25 de juliol de 2011 11:10 h
Bon di compnys/es, un nou di de lluit començ i com sempre un nou tc del Regne d’Espny o de l gent que est en contr de l llibertt de l nostr terr, vol que siguem mes febles, però ixò mi ho conseguirn. Encr que di d’vui el que mes l’grdri l President de l “Gene” i el seu equip de govern es dormir i nestesir quest sentiment rupturist, l’únic que estn conseguint mb les seves mentides i l sev polític que j vm ptir per prt del Sr. Pujol, es que “el peix l cove” i els pctes mb el PP o PPC nomes els portrn tot el contrri del que tots ells desitgen.
Llegir-ne més
25 de juliol de 2011 08:00 h
Us fig mns l'rticle pregut el 5 de juliol l núm. 1412 del setmnri El Temps. Sovint, l relitt ens result tn insuportblement injust que, de form no sempre gire meditd, ens hi llncem de cp per intentr contribuir l construcció d'un món millor. Mlurdment, però, més d'injust, l relitt costum ser prou complex com per obsequir-nos mb un infinitt de trmpes i d’obstcles enmig de l boir més impenetrble. Potser per quest ró, Beckett ens record que “l'únic investigció fèrtil és l'excvdor, l immersiv, un contrcció de l'esperit, un descens, (.
Llegir-ne més
24 de juliol de 2011 20:48 h
Després d'ixò d'Oslo Dei @gerrdcoc: Cristinisme rdicl,islmisme rdicl,judisme rdicl...quin joi el segle XXI". I jo contestv: els drrers espernecs contr l ró? On l'extremdret és mrginl us terror físic individul. On és mpl, com Espny(postfrnquisme) el terror és mediàtic i institucionl Solidritt contr el terror sigui Norueg, sigui Síri. Perquè és globlitz més vit l mldt que l bondt? Els utors nòrdics de novel negr lmentblement l clven, vist ixò d' Oslo. En llegirem més , .
Llegir-ne més
22 de juliol de 2011 17:01 h
L qüestió Benjmin és un dels pilrs fonmentls de Portbou .Cldri continur mb l mteix polític de l’nterior equip de govern, perquè crec que v fer un bon fein l respecte. Portbou, però tmbé l’Alt Empordà i el Roselló (l’eurodistricte en generl) hurien de treure més profit del projecte Benjmin, j que és un grn oportunitt per diversificr, millorr el nostre turisme, i més interncionlitzr el nostre territori. L qüestió de Wlter Benjmin s’h de trctr mb delicdes i intel•ligènci, perquè ens pot portr molt de turisme de qulitt i, sobretot,.
Llegir-ne més
22 de juliol de 2011 13:54 h
Pocs sbrn que l ide d’introduir un sisen hor dins l’horri escolr prové d’un document preelectorl del PSC “Més i millor educció”, de 2002 que, un cop gunydes les eleccions entrà dins el pcte del Tinell. L ró fonmentl dduïd er igulr-se l’escol concertd, l qul, excepcionlment Ctluny, podi mplir l jornd mb un hor més per tl de finnçr beneficis empresrils (és de pgment) i representv un men de petge dissusori per les fmílies econòmicment desfvorides. Tnmteix, j leshores es podi certificr l futilitt de l’mplició de les hores de clsse, cr les vlucions j indicven que l’lumnt de perfil sociològic equivlent, no sortien mb nivells eductius diferents en funció de fer-ne més o menys hores.
Llegir-ne més
22 de juliol de 2011 11:03 h
“Els ctlns huríem d’hver supert l fse espriuin, vicentsvivin i pujolin de l pedgogi. Ar hem de començr un fse més venturer”, concloï el professor d’Stnford Jon Rmon Resin dvnt d’un pti de l’Institut d’Estudis Ctlns (IEC) ple de gom gom en motiu de l presentció del llibre Wht Ctlns Wnt (Ctloni Press), d’Antoni Strubell. L frse, prou demolidor i futurist, preni especil rellevànci tenint en compte que Resin l’compnyv l tul un dels defensors d’quest pedgogi ctlnist que, r mteix, h quedt superd: el president Pujol hvi fet l principl ludtio l trebll del diputt de Solidritt Ctln (SI), posnt de mnifest l sev deriv independentist, r que el pís començ ptir un procés de “residulitzció”, que està decidit no cceptr.
Llegir-ne més
22 de juliol de 2011 00:10 h
L sl de substes Sotherby’s v djudicr 46 fotogrfies inèdites dels Betles per un import totl de 200.000 euros. Les fotos vn ser preses durnt l’ctució del grup l Wshington Coliseum el di 11 de febrer de 1964 pel jove de 18 nys de nom Mike Mitchell i vn ser posdes subst en diferents lots.L'expecttiv per quests fotos h estt fins i tot superior les de l mteix cs de substes que prevei uns ingressos de 70.000 euros en totl. L peç més cr és un contrllum dels Betles d'esquenes l'escenri que v ser djudicd per 48.
Llegir-ne més
21 de juliol de 2011 22:04 h
Qun l’ny 2010 ZP reconegué l crisi, v convocr els prtits l plu de Zurbno Cdscú li v oferir les seves receptes. A l nostr crpet, l dció de l’hbittge per eixugr l hipotec. No fou ssumid i, més, li tribuïren el cràcter d’tempttòri l segurett jurídic del sistem. Hn psst pocs mesos, i mlgrt que en el drrer debt de polític generl ens hn rebutjt un resolució que preteni l’cceptció de l dció, l subcomissió que Esquerr rrencà l govern el mes de mrç (no vn poder evitr-ho per l mobilitzció del crrer) hurà d’ provr conclusions de com encrr un nov llei hipotecàri.
Llegir-ne més
21 de juliol de 2011 18:34 h
L dimissió del President Cmps pos de mnifest l mnc de control democràtic en les relcions entre l polític i el poder econòmic. De tot mner, quest dimissió és un toc d'tenció importnt per certs persontges públics que encr es pensen que l corrupció és "pect minut". L corrupció, juntment mb l'economi submergid, i el ml model econòmic( monocultiu de l construcció) és un grn càncer en mjúscules que corc l democràci . L corrupció només podrà ser extirpd si es persegueix, de debò, el que cobr dels fets il•legls; però, lhor, tmbé el corruptor privt.
Llegir-ne més
21 de juliol de 2011 14:02 h
Amb l que està cient, es f difícil prlr de qüestions relciondes mb l despes públic o l slut de l’economi en generl. Aquests dies, tot l’interès de l ciutdni i dels mitjns de comunicció està centrd en sber si ens cbrn resctnt o no, o si j directment tot l’economi s’ensorr i ens rrosseg pendent vll... Mlgrt ixò, i risc de no interessr ningú, j f dies que em volt pel cp un reflexió en relció un qüestió que h cbt sent ssumid i cceptd per girebé tothom. Es trct de l reducció slvtge de l despes públic sot l premiss – cert, per ltr bnd - de que l’ctul situció econòmic, mb un ensorrment dels ingressos de l’dministrció, oblig hver-se de replntejr moltes de les ctucions d’quest.
Llegir-ne més
