un Estt políticment fllit. Un estt on les seves clsses dirigents prctiquen polítiques de modernitzció sense desenvolupment i pliquen polítiques desincentivdores de l inicitiv i l cretivitt fvor del clientelisme i l subordinció és millor que es descomposi j que és incpç de reinventr-se.
Llegir-ne més
3 d'agost de 2011 19:08 h
Difícil d’entendre Molt Honorble President i Benvolgut Sr. Artur Ms: Un cop mes, soc Màrius Viell de L Bisbl d’Empordà , que no puc deixr pssr per lt el meu desencís , que suposo que tmbé deu ser el de molt gent , qun tinc les mns l’informe mèdic , per gestionr d’invlides per tl d’conseguir el distintiu per posr l cotxe i poder utilitzr les plces d’prcment reservdes quest col·lectiu , que no es prou reconegut, i que l mobilitt es un greu problem.
Llegir-ne més
3 d'agost de 2011 17:49 h
Els diris esportius lideren el rànquing de mitjns de comunicció de Ctluny mb més followers Twitter. Aquest és un rànquing dels comptes principls dels diris impresos i digitls, les emissores de ràdio i televisió, les publiccions periòdiques i les gències de notícies de Ctluny. El diri generlist mb més seguidors és l'Ar, mentre que l primer emissor de ràdio és RAC1 i, lògicment, TV3 regn entre les televisions. El portl 3ct24 encpçl el top dels mitjns digitls, ACN destc entre les gències i Enderrock entre les revistes en ctlà.
Llegir-ne més
3 d'agost de 2011 14:32 h
El número 213 de l revist MOJO dedic el seu reporttge de portd l ‘Resurecció de Pul McCrtney’ mb motiu de l recent reedició dels seus discos ‘McCrtney’ i ‘McCrtney II’. En un entrevist exclusiv Pul McCrtney repss l sev trjectòri musicl post-Betles i el procés de grvció dels dos discos, l composició dels temes i, fins i tot, l sev detenció l Jpó per possessió de mrihun. L’entrevist s’compny mb un llist elbord per destcts persontges del món de l músic (Brin Wilson, Elvis Costello, Greil Mrcus, entre d’ltres) mb els ’50 motius per estimr Pul McCrtney’.
Llegir-ne més
2 d'agost de 2011 22:00 h
L unitt es construeix en bse generositt i sense deixr ctius pel cmí. “Elisend Pluzie Mdrid, Jon Rido Brcelon i Oriol Junquers cndidt l Generlitt” Com sps soc membre des de f molt de temps d’quest històric prtit, necessri i imprescindible pel pís, per fer possible el nostre lliberment ncionl. No vull res, tnt sols el millor per ERC, per ixò trenco el meu silenci dvnt els tristos esdeveniments que s’estn produint i que ens poden conduir situcions de risc. Oriol, crec que ets l person idòni i necessàri per recuperr ERC, tens l preprció i l vàlu per fer-ho possible, és el que vol l bon gent, des dels nostres militnts molts dels intel·lectuls més nostrts, tmbé líders d’ltres formcions independentistes i institucions; des d’en Ferrn Requejo, en Slvdor Crdús, en Josep Mri Terricbrs, en Jon Crretero, o l’Uriel Bertrn, ixí com, l Muriel Csls i en Jordi Port, per posr un exemple entre molts, però sobretot és el que vol l mjori dels independentistes d’quest pís, que tenen clr que sense ERC no conseguirem l’lliberment ncionl.
Llegir-ne més
2 d'agost de 2011 16:27 h
En són molts i vn més. L sev veu inintel·ligible resson lt i greu. Trguem-nos el brret i el que clgui dvnt quests nous àrbitres de l’elegànci que, mb les seves omnipresents i inevitbles notes sincopdes, trnsmuten les fronteres de l’educció, el protocol i les relcions socils en tots els esdeveniments lúdics i rtístics. Aprteu les critures. Són... els tossuts. Per ser un tossut no cl posseir cp requisit especil. És indiferent l’edt, el gènere, l rç, l creenç o l religió. Només és necessri tenir l sensibilitt i l generositt suficients per comprtir les virtuoses tonlitts de l tos mb ls pcients compnys de loclitt.
Llegir-ne més
2 d'agost de 2011 10:52 h
Com poden voler riure’s de l Llei existent i dels ciutdns d’quest terr? De quin mner cnlitzen el seu odi viscerl l llengu pròpi de les Illes? Dirn que no l’odien, però se sp que hi h consellers del Govern que ho hn mnifestt públicment i es not l sev influènci sobre els ltres, que són incpços de defensr l relitt. Aprofiten les mentides enverindes del temps de l dictdur per continur embullnt els seus votnts. No els interess sortir de l ignorànci i intenten desfer tot l pu i convivènci que s’h construït en els drrers trent nys i escig.
Llegir-ne més
2 d'agost de 2011 09:09 h
Fór bo sber, què s’inventri el Govern de l Generlitt per fer diners, si tots els conductors i conductores de Ctluny o que són de for però pssen per Ctluny, complissin rigorosment les limitcions de velocitt. En qutre dies hurien de treure els rdrs perquè no en frien ni cinc de clix. A més més, si tothom nés l velocitt que en tot moment recorden les plques de velocitt màxim utoritzd, seri un cos circultori. Cl veure les quilomètriques cues que es formen en segons quines entrdes nuclis urbns, qun es pss de mntenir un velocitt regulr de 100 o 90 per hor, 50 o 40, tot i estnt d’cord en que no s’h de circulr bojment per dintre de les ciutts i pobles.
Llegir-ne més
1 d'agost de 2011 18:37 h
El concepte que es té de les vcnces, o fer vcnces, sempre, crec, h nt lligt mb el concepte trebll o trebllr. O més ben dit i potser més entenedor, vol dir que si es trebll, de dotze mesos que té un ny, un d'quests mesos es pot dedicr, trnquil·lment, fer vcnces per reposr dels onze trebllts, vegdes molt durment. L fmíli reil espnyol trebll durnt onze mesos (hi h qui diu que deu) durment, perquè hgin de fer un mes, o més, de vcnces i precisment en un plu de Mllorc? Qunts nys f que dur l brom? No poden fer vcnces en el mteix plu de L Zrzuel dont que el desgst físic i mentl durnt l'ny no és tnt com ens volen fer creure? Per ltre bnd, l'encr President del Govern centrl, en Rodríguez Zptero, h espert que Jun Crlos I estigués de vcnces Mllorc per nr-li portr el «pltet», o sigui posr-lo l corrent del per què i el com h nt l'ny i el per què i el com d'vnçr les eleccions generls l 20-N (vj un dt de trir tmbé quest! No podi hver trit el 13 o el 27? Sembl tlment com si tinguessin gnes de que hi hgi un ltr involució semblnt o igul l del 36.
Llegir-ne més