6 de setembre de 2011 18:14 h
S'cost l'11 de setembre i m'hn demnt de diversos mitjns què opino. Tres pràgrfs clip: 1. L'11 de setembre per mi és un did per reivindicr els drets i llibertts dels ciutdns de Ctluny, elimints per l forç de les rmes i l imposició de mjories jcobines en el mrc democràtic forml. És el di on em vig estrenr finls dels nys 60 en fer ctivitts clndestines contr l’únic dictdur feixist mnistid per Europ. I vui lluitem per un EStt propi i perquè un mpl mjori socil s'fegeixi quest reivindicció.
Llegir-ne més
6 de setembre de 2011 11:32 h
Hem de deixr-nos de pessimismes i de ser tnt pusil.lànimes. Hem de deixr-nos de mnifestcions o reivindiccions. Hem de deixr de cnvir de llengu l mínim, per mbilitt convex. Hem de deixr d'explicr-hi ls qutre vents, que som i d'on som. Hem de deixr-nos de fuetejr l nostre esquen, ànim i cor. Hem de deixr de pensr en el psst i, pensr-hi en el nostre futur. Hem de deixr-nos de ser sngonejts per polítics utonomistes, que cerquen omplir-se'n solment l sev brut butxc. Hem de deixr-nos de collondes i tirr pel dret, l preu que sigui.
Llegir-ne més
6 de setembre de 2011 06:42 h
Cl sumr més que restr .Cl multiplicr més que dividir .Cl defensr un projecte col•lectiu vible i que creï il•lusió en comptes de perdre el temps mb personlismes eixorcs . Però sobretot, per dmunt de tot, cl ser honestos en l defens de l "res públic" . L'esperit republicà, compnyt del sobirnisme socil, h de impregnr tot l nció ctln . ERC s'h d'obrir l societt, tl com molt bé diu l'Oriol Junqueres. Hem de fer possible un grn bloc sobirnist/independentist, que tingui molt més en compte l justíci socil, l llengu ctln i l'equilibri territoril .
Llegir-ne més
4 de setembre de 2011 19:44 h
L producció, l distribució i el consum limentris estn dvnt d'un trsbls estructurl importnt. Les mences poden esdevenir oportunitts si consumidors, governs, productors, distribuïdors i recercdors comprteixen un prt de l dignosi i de l'estrtègi. Hi h l'eliminció progressiv d'un pèssim polític de subvencions proteccionistes de l Unió Europe ls productors grormders que h permès sobreviure i fins i tot viure bé un mss importnt de petits i mitjns productors, especilment dels estts funddors de l UE que vn gudir dels nys d'or.
Llegir-ne més
4 de setembre de 2011 16:14 h
Heu ptit lgun vegd, un clfred que us recorres tot l vostr espind? Suposo, que si. Personlment, moltes vegdes tinc l sensció de ser el protgonist principl de l cint cinemtogràfic - l mev preferid - de The Thing d'en John Crpenter. Relt el succés d'un expedició científic mericn l'Antàrtid, que es veu interrompud per un grup de noruecs, que est perseguint un gos que corre per l neu. Finlment poden cpturr-l'ho, però els noruecs que nven sobrevolnt l'Antàrtid mb helicòpter s'estvell sobre l neu, morint tots els seus psstgers.
Llegir-ne més
4 de setembre de 2011 15:58 h
L llengu no és només un ein de comunicció sinó que és l bse per l creció de conceptes, d'estructur del coneixement i de trnsmissió de vlors. Amb l imposició de l llengu cstelln tot el territori de l'estt espnyol, es v conseguint un imposició de l mner de pensr i dels vlors cstellns. Doncs bé, l drrer interlocutòri del TSJC s’h d’entendre com un gressió, en tot regl, contr un element, l immersió lingüístic, que h contribuït mntenir l cohesió socil cs nostr d’enç de f més de 30 nys.
Llegir-ne més
3 de setembre de 2011 21:19 h
Molt s’h prlt questes drreres setmnes i mesos de l vidrios qüestió de l immigrció. D’quest mner, diversos estudis d’lgunes entitts bncàries i lgun ptronl ens hn intentt demostrr, d’un form molt esbiixd, que l immigrció ctul és molt necessàri i que no es pot turr. Ar bé, ni els polítics espnyolistes, regionlistes i neoconservdors ni, molt menys, els experts econòmics neoliberls, no ens hn dit tot l veritt. És més, ens hn intentt mnipulr l relitt. Per culp d’quest sistem, que f servir un poblció immigrnt desesperd com exèrcit de reserv lborl (ixò j ho esmentv Krl Mrx f més de 150 nys), tenim els slris menys dignes de l Unió Europe i estem construint un model econòmic desstrós, que és un utèntic hipotec per les properes genercions.
Llegir-ne més
3 de setembre de 2011 19:54 h
Pot semblr sorprenent questes lçdes de l pel·lícul, però encr es public mteril inèdit sobre els Betles. El més recent és un llibre, pregut de moment ls Estts Units i el Regne Unit, que pleg prop de 200 fotogrfies dels Betles preses durnt les seves gires mericnes entre els nys 1964 i 1966. Les fotos vn ser fetes per Bob Bonis, que en quells temps v ser el tour mnger de les gires dels Betles (i tmbé dels Rolling Stones) pels Estts Units dels nys 1964, 1965 i 1966. Bonis, fotògrf ficiont, v prendre més de 900 fotos dels Betles i el seu entorn l llrg d’quelles tres gires, girebé totes mb un càmer Leic.
Llegir-ne més
3 de setembre de 2011 19:03 h
Que el Tribunl Constitucionl esporgr, mb un polèmic sentènci (qutre nys de clvri i grns dosis de funmbulisme), l reform de l’Esttut de 2006 provd pel Prlment (i per tnt, legitimd sensiblement pels ciutdns), v suposr un gressió direct contr l sobirni populr de Ctluny. I en quest cs, no em referisc l ples voluntt cívic d’independènci (que tmbé!), sinó l menyspreu i l bel·ligerànci de les institucions judicils espnyoles cp l mdures democràtic d’quest Pís: v reduir l cpcitt decisòri dels ctlns i les ctlnes l ctegori de pper higiènic, j sbeu què em referisc.
Llegir-ne més
3 de setembre de 2011 16:55 h
Si l llengu ngles és relment tn necessàri per l’economi i el món del trebll cl posr els mitjns dients per tl de fcilitr-ne el seu prenenttge. El que qued clr és que les Escoles Oficils d’Idiomes són totlment insuficients. Ar i quí no se sp dequdment l llengu ngles – l’nglès estàndrd – per mnc de mitjns, per mnc de voluntt polític dels nostres governnts i tmbé perquè, en el fons, per un prt considerble de les empreses privdes tmpoc és un necessitt primordil. Si l’nglès és, de debò, d’interès generl, cl irrdir el seu coneixement d’un form oficil i efectiv, més enllà de les escoles d’idiomes.
Llegir-ne més