16 de setembre de 2011 11:00 h
Benvolguts compnys i compnyes, L’ny 1980 Heribert Brrer v cbr el seu primer discurs com president del Prlment de Ctluny resturt cridnt “Visc Ctluny lliure”. Trent nys després, l fein de milers i milers de militnts independentistes està més prop que mi de donr els seus fruits, de fer possible quest Ctluny lliure que tntes genercions hn nhelt. Dic que el somni està més prop que mi i, tnmteix, ens cl empènyer encr mb molt més forç... És per ixò que, r més que mi, ens cl i cl l pís un ERC fort, decidid i cpç d’ssumir el seu pper, l sev responsbilitt i el lidertge que li correspongui en quest procés.
Llegir-ne més
16 de setembre de 2011 08:55 h
De l mteix mner que l litertur pot reflectir l dimensió profund d’un pís, l televisió exhibeix sovint les virtuts i defectes d’un determind societt. Em ve quest reflexió qun, quest estiu, miro l reposició del progrm Afers Exteriors, de Miquel Clzd. Un progrm que utilitz el pretext de l’exptrició llunynes geogrfies per vitjr endins l psicologi d’uns protgonistes independents, mb un històri profund l drrere. Plànols llrgs, veu en off mb un discurs complex i utoirònic, reflexions profundes, experiències que mrquen.
Llegir-ne més
15 de setembre de 2011 18:30 h
Els propers 23, 24 i 25 de setembre tindrà lloc l’encisdor vil, fronterer i lberenc, de Portbou el III Col•loqui interncionl Wlter Benjmin, mb motiu de l commemorció del 71è niversri de l mort d’quest extrordinri filòsof juedeolemny. Enguny, el punt de trobd sobre el llegt d’quest mgnífic intel•lectul – europeu i europeist per dmunt de tot - versrà sobre l memòri i l’humnisme com ntídots de l brbàrie. Un qüestió de rbios ctulitt, en un vell continent gitt, en què, enmig d’un crisi econòmic i de vlors molt profund, s’lbir com treuen de nou el cp un sèrie de monstres ntihumnitris i que tnt vren fer ptir, fins l mort, l persontge en qüestió i l humnist fins el moll de l’ós ideologi benjminin en el seu conjunt .
Llegir-ne més
15 de setembre de 2011 12:13 h
Ho sbem tots. Qun un espnyol intent exposr les seves idees, sempre sortir mb l mteix retòric hbitul. Amb qui jugri el F.C.Brcelon? L Grm o el Reus? Fri flt un pssport per entrr Ctluny? Quin moned tindríem? - El puyolet, segons un tertulià que m'he trobt pel fcebook ,on confón Pujol mb Puyol, sic! - o els tòpics de quin ncionlitt, és veu reflectit en el document ncionl d'identitt. Personlment, utilitzo un tècnic invers. El Rel Mdrid F.C jugri mb l'Athletic Prcuellos? - o qulsevol ltre, que s'hem pssi pel cp.
Llegir-ne més
14 de setembre de 2011 20:07 h
Hi h percepcions l vid quotidin de Brcelon que potser ens pssen despercebudes, però si ens hi fixem, indiquen com l’espnyolisme vnç de mner imperceptible però implcble. L mjori de ctlns no se n’donen o no els import gire. Compte, doncs!!! L’ugment del cstellà Ctluny v contr l supervivènci de l llengu pròpi Posem només un exemple: En el Corte Inglés hi h un mjori de productes de procedènci espnyol que podri ser ctln; productes de grn consum com r els vins i els olis. L’únic producte l que no poden donr preferènci espnyol és l cv perquè no en tenen.
Llegir-ne més
14 de setembre de 2011 16:53 h
L'Stony Brook’s University de Nov York cull fins el proper di 15 d’octubre l’exposició Yoko Ono Imgine Pece: Feturing John nd Yoko’s Yer Of Pece, que pleg trebll de l’rtist sobre l pu i l sev reivindicció polític. A l mostr es poden veure els treblls des de l cmpny Wr Is Over If You Wnt It, que vn dur terme John Lennon i Yoko Ono fins l’ctul Imgine Pece, mb bundnts fotogrfies de l prell i d’ltres elements. L’exposició es clusurrà el proper 15 d’octubre mb un concert de Sen Lennon mb el grup The Ghost Of A Sber Tooth Tiger.
Llegir-ne més
14 de setembre de 2011 15:54 h
El govern de l'impresentble Berlusconi i de l tn criticd Leg Pdn h decidit modificr l constitució itlin per liquidr les províncies. Només en quedrn dues que tenen un esttut ncionl, és clr, Tirol del Sud i Trentino. Les competències provincils pssen ser ssumides per les regions utònomes i ixò signific un estlvi rel de milions d'euros i l'eliminció d'un escló de l'dministrció que contribuï incrementr el nivell de clientelisme i corrupció. A Espny, el Govern "progre" de Zptero f un reform constitucionl recentrlitzdor i que és pur mquilltge pel dèficit i no bord cp cnvi de fons com quest, que ls ulls del món mostrri l voluntt d'esmen d'un Estt fllit políticment i econòmic.
Llegir-ne més
14 de setembre de 2011 13:00 h
Els cnvis del drrer ny l’Eurozon, i en especil els dels drrers mesos, hn estt drmàtics: resct de Grèci, d’Irlnd, de Portugl, intervenció “de fcto” d’Espny, i un grn incertes sobre el futur curt i mig termini de l’euro i dels estts membres. Aquest relitt h enxmpt els ctlns en un situció d’extrem debilitt, mb un deute creixent de l Generlitt i un espoli fiscl sfixint. Dues vribles relciondes j que grn prt del deute públic ctlà s’explic pel dèficit fiscl. Però sense quest doble problem els ctlns continuríem en un situció complicd per l nostr pertinenç Espny.
Llegir-ne més
14 de setembre de 2011 10:15 h
L director generl de Cultur i Joventut, qui li hn encrregt de girell l polític lingüístic, v firmr que mb els enfrontments lingüístics l’únic que conseguiríem seri crregr-nos l llengu. Segur que l destruirem si no sbem usr-l, segur que ho frem si “crregr-nos” l llengu pertny un modlitt lingüístic bler. És el mteix que v fer l president del Consell Insulr de Mllorc, l qul en el discurs institucionl de l Did del 12 de setembre (que es vren inventr f un cert temps) v cnvir un sèrie de prules de les que teni escrites qun el llegi, i ixí es v poder sentir que dei: “lgo”, “poir”, “desrrollr”, “estnteri”, “disfrutr”, etc.
Llegir-ne més