27 d'agost de 2011 19:06 h
Aquest intent - d’un d’un form utoritàri- per prt dels dos grns prtits de l’Estt espnyol, per reformr l Crt Mgn huri d’implicr l convoctòri d’un referèndum . Abns, tmbé cldri un discussió sobre l’estructur territoril de l’Estt espnyol i, més concretment, del pcte fiscl. Per ltr bnd, sobre un qüestió, que hores produeix un cert neguit Ctluny : l’cceptció/integrció de l immigrció, l meu entendre, cldri fer com Flndes ; és dir, exigir el coneixement de l llengu pròpi si es volen rebre prestcions socils.
Llegir-ne més
27 d'agost de 2011 16:05 h
El problem no és que Cesc hgi demnt perdó, el problem és que no tenim coixí institucionl per defensr l gent que mb tot normlitt vol expressr l sev ctlnitt. Cesc es pos l’esteld l’esquen i quest imtge no l cpt cp càmer de TV3, estrny no? Result que TV3 cpt fins i tot els esternuts de del President Sndro Rosell l llotj, però no cpt l’únic senyer que un jugdor del brç port per celebrr l grn victòri d’hir. Mentre tot l cvern mediàtic començ un cmpny d’incitció l violènci contr Cesc, l nostr, TV3, el President del Brç, i els nostres mitjns de comunicció silencint el gest d’un jugdor ctlà.
Llegir-ne més
27 d'agost de 2011 13:17 h
Després de més de 30 nys que ens hn dit per ctiv i per pssiv que l Constitució espnyol no es tocv, perquè és intocble, r result que sí es pot tocr. I el més de greu de tot, ho fn d'esquenes l poble. V ser el poble espnyol qui v refrendr l Constitució ctul l 1978. I r serà PSOE i PP que mb urgènci modificrn l Constitució. L modificció que volen introduir l crt mgn espnyol és l de limitr el deute i el dèficit de les dministrcions públiques. Això no és sinó un tc l finnçment de ctlà! Limitr el deute i el dèficit significrà que Ctluny, el nostre govern, no podrà decidir qun i qunt h de menester per poder plicr les polítiques necessàries l nostre pís.
Llegir-ne més
26 d'agost de 2011 17:58 h
Segurment l’rticle de Jume Cusó, Mourinhdes, del 19-08-11, l’Indirecte, m’h inspirt el nom d’quest. Voli posr un títol igul, però diferent. Això és el que m’h sortit. El que vull dir és que j no és només el tl Mou el qui f mourinhdes, sinó que és tot el Reil Mdrid. Des de l directiv, pssnt pels jugdors i rribnt l mjori de mdridistes, que defensen les bsurditts del boig de l’entrendor i, fins i tot, sseguren que els culpbles de tot l’enrenou és el Brç.
Llegir-ne més
26 d'agost de 2011 17:00 h
És precisment per culp del PP i del PSOE que estem en crisi. Són les inversions en AVEs frònics, en eroports fntsmes com el de Ciudd Rel, o en ministeris fntsmes com el de Cultur, el d’Hbittge o el d’Educció les que mencen l’Estt del Benestr Ctluny. És tmbé, i de form molt especil, pel dèficit fiscl que els ctlns estem pssnt un situció complicd –i, per moltes fmílies, drmàtic. Que r, més més, vinguin el PP i el PSOE i crreguin les esptlles dels ctlns l limitció del deute és totlment incceptble.
Llegir-ne més
26 d'agost de 2011 12:51 h
Què poden tenir veure en Pompeu Fbr, l sev cunyd Teres Mestre ('L Ben Plntd'), l'Eugeni d'Ors, en Josep Pl, el pintor Css, l fill del cerveser Moritz, el FC Brcelon, en Sntigo Rusiñol, en Josep Pijon i molts d'ltres de l nostrd burgesi mb les fmílies Bldi i Llorch? Doncs, com mínim, un documentl interesntíssim i que t'trp titult 'Brcelon, bns que el temps ho esborri'. Un recorregut entretingut i pssionnt sot el guió d'un dels seus descendents, Jvier Bldi, i l direcció de Mirei Ros, que desenterr de l'oblit un bon prt de les vides legres i tristes lhor, voltes excèntriques però rectes tmbé, dels persontges que durnt unes dècdes, però sobretot durnt els mervellosos nys 20, vn fer brillr l nostr Brcelon provincin per convertir-l en un ciutt de referènci l món.
Llegir-ne més
26 d'agost de 2011 09:30 h
Ar començrà j el bll de l confusió. PSOE i PP trobrn tot men d’ltveus (i còmplices cs notr) per fer veure el que no és. Cl, doncs, llunyr-nos de l sev voluntt de “normlitzr” un nov gressió. Prlrn de governnç i d’exigències globls, però el fet és que es trct d’un nov gressió perquè coneixem com i de quin mner hn utilitzt durnt més de trent nys els dèficits de l Constitució, d’entre els quls l’exigènci de concorrènci dels dos prtits espnyols mjoritris per endegr qulsevol modificció.
Llegir-ne més
26 d'agost de 2011 00:01 h
Sembl quelcom sospitós, que dos prtits que, com lleons, intenten btre's mort de cr les eleccions del 20-N, puguin posr-se d'cord en un qüestió"socil” “bàsic” i de clt democràtic, com és l reform de l Constitució, que és indispensble per l quotidinitt socil de l poblció de l nostr gredid nció ctln . Aquest intent, - d’un d’un form utoritàri- dintre de l configurció democràtic - huri d’implicr un convoctòri de democràci directe. Abns, cldri un discussió sobre l’estructur territoril de l’Estt espnyol .
Llegir-ne més
25 d'agost de 2011 18:12 h
Recorde que un de les cnçons més conegudes d’Athulp Yupnqui, “ Los ejes de mi crret” dei ixí :” Porque no engrso los ejes me llmn bndondo. Si mí me gust que suenen, pr qué los quiero engrsdos”. Doncs bé, quest estiu l prems escrit se n’h fet un frt de prlr d’eixos, no el dels crrutges doncs quest trnsport j està obsolet, però si dels eixos de trnsport ferroviri de mercderies que és el futur. I és que el 21 de setembre l Comissió Europe h de decidir quins sern els 10 eixos bàsics que s’interconnectrn les principls ciutts europees.
Llegir-ne més
25 d'agost de 2011 13:30 h
L’nunci de Zptero, pctt mb el PP, de reformr l Constitució per situr-hi un sostre en el dèficit i el deute de tot el conjunt d’dministrcions públiques de l’Estt espnyol h desfermt un debt sobre l veritble nturles de l democràci, dels mecnismes de prticipció de l ciutdni en qüestions que fecten plenment l sev qulitt de vid, i de com en temps difícils l polític rest segrestd pels dictts dels mercts finncers, cusnts de l crisi econòmic mundil que ptim. L ide es deriv de l propost del Pl Merkel i Srkozy d’incloure sostres de despes en les constitucions dels pïsos membres de l UE (3% de dèficit públic, tl com res l regl d’or del Pcte d’Estbilitt, i l’obligtoriett de dur reformes severes en quells pïsos on el volum de deute super el 60% del PIB, mb l’mençdor recomnció frnco-lemny que es tlli qulsevol trnsferènci de fons europeus ls pïsos indisciplints).
Llegir-ne més