12 d'agost de 2011 18:00 h
Els drets lingüístics són els “drets d’un comunitt lingüístic poder orgnitzr l sev vid públic, cívic i oficil en l llengu pròpi dins del territori considert trdicionlment com seu. No es trct, doncs, dels drets dels individus com éssers ïllts, sinó d’quelles grnties necessàries per ssegurr l’existènci de l comunitt, de l cohesió en un determind llengu.” (Definició extret del Diccionri de Sociolingüístic de Frncesc Ruiz, Ros Snz i Jordi Solé).
Llegir-ne més
12 d'agost de 2011 17:37 h
Setze nys sense tornr trepitjr Londres dón perspectiv sobre els cnvis experimentts un ciutt que es prepr per ls Jocs Olímpics de 2012. I com totes, tot evolució té les seves llums i les seves ombres. L’historidor londinenc, recentment despregut, Tony Judt, tot fent blnç de l sev biogrfi, enyorv un cpitl ngles, potser més sòrdid i gris de postguerr, enfront l creixent despersonlitzció d’un ciutt que, si bé cprv creixentment els recursos de tot el Regne Unit, hvi nt deixnt clpes de desigultts i frctures culturls creixents entre l lluïssor dels nous brris luxosos ls Docklnds i l progressiv «gentrificció» de prts de l’Est End, White Chpel o Cndem.
Llegir-ne més
12 d'agost de 2011 15:45 h
Compnys, diversos militnts i simptitznts d’Esquerr m’heu contctt (per Fcebook, e-mil i telèfon) per sber si hvíem fet un colició per Mdrid mb Regrupment i Democràci Ctln, tl com inform –incorrectment- E-notícies. Us vull explicr que no hem obert cp procés d’questes crcterístiques. El meu compromís i el de l futur Executiv d’Esquerr és teixir complicitts mb tots els ctors polítics, socils i civils que comprteixin un dels nostres tres objectius irrenuncibles: l llibertt de Ctluny, l’Estt del Benestr i l igultt d’oportunitts, i els vlors republicns.
Llegir-ne més
11 d'agost de 2011 22:46 h
Don “DINERO” Benvolgud Mri Tres, en respost l seu comentri vers el meu punt de vist plsmt en l’rticle titult “Visc el Cpitlisme”, no voldri pensr que vostè est stisfet de com estn funcionnt els pïsos en generl , que com en molts csos s’h pogut comprovr que els membres destcts de llurs governs s’hn enriquit mb l’jut dels grns empresris , i dels presidents i directors de grns bncs ; es de suposr que ni vostè ni jo , per mes plntejments que donéssim conèixer i que de ben segur que un mjori de l societt que te problemes per rribr cp de mes provri , ningú que en pogués sortir perjudict permetrien ser exposts ; personlment he expost en moltes ocsions, que un mner de sortir de crisi l nostre pis, es renbibilitzr els 3000.
Llegir-ne més
11 d'agost de 2011 15:10 h
Primer Prís, r Londres... Buf, quin por! Amb pocs nys de diferènci, dues de les grns metròpolis europees hn vist com els seus brris perifèrics quedven plens de flmes i l’nrqui er l conduct de bon prt dels seus ciutdns, l mjori d’origen humil o immigrnt. J he llegit diversos rticles que comenten que les cuses d’quest situció no es troben en un únic fet, que hi h un component conjunturl (l mort del jove de 29 nys, Mrk Duggn) però que estructurlment tmbé hi h elements que ens fn pensr que les coses no funcionen bé.
Llegir-ne més
11 d'agost de 2011 09:47 h
F uns mesos v hver-hi un reform de l llei orgànic de règim electorl (LOREG) provd l gener mb els vots de PSOE i PPi mb el suport de CiU i PNB que v pssr pràcticment despercebud i que bàsicment diu: Els prtits, federcions o colicions que no hgin obtingut representció en cp de les cmbres en l convoctòri nterior necessitrn les signtures d'lmenys un 0,1% dels electors inscrits l cens electorl de l circumscripció per l qul es vulguin presentr. Cp elector no podrà prestr l signtur més d'un cndidtur.
Llegir-ne més
9 d'agost de 2011 23:00 h
El govern de Ctluny v instr ls seus ciutdnes i ciutdns ser bons ptriotes, ens v demnr que poséssim el CAT tpnt l’E les mtricules, molt gent j ho h fet. Ar result que lgunes policies municipls, lguns mossos d’esqudr, l Gurdi Civil i lgunes utoritts del nostre mteix pís, s’hn revoltt i cstiguen les persones ptriotes que segueixen les indiccions del Govern de Ctluny. Honorbles senyors Homs i Puig que hem de fer? El Govern pens fer lgun cos pels bons ciutdns que els fn cs? O, potser, pens pctr un mtricul de dues pàtries mb el PP? Si us plu senyors Homs i Puig només demnem coherènci i que neu per fein, que és trd i vol ploure, r més que mi: pos’t el CAT, insubmissió l’E.
Llegir-ne més
9 d'agost de 2011 19:56 h
No s’entén que l’equip de govern de l’Ajuntment de Figueres no hgi cceptt l propost d’ERC, ICV i l CUP , consistent en posr l’dhesiu del CAT l flot de vehicles dels consistori. No s’entén, que desprès que el portveu del Govern de l Generlitt, el Sr. Homs, fes un crid posr el CAT tots els vehicles, r un juntment importnt com el de Figueres, mb un mjori bssegdor de CiU, s’hi oposi. Considero que en quest cs s’huri d’hver tingut més “mà esquerr” i s’hgués hgut d’hver plicr un cert mgnnimitt.
Llegir-ne més
9 d'agost de 2011 18:41 h
Visc el Cpitlisme Amb un grn preocupció cbo de llegir un rticle l diri ARA ,”Visc el Cpitlisme”, del novell periodist (30nys), Àlex Font Mnte, que de ben segur que encr no tingut temps d’hver d’estlvir res , perquè el seu mon cpitlist li permet i li pg el temps i els comentris , que menystenen ls que estn en situció de màxim pobres , i ls milions de ciutdns d’rreu del mon , que per culp d’ideòlegs com ell, vn per el cmí que els pot portr l mrginció i l provocció de conflictes com els que en quests moments , s’estn produint Londres i ltres cpitls d’Anglterr, que de ben segur que el problem encr no començt escltr, però que es evident que s’està inflnt , i que l’esclt serà de dimensions de difícil dignòstic, si tenim en compt els diferents punts en que l fm , l pobres , i l indignció, j començ mostrr que j n’hi h prou d’explotció humn i discriminció socil.
Llegir-ne més
9 d'agost de 2011 13:31 h
Personlment, el multiculturlisme sempre m’h semblt un mner fin de dir “sigueu diferents, que ixí nosltres seguirem mnnt”. I ben bé és ixí, cr només quells que renuncien ostensiblement bon prt de les seves trdicions, pràctiques i creences són cpços d’ssolir, occident i mb prou feines, un esttus i trcte igulitri. L mner, doncs, mb què es trct l diferènci ls pïsos nglosxons, és l guetitzció l bse de l piràmide socil, l’expulsió l perifèri del sistem i de l’imginri col·lectiu.
Llegir-ne més