23 d'agost de 2011 18:10 h
És un ide cceptd pels historidors que l guerr del Vietnm fou l drrere de l grn crisi econòmic dels setnt. Més enllà del detonnt de l'encriment del petroli, les despeses militrs que suposà quest llrg conflicte vn empènyer l Reserv Federl nord-mericn bndonr el ptró or, l qul cos implicv que, entès el dòlr com divis de referènci, Wshington podi imprimir bitllets sense control, que inundv de crèdits impgbles bon prt del món (sovint, com és el cs de Lltinomèric, mitjnçnt l imposició de dictdures militrs), mb conseqüències desstroses per l'economi mundil.
Llegir-ne més
22 d'agost de 2011 17:03 h
Com un mirll, qusi en prl·lel les bullngues d'Anglterr que qulificàvem com protgonitzdes per lumpenconsumidors, vivíem Lloret unes ltres bullngues prticipdes per persones genercionlment i socil pròximes les primeres. Vm hver d'bordr lguns incidents similrs ls drrers vuit nys tnt Lloret com Slou. I curiosment, un prt dels operdors turístics, quells pocs que bsen el seu negoci en l'bús de l'oci nocturn de btll, vn blsmr ls que denunciàrem l insostenibilitt socil, econòmic i identitàri d'quest tipus de turisme.
Llegir-ne més
21 d'agost de 2011 23:16 h
Sembl ser que el règim de Gddfi h cigut i que ell mteix podri hver mort. Si és ixí serà un fi similr l de Ceucescu. Qun els dictdors es resisteixen per l forç fins l finl cben tmbé morint mb les mteixes rmes. Excepte l'Estt Espnyol on Frnco v morir l llit i no s'h jutjt ni un del seus ministres ni lts dirigents. I ni tn sols se'ls h inhbilitt. Pràcticment d'Algesires Estmbul, com diu en Serrt, serà tot democràtic (flt Algèri i Síri que curn més vit que trd) D'quí uns nys, viurem en un mediterrni les democràcies del qul hurn nscut d'ctes de ruptur polític o rmd mb el psst dicttoril.
Llegir-ne més
21 d'agost de 2011 18:05 h
El peix que es mosseg l cu Amb l persecució dels mlnoments i discrimints “top-mnt”, no es f res mes que ugmentr l delinqüènci ; en un pís mb cinc milions d’turts , mb un tncment de petits i mitjns empresris que f ml ls ulls en llegir les xifres, que tindrien d’vergonyir ls politics , s’està limentnt el peix que es menj l cu; tenim les presons mb mes “estdnts “ del que correspon, tenim un ugment de delinqüènci cd di mes preocupnt, tenim les ONGs sturdes de gent necessitd , i mb els recursos l mínim, i el govern es preocup dels que honrdment ( en l mjori dels csos) , lluiten per sobreviure evitnt hver de delinquir , per complure ls comercints que el seu mrge comercil , en molts csos i en molts productes , sobrepss el 300% ; però el cim de d’indecènci polític , es que fins i tot es destinen gents de pis perquè fcin un seguiment d’quest gent que tenim dintre de cs nostre , perquè l govern i l’especulció l’hi h interesst qun l bomboll creixi gust i mid dels bncs i dels governs formts per especuldors, lldres i col·lbordors corruptes.
Llegir-ne més
20 d'agost de 2011 01:23 h
Solucions especultives Si es trcte de solucionr problemes , crec que tmbé s’h de pensr fins i tot mb els pobres , i mb els menys rics; de ben segur que si lgú honrt , ( que no n’hi h gires) , tingues l decènci de publicr per coneixement generl el preu rel per m2 que cost l construcció d’un pis + l prt proporcionl del terreny , mes les despeses de permisos i plànols , i els posem l vent mb un cinc per cent de benefici, mb tres mesos no quedrà cp pis per vendre , perquè els especuldors que tenen el diner no molt lluny d’quí però for del pís per no pgr impostos , els hi fltri temps per profitr l ocsió d’invertir , que es el que estn espernt; jo no crec que un pis de 100m2, rribi 150.
Llegir-ne més
19 d'agost de 2011 20:53 h
Els nervis dels especuldors que juguen mb els diners dels fons de pensions de les clsses mitjnes dels pïsos desenvolupts estn costnt-nos un segon ctclisme finncer. En quests moments l qüestió j no és tnt si l'evolució de l crisi tindrà form de W. Crec que j donem per fet que lmenys Europ serà en form de LL. Després d'un lleuger repres estncment estructurl. Ar bé com els poders esttls no prenguin mesures dràstiqes com les que propos el col.lbordor de l'EXPRESS del que us djunto l'enllç, com r tncr totes les borses i profitr per fer un ruptur legl sobre l regulció dels moviments finncers, podem tenir un crisi en form de M.
Llegir-ne més
19 d'agost de 2011 19:34 h
Dos prtits que s’ssemblen com dues gotes d’igu, especilment en l sev vocció espnyolist i ultrmuntn l que es veuen bocts si volen obtenir els vots del poble espnyol. Com sbem només es posen d’cord per nr contr Ctluny i sense quest premiss és ben segur que un dels dos quedri descvlct del poder per sempre més. En conseqüènci, tmbé es veuen obligts competir entre si per gunyr-se l confinç del ncionlisme espnyol. I que millor que contentr els votnts perjudicnt Ctluny en tots els sentits, no solment en l’ordre econòmic, tmbé en qulsevol qüestió que mrqui l diferènci entre ells i nosltres, fonmentlment contr l nostr llengu: l’ànim de Ctluny com ells sben millor que molts ctlns.
Llegir-ne més
19 d'agost de 2011 17:00 h
Impunitt. Aquest és l prul que em ve l cp qun recorde les drreres gressions feixistes que s’hn produït l Pís Vlencià. F cos d’un mes, un grup d’energúmens entrren l sl d’ctes de l’FNAC Snt Agustí de Vlènci i rebentren l presentció d’un llibre, Noves glòries Espny, un ssig del sociòleg Vicent Flor sobre ntictlnisme i identitt vlencin. Els troglodites llnçren cdires l públic ssistent i ls ponents que prticipven en l tul redon, entre els quls es trobv l diputd les Corts Vlencines Mònic Oltr, el periodist JJ Pérez Benlloch i l’editor Vicent Olmos.
Llegir-ne més
19 d'agost de 2011 09:33 h
Els votnts del PP j deuen sber que des que quest prtit v gunyr les eleccions i govern no h fet res per resoldre l crisi. Si h fet lgun cos, h estt crer perspectives d’ugment de l’tur i de més concursos de creditors mb el tncment de l ràdio i l televisió de Mllorc. No f res més que nr desfent com un troc moltes de les relitzcions encertdes i cceptdes pels ciutdns i per les ciutdnes com el crril bici de les vingudes o l no circulció de cotxes pel crrer Blnquern.
Llegir-ne més
18 d'agost de 2011 20:25 h
Avui, di 18 d’gost, hem estt convocts dvnt del Plu de l Generlitt per l’Assemble d’Aturts de Brcelon per denuncir l’temptt que encpçlen els consellers Cleries i Men contr l Rend Bàsic d’Inserció o PIRMI. El govern dels millors, el govern dels socilcristins, que durnt els nys en què els republicns vm comndr les responsbilitts de les polítiques socils dels govern socildemòcrtes presidits per Mrgll i Montill vn crucificr-nos perquè considerven que no fèiem prou fvor de l protecció socil, r són tn miserbles que, bo i profitnt el mes de les vcnces hn plntejt un modificció del procedment de pgment del PIRMI o RMI.
Llegir-ne més
