20 de setembre de 2011 18:51 h
Potser lgú li podrà semblr un tem mss prosic, potser trivil fins i tot. A mi no m’ho sembl ps. Fins i tot diri que és un indicdor (un de tnts) de l qulitt (bix qulitt, és clr) de l’ctul des-govern bdloní. M’estic referint l’espectculr proliferció de terrsses, mini terrsses, micro-terrsses i...com en diuen? Ah, sí: “Vetlldors”!!! (Per cert, quin nom tn poc fortunt per un conjunt d’un tul i qutre cdires l’ire lliure, perdoneu que us ho digui!) Com que m’imgino que girebé ningú s’hurà llegit l’ordennç municipl sobre instl·lcions l’espi públic, ho podeu fer en quest enllç.
Llegir-ne més
20 de setembre de 2011 18:38 h
Si el dijous, en el Congrés Comrcl del Bix Llobregt, els compnys i les compnyes del prtit m’elegeixen com representnt de l comrc en l cndidtur d’Esquerr Republicn de Ctluny en el Prlment espnyol, hi seré present com número dos per Brcelon, drrer d’Alfred Bosch. El nou president, l’Oriol Junquers, m’h ofert ocupr quest plç i l respost només podi ser firmtiv. En Jon Rido i jo mteix, el dissbte l vespre, un vegd coneguts els resultts de l jornd en què elegírem el nou president i l nov secretàri generl i el de les eleccions primàries per trir el cndidt per l 20-N, que hn estt un exercici de democràci intern, curos i de contingut, vm deixr dit des del fristol de l sl de prems de l seu d’ERC que el compnys Oriol Junquers i Mrt Rovir eren els nostres dirigents, que l’Alfred Bosch er el nostre cndidt i que restàvem l servei del nostre prtit.
Llegir-ne més
20 de setembre de 2011 16:35 h
BARÇA- OSASUNA 8-0 Als inicis de l revolució cruyffist-leninist el Brç honorv l històri del pis que represent deixnt-se gunyr l Bennbéu. Amb Gurdiol ixò h cnvit, i el Brç h gft el costum de conmemorr l Did perdent punts. Un cop complert l’obligció, emperò, els de Gurdiol recuperen el to mb un victòri excessiv contr els nostres germns bscos. L golejd h provoct que l prems rosellist hgi hgut de llençr les escombreries un llu d’rticles exigint que Gurdiol tornés l medll del Prlment i, en el seu lloc, fos concedid Scolri.
Llegir-ne més
20 de setembre de 2011 15:51 h
Durnt els meus grtificnts 20 nys de vivències i btlletes en les subcultures juvenils i/o 'tribus urbnes' -tl com ens descriu l prems-, he pogut copsr tmbé com les bixes pssions, les enveges i els mls rotllos mb quell i l'ltre eren i són el p de cd di. Un món molt testosterònic, diguéssim... Un de les discussions estrell - per sort, en comptdes vegdes- que mlgudi mb suposts progres lterntius er si el rock en ctlà dels 90 hvi estt un moviment neutre, sense substànci i, per supost, subvenciont.
Llegir-ne més
20 de setembre de 2011 13:13 h
L'unionisme espnyol, promulg que Ctluny i l sev societt és bilingüe. Segons el terme en qüestió, hem vull referir i fer mev l descripció que en f M.Romero: Un person pot ser qulificd de bilingüe si més de les hbilitts en l sev primer llengu, té hbilitts en un de les qutre modlitts de l segon llengu. - prlr, entendre, escriure i llegir - Els ctlns, complim mb escreix tot l descripció. Sbem expressr-nos correctment en espnyol. - ixò vol dir, no destrossr l llengu cd dos per tres, com succeïx per terres espnyoles - L'entenem, encr que sigui per ssimilció involuntàri del medi hostil en el que hi estem.
Llegir-ne més
20 de setembre de 2011 10:35 h
En un món globl un grn prt de l distribució h psst mns de grns grups que mb importnts innovcions logístiques són cpços de produir on els surti més compte i vendre llà on els vgi bé. Unes quntes empreses ctlnes o molt rreldes Ctluny hn esdevingut utèntiques multincionls que frnquicien tot el món. En quests csos el que és desitjble per Ctluny i l sev ocupció de qulitt és que el màxim d'questes multincionls preservin cs nostr el cp, el cervell de l'orgnitzció: directius, enginyers, informàtics, experts en logístic, dissenydors, comercilitzdors i lgun prt de l producció de proximitt j sigui perquè permet sèries curtes, ràpides i d'lt qulitt, j sigui perquè Ctluny hi h cpcitt de producció tecnològicment sofisticd o molt singulr i lligd l cultur pròpi.
Llegir-ne més
20 de setembre de 2011 08:00 h
El 20 de setembre de 1792, Johnn Wolfgng von Goethe i ltres 35.000 soldts prussins i ustrícs de primer líni i 45.000 més en el conjunt de l zon, semblen disposts infringir un derrot decisiv ls 24.000 reclutes frncesos (“els estripts de Vlmy”), que s'interposen en el seu cmí prentment triomfl cp Prís. L btll començ mb un llrg intercnvi de cnondes. I, després d'lgunes hores, en veure que l sev rtilleri no consegueix trencr les línies frnceses, dues columnes d'infnteri lides mb el suport de l cvlleri inicien l'sslt prop del molí de Vlmy.
Llegir-ne més
19 de setembre de 2011 23:07 h
Aquest proper diumenge els bàrbrs podrn ssistir per últim vegd un curs de brus en terres ctlnes. L Inicitiv Legisltiv Populr (ILP) que el Prlment v provr l’ny psst v permetre l’bolició de l tortur fet espectcle, dels toros, i j està llest per que entri en vigor l prohibició. L president del PP ctlà, Alíci Sánchez-Cmcho, h mnifestt públicment estr fvor del mltrctment niml i h dit que ssistirà l’últim corrid del Principt, que se celebrrà l Monumentl de Brcelon. Sánchez-Cmcho no h dubtt en mostrr els seus instints més bixos, i en un discurs simple i demgog del tot h justifict l’ssssint públic dels bous dient que no té sentit que el govern fci front “indemnitzcions milionàries”, per ls propietris de l Monumentl, mentre es porten terme retlldes en snitt i slut.
Llegir-ne més
19 de setembre de 2011 20:38 h
Aquests dies s'h celebrt el Merct de Músic Viv de Vic (MMVV). L cit h esdevingut un referent de l músic Ctluny i l'èxit de l inicitiv és j innegble l cp de 23 edicions. Aquest psst cp de setmn, Vic v ser el centre d'tenció per tots quells qui volien presentr en societt el seu projecte, sigui el primer o un més d'un crrer j consolidd. Em permeto unes reflexions després de pssejr-me pels crrers de l ciutt, més derivdes de l’òptic d’un espectdor que no d’un crític musicl que pugui vlorr mb coneixement i tècnicment cdscun de les ctucions del progrm oficil i off, l’InVictro.
Llegir-ne més
19 de setembre de 2011 20:06 h
L qüestió de l llengu i, més concretment, l immersió l’escol torn estr de plen ctulitt. De fet, l mtèri lingüístic, el procés de normlitzció lingüístic, girebé mi h deixt de formr prt dels debts, polítics l 100%, voltes, emmscrts de qüestions tècniques i judicils . Doncs bé, tot fent un ràpid rdiogrfi de com es trob el tem de l llengu, l sociolingüístic, en el conjunt de territoris que formen l Regió de Giron; el que tècnicment/electorlment s’nomen l demrcció de Giron o que lguns, un xic nostàlgics d’utoritris règims nteriors, encr denominen “l provínci de Giron/Geron”.
Llegir-ne més