20 de setembre de 2011 15:51 h
Durnt els meus grtificnts 20 nys de vivències i btlletes en les subcultures juvenils i/o 'tribus urbnes' -tl com ens descriu l prems-, he pogut copsr tmbé com les bixes pssions, les enveges i els mls rotllos mb quell i l'ltre eren i són el p de cd di. Un món molt testosterònic, diguéssim... Un de les discussions estrell - per sort, en comptdes vegdes- que mlgudi mb suposts progres lterntius er si el rock en ctlà dels 90 hvi estt un moviment neutre, sense substànci i, per supost, subvenciont.
Llegir-ne més
20 de setembre de 2011 13:13 h
L'unionisme espnyol, promulg que Ctluny i l sev societt és bilingüe. Segons el terme en qüestió, hem vull referir i fer mev l descripció que en f M.Romero: Un person pot ser qulificd de bilingüe si més de les hbilitts en l sev primer llengu, té hbilitts en un de les qutre modlitts de l segon llengu. - prlr, entendre, escriure i llegir - Els ctlns, complim mb escreix tot l descripció. Sbem expressr-nos correctment en espnyol. - ixò vol dir, no destrossr l llengu cd dos per tres, com succeïx per terres espnyoles - L'entenem, encr que sigui per ssimilció involuntàri del medi hostil en el que hi estem.
Llegir-ne més
20 de setembre de 2011 10:35 h
En un món globl un grn prt de l distribució h psst mns de grns grups que mb importnts innovcions logístiques són cpços de produir on els surti més compte i vendre llà on els vgi bé. Unes quntes empreses ctlnes o molt rreldes Ctluny hn esdevingut utèntiques multincionls que frnquicien tot el món. En quests csos el que és desitjble per Ctluny i l sev ocupció de qulitt és que el màxim d'questes multincionls preservin cs nostr el cp, el cervell de l'orgnitzció: directius, enginyers, informàtics, experts en logístic, dissenydors, comercilitzdors i lgun prt de l producció de proximitt j sigui perquè permet sèries curtes, ràpides i d'lt qulitt, j sigui perquè Ctluny hi h cpcitt de producció tecnològicment sofisticd o molt singulr i lligd l cultur pròpi.
Llegir-ne més
20 de setembre de 2011 08:00 h
El 20 de setembre de 1792, Johnn Wolfgng von Goethe i ltres 35.000 soldts prussins i ustrícs de primer líni i 45.000 més en el conjunt de l zon, semblen disposts infringir un derrot decisiv ls 24.000 reclutes frncesos (“els estripts de Vlmy”), que s'interposen en el seu cmí prentment triomfl cp Prís. L btll començ mb un llrg intercnvi de cnondes. I, després d'lgunes hores, en veure que l sev rtilleri no consegueix trencr les línies frnceses, dues columnes d'infnteri lides mb el suport de l cvlleri inicien l'sslt prop del molí de Vlmy.
Llegir-ne més
19 de setembre de 2011 23:07 h
Aquest proper diumenge els bàrbrs podrn ssistir per últim vegd un curs de brus en terres ctlnes. L Inicitiv Legisltiv Populr (ILP) que el Prlment v provr l’ny psst v permetre l’bolició de l tortur fet espectcle, dels toros, i j està llest per que entri en vigor l prohibició. L president del PP ctlà, Alíci Sánchez-Cmcho, h mnifestt públicment estr fvor del mltrctment niml i h dit que ssistirà l’últim corrid del Principt, que se celebrrà l Monumentl de Brcelon. Sánchez-Cmcho no h dubtt en mostrr els seus instints més bixos, i en un discurs simple i demgog del tot h justifict l’ssssint públic dels bous dient que no té sentit que el govern fci front “indemnitzcions milionàries”, per ls propietris de l Monumentl, mentre es porten terme retlldes en snitt i slut.
Llegir-ne més
19 de setembre de 2011 20:38 h
Aquests dies s'h celebrt el Merct de Músic Viv de Vic (MMVV). L cit h esdevingut un referent de l músic Ctluny i l'èxit de l inicitiv és j innegble l cp de 23 edicions. Aquest psst cp de setmn, Vic v ser el centre d'tenció per tots quells qui volien presentr en societt el seu projecte, sigui el primer o un més d'un crrer j consolidd. Em permeto unes reflexions després de pssejr-me pels crrers de l ciutt, més derivdes de l’òptic d’un espectdor que no d’un crític musicl que pugui vlorr mb coneixement i tècnicment cdscun de les ctucions del progrm oficil i off, l’InVictro.
Llegir-ne més
19 de setembre de 2011 20:06 h
L qüestió de l llengu i, més concretment, l immersió l’escol torn estr de plen ctulitt. De fet, l mtèri lingüístic, el procés de normlitzció lingüístic, girebé mi h deixt de formr prt dels debts, polítics l 100%, voltes, emmscrts de qüestions tècniques i judicils . Doncs bé, tot fent un ràpid rdiogrfi de com es trob el tem de l llengu, l sociolingüístic, en el conjunt de territoris que formen l Regió de Giron; el que tècnicment/electorlment s’nomen l demrcció de Giron o que lguns, un xic nostàlgics d’utoritris règims nteriors, encr denominen “l provínci de Giron/Geron”.
Llegir-ne més
19 de setembre de 2011 18:28 h
Per primer vegd public un rticle d'un ltr person, de Jume Corber, perquè és molt interessnt, diu grns veritts i perquè no li hn volgut publicr ni Ar ni Tribun Ctln. 11 de setembre de 2011 * “Amb l llengu no s’hi jug”, “Ens mntindrem fidels i en peu en l defens de l nostr llengu", “Oriol Pujol, h dvertit el PP que, si es trenc el model d'immersió lingüístic, no els tindrn en compte per futurs cords”... Prules, prules, prules... Aquestes drreres setmnes un ltr vegd els dirigents de CiU s’hn omplit l boc de prules de suposd defens de l llengu ctln pels tcs del PP i per un resolució judicil que oblig l Generlitt de dlt fer del ctlà llengu vehiculr de l’escol (¿o huri de dir “del cole”, com j diu tot déu per Ctluny i propg l ctlníssim TV3?).
Llegir-ne més
19 de setembre de 2011 18:07 h
L mev cpcitt de sorpres no té límits. De què em vn servir les clsses de sociologi l'Autònom, les meves lectures de Tourin, Sennet o Weber, si r result que les clsses mitjnes són les més perjudicdes per l rectivció de l'impost de ptrimoni. Perquè, com firmv lgun tertulià d'intereconomi, gent ben informd i documentd, "¿Quién no tiene un millón de euros? En fi. Jo que em pensv que l clsse mitjn podi definir-se sot uns pràmetres més o menys crcterístics (disposr de titulció universitàri, o un rend mitjn (25.
Llegir-ne més
19 de setembre de 2011 11:27 h
Tot molt complict Resten 62 dies per les eleccions generls , en que Zptero no es torn presentr i que de ben segur que el PP tornrà ocupr l Monclo , i intentrà que els ctlns tornem prlr i retolr en cstellà, i continunt pgnt el veure i essent cornuts , Soc prtidri del vot en blnc computble i de les politiques d’esquerres; però estic tn decebut de com hn funciont els dos “triprtits” d’questes ultimes legisltures, que no se qui tinc de donr el meu vot , perquè sigui emprt per solucionr els problemes dels turts ; tinc quest preocupció perquè tots els que volen governr , estn mes preocupts per els problemes dels bncs que dels industrils i comercints , que son els únics que mb recursos , poden crer llocs de trebll.
Llegir-ne més
