Joan Lladonet
25 de juliol de 2011 22:14 h
Una hora més d’estudi és pitjor per a l’alumnat de primària que una hora menys
Di 11 de desembre de 2009, un rticle publict Indirecte i titult Prlem de clendris i horris escolrs, escrivi les prules següents: “El primer cnvi d’horri es v relitzr f uns nys, qun es v fegir un sisen hor l’horri de primàri. Aquest hor no és ni er necessàri. Cinc hores de dedicció plen l’prenenttge escolr són més que suficients, l sisen hor és molt necessàri per complementr l formció for de l’horri escolr. Aquí, les Illes, f qurnt o cinqunt nys s’utilitzv quest hor com repàs, s’llrgv un hor més, i es cobrv.
Llegir-ne més
6 comentaris
Joan Camp
25 de juliol de 2011 14:00 h
Publicitat en català: qui paga, mana?
El 30 de novembre de 2004, el Govern ctlà v publicr un cord de govern on 's'exigirà l’ús del ctlà en les empreses que contrcti o subvencioni l Generlitt'. Segons quest cord, L Generlitt voli fomentr l'ús de l llengu ctln profitnt l forç que té l'dministrció ctln com comprdor. Això significv, per exemple, que tots els productes que compressin els hospitls o les escoles públiques, especilment els limentris, hurien d'estr etiquetts en ctlà. Aquest cord posv en pràctic l teori que diu que les empreses no se solen mullr mss fvor de l llengu ctln fins que no se'ls toc un mic l butxc.
Llegir-ne més
Màrius Viella
25 de juliol de 2011 12:51 h
La meva opinio de La Bisbal d'Emporda
L mev Opinió de L Bisbl d’Empordà L Bisbl d’Empordà , el poble de les cent xemeneies i les mil incoherències, fou durnt molts i molts nys el grn consumidor dels productes que es generven les Gvrres , sot l intel·ligènci dels propietris i menestrls convertits en jrdiners, tenint cur de l’profitment del sotbosc i de les plntes que cd ny se’n fei un tri , i que es destinv per proporcionr l’energi que l industri de ceràmic i de terriss de L Bisbl necessitv per el seu desenvolupment, fins que el petroli, el gs i el plàstic vren cnvir el rumb industril i econòmic , provocnt un revolució industril rreu, que no tothom v sber profitr.
Llegir-ne més
Carles Gil
25 de juliol de 2011 11:10 h
El moment de la reacció
Bon di compnys/es, un nou di de lluit començ i com sempre un nou tc del Regne d’Espny o de l gent que est en contr de l llibertt de l nostr terr, vol que siguem mes febles, però ixò mi ho conseguirn. Encr que di d’vui el que mes l’grdri l President de l “Gene” i el seu equip de govern es dormir i nestesir quest sentiment rupturist, l’únic que estn conseguint mb les seves mentides i l sev polític que j vm ptir per prt del Sr. Pujol, es que “el peix l cove” i els pctes mb el PP o PPC nomes els portrn tot el contrri del que tots ells desitgen.
Llegir-ne més
Oriol Junqueras
25 de juliol de 2011 08:00 h
Compromís i preparació
Us fig mns l'rticle pregut el 5 de juliol l núm. 1412 del setmnri El Temps. Sovint, l relitt ens result tn insuportblement injust que, de form no sempre gire meditd, ens hi llncem de cp per intentr contribuir l construcció d'un món millor. Mlurdment, però, més d'injust, l relitt costum ser prou complex com per obsequir-nos mb un infinitt de trmpes i d’obstcles enmig de l boir més impenetrble. Potser per quest ró, Beckett ens record que “l'únic investigció fèrtil és l'excvdor, l immersiv, un contrcció de l'esperit, un descens, (.
Llegir-ne més
Josep Huguet
24 de juliol de 2011 20:48 h
Després d'això d'Oslo
Després d'ixò d'Oslo Dei @gerrdcoc: Cristinisme rdicl,islmisme rdicl,judisme rdicl...quin joi el segle XXI". I jo contestv: els drrers espernecs contr l ró? On l'extremdret és mrginl us terror físic individul. On és mpl, com Espny(postfrnquisme) el terror és mediàtic i institucionl Solidritt contr el terror sigui Norueg, sigui Síri. Perquè és globlitz més vit l mldt que l bondt? Els utors nòrdics de novel negr lmentblement l clven, vist ixò d' Oslo. En llegirem més , .
Llegir-ne més
Josep Maria Loste
22 de juliol de 2011 17:01 h
Visca Portbou i Walter Benjamin ¡
L qüestió Benjmin és un dels pilrs fonmentls de Portbou .Cldri continur mb l mteix polític de l’nterior equip de govern, perquè crec que v fer un bon fein l respecte. Portbou, però tmbé l’Alt Empordà i el Roselló (l’eurodistricte en generl) hurien de treure més profit del projecte Benjmin, j que és un grn oportunitt per diversificr, millorr el nostre turisme, i més interncionlitzr el nostre territori. L qüestió de Wlter Benjmin s’h de trctr mb delicdes i intel•ligènci, perquè ens pot portr molt de turisme de qulitt i, sobretot,.
Llegir-ne més
Xavier Diez
22 de juliol de 2011 13:54 h
La sisena hora, una pèrdua de temps
Pocs sbrn que l ide d’introduir un sisen hor dins l’horri escolr prové d’un document preelectorl del PSC “Més i millor educció”, de 2002 que, un cop gunydes les eleccions entrà dins el pcte del Tinell. L ró fonmentl dduïd er igulr-se l’escol concertd, l qul, excepcionlment Ctluny, podi mplir l jornd mb un hor més per tl de finnçr beneficis empresrils (és de pgment) i representv un men de petge dissusori per les fmílies econòmicment desfvorides. Tnmteix, j leshores es podi certificr l futilitt de l’mplició de les hores de clsse, cr les vlucions j indicven que l’lumnt de perfil sociològic equivlent, no sortien mb nivells eductius diferents en funció de fer-ne més o menys hores.
Llegir-ne més
Xavier Ginesta
22 de juliol de 2011 11:03 h
“We are not going to go down”
“Els ctlns huríem d’hver supert l fse espriuin, vicentsvivin i pujolin de l pedgogi. Ar hem de començr un fse més venturer”, concloï el professor d’Stnford Jon Rmon Resin dvnt d’un pti de l’Institut d’Estudis Ctlns (IEC) ple de gom gom en motiu de l presentció del llibre Wht Ctlns Wnt (Ctloni Press), d’Antoni Strubell. L frse, prou demolidor i futurist, preni especil rellevànci tenint en compte que Resin l’compnyv l tul un dels defensors d’quest pedgogi ctlnist que, r mteix, h quedt superd: el president Pujol hvi fet l principl ludtio l trebll del diputt de Solidritt Ctln (SI), posnt de mnifest l sev deriv independentist, r que el pís començ ptir un procés de “residulitzció”, que està decidit no cceptr.
Llegir-ne més
beatlescat
22 de juliol de 2011 00:10 h
FOTOS INÈDITES DELS BEATLES PER 200.000 €
L sl de substes Sotherby’s v djudicr 46 fotogrfies inèdites dels Betles per un import totl de 200.000 euros. Les fotos vn ser preses durnt l’ctució del grup l Wshington Coliseum el di 11 de febrer de 1964 pel jove de 18 nys de nom Mike Mitchell i vn ser posdes subst en diferents lots.L'expecttiv per quests fotos h estt fins i tot superior les de l mteix cs de substes que prevei uns ingressos de 70.000 euros en totl. L peç més cr és un contrllum dels Betles d'esquenes l'escenri que v ser djudicd per 48.
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
30
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs