24 d'agost de 2011 14:15 h
Fixr un sostre l’endeutment no form prt dels deures i dels drets fonmentls dels ciutdns i, per tnt, no huri de formr prt de l Constitució. Fixr un sostre l’endeutment és un mesur instrumentl i, per tnt, huri de formr prt de l Llei d’compnyment dels Pressupostos generls de l’Estt. Sigui com sigui, si els prtits polítics espnyols volen fixr constitucionlment un límit l’endeutment de totes les dministrcions públiques, tmbé hurien de fixr un límit l’espoli fiscl que pteixen Ctluny, el Pís Vlencià i les Illes Blers tès que, sense quest espoli fiscl, les nostres dministrcions públiques no estrien ps endeutdes i gudirien d’un mpli superàvit cd ny.
Llegir-ne més
24 d'agost de 2011 13:58 h
Ahir durnt l intervenció en el debt l Congrés mb el president espnyol sobre el Reil Decret del govern socilist (ERC, IU-ICV i BNG hi votàrem en contr i l rest de forces –CiU, PNB, CC, etc... s’bstingueren), j vm deixr expressd l’esgrrifnç polític que ens provoc, ls ctlns, l’entes PP-PSOE per tl de modificr l Constitució fi d’incorporr-hi el topll de l’endeutment públic. Amb tot, no huri de sorprendre’ns gire. Es trct d’un ps més en el progressiu cmí inicit des de l dret europe i espnyol cp l desbllestment de l’estt del benestr.
Llegir-ne més
24 d'agost de 2011 11:55 h
Hi rribo un diumenge, per crreteres rectilínies ssolelldes que ressegueixen terres de secà. Crtells situts en punts estrtègics indicnt l direcció i el quilometrtge que em rest són premonitoris de l importànci del lloc on em dirigeixo. Verdú, conegud principlment per l ceràmic negr, compte mb un museu que frà les delícies dels més menuts i no tn menuts: el Museu de Joguets i Autòmts. Impulst pel col·leccionist verduní Mnel Myorl mb l ide de dinmitzr el territori, el centre està considert un dels més importnts en l sev temàtic.
Llegir-ne més
24 d'agost de 2011 11:09 h
L'cord de slvció ncionl espnyol PSOE-PP sobre l reform constitucionl remt l fi del mirtge de l'Espny de l trnsició. Espny pss ser un condomini frncolemny que impos un disciplin que mi es vn plicr ells. Alguns piuldors prlen de que l reform constitucionl neix interpretnt el sentiment i els nhels de dos ciutdns espnyols: Angel Merkel i Nicols Srkozy o que és un , O que és un o Moviment Zptero: molt obedient l Directori Europeu protegeix l sev retird; s'brç l PP i li rob espi; obre escletxes CiU .
Llegir-ne més
23 d'agost de 2011 18:10 h
És un ide cceptd pels historidors que l guerr del Vietnm fou l drrere de l grn crisi econòmic dels setnt. Més enllà del detonnt de l'encriment del petroli, les despeses militrs que suposà quest llrg conflicte vn empènyer l Reserv Federl nord-mericn bndonr el ptró or, l qul cos implicv que, entès el dòlr com divis de referènci, Wshington podi imprimir bitllets sense control, que inundv de crèdits impgbles bon prt del món (sovint, com és el cs de Lltinomèric, mitjnçnt l imposició de dictdures militrs), mb conseqüències desstroses per l'economi mundil.
Llegir-ne més
22 d'agost de 2011 17:03 h
Com un mirll, qusi en prl·lel les bullngues d'Anglterr que qulificàvem com protgonitzdes per lumpenconsumidors, vivíem Lloret unes ltres bullngues prticipdes per persones genercionlment i socil pròximes les primeres. Vm hver d'bordr lguns incidents similrs ls drrers vuit nys tnt Lloret com Slou. I curiosment, un prt dels operdors turístics, quells pocs que bsen el seu negoci en l'bús de l'oci nocturn de btll, vn blsmr ls que denunciàrem l insostenibilitt socil, econòmic i identitàri d'quest tipus de turisme.
Llegir-ne més
21 d'agost de 2011 23:16 h
Sembl ser que el règim de Gddfi h cigut i que ell mteix podri hver mort. Si és ixí serà un fi similr l de Ceucescu. Qun els dictdors es resisteixen per l forç fins l finl cben tmbé morint mb les mteixes rmes. Excepte l'Estt Espnyol on Frnco v morir l llit i no s'h jutjt ni un del seus ministres ni lts dirigents. I ni tn sols se'ls h inhbilitt. Pràcticment d'Algesires Estmbul, com diu en Serrt, serà tot democràtic (flt Algèri i Síri que curn més vit que trd) D'quí uns nys, viurem en un mediterrni les democràcies del qul hurn nscut d'ctes de ruptur polític o rmd mb el psst dicttoril.
Llegir-ne més
21 d'agost de 2011 18:05 h
El peix que es mosseg l cu Amb l persecució dels mlnoments i discrimints “top-mnt”, no es f res mes que ugmentr l delinqüènci ; en un pís mb cinc milions d’turts , mb un tncment de petits i mitjns empresris que f ml ls ulls en llegir les xifres, que tindrien d’vergonyir ls politics , s’està limentnt el peix que es menj l cu; tenim les presons mb mes “estdnts “ del que correspon, tenim un ugment de delinqüènci cd di mes preocupnt, tenim les ONGs sturdes de gent necessitd , i mb els recursos l mínim, i el govern es preocup dels que honrdment ( en l mjori dels csos) , lluiten per sobreviure evitnt hver de delinquir , per complure ls comercints que el seu mrge comercil , en molts csos i en molts productes , sobrepss el 300% ; però el cim de d’indecènci polític , es que fins i tot es destinen gents de pis perquè fcin un seguiment d’quest gent que tenim dintre de cs nostre , perquè l govern i l’especulció l’hi h interesst qun l bomboll creixi gust i mid dels bncs i dels governs formts per especuldors, lldres i col·lbordors corruptes.
Llegir-ne més
20 d'agost de 2011 01:23 h
Solucions especultives Si es trcte de solucionr problemes , crec que tmbé s’h de pensr fins i tot mb els pobres , i mb els menys rics; de ben segur que si lgú honrt , ( que no n’hi h gires) , tingues l decènci de publicr per coneixement generl el preu rel per m2 que cost l construcció d’un pis + l prt proporcionl del terreny , mes les despeses de permisos i plànols , i els posem l vent mb un cinc per cent de benefici, mb tres mesos no quedrà cp pis per vendre , perquè els especuldors que tenen el diner no molt lluny d’quí però for del pís per no pgr impostos , els hi fltri temps per profitr l ocsió d’invertir , que es el que estn espernt; jo no crec que un pis de 100m2, rribi 150.
Llegir-ne més
19 d'agost de 2011 20:53 h
Els nervis dels especuldors que juguen mb els diners dels fons de pensions de les clsses mitjnes dels pïsos desenvolupts estn costnt-nos un segon ctclisme finncer. En quests moments l qüestió j no és tnt si l'evolució de l crisi tindrà form de W. Crec que j donem per fet que lmenys Europ serà en form de LL. Després d'un lleuger repres estncment estructurl. Ar bé com els poders esttls no prenguin mesures dràstiqes com les que propos el col.lbordor de l'EXPRESS del que us djunto l'enllç, com r tncr totes les borses i profitr per fer un ruptur legl sobre l regulció dels moviments finncers, podem tenir un crisi en form de M.
Llegir-ne més