1 de setembre de 2011 13:02 h
Si quest reform constitucionl, exprés i l crt, tinguer lloc Veneçuel, vui els portveus de PP i PSOE estrien donnt-nos lliçons morls; i els mitjns de comunicció inundrien els seus titulrs mb dues expressions recurrents: “colp d’estt” i “dictdur”. Si quest reform constitucionl, pctd i segelld en un desptx sense finestres, hguer estt rtificd com crt mgn d’Egipte, sense referèndum i d’esquenes l societt, r mteix estríem escoltnt plnys i descrèdit en les eloqüents rodes de prems de govern i comprs: prlrien de “democràci incipient”, de “pseudo-democràci” o de “jove estt democràtic”, que és l mner prudent i políticment correct de dir “de p suct mb oli”.
Llegir-ne més
31 d'agost de 2011 20:57 h
F dos i tres nys, qun l fllid de Lehmn Brothers certificv l fi de l bomboll, vig sber de molt gent que hvi perdut l fein. Principlment, pletes, treblldors industrils, dependents de botigues,... Gent del brri i l fmíli que vei com s'ensorrv el cstell de nips cret per l plutocràci glocl i ssistid per l clsse polític. L mjori no h tornt tenir un fein estble. Alguns "pños", efímers contrctes precris o l immersió en l'economi submergid. Alguns desnonments mb condemn perpètu esclvitud ls bncs.
Llegir-ne més
31 d'agost de 2011 12:20 h
Quin més d'gost més intens i trist ens h dispost el destí d'quest 2011. Principlment, per l decisió dels socilistes i populistes de tocr el sostre de l'endeutment de les comunitts utonòmiques, cos que sense que l ciutdni pugui referendr-ho, don l'ire de l'utentic esperit espnyol per ntonomàsi. Tots els grups coherents ctlns, j hn post el crit l cel per quest cció, menys els hbituls de sempre, que segueixen sent els mteixos crepuscles obscurs del psst. El trist trsps d'un utentic ptriot ctlà, com h estt el del molt honorble Heribert Brrer, es l not més trist per tot l ctlnitt pur i ncionl.
Llegir-ne més
31 d'agost de 2011 11:52 h
Recorde cminr gft de l mà de mon pre, bixnt pel crrer Miclet, l’ombr del cmpnr homònim. Tinc l imtge serigrfid en l memòri: em veig ccelernt el ps, excitdíssim, fent el trjecte des de l Plç de l Rein fins l Plç Lope de Veg, trvés d’un crreronet que dón l port lterl de Snt Cterin. Deixem enrere un orxteri centenàri, el rosetó imponent i cerimoniós de l fçn de l’esglési, i l’edifici més estret del món (ixò diu l llegend!), cient-se trossos, descolorit. Els nervis em bllen l’estómc.
Llegir-ne més
31 d'agost de 2011 08:00 h
J f temps que l nostre pís h crescut un moviment l voltnt d’un persontge osonenc, el nom del qul no vull recordr. Es trct d’un prtit polític mb un únic misstge i un progrm tn curt com el seu coeficient intel·lectul: for els immigrnts. Bsen el seu discurs en tot un conjunt d’cuscions plenes de tòpics xenòfobs, i mb l difusió de misstges per Internet que fomenten l por l invsió musulmn. Jo mteix n’he rebut lgun. El seu full de rut es bs en criteris rcils: com els sud-mericns tenen l’vnttge de l religió i l’idiom, bns de tot cl expulsr ls “moros”.
Llegir-ne més
30 d'agost de 2011 11:48 h
L mjori d’espnyols són persones normls, i si són demòcrtes i sben què signific esser-ho, tmbé són tolernts i, per tnt, no tenen cp inconvenient que grn prt dels ctlns spirin l’utodeterminció i l independènci; tmpoc no són colonitzdors ni ssumeixen el rol d’invsors; sben que el ctlà és un poble diferent, que h estt independent i que spir tornr-ho ser i ixò no els molest, però n’hi h tmbé molts que volen els ctlns sotmesos i submisos i que portin l mjor prt de l riques que produeixen unes quntes comunitts de l’Estt espnyol, per poder viure millor.
Llegir-ne més
30 d'agost de 2011 10:56 h
En respost l’rticle L músic en vlencino enmudece (Burguer), publict en el diri Ls Provincis el 23 d’gost de 2011. Prtim de l bse que el vlencià i el ctlà són un mteix llengu mb dos noms homologbles. Per tnt, no pense entrr en el debt estèril i sense trellt sobre quin és el sexe dels àngels. Considere que el consens de l romnístic interncionl, els corresponents dictàmens de l’Acdèmi Vlencin de l Llengu (AVL) i més d’un vinten de sentències judicils hn fet j d’quest polèmic un bsolut redundànci i un viscerl pèrdu de temps.
Llegir-ne més
29 d'agost de 2011 18:30 h
L’vnçment de les eleccions l Congrés dels Diputts i l Sent, en principi pel proper 20-N, i l situció de pràlisi ( de fi d’etp) que viu hores d’r l’executiu de Rodríguez Zptero obliguen totes les forces polítiques, mb spircions d’conseguir representció l circumscripció gironin, plntejr-se, mb intel•ligènci, un estrtègi per convèncer els electors del nostre territori que questes eleccions “generls” espnyoles són importnts. I més, en un territori que és l punt de llnç del moviment sobirnist/ independentist,.
Llegir-ne més
29 d'agost de 2011 08:33 h
Brrer, republicà i ptriot. Fill de cenetist. Ni snt ni inflible. L’home que v enllçr l’exili mb l’interior, refent un prtit que, de fet, estv dissolt l finl del frnquisme. Contr els corrents dominnts esttlistes i mrxistes en l’esquerr v mntenir el perfil democràtic i liberl. Contr l’intent d’bsorbir les opcions no mrxistes per prt de Pujol tmbé v resistir; i del 77 l 79 ressuscità un utèntic mort polític. Ar tothom remrc llò d’en Brrer que pot beneficir l pròpi postur. Els convergents en destquen l sev fse de presidènci l Prlment qun ERC v optr per donr suport l consolidció de l’utonomi en mns de CiU i quest li plicà un brçd de l’ós que punt estigué de liquidr-l.
Llegir-ne més
28 d'agost de 2011 22:59 h
Des que grn prt de l’esquerr nufrg per dins les pregoneses i els dubtes ideològics, l dret, un vegd superts els trumes d’hver estt impulsor del genocidi que suposà l guerr civil, i després d’hver-se col·loct de biix, de cntell o l’inrevés dins el sistem democràtic, s’h propit de grn prt del discurs metodològic que hvi utilitzt l’esquerr per descreditr-l. Així que l finl, l impressió que reben els votnts mb el discurs robt i renovt (i mss vegdes ple de flsedts i d’hipocresi) és que l’esquerr nveg sense rumb ni sense cp tipus de segurett i que l dret vog fvor del vent i dels esdeveniments que li hurien de ser contrris.
Llegir-ne més
