9 d'agost de 2011 19:56 h
No s’entén que l’equip de govern de l’Ajuntment de Figueres no hgi cceptt l propost d’ERC, ICV i l CUP , consistent en posr l’dhesiu del CAT l flot de vehicles dels consistori. No s’entén, que desprès que el portveu del Govern de l Generlitt, el Sr. Homs, fes un crid posr el CAT tots els vehicles, r un juntment importnt com el de Figueres, mb un mjori bssegdor de CiU, s’hi oposi. Considero que en quest cs s’huri d’hver tingut més “mà esquerr” i s’hgués hgut d’hver plicr un cert mgnnimitt.
Llegir-ne més
9 d'agost de 2011 18:41 h
Visc el Cpitlisme Amb un grn preocupció cbo de llegir un rticle l diri ARA ,”Visc el Cpitlisme”, del novell periodist (30nys), Àlex Font Mnte, que de ben segur que encr no tingut temps d’hver d’estlvir res , perquè el seu mon cpitlist li permet i li pg el temps i els comentris , que menystenen ls que estn en situció de màxim pobres , i ls milions de ciutdns d’rreu del mon , que per culp d’ideòlegs com ell, vn per el cmí que els pot portr l mrginció i l provocció de conflictes com els que en quests moments , s’estn produint Londres i ltres cpitls d’Anglterr, que de ben segur que el problem encr no començt escltr, però que es evident que s’està inflnt , i que l’esclt serà de dimensions de difícil dignòstic, si tenim en compt els diferents punts en que l fm , l pobres , i l indignció, j començ mostrr que j n’hi h prou d’explotció humn i discriminció socil.
Llegir-ne més
9 d'agost de 2011 13:31 h
Personlment, el multiculturlisme sempre m’h semblt un mner fin de dir “sigueu diferents, que ixí nosltres seguirem mnnt”. I ben bé és ixí, cr només quells que renuncien ostensiblement bon prt de les seves trdicions, pràctiques i creences són cpços d’ssolir, occident i mb prou feines, un esttus i trcte igulitri. L mner, doncs, mb què es trct l diferènci ls pïsos nglosxons, és l guetitzció l bse de l piràmide socil, l’expulsió l perifèri del sistem i de l’imginri col·lectiu.
Llegir-ne més
9 d'agost de 2011 10:47 h
Clus de cs, un petit moneder, càmer de fotos... quests són els objectes que un un vig dipositnt l’interior de l’lforj subjectd l mnillr de l biciclet. En quest ocsió però, hi huré de deixr prou espi per tres llibres: Mletes perdudes de Jordi Puntí, P negre d’Emili Teixidor i Posei Complet de Miquel Mrtí i Pol. Tres obres concebudes per escriptors nscuts tocr del Ter (Mnlleu i Rod de Ter), influencits pel curs pust de les seves igües i els seus esplendorosos i sinuosos mendres.
Llegir-ne més
9 d'agost de 2011 02:00 h
Qunts empresris s’trevirien dir públicment prules com questes? Tenim dret decidir, hòsti! Ctluny només serà lliure, qun tingui llibertt finncer Durn diu que CiU h slvt Espny, doncs no l slvem tnt, j que no ens estimen O que retregui que prtits ctlns quí fcin un cos i Mdrid, voten un ltr Segurment ben pocs i encr serien menys els que s’trevirien dirigir-les directment l mteix Jordi Pujol, president d’un formció polític que està governnt l Generlitt i moltes ciutts de Ctluny.
Llegir-ne més
8 d'agost de 2011 20:02 h
Vivim temps durs i injustos, d’un incertes molt remrcble, que ens boquen un pessimisme eixorc. Dvnt d’quest situció - mb molt de consens polític i ciutdà -ens cl un blindtge socil europeu, per tl de fer front l ferocitt i l irrcionlitt dels mercts finncers. Europ necessit, urgentment, dotr-se d'estructures polítiques, com cl, per tl de domesticr l brr lliure que represent l'especulció finncer elevd l'enèsim potènci . Ar i quí cl més Europ i més economi productiv i cívic . Ens trobem en uns moments de voltilitt extrem (polític, econòmic i socil) molt perillos, en què els “professionls” de l desestbilitzció podrien profitr-se, per tl d’intentr imposr unes reformes rdicls (que en el fons són terribles contrreformes regressives).
Llegir-ne més
8 d'agost de 2011 08:00 h
Us reprodueixo un rticle publict r f un ny l'Associció Ctln de Prems Grtuït. El 8 d’gost de 1235, les tropes ctlnes comnddes per Guillem de Montgrí conquereixen l vil d’Eiviss i, girebé immeditment després, el conjunt de les illes d'Eiviss i de Formenter. Guillem –fill del senyor de Torroell de Montgrí– hvi prticipt en l conquest de Mllorc, on hvi rebut l senyori sobre 79 cvlleries de terr. I, ixí mteix, el seu germà Bernt de Snt Eugèni de Berg hvi estt noment governdor de l’ill.
Llegir-ne més
7 d'agost de 2011 18:48 h
http://tempsreel.nouvelobs.com/ctulite/economie/20110806.OBS8208/note-us-nous-ssistons--un-veritble-bouleversement-de-l-economie-mondile.html Veient ixò d' Isrel cigud i tncd bors i revolt socil. Em refirmo: O les democràcies cben mb l'especulció o pssrà l revés Veient ixò d' Isrel cigud i tncd bors i revolt socil. Em refirmo: O les democràcies cben mb l'especulció o pssrà l revés Veient ixò d' Isrel cigud i tncd bors i revolt socil. Em refirmo: O les democràcies cben mb l'especulció o pssrà l revés Veient ixò d' Isrel cigud i tncd bors i revolt socil.
Llegir-ne més
7 d'agost de 2011 11:52 h
L dimissió de Frncisco Cmps pos de mnifest l mnc de control democràtic que persisteix en les relcions entre l polític i el poder econòmic. No obstnt ixò, quest dimissió és un toc d'tenció importnt per certs persontges públics que encr creuen que l corrupció és "pecct minut". L corrupció, juntment mb l'economi submergid i el ml model econòmic, és el grn càncer que corc l nostr democràci. L corrupció només podrà ser extirpd si es persegueix d'un mner efectiv. És fonmentl que cigui tot el pes de l llei sobre els corruptes.
Llegir-ne més
6 d'agost de 2011 16:45 h
Els drrers dies estic observnt, mb tensió i preocupció, l’escld de l prim de risc del deute espnyol. Crec que és crucil que entenguem bé les cuses d’quest situció, perquè només ixí serem cpços de trobr solucions dequdes. L primer cus és l polític econòmic de tots els governs espnyols, que hn invertit sistemàticment en sectors no productius. L’exemple prdigmàtic són els milers de milions que el Govern espnyol inverteix en un xrx de TGV totlment deficitàri (vegeu el post ‘Espny és invible, 4’).
Llegir-ne més
