9 de setembre de 2011 19:53 h
The Loves We Mke és el títol del documentl que recull les vivències de Pul McCrtney Nov York després de l’temptt les Torres Bessones del World Trde Center de l’11 de setembre del 2001. Aquell di McCrtney es trobv l’eroport dlt de l’vió per retornr l Regne Unit. Evidentment el vol no es v enlirr i en conèixer l mgnitud dels esdeveniments Pul v posr mns l’obr en l’orgnitzció d’un concert per recptr fons en suport de l fmílies del bombers i policies morts quell di. El documentl se centr en l’estd de McCrtney Nov York entre l’11 i el 23 d’octubre i tmbé en els preprtius de The Concert For New York que es v celebrr el 20 d’octubre l Mdison Squre Grden.
Llegir-ne més
9 de setembre de 2011 19:48 h
Per què l medll, Pep? “Si en llevem d’hor i penquem quest pís és imprble”. Simplement per quest frse. Per quest mner de concebre el futur de Ctluny i l mner com hem de mirr endvnt. Ctluny, sense tenir els mecnismes d’un Estt, h d’profitr el cpitl humà per crer el seu projecte, per teixir el seu horitzó i un projecte comú. I, tu Pep, hs demostrt que es pot liderr un col·lectiu humà des de l humilitt, des del rigor, l’exemplriett i l voluntt de superció constnt. Qulitts que el pís no pot desprofitr, ni molt menys.
Llegir-ne més
9 de setembre de 2011 18:45 h
L’Onze de Setembre, Gurdiol i el 20-N Les prules d’en Gurdiol "si ens ixequem ben d'hor i penquem som un pís imprble" són premonitòries . Indiquen, ens venen dir que cl lluitr ferrissdment per l sobirni plen.. Ens ssenylen clrment el cmí de l'lliberment ncionl, més necessri que mi quest Onze de Setembre d'enguny. Amb més ró que mi, necessitem l sobirni plen i blindr l normlitzció lingüístic : l immersió l'escol i el deure lingüístic (el requisit lingüístic) . Cl que el 20-N, l'hor d'nr votr, no ens equivoquem, ens hi juguem el futur: l slvció de l nostr llengu i l nostr nció mil•lenàri .
Llegir-ne més
9 de setembre de 2011 17:40 h
Molt s’està prlnt de les retlldes i de l crisi, i ningú propos lterntives, com si l únic solució vlid, obligtòriment tingui de pssr per solucionr el problem de l bnc i del cpitlisme mundil , que descrdment es mostr insensible l gn que h sotmès milions de ciutdns del mon que tmbé tenen dret viure. Mesures per sortir de l crisi: Tx d’entrd , terr mr i ire––––––––-1€ per person sense límit de temps Tx S.
Llegir-ne més
8 de setembre de 2011 09:31 h
Qun començ funcionr l mquinri espnyolist contr Ctluny, consegueixen més bons resultts que 1.500.000 de ctlns l crrer. Problem d'estudi seriós i professionl, per qulsevol estdist reconegut de fm mundil. Tres ( Tres! ) fmílies que resideixen quí el nostre pís mb l'jut dels de l Convivènci Cívic i el PP, hn trsblst tot un sistem d'ensenyment, per voler l'introducció de l llengu espnyol l'escol, per els suposts - curts de gmbls - dels seus fills. Aquests pobrets éssers mono-cerebrls, que igulment sern incpços de dirigir-se'n en nglès o un ltr llengu en correcció, sense fer el mteix ridícul que qulsevol dirigent esttl espnyol, en el seu futur monolingüe - modus vivendi - espnyol.
Llegir-ne més
7 de setembre de 2011 19:05 h
L drrer ofensiv- polític, mediàtic i judicil - contr l nostr estimd llengu ctln només pot tenir un explicció rcionl : Ctluny, l llengu és el tret diferencil més importnt de l nostr nció i l’element més significtiu per vertebrr l convivènci i l cohesió socil . Crregr-se l llengu és crregr-se el pís . A hores d’r, ni Ctluny ni Europ, j ningú, mb qutre dits de front, no dubt que el model de l immersió lingüístic, implntt f 25 nys cs nostr i que es refirm en l LEC (llei provd per un, molt àmpli, mjori del Prlment Ctlà) és un model d’èxit : un model de convivènci eficç, un referent per l mnteniment de l cohesió socil i un grnti d’prenenttge de qulitt .
Llegir-ne més
7 de setembre de 2011 10:38 h
L resolució del TSJC que vol eliminr l’excel·lent model escolr que plic l immersió lingüístic és equivocd i s’h de tenir l certes que es rectificrà, qun es revisi per mor dels recursos que s’hi presentin. V contr el seny, perquè és impossible que unes persones encrregdes d’imprtir justíci no siguin cpces de comprendre l situció ctul de les escoles del Principt i que el model escolr vigent h fcilitt l convivènci, l pu, l trnquil·litt i l cohesió socil les escoles durnt més de trent nys.
Llegir-ne més
7 de setembre de 2011 09:33 h
Com pre d'un nen de qutre nys, en l'instnt que m'h fill v poder-hi nr l llr d'infnts, vrem començr-hi l cerc d'un centre on s'ensenyessin vlors, entre d'ltres spectes. No solment, que l tinguessin entretingud fins que nés recollir-l. Vrem decidir per un llr d'infnts bilingüe (ctlà-nglès) Mtró, que és diu ANCA. Els hi ensenyen ser utònoms, més de prendre'n cnçons i descobrir el seu entorn i cos. V portr-l'hi un grn venç en l'uto-coneixement personl i l'nglès. Desprès, l'ny psst l inicir el P3 vrem decidir un escol, que lhor es un fundció, on en els seus esttuts constituents lluit per prevldre'n l'ús i coneixement del ctlà, l nostr histori i costums.
Llegir-ne més
6 de setembre de 2011 20:18 h
Ringo Strr h nuncit un sèrie de d’ctucions Sudmèric per l proper mes de novembre, concretment Mèxic, Xile, Argentin i Brsil. Ringo continu d’quest mner l gir que v inicir el mes de juny del 2010 l Cndà i els Estts Units i que v tenir continució els pssts mesos de juny i juliol Europ. L bnd ctul de Ringo és l’onzen formció de l sev All Strr Bnd i està formd per Edgr Winter, Gry Wright, Richrd Pge, Wlly Plmr, Rick Derringer i Gregg Bissonette. Com és hbitul, Ringo interpret en directe els seus clàssics mb els Betles, bnd d’un selecció dels seus treblls en solitri i el seu drrer disc.
Llegir-ne més
6 de setembre de 2011 18:14 h
S'cost l'11 de setembre i m'hn demnt de diversos mitjns què opino. Tres pràgrfs clip: 1. L'11 de setembre per mi és un did per reivindicr els drets i llibertts dels ciutdns de Ctluny, elimints per l forç de les rmes i l imposició de mjories jcobines en el mrc democràtic forml. És el di on em vig estrenr finls dels nys 60 en fer ctivitts clndestines contr l’únic dictdur feixist mnistid per Europ. I vui lluitem per un EStt propi i perquè un mpl mjori socil s'fegeixi quest reivindicció.
Llegir-ne més