Oriol Junqueras
8 d'agost de 2011 08:00 h
Guillem de Montgrí
Us reprodueixo un rticle publict r f un ny l'Associció Ctln de Prems Grtuït. El 8 d’gost de 1235, les tropes ctlnes comnddes per Guillem de Montgrí conquereixen l vil d’Eiviss i, girebé immeditment després, el conjunt de les illes d'Eiviss i de Formenter. Guillem –fill del senyor de Torroell de Montgrí– hvi prticipt en l conquest de Mllorc, on hvi rebut l senyori sobre 79 cvlleries de terr. I, ixí mteix, el seu germà Bernt de Snt Eugèni de Berg hvi estt noment governdor de l’ill.
Llegir-ne més
6 comentaris
Josep Huguet
7 d'agost de 2011 18:48 h
Lectures de crisi
http://tempsreel.nouvelobs.com/ctulite/economie/20110806.OBS8208/note-us-nous-ssistons--un-veritble-bouleversement-de-l-economie-mondile.html Veient ixò d' Isrel cigud i tncd bors i revolt socil. Em refirmo: O les democràcies cben mb l'especulció o pssrà l revés Veient ixò d' Isrel cigud i tncd bors i revolt socil. Em refirmo: O les democràcies cben mb l'especulció o pssrà l revés Veient ixò d' Isrel cigud i tncd bors i revolt socil. Em refirmo: O les democràcies cben mb l'especulció o pssrà l revés Veient ixò d' Isrel cigud i tncd bors i revolt socil.
Llegir-ne més
Josep Maria Loste
7 d'agost de 2011 11:52 h
Tot el pes de la llei
L dimissió de Frncisco Cmps pos de mnifest l mnc de control democràtic que persisteix en les relcions entre l polític i el poder econòmic. No obstnt ixò, quest dimissió és un toc d'tenció importnt per certs persontges públics que encr creuen que l corrupció és "pecct minut". L corrupció, juntment mb l'economi submergid i el ml model econòmic, és el grn càncer que corc l nostr democràci. L corrupció només podrà ser extirpd si es persegueix d'un mner efectiv. És fonmentl que cigui tot el pes de l llei sobre els corruptes.
Llegir-ne més
Oriol Junqueras
6 d'agost de 2011 16:45 h
La preocupant escalada de la prima de risc
Els drrers dies estic observnt, mb tensió i preocupció, l’escld de l prim de risc del deute espnyol. Crec que és crucil que entenguem bé les cuses d’quest situció, perquè només ixí serem cpços de trobr solucions dequdes. L primer cus és l polític econòmic de tots els governs espnyols, que hn invertit sistemàticment en sectors no productius. L’exemple prdigmàtic són els milers de milions que el Govern espnyol inverteix en un xrx de TGV totlment deficitàri (vegeu el post ‘Espny és invible, 4’).
Llegir-ne més
Vicenç Marquès i Sanmiquel
6 d'agost de 2011 10:03 h
Unes despeses del tot innecessàries
El Cp de l’Esglési Ctòlic, Benet XVI, visitrà Mdrid del 18 l 21 d’gost d’enguny. Aquest visit, és un visit turístic que en Benet XVI trit pel simple desig de pssr tres dies d’esbrjo Mdrid i per tnt s’ho pgrà de l sev butxc, o ve convidt pel clero espnyol representt pels de l Conferènci Episcopl? Deu ser segur l segon opció de l pregunt en qüestió, perquè he llegit no sé on, que l visit de tres dies del màxim mndtri de l’Esglési Ctòlic Mdrid, diuen que costrà 50 milions d’euros! De ben segur que quest quntitt deu ser un quntitt estimtiv, perquè tl com v succeir en l’nterior visit ppl, el pressupost es v disprr stronòmicment.
Llegir-ne més
beatlescat
5 d'agost de 2011 21:52 h
PETE BEST TINDRÀ UN CARRER A LIVERPOOL
El primer bteri dels Betles Pete Best tindrà un crrer l sev ciutt. El govern municipl de Liverpool h decidit dedicr-li un crrer després de l cmpny generd internet que h plegt més de 10.000 dhesions. Tot i que no és hbitul que es dediqui un crrer un person viv, l’juntment de Liverpool h vlort l contribució de Pete Best l ptrimoni musicl de l ciutt. ‘Pete Best Drive’ s’obrirà l proper primver, un cop finlitzin les obres d’urbnitzció d’un nov zon residencil prop dels cmps d’entrenment d’un dels equips de futbol locls, l’Everton, West Derby.
Llegir-ne més
Josep Huguet
5 d'agost de 2011 20:22 h
Això s'enfonsa
Amb el di boig d'especulció sobre el deute on drrer de grèci, Portugl I Irlnd, estn cient Espny i Itàli, i comencen bixr el pendent Bèlgic i Frnç, crec que s'impos un demnd serios dels ciutdns per què Europ i els seus Estts es decideixin regulr el món finncer i de les compnyies que diuen vlur-lo. Si Europ no s'impos trslldnt el seu model regultori d'èxit l governnç de l globlitt, estem condemnts retornr ls inicis del cpitlisme sense entrnyes, terreny dobt per sectes poclíptiques i prtits messiànics i utoritris versió tenyid de roig o de blu Notíci sobre un ONG per controlr els desficcis finncers http://www.
Llegir-ne més
Vicenç Marquès i Sanmiquel
5 d'agost de 2011 10:06 h
Paciència, home, paciència!
F un eston que per un emissor de ràdio he escoltt que un person contestv el següent un pregunt del periodist que fei l'enquest i demnv opinió sobre el tem de l'ctul trsbls de Rodlies RENFE Brcelon-Snts i entorn: «Em poso trebllr les set del mtí, i mb quests cnvis cd di rribo trd l fein». Fotre! Aquest person no deu conèixer l frse "llevr-se més d'hor"! A mi que no em vingui mb punyetes, que si f trd l fein és ben bé perquè vol! Un mic de scrifici durnt 23 o 24 dies, no supos cp enrenou per ningú, ni que fos l'hivern.
Llegir-ne més
Xavier Diez
4 d'agost de 2011 17:50 h
Privatitzem la monarquia
Els meus lectors hbituls j coneixen l mev nul·l trnsigènci dvnt el neoliberlisme privtitzdor. Sóc contrri què els béns, serveis i recursos públics quedin l'lbir dels interessos privts. M'vlen els millors teòrics (lmenys els únics que fn servir rguments) i les trumàtiques experiències del "cpitlisme rel". Ar bé, tot norm té un excepció. I, tot i les meves conviccions republicnes, sí estri d'cord privtitzr un cos (i que mi ningú h gost plntejr) Per què no privtitzem l monrqui? De fet, result un despes insostenible (entre 9-10 milions d'euros nuls mb ltres que no ho sbem) d’cord mb criteris econòmics.
Llegir-ne més
Joan Lladonet
4 d'agost de 2011 11:08 h
Contra repressió lingüística, oposició i insubmissió
Vull posr en evidènci que l repressió lingüístic que efectu el PP les Illes Blers i l Pís Vlencià és mjor que l que vren començr fer durnt el segle XVIII, Felip V i Crles III, si comprm les situcions de cd èpoc que són totlment diferents. Abns dels decrets de Nov Plnt, que es vren publicr entre 1707 i 1716, els cstellns eren estrngers ls Pïsos Ctlns. Un dels problemes per ocupr llocs l’dministrció públic er el desconeixement de l llengu ctln i cp interès, com r, prendre-l.
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs