16 d'agost de 2011 15:28 h
Escoltv durnt l’informtiu migdi unes declrcions de l’exportveu de Pltform per Ctluny (PxC) Slt, Crles Bonet, que dei que “inicilment creien que trvés d’quest prtit podríem millorr l convivènci l municipi”. Sembl un brom de ml gust, coneixent l’ideòleg del moviment, que Bonet justifiqui l sev vinculció mb PxC d’quest mner. PxC no h estt mi un prtit que hgi busct l millor de l convivènci, ni Vic ni enlloc. Ans l contrri, que els que som d’Oson coneixem les dinmitdes que Josep Angld h deixt nr l ple de l’Ajuntment de l cpitl en contr dels immigrnts.
Llegir-ne més
15 d'agost de 2011 22:33 h
Cl trencr un llnç fvor de Lloret de Mr. Aquest mgnífic poblció de l Selv Mrítim té molts encnts i mervelles nturls, com per exemple els jrdins de Snt Clotilde. El problem ru en què hi h un ofert d'oci mss concentrd en un lloc molt determint. De tot mner, cl començr redreçr el model turístic, no només de Lloret sinó de tot l Cost Brv i tot el pís en generl. A prtir d'r Lloret, i per extensió tot l Cost Brv, hn de promoure de debò un turisme mb veritble vlor fegit. Cl nr l’rrel del problem : un cnvi de model ( no és fàcil curt termini, però cl tirr-lo endvnt mb consens i voluntt polític) que incentivi els vlor utòctons dels nostres pobles i del territori en el seu conjunt.
Llegir-ne més
14 d'agost de 2011 19:40 h
V ser un ministre lborist del govern de Tony Blir qui qüestionà l idoneïtt de seguir sufrgnt mb fons públics els estudis humnístics. No resultv productiu, l seu prer, pgr lgú per, posr un exemple, estudir l’escriptur cuneïforme, nlitzr les portcions filosòfiques de Shopenhuer o esbrinr les cuses de l decdènci de l’imperi romà. Tot plegt no es pot comprr mb les recerques en els models mtemàtics que permeteren l producció escl industril dels bons escombrri, o els estudis econòmics requerits per qulsevol indocumentt que trobi fein en un gènci de qulificció.
Llegir-ne més
14 d'agost de 2011 13:00 h
A vegdes els tòpics, diferènci dels somnis, es fn relitt; Ctluny podeu estr segurs que en tenim un que f nys i pnys que dur exemplificnt perfectment quest combinció vegdes perillos. Aquest, no és cp ltre que el de l'emprenedori. Un pís com el nostre que port més de 300 nys mb utèntics pls les rodes sobrevivint sense el suport d'un Estt propi - ben l contrri, en tenim un en contr-, és d'dmirr com h pogut esdevenir sempre el cpdvnter de l'enginy i el trebll. Diuen que és el territori que f l'home, que en el nostre cs seri un poble resignt però ferm, estlvidor però productiu; en definitiv, gent espvild, liberl, utònom i sobretot emprenedor.
Llegir-ne més
14 d'agost de 2011 12:54 h
L’esport en ctlà vui viu un grn di. El 9 Esportiu h començt un segon etp renovd, h renscut després de temps més bons que d’ltres, però h permès continur pensnt en un projecte de diri esportiu escrit en ctlà i penst per Ctluny. Aquest nov edició té continuïtts, però tmbé cnvis, respecte l’inicil. És, com diuen els seus responsbles, un projecte mbiciós després de nou nys i mig d’experiènci, des d’quell ny 2002 que v viure el nixement del primer número. El periodisme en ctlà, i més r que nivell de prems generlist viu un èpoc molt bon (d’increment de les cpçleres), no es podi permetre no disposr d’un diri esportiu de referènci, que volgués mrcr l’gend, els frmes dominnts.
Llegir-ne més
14 d'agost de 2011 12:52 h
Els aldarulls de Tottenham són un símptoma de la greu malaltia social que pateix Europa. Més enllà de l'euro i de les "primes de risc", hi han persones que pateixen la degradació i regressió de les seves condicions de vida arreu del vell continent . Si a l' Europa meridional el fenomen dels indignats ens va deixar bocabadats, al Nord del continent la fractura social encara és pitjor . No juguem amb la justícia social, perquè estarem jugant amb foc.
Llegir-ne més
13 d'agost de 2011 16:15 h
Hi h qui f córrer i opin que els diputts i sendors d’ERC en quest drrer legisltur hem estt sotmesos l PSOE, que hem estt escolnets del govern espnyol i que, en definitiv, llò que ens h guit h estt l voluntt de conrer l tàctic del “peix l cove” que hvi encunyt l’univers polític pujolià. Fins i tot, lgú h deixt escrit que Mdrid –i en referènci Esquerr- no s’hi h d’nr fer negocis sinó plntr-se. No mgo que lgunes d’questes mnifestcions, ls militnts d’Esquerr Republicn de Ctluny, ens resulten doloroses per demgògiques i flsàries, però, certment, tothom és ben lliure de dir llò que creu convenient i no seré ps jo qui en fci guerr.
Llegir-ne més
13 d'agost de 2011 10:00 h
Ar que veiem imtges poc reconfortnts sobre un determint turisme de hooligns en lgun punt de l Cost Brv, és bo recordr l cooperció entre lcldies i l Generlitt en les dues drreres legisltures per combtre el fenomen i per ccelerr l trnsformció cp el model de turisme sostenible. Segons l OMT, recordem-ho, sostenibilitt turístic implic respecte pel territori, promoció econòmic integrl i respecte i potencició de l identitt. L tsc fet els drrers vuit nys posen les bses pel cnvi de model. L llei de costes, l llei del pistge, l potencició dels espis nturls protegits , l plnificció regionl i el Pl de turisme de muntny vn cobrir sobrdment el primer fctor de l sostenibilitt.
Llegir-ne més
12 d'agost de 2011 18:10 h
Portv nys intentnt fer els més de 83 km de l Mtglls-Montserrt, fins i tot f uns nys vig estr inscrit i un csment fmilir m’ho v cbr impedint. Aquest nys el sistem d’inscripció h cnvit, sobretot pels no federts, i vig puntr-me per tl d’entrr en un sorteig. Vig tenir sort i vig entrr en el grup dels escollits, i porto j unes setmnes preprnt il·lusiont l trvess #MM2011, l mev primer MM. Entre setmn biciclet estàtic, i els cps de setmn cmindes mb sortid des de Blnes, primer per l pln de l Torder, Mlgrt i Plfolls i en segon terme per l’entorn del Vilr i Lloret.
Llegir-ne més
12 d'agost de 2011 18:00 h
Els drets lingüístics són els “drets d’un comunitt lingüístic poder orgnitzr l sev vid públic, cívic i oficil en l llengu pròpi dins del territori considert trdicionlment com seu. No es trct, doncs, dels drets dels individus com éssers ïllts, sinó d’quelles grnties necessàries per ssegurr l’existènci de l comunitt, de l cohesió en un determind llengu.” (Definició extret del Diccionri de Sociolingüístic de Frncesc Ruiz, Ros Snz i Jordi Solé).
Llegir-ne més