2 de setembre de 2011 14:00 h
En quests últims dies com si fossin prenents de Moisès, diversos prtits independentistes hn promulgt, j sigui de form merment intern o públicment de fcto, el seu cmí seguir de cr l proper 20-N, per formr-hi colicions o colició. Alguns s'costen més ls postults de ERC i, d'ltres mb les seves condicions forcen i treuen molt credibilitt l seu projecte. Huriem d' esperr el cliu que s'hi formr en l nov direcció dels republicns, bns de decidir-hi res de res. S'huri de hver fet bns? Doncs,si! No soc prtidri d'nr de mnet dels de Esquerr, però, l sev nov direcció mb cu prou simpàtic i vlent, per en un futur lluny començr-hi confir mb ells.
Llegir-ne més
2 de setembre de 2011 11:28 h
Mentre el fèretre del Molt Honorble president Heribert Brrer eixi per l port del Prlment, el veterà militnt republicà Pere Mssn em xiuxiuejv peu dret: “Alguns dels que hi h quí, qun cbi l’cte, nirn celebrr l sev mort”. Veient l’hipòcrit post de circumstàncies d’lguns diputts, vig hver d’ssentir mb el cp. El doctor Brrer s’hvi convertit en un persontge molt incòmode per grn prt de l’utonomist i degrdd cst polític ctln. Uns no li perdonven el seu compromís insubornble mb l rdiclitt republicn i l independènci de Ctluny, els ltres l lúcid crític ntimrxist des del liberlisme d’esquerres.
Llegir-ne més
1 de setembre de 2011 20:42 h
Enguny, l commemorció de l’11 de Setembre Bdlon serà forç diferent d’ltres nys. És lògic i er previsible en funció de l’últim tendènci polític de l’electort bdloní. Per lguns, entre els qul m’hi compto, no cnvirà gens el plntejment generl, fins i tot ni gire les formes. Som on érem, on hem estt sempre i seguim reivindicnt llò que consirem legítim i nostre: El dret ser i el dret l’exercici ple de l llibertt. D’ltres, vrirn l’estrtègi, potser per l conjuntur polític locl i ncionl i potser encr mb lgun cert recel vindrn les nostres.
Llegir-ne més
1 de setembre de 2011 20:00 h
Ar que en lguns territoris l principl espècie en risc d'extinció és l'home, cus de l'bsènci de trebll, certes ctituds fonmentlistes d'lguns gestors mbientls són reprovbles. Molts d'ells f nys que són l'dministrció i hn supert diversos governs. L sostenibilitt veritble h de compginr ctivitts econòmiques trdicionls que ctuven com drrer nell de l cden tròfic o mb ctivitts grosilvícoles que mntenien un mosic més fvorble l diversitt biològic i l prevenció d'incendis. Llvors com s'expliquen les resistències l replntció de viny i oliveres -ecològiques si es vol- en l'espi del Cp de Creus? Les resistències l cç cotd d'espècies en prcs del Pirineu que hn esdevingut un plg per ltres nimls, pgesos i rmders perquè h despregut per decret l'últim nell de l cden? Quin insostenibilitt mbientl i humn s'està fomentnt ixí? Qunts llocs de trebll es perden o es deixen de crer que lhor preservrien ctivitts clu per l preservció d'espis trdicionls? http://www.
Llegir-ne més
1 de setembre de 2011 19:38 h
Article publict l'edició de El Punt-Avui Un dels fenòmens més colpidors de l històri recent fou el del nufrgi del comunisme. L fcilitt mb què es v dissoldre l Unió Soviètic v deixr sorprès tothom. Tmpoc semblv fàcil imginr l fllid ideològic d'un mrxisme pel qul milions de persones hvien lliurt les seves vides confides en un món millor sorgit d'un revolució socil. Dues dècdes després, quell poderos orgnitzció interncionl mb prtits, sindicts, intel·lectuls i un discurs teòric detlldment elbort sembl el somni d'un nit d'estiu.
Llegir-ne més
1 de setembre de 2011 17:48 h
Tn complict es ixò?,o no interess Un pís que cerc solucions buscnt l llun pels rmris , bllnt l so i l ps del cpitlisme , no pot grntir cp men de benestr per el futur dels seus ciutdns ; hi h consens en l necessitt de potencir les energies renovbles , i de disminuir l dependènci del petroli, però ningú intent rendibilitzr els 3.000.000.000€ que cd mes s’està pgnt mb tot el dret per no fer res ; qun tenim moltísim empresris , que estrien disposts contrctr turts , per posr en funcionment el pl de renovció del sistemes energètics i mbientls dels edificis institucionls del l’estt , que funcionen mb l dependènci del petroli, si ells poguessin dministrr el 50% d’quests diners cd mes.
Llegir-ne més
1 de setembre de 2011 13:02 h
Si quest reform constitucionl, exprés i l crt, tinguer lloc Veneçuel, vui els portveus de PP i PSOE estrien donnt-nos lliçons morls; i els mitjns de comunicció inundrien els seus titulrs mb dues expressions recurrents: “colp d’estt” i “dictdur”. Si quest reform constitucionl, pctd i segelld en un desptx sense finestres, hguer estt rtificd com crt mgn d’Egipte, sense referèndum i d’esquenes l societt, r mteix estríem escoltnt plnys i descrèdit en les eloqüents rodes de prems de govern i comprs: prlrien de “democràci incipient”, de “pseudo-democràci” o de “jove estt democràtic”, que és l mner prudent i políticment correct de dir “de p suct mb oli”.
Llegir-ne més
31 d'agost de 2011 20:57 h
F dos i tres nys, qun l fllid de Lehmn Brothers certificv l fi de l bomboll, vig sber de molt gent que hvi perdut l fein. Principlment, pletes, treblldors industrils, dependents de botigues,... Gent del brri i l fmíli que vei com s'ensorrv el cstell de nips cret per l plutocràci glocl i ssistid per l clsse polític. L mjori no h tornt tenir un fein estble. Alguns "pños", efímers contrctes precris o l immersió en l'economi submergid. Alguns desnonments mb condemn perpètu esclvitud ls bncs.
Llegir-ne més
31 d'agost de 2011 12:20 h
Quin més d'gost més intens i trist ens h dispost el destí d'quest 2011. Principlment, per l decisió dels socilistes i populistes de tocr el sostre de l'endeutment de les comunitts utonòmiques, cos que sense que l ciutdni pugui referendr-ho, don l'ire de l'utentic esperit espnyol per ntonomàsi. Tots els grups coherents ctlns, j hn post el crit l cel per quest cció, menys els hbituls de sempre, que segueixen sent els mteixos crepuscles obscurs del psst. El trist trsps d'un utentic ptriot ctlà, com h estt el del molt honorble Heribert Brrer, es l not més trist per tot l ctlnitt pur i ncionl.
Llegir-ne més
31 d'agost de 2011 11:52 h
Recorde cminr gft de l mà de mon pre, bixnt pel crrer Miclet, l’ombr del cmpnr homònim. Tinc l imtge serigrfid en l memòri: em veig ccelernt el ps, excitdíssim, fent el trjecte des de l Plç de l Rein fins l Plç Lope de Veg, trvés d’un crreronet que dón l port lterl de Snt Cterin. Deixem enrere un orxteri centenàri, el rosetó imponent i cerimoniós de l fçn de l’esglési, i l’edifici més estret del món (ixò diu l llegend!), cient-se trossos, descolorit. Els nervis em bllen l’estómc.
Llegir-ne més