Màrius Viella
11 d'agost de 2011 22:46 h
Don DINERO
Don “DINERO” Benvolgud Mri Tres, en respost l seu comentri vers el meu punt de vist plsmt en l’rticle titult “Visc el Cpitlisme”, no voldri pensr que vostè est stisfet de com estn funcionnt els pïsos en generl , que com en molts csos s’h pogut comprovr que els membres destcts de llurs governs s’hn enriquit mb l’jut dels grns empresris , i dels presidents i directors de grns bncs ; es de suposr que ni vostè ni jo , per mes plntejments que donéssim conèixer i que de ben segur que un mjori de l societt que te problemes per rribr cp de mes provri , ningú que en pogués sortir perjudict permetrien ser exposts ; personlment he expost en moltes ocsions, que un mner de sortir de crisi l nostre pis, es renbibilitzr els 3000.
Llegir-ne més
3 comentaris
Xavier Ginesta
11 d'agost de 2011 15:10 h
Abans París, ara Londres... i llavors?
Primer Prís, r Londres... Buf, quin por! Amb pocs nys de diferènci, dues de les grns metròpolis europees hn vist com els seus brris perifèrics quedven plens de flmes i l’nrqui er l conduct de bon prt dels seus ciutdns, l mjori d’origen humil o immigrnt. J he llegit diversos rticles que comenten que les cuses d’quest situció no es troben en un únic fet, que hi h un component conjunturl (l mort del jove de 29 nys, Mrk Duggn) però que estructurlment tmbé hi h elements que ens fn pensr que les coses no funcionen bé.
Llegir-ne més
Jordi @JordiOA
11 d'agost de 2011 09:47 h
La cara oculta de la democràcia plural espanyola
F uns mesos v hver-hi un reform de l llei orgànic de règim electorl (LOREG) provd l gener mb els vots de PSOE i PPi mb el suport de CiU i PNB que v pssr pràcticment despercebud i que bàsicment diu: Els prtits, federcions o colicions que no hgin obtingut representció en cp de les cmbres en l convoctòri nterior necessitrn les signtures d'lmenys un 0,1% dels electors inscrits l cens electorl de l circumscripció per l qul es vulguin presentr. Cp elector no podrà prestr l signtur més d'un cndidtur.
Llegir-ne més
Joan Puig i Cordon
9 d'agost de 2011 23:00 h
Posa`t el CAT, insubmissió a l’E
El govern de Ctluny v instr ls seus ciutdnes i ciutdns ser bons ptriotes, ens v demnr que poséssim el CAT tpnt l’E les mtricules, molt gent j ho h fet. Ar result que lgunes policies municipls, lguns mossos d’esqudr, l Gurdi Civil i lgunes utoritts del nostre mteix pís, s’hn revoltt i cstiguen les persones ptriotes que segueixen les indiccions del Govern de Ctluny. Honorbles senyors Homs i Puig que hem de fer? El Govern pens fer lgun cos pels bons ciutdns que els fn cs? O, potser, pens pctr un mtricul de dues pàtries mb el PP? Si us plu senyors Homs i Puig només demnem coherènci i que neu per fein, que és trd i vol ploure, r més que mi: pos’t el CAT, insubmissió l’E.
Llegir-ne més
Josep Maria Loste
9 d'agost de 2011 19:56 h
El CAT i la mortificació política
No s’entén que l’equip de govern de l’Ajuntment de Figueres no hgi cceptt l propost d’ERC, ICV i l CUP , consistent en posr l’dhesiu del CAT l flot de vehicles dels consistori. No s’entén, que desprès que el portveu del Govern de l Generlitt, el Sr. Homs, fes un crid posr el CAT tots els vehicles, r un juntment importnt com el de Figueres, mb un mjori bssegdor de CiU, s’hi oposi. Considero que en quest cs s’huri d’hver tingut més “mà esquerr” i s’hgués hgut d’hver plicr un cert mgnnimitt.
Llegir-ne més
Màrius Viella
9 d'agost de 2011 18:41 h
Visca el Capitalisme
Visc el Cpitlisme Amb un grn preocupció cbo de llegir un rticle l diri ARA ,”Visc el Cpitlisme”, del novell periodist (30nys), Àlex Font Mnte, que de ben segur que encr no tingut temps d’hver d’estlvir res , perquè el seu mon cpitlist li permet i li pg el temps i els comentris , que menystenen ls que estn en situció de màxim pobres , i ls milions de ciutdns d’rreu del mon , que per culp d’ideòlegs com ell, vn per el cmí que els pot portr l mrginció i l provocció de conflictes com els que en quests moments , s’estn produint Londres i ltres cpitls d’Anglterr, que de ben segur que el problem encr no començt escltr, però que es evident que s’està inflnt , i que l’esclt serà de dimensions de difícil dignòstic, si tenim en compt els diferents punts en que l fm , l pobres , i l indignció, j començ mostrr que j n’hi h prou d’explotció humn i discriminció socil.
Llegir-ne més
Xavier Diez
9 d'agost de 2011 13:31 h
Motí a Londres
Personlment, el multiculturlisme sempre m’h semblt un mner fin de dir “sigueu diferents, que ixí nosltres seguirem mnnt”. I ben bé és ixí, cr només quells que renuncien ostensiblement bon prt de les seves trdicions, pràctiques i creences són cpços d’ssolir, occident i mb prou feines, un esttus i trcte igulitri. L mner, doncs, mb què es trct l diferènci ls pïsos nglosxons, és l guetitzció l bse de l piràmide socil, l’expulsió l perifèri del sistem i de l’imginri col·lectiu.
Llegir-ne més
Bernat Calbetó
9 d'agost de 2011 10:47 h
El Ter literari
Clus de cs, un petit moneder, càmer de fotos... quests són els objectes que un un vig dipositnt l’interior de l’lforj subjectd l mnillr de l biciclet. En quest ocsió però, hi huré de deixr prou espi per tres llibres: Mletes perdudes de Jordi Puntí, P negre d’Emili Teixidor i Posei Complet de Miquel Mrtí i Pol. Tres obres concebudes per escriptors nscuts tocr del Ter (Mnlleu i Rod de Ter), influencits pel curs pust de les seves igües i els seus esplendorosos i sinuosos mendres.
Llegir-ne més
Jordi @JordiOA
9 d'agost de 2011 02:00 h
En Justo Molinero també vol decidir
Qunts empresris s’trevirien dir públicment prules com questes? Tenim dret decidir, hòsti! Ctluny només serà lliure, qun tingui llibertt finncer Durn diu que CiU h slvt Espny, doncs no l slvem tnt, j que no ens estimen O que retregui que prtits ctlns quí fcin un cos i Mdrid, voten un ltr Segurment ben pocs i encr serien menys els que s’trevirien dirigir-les directment l mteix Jordi Pujol, president d’un formció polític que està governnt l Generlitt i moltes ciutts de Ctluny.
Llegir-ne més
Josep Maria Loste
8 d'agost de 2011 20:02 h
Europa, l’economia arbitrària i la política
Vivim temps durs i injustos, d’un incertes molt remrcble, que ens boquen un pessimisme eixorc. Dvnt d’quest situció - mb molt de consens polític i ciutdà -ens cl un blindtge socil europeu, per tl de fer front l ferocitt i l irrcionlitt dels mercts finncers. Europ necessit, urgentment, dotr-se d'estructures polítiques, com cl, per tl de domesticr l brr lliure que represent l'especulció finncer elevd l'enèsim potènci . Ar i quí cl més Europ i més economi productiv i cívic . Ens trobem en uns moments de voltilitt extrem (polític, econòmic i socil) molt perillos, en què els “professionls” de l desestbilitzció podrien profitr-se, per tl d’intentr imposr unes reformes rdicls (que en el fons són terribles contrreformes regressives).
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs