28 d'agost de 2011 19:04 h
F lguns nys vig cursr l’ssigntur de Dret Constitucionl. A tl efecte, vig llegir l’excel·lent mnul universitri de Frncesc Crrers, de mner que es pot dir que tinc un cert coneixement de com funcion l’rquitectur legl. És per ixò que no puc deixr de pensr en el cinisme de Romnones, que enllç mb l trdició constitucionl hispànic. Als seus enemics, els mençv mb fer complir l llei. En èpoques de colicions, etzibv quell frse de “ustedes hgn ls leyes, que yo hré los reglmentos”. Tot ixò dón un cert ide de l credibilitt globl de l clsse polític hispànic, que v fer l’esforç de redctr un Constitució, l del 1978, que en qutre cinquenes prts és decortiv.
Llegir-ne més
28 d'agost de 2011 17:33 h
Un cop més l’Estt espnyol, i tmbé cs nostr per mnc d’un utogovern com cl, es tornen equivocr i plicr un polític erràtic en relció mb els impostos. Cl tenir en compte que els impostos són, sobretot, un ein que h de permetre l redistribució de l riques, per tl de cohesionr un societt modern. Doncs bé, tnt Ctluny ( per mnc de sobirni i d’idees clres) com Mdrid ( l’Estt espnyol) per culp d’un biprtidisme reduccionist i mldestre - més propi d’uns pràmetres tercermundistes de l’Amèric Lltin que no ps europeu - es continu pensnt que l sortid de l crisi ve lligd un, concepció ideològic reccionàri, de destrucció de l justíci socil, i de continur mntenint el protgonisme l’economi especultiv per dmunt de l’economi productiv.
Llegir-ne més
28 d'agost de 2011 12:32 h
Si no ho fem ixí , no en sortirem Per els grns cpitlistes i per els no tnt rics , es un mesur que no els preocup mss el fet de voler fer-los pgr mes , perquè mb l fcilitt de mercdejr mb diner negre , i les fcilitts que tenen per evdir cpitl i impostos , es queden llà mteix on son r; i si fem un reflexió ssenyd , ens donrem que poques vgdes, per no dir mi, quest gent i els governnts, tiren pedres sobre el seu propi teult per solucionr els problemes dels ltres.
Llegir-ne més
28 d'agost de 2011 11:27 h
Creieu, sincerment que Bildu, si j fos l Congrés, fri el mteix que el PNB? Esquerr Republicn de Ctluny mi no h legitimt l Constitució Espnyol (prometre o jurt per impertiu legl no és un exercici estètic) per cinc rons bàsiques: 1.1. El subjecte de sobirni és el poble espnyol i no ps les ciutdnies de les diferents ncions que constitueixen l’Estt. 1.2. Preeminènci de l llengu espnyol. 1.3. No reconeixement de l cpcitt d’rticulr els diferents territoris dels Pïsos Ctlns.
Llegir-ne més
27 d'agost de 2011 19:06 h
Aquest intent - d’un d’un form utoritàri- per prt dels dos grns prtits de l’Estt espnyol, per reformr l Crt Mgn huri d’implicr l convoctòri d’un referèndum . Abns, tmbé cldri un discussió sobre l’estructur territoril de l’Estt espnyol i, més concretment, del pcte fiscl. Per ltr bnd, sobre un qüestió, que hores produeix un cert neguit Ctluny : l’cceptció/integrció de l immigrció, l meu entendre, cldri fer com Flndes ; és dir, exigir el coneixement de l llengu pròpi si es volen rebre prestcions socils.
Llegir-ne més
27 d'agost de 2011 16:05 h
El problem no és que Cesc hgi demnt perdó, el problem és que no tenim coixí institucionl per defensr l gent que mb tot normlitt vol expressr l sev ctlnitt. Cesc es pos l’esteld l’esquen i quest imtge no l cpt cp càmer de TV3, estrny no? Result que TV3 cpt fins i tot els esternuts de del President Sndro Rosell l llotj, però no cpt l’únic senyer que un jugdor del brç port per celebrr l grn victòri d’hir. Mentre tot l cvern mediàtic començ un cmpny d’incitció l violènci contr Cesc, l nostr, TV3, el President del Brç, i els nostres mitjns de comunicció silencint el gest d’un jugdor ctlà.
Llegir-ne més
27 d'agost de 2011 13:17 h
Després de més de 30 nys que ens hn dit per ctiv i per pssiv que l Constitució espnyol no es tocv, perquè és intocble, r result que sí es pot tocr. I el més de greu de tot, ho fn d'esquenes l poble. V ser el poble espnyol qui v refrendr l Constitució ctul l 1978. I r serà PSOE i PP que mb urgènci modificrn l Constitució. L modificció que volen introduir l crt mgn espnyol és l de limitr el deute i el dèficit de les dministrcions públiques. Això no és sinó un tc l finnçment de ctlà! Limitr el deute i el dèficit significrà que Ctluny, el nostre govern, no podrà decidir qun i qunt h de menester per poder plicr les polítiques necessàries l nostre pís.
Llegir-ne més
26 d'agost de 2011 17:58 h
Segurment l’rticle de Jume Cusó, Mourinhdes, del 19-08-11, l’Indirecte, m’h inspirt el nom d’quest. Voli posr un títol igul, però diferent. Això és el que m’h sortit. El que vull dir és que j no és només el tl Mou el qui f mourinhdes, sinó que és tot el Reil Mdrid. Des de l directiv, pssnt pels jugdors i rribnt l mjori de mdridistes, que defensen les bsurditts del boig de l’entrendor i, fins i tot, sseguren que els culpbles de tot l’enrenou és el Brç.
Llegir-ne més
26 d'agost de 2011 17:00 h
És precisment per culp del PP i del PSOE que estem en crisi. Són les inversions en AVEs frònics, en eroports fntsmes com el de Ciudd Rel, o en ministeris fntsmes com el de Cultur, el d’Hbittge o el d’Educció les que mencen l’Estt del Benestr Ctluny. És tmbé, i de form molt especil, pel dèficit fiscl que els ctlns estem pssnt un situció complicd –i, per moltes fmílies, drmàtic. Que r, més més, vinguin el PP i el PSOE i crreguin les esptlles dels ctlns l limitció del deute és totlment incceptble.
Llegir-ne més
26 d'agost de 2011 12:51 h
Què poden tenir veure en Pompeu Fbr, l sev cunyd Teres Mestre ('L Ben Plntd'), l'Eugeni d'Ors, en Josep Pl, el pintor Css, l fill del cerveser Moritz, el FC Brcelon, en Sntigo Rusiñol, en Josep Pijon i molts d'ltres de l nostrd burgesi mb les fmílies Bldi i Llorch? Doncs, com mínim, un documentl interesntíssim i que t'trp titult 'Brcelon, bns que el temps ho esborri'. Un recorregut entretingut i pssionnt sot el guió d'un dels seus descendents, Jvier Bldi, i l direcció de Mirei Ros, que desenterr de l'oblit un bon prt de les vides legres i tristes lhor, voltes excèntriques però rectes tmbé, dels persontges que durnt unes dècdes, però sobretot durnt els mervellosos nys 20, vn fer brillr l nostr Brcelon provincin per convertir-l en un ciutt de referènci l món.
Llegir-ne més
