Joan Tardà
17 d'agost de 2011 22:18 h
Marina Llansana l’encerta
Reconfort llegir, mlgrt un cert endrreriment perquè pregué el di 15, un mgnífic rticle signt per l benvolgud compny Mrin Llnsn l diri Ar en què sot el títol Què hi hem d’nr fer, Mdrid? rebl el clu tnt en l denúnci del llstimós rol polític dels ncionlistes ctlns i del PSC (els uns lliurts l trdicionl pper lobbist de certs interessos econòmics Mdrid i els ltres inutilitzts en viure segrestts per l dependènci orgànic l PSOE) com en l demostrció de com és d’estèril per ls interessos ncionls de les clsses populrs ctlnes el discurs dels sectors independentistes que promouen l no concurrènci en les eleccions esttls.
Llegir-ne més
Cap comentari
Oriol Junqueras
17 d'agost de 2011 16:00 h
CiU s’equivoca col·locant Duran de cap de llista a Madrid
Aquestes són les declrcions que he fet vui l Universitt Ctln d'Estiu (UCE), Prd. Junquers: ‘CiU s’equivoc col·locnt Durn de cp de llist Mdrid’ El cndidt l presidènci d’ERC consider que l figur de Durn i Lleid obstculitz un front comú de les forces sobirnistes com el que es duu terme Europ mb CiU, ERC i ICV Prd, 17 d’gost del 2011. El cndidt l presidènci d’Esquerr, Oriol Junquers, h firmt vui, en el mrc de l Universitt Ctln d’Estiu (UCE), que l voluntt d’ERC és crer un front comú de les forces sobirnistes Mdrid per tl de defensr concertdment els interessos dels ctlns.
Llegir-ne més
Sergi Barragan
17 d'agost de 2011 10:14 h
Que no s´hi ha de anar a fer a Madrid?
L pròxim trdor l’estt el qul domin l nostr nció h convoct unes eleccions on estem cridts les urnes per escollir l nov composició de les corts. El debt dintre l’independentisme “residul segons lguns” torn ser com f 4 nys si l’ independentisme h de concórrer questes eleccions. I, dic que torn ser, j que segons lgun hipotètic ex-diputd i ex-portveu d’lgun hipotètic prtit independentist quest debt j huri d’estr supert, i titll d’independentistes “residuls” els quins generen quest debt.
Llegir-ne més
Josep Huguet
16 d'agost de 2011 18:57 h
lumpenconsumidors
Cremr cotxes i squejr botigues de mrc i les dels utònoms molts d'ells immigrnts no es justific només pel frcàs del multiculturlisme i per les retlldes socils ni l distànci entre rics i pobres. Oimés qun entre els ssltnts s'hn detectt presènci multiètnic i multiclssist. Els fets de Grn Bretny crec que posen sobre l tul problemes més profunds. El sostre del mirtge consumist de les societts de merct que encr bsen l felicitt només en l possessió de béns, qun Europ, per l nov correlció econòmic mundil j no li tocrà liderr l riques l món.
Llegir-ne més
Xavier Ginesta
16 d'agost de 2011 15:28 h
Bonet, que no coneixies Anglada?
Escoltv durnt l’informtiu migdi unes declrcions de l’exportveu de Pltform per Ctluny (PxC) Slt, Crles Bonet, que dei que “inicilment creien que trvés d’quest prtit podríem millorr l convivènci l municipi”. Sembl un brom de ml gust, coneixent l’ideòleg del moviment, que Bonet justifiqui l sev vinculció mb PxC d’quest mner. PxC no h estt mi un prtit que hgi busct l millor de l convivènci, ni Vic ni enlloc. Ans l contrri, que els que som d’Oson coneixem les dinmitdes que Josep Angld h deixt nr l ple de l’Ajuntment de l cpitl en contr dels immigrnts.
Llegir-ne més
Josep Maria Loste
15 d'agost de 2011 22:33 h
Visca Lloret de Mar i la Costa Brava
Cl trencr un llnç fvor de Lloret de Mr. Aquest mgnífic poblció de l Selv Mrítim té molts encnts i mervelles nturls, com per exemple els jrdins de Snt Clotilde. El problem ru en què hi h un ofert d'oci mss concentrd en un lloc molt determint. De tot mner, cl començr redreçr el model turístic, no només de Lloret sinó de tot l Cost Brv i tot el pís en generl. A prtir d'r Lloret, i per extensió tot l Cost Brv, hn de promoure de debò un turisme mb veritble vlor fegit. Cl nr l’rrel del problem : un cnvi de model ( no és fàcil curt termini, però cl tirr-lo endvnt mb consens i voluntt polític) que incentivi els vlor utòctons dels nostres pobles i del territori en el seu conjunt.
Llegir-ne més
Xavier Diez
14 d'agost de 2011 19:40 h
Adéu a l'humanisme
V ser un ministre lborist del govern de Tony Blir qui qüestionà l idoneïtt de seguir sufrgnt mb fons públics els estudis humnístics. No resultv productiu, l seu prer, pgr lgú per, posr un exemple, estudir l’escriptur cuneïforme, nlitzr les portcions filosòfiques de Shopenhuer o esbrinr les cuses de l decdènci de l’imperi romà. Tot plegt no es pot comprr mb les recerques en els models mtemàtics que permeteren l producció escl industril dels bons escombrri, o els estudis econòmics requerits per qulsevol indocumentt que trobi fein en un gènci de qulificció.
Llegir-ne més
Eric Herrera
14 d'agost de 2011 13:00 h
L'emprenedoria, una realitat
A vegdes els tòpics, diferènci dels somnis, es fn relitt; Ctluny podeu estr segurs que en tenim un que f nys i pnys que dur exemplificnt perfectment quest combinció vegdes perillos. Aquest, no és cp ltre que el de l'emprenedori. Un pís com el nostre que port més de 300 nys mb utèntics pls les rodes sobrevivint sense el suport d'un Estt propi - ben l contrri, en tenim un en contr-, és d'dmirr com h pogut esdevenir sempre el cpdvnter de l'enginy i el trebll. Diuen que és el territori que f l'home, que en el nostre cs seri un poble resignt però ferm, estlvidor però productiu; en definitiv, gent espvild, liberl, utònom i sobretot emprenedor.
Llegir-ne més
Xavier Ginesta
14 d'agost de 2011 12:54 h
El 9. Una victòria del periodisme en català
L’esport en ctlà vui viu un grn di. El 9 Esportiu h començt un segon etp renovd, h renscut després de temps més bons que d’ltres, però h permès continur pensnt en un projecte de diri esportiu escrit en ctlà i penst per Ctluny. Aquest nov edició té continuïtts, però tmbé cnvis, respecte l’inicil. És, com diuen els seus responsbles, un projecte mbiciós després de nou nys i mig d’experiènci, des d’quell ny 2002 que v viure el nixement del primer número. El periodisme en ctlà, i més r que nivell de prems generlist viu un èpoc molt bon (d’increment de les cpçleres), no es podi permetre no disposr d’un diri esportiu de referènci, que volgués mrcr l’gend, els frmes dominnts.
Llegir-ne més
Josep Maria Loste
14 d'agost de 2011 12:52 h
Els aldarulls de Tottenham
Els aldarulls de Tottenham són un símptoma de la greu malaltia social que pateix Europa. Més enllà de l'euro i de les "primes de risc", hi han persones que pateixen la degradació i regressió de les seves condicions de vida arreu del vell continent . Si a l' Europa meridional el fenomen dels indignats ens va deixar bocabadats, al Nord del continent la fractura social encara és pitjor . No juguem amb la justícia social, perquè estarem jugant amb foc.
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs