2 de setembre de 2011 19:45 h
L mesur del govern de Flndes d’exigir el coneixement orl del neerlndès ( el deure lingüístic ) ls demndnts d’hbittge socil considero que és un punt per l reflexió, en relció mb el complex procés d’integrció de l immigrció cs nostr.En principi cldri esmentr que Ctluny, en quests moments, encr no hi h gire ofert d’hbittge socil, tot i que l cos sembl que v pel cmí de millorr. En qulsevol cs, l llei que plic el govern flmenc és un exemple seguir fvor de l integrció, l convivènci i l cohesió socil.
Llegir-ne més
2 de setembre de 2011 18:30 h
El guitrrist de jzz Pt Mtheny h publict un nou disc en el que inclou un tem compost per John Lennon i Pul McCrtney, And I Love Her, que interpret mb ires lltins. Wht's It All About és el nou trebll de Metheny, en el que dón el seu prticulr estil un grpt de temes que d'un mner o ltr el vn mrcr musiclment l sev joventut, dels mteixos Betles Antonio Crlos Jobim, Simon nd Grfunkel o The Ventures. Amb més de 40 discos les esquenes, quest és el primer trebll de Pt Metheny en el que no inclou cp tem propi, tot i que ell és l'únic intèrpret del disc, mb les seves guitrres cústiques i l inigulble guitrr Piksso de 42 cordes.
Llegir-ne més
2 de setembre de 2011 18:23 h
(Publict "El Punt Avui" el 02-Ago-11) Professionlment he pogut observr un situció que no puc, obviment, extrpolr l ctegori de llei, però que és prou consistent i significtiv com per que, crec jo, vlgui l pen comprtir-l. L mev vid lborl s’h desenvolupt mjoritriment multincionls, i ixò m’h portt entrr en contcte mb gent de molts ltres pïsos, mb un exposició suficientment prolongd com per poder formulr judicis sobre les seves ctituts respecte del trebll. Així, he vist com trebllven nglesos, frncesos, lemnys, estdounidencs, cndencs, noruegs, nord fricns, rbs i un llrg etceter.
Llegir-ne més
2 de setembre de 2011 17:31 h
#jovulldirAdéuEspny Avui és un grn di, tots quells que encr pensven que mb Espny encr tot es possible, hn tingut un disgust de mort, vui hn toct de peus terr, hn vist l relitt. Avui Espny en un cte de cinisme ens h obert l port de bt bt perquè fotem el cmp. J no tenim excus per gfr l port l nostr llibertt. Gràcies Espny, de tot cor. Avui lguns encr intentven ser engnyts per Espny mb l’cceptció d’esmenes modificdes, i sort del gt vell de @Gllmzres que h vett quests cords i per un vegd h quedt clr, fins i tot ls més conservdors, que Espny ens h dit déu.
Llegir-ne més
2 de setembre de 2011 14:00 h
En quests últims dies com si fossin prenents de Moisès, diversos prtits independentistes hn promulgt, j sigui de form merment intern o públicment de fcto, el seu cmí seguir de cr l proper 20-N, per formr-hi colicions o colició. Alguns s'costen més ls postults de ERC i, d'ltres mb les seves condicions forcen i treuen molt credibilitt l seu projecte. Huriem d' esperr el cliu que s'hi formr en l nov direcció dels republicns, bns de decidir-hi res de res. S'huri de hver fet bns? Doncs,si! No soc prtidri d'nr de mnet dels de Esquerr, però, l sev nov direcció mb cu prou simpàtic i vlent, per en un futur lluny començr-hi confir mb ells.
Llegir-ne més
2 de setembre de 2011 11:28 h
Mentre el fèretre del Molt Honorble president Heribert Brrer eixi per l port del Prlment, el veterà militnt republicà Pere Mssn em xiuxiuejv peu dret: “Alguns dels que hi h quí, qun cbi l’cte, nirn celebrr l sev mort”. Veient l’hipòcrit post de circumstàncies d’lguns diputts, vig hver d’ssentir mb el cp. El doctor Brrer s’hvi convertit en un persontge molt incòmode per grn prt de l’utonomist i degrdd cst polític ctln. Uns no li perdonven el seu compromís insubornble mb l rdiclitt republicn i l independènci de Ctluny, els ltres l lúcid crític ntimrxist des del liberlisme d’esquerres.
Llegir-ne més
1 de setembre de 2011 20:42 h
Enguny, l commemorció de l’11 de Setembre Bdlon serà forç diferent d’ltres nys. És lògic i er previsible en funció de l’últim tendènci polític de l’electort bdloní. Per lguns, entre els qul m’hi compto, no cnvirà gens el plntejment generl, fins i tot ni gire les formes. Som on érem, on hem estt sempre i seguim reivindicnt llò que consirem legítim i nostre: El dret ser i el dret l’exercici ple de l llibertt. D’ltres, vrirn l’estrtègi, potser per l conjuntur polític locl i ncionl i potser encr mb lgun cert recel vindrn les nostres.
Llegir-ne més
1 de setembre de 2011 20:00 h
Ar que en lguns territoris l principl espècie en risc d'extinció és l'home, cus de l'bsènci de trebll, certes ctituds fonmentlistes d'lguns gestors mbientls són reprovbles. Molts d'ells f nys que són l'dministrció i hn supert diversos governs. L sostenibilitt veritble h de compginr ctivitts econòmiques trdicionls que ctuven com drrer nell de l cden tròfic o mb ctivitts grosilvícoles que mntenien un mosic més fvorble l diversitt biològic i l prevenció d'incendis. Llvors com s'expliquen les resistències l replntció de viny i oliveres -ecològiques si es vol- en l'espi del Cp de Creus? Les resistències l cç cotd d'espècies en prcs del Pirineu que hn esdevingut un plg per ltres nimls, pgesos i rmders perquè h despregut per decret l'últim nell de l cden? Quin insostenibilitt mbientl i humn s'està fomentnt ixí? Qunts llocs de trebll es perden o es deixen de crer que lhor preservrien ctivitts clu per l preservció d'espis trdicionls? http://www.
Llegir-ne més
1 de setembre de 2011 19:38 h
Article publict l'edició de El Punt-Avui Un dels fenòmens més colpidors de l històri recent fou el del nufrgi del comunisme. L fcilitt mb què es v dissoldre l Unió Soviètic v deixr sorprès tothom. Tmpoc semblv fàcil imginr l fllid ideològic d'un mrxisme pel qul milions de persones hvien lliurt les seves vides confides en un món millor sorgit d'un revolució socil. Dues dècdes després, quell poderos orgnitzció interncionl mb prtits, sindicts, intel·lectuls i un discurs teòric detlldment elbort sembl el somni d'un nit d'estiu.
Llegir-ne més
1 de setembre de 2011 17:48 h
Tn complict es ixò?,o no interess Un pís que cerc solucions buscnt l llun pels rmris , bllnt l so i l ps del cpitlisme , no pot grntir cp men de benestr per el futur dels seus ciutdns ; hi h consens en l necessitt de potencir les energies renovbles , i de disminuir l dependènci del petroli, però ningú intent rendibilitzr els 3.000.000.000€ que cd mes s’està pgnt mb tot el dret per no fer res ; qun tenim moltísim empresris , que estrien disposts contrctr turts , per posr en funcionment el pl de renovció del sistemes energètics i mbientls dels edificis institucionls del l’estt , que funcionen mb l dependènci del petroli, si ells poguessin dministrr el 50% d’quests diners cd mes.
Llegir-ne més
