Albert Puig
31 d'agost de 2011 08:00 h
La xenofòbia com a resposta a la catalanofòbia
J f temps que l nostre pís h crescut un moviment l voltnt d’un persontge osonenc, el nom del qul no vull recordr. Es trct d’un prtit polític mb un únic misstge i un progrm tn curt com el seu coeficient intel·lectul: for els immigrnts. Bsen el seu discurs en tot un conjunt d’cuscions plenes de tòpics xenòfobs, i mb l difusió de misstges per Internet que fomenten l por l invsió musulmn. Jo mteix n’he rebut lgun. El seu full de rut es bs en criteris rcils: com els sud-mericns tenen l’vnttge de l religió i l’idiom, bns de tot cl expulsr ls “moros”.
Llegir-ne més
8 comentaris
Joan Lladonet
30 d'agost de 2011 11:48 h
Porta l’estelada amb orgull, Cesc Fàbregues!
L mjori d’espnyols són persones normls, i si són demòcrtes i sben què signific esser-ho, tmbé són tolernts i, per tnt, no tenen cp inconvenient que grn prt dels ctlns spirin l’utodeterminció i l independènci; tmpoc no són colonitzdors ni ssumeixen el rol d’invsors; sben que el ctlà és un poble diferent, que h estt independent i que spir tornr-ho ser i ixò no els molest, però n’hi h tmbé molts que volen els ctlns sotmesos i submisos i que portin l mjor prt de l riques que produeixen unes quntes comunitts de l’Estt espnyol, per poder viure millor.
Llegir-ne més
Pau Alabajos
30 d'agost de 2011 10:56 h
Música en valencià amb interferències
En respost l’rticle L músic en vlencino enmudece (Burguer), publict en el diri Ls Provincis el 23 d’gost de 2011. Prtim de l bse que el vlencià i el ctlà són un mteix llengu mb dos noms homologbles. Per tnt, no pense entrr en el debt estèril i sense trellt sobre quin és el sexe dels àngels. Considere que el consens de l romnístic interncionl, els corresponents dictàmens de l’Acdèmi Vlencin de l Llengu (AVL) i més d’un vinten de sentències judicils hn fet j d’quest polèmic un bsolut redundànci i un viscerl pèrdu de temps.
Llegir-ne més
Josep Maria Loste
29 d'agost de 2011 18:30 h
Cal superar el “vedettisme” polític
L’vnçment de les eleccions l Congrés dels Diputts i l Sent, en principi pel proper 20-N, i l situció de pràlisi ( de fi d’etp) que viu hores d’r l’executiu de Rodríguez Zptero obliguen totes les forces polítiques, mb spircions d’conseguir representció l circumscripció gironin, plntejr-se, mb intel•ligènci, un estrtègi per convèncer els electors del nostre territori que questes eleccions “generls” espnyoles són importnts. I més, en un territori que és l punt de llnç del moviment sobirnist/ independentist,.
Llegir-ne més
Josep Huguet
29 d'agost de 2011 08:33 h
El meu Barrera, balanç provisional
Brrer, republicà i ptriot. Fill de cenetist. Ni snt ni inflible. L’home que v enllçr l’exili mb l’interior, refent un prtit que, de fet, estv dissolt l finl del frnquisme. Contr els corrents dominnts esttlistes i mrxistes en l’esquerr v mntenir el perfil democràtic i liberl. Contr l’intent d’bsorbir les opcions no mrxistes per prt de Pujol tmbé v resistir; i del 77 l 79 ressuscità un utèntic mort polític. Ar tothom remrc llò d’en Brrer que pot beneficir l pròpi postur. Els convergents en destquen l sev fse de presidènci l Prlment qun ERC v optr per donr suport l consolidció de l’utonomi en mns de CiU i quest li plicà un brçd de l’ós que punt estigué de liquidr-l.
Llegir-ne més
Joan Lladonet
28 d'agost de 2011 22:59 h
Tergiversar la història
Des que grn prt de l’esquerr nufrg per dins les pregoneses i els dubtes ideològics, l dret, un vegd superts els trumes d’hver estt impulsor del genocidi que suposà l guerr civil, i després d’hver-se col·loct de biix, de cntell o l’inrevés dins el sistem democràtic, s’h propit de grn prt del discurs metodològic que hvi utilitzt l’esquerr per descreditr-l. Així que l finl, l impressió que reben els votnts mb el discurs robt i renovt (i mss vegdes ple de flsedts i d’hipocresi) és que l’esquerr nveg sense rumb ni sense cp tipus de segurett i que l dret vog fvor del vent i dels esdeveniments que li hurien de ser contrris.
Llegir-ne més
Xavier Diez
28 d'agost de 2011 19:04 h
El ferro roent de la Merkel
F lguns nys vig cursr l’ssigntur de Dret Constitucionl. A tl efecte, vig llegir l’excel·lent mnul universitri de Frncesc Crrers, de mner que es pot dir que tinc un cert coneixement de com funcion l’rquitectur legl. És per ixò que no puc deixr de pensr en el cinisme de Romnones, que enllç mb l trdició constitucionl hispànic. Als seus enemics, els mençv mb fer complir l llei. En èpoques de colicions, etzibv quell frse de “ustedes hgn ls leyes, que yo hré los reglmentos”. Tot ixò dón un cert ide de l credibilitt globl de l clsse polític hispànic, que v fer l’esforç de redctr un Constitució, l del 1978, que en qutre cinquenes prts és decortiv.
Llegir-ne més
Josep Maria Loste
28 d'agost de 2011 17:33 h
Impostos i justícia social redistributiva
Un cop més l’Estt espnyol, i tmbé cs nostr per mnc d’un utogovern com cl, es tornen equivocr i plicr un polític erràtic en relció mb els impostos. Cl tenir en compte que els impostos són, sobretot, un ein que h de permetre l redistribució de l riques, per tl de cohesionr un societt modern. Doncs bé, tnt Ctluny ( per mnc de sobirni i d’idees clres) com Mdrid ( l’Estt espnyol) per culp d’un biprtidisme reduccionist i mldestre - més propi d’uns pràmetres tercermundistes de l’Amèric Lltin que no ps europeu - es continu pensnt que l sortid de l crisi ve lligd un, concepció ideològic reccionàri, de destrucció de l justíci socil, i de continur mntenint el protgonisme l’economi especultiv per dmunt de l’economi productiv.
Llegir-ne més
Màrius Viella
28 d'agost de 2011 12:32 h
Si no ho fem aixi, no en sortirem
Si no ho fem ixí , no en sortirem Per els grns cpitlistes i per els no tnt rics , es un mesur que no els preocup mss el fet de voler fer-los pgr mes , perquè mb l fcilitt de mercdejr mb diner negre , i les fcilitts que tenen per evdir cpitl i impostos , es queden llà mteix on son r; i si fem un reflexió ssenyd , ens donrem que poques vgdes, per no dir mi, quest gent i els governnts, tiren pedres sobre el seu propi teult per solucionr els problemes dels ltres.
Llegir-ne més
Joan Tardà
28 d'agost de 2011 11:27 h
Per què ERC ha de plantar-se, no votar i provocar màxima tensió al Congrés?
Creieu, sincerment que Bildu, si j fos l Congrés, fri el mteix que el PNB? Esquerr Republicn de Ctluny mi no h legitimt l Constitució Espnyol (prometre o jurt per impertiu legl no és un exercici estètic) per cinc rons bàsiques: 1.1. El subjecte de sobirni és el poble espnyol i no ps les ciutdnies de les diferents ncions que constitueixen l’Estt. 1.2. Preeminènci de l llengu espnyol. 1.3. No reconeixement de l cpcitt d’rticulr els diferents territoris dels Pïsos Ctlns.
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs