Oriol Junqueras
14 de juliol de 2011 08:00 h
Lideratge individual i col·lectiu
Us reprodueixo l'rticle publict l núm. 1410 del setmnri El Temps del 21 de juny de 2011 Sovint, els ctlns ens lmentem de no tenir uns líders prou qulificts per guir-nos enmig de les incerteses que, un supost destí cruel i cpriciós, sembl obstint obsequir-nos. Tnt és ixí que, en referènci lgun dels episodis més tristos del nostre esdevenir històric, el mteix Ferrn Soldevil ens h definit com “poble dissortt”. I, sens dubte, en ocsions, les nostres circumstàncies hn estt certment dissortdes.
Llegir-ne més
5 comentaris
Josep Maria Loste
13 de juliol de 2011 22:02 h
L’admirable i pedagògic exemple de Moritz
Desprès de tntes notícies i esdeveniments negtius en relció mb el ctlà i l normlitzció lingüístic, f goig consttr que existeixen empreses privdes, hi h encr molt societt civil, que es mull fvor de l llengu. En quest sentit, m’estic referint l’empres productor de cerveses Moritz, l qul h dont un dmirble, mgnífic i pedgògic exemple de ptriotisme cívic i estimció per l llengu , tot fent rribr un mpoll de cerves etiquetd en ctlà cd prlmentri europeu del Prlment europeu Brussel•les .
Llegir-ne més
Cesc Batlle
13 de juliol de 2011 11:09 h
La fal·làcia del full de ruta
(Publict "El Punt" el 12-Jul-11) Sovint es senten veus ben intenciondes (l mjori) que reclmen un full de rut cp l independènci, que diri què hem de fer cd cruïll, i diuen que, no tenir-lo, és un mostr de l flt de credibilitt del projecte. Ben l contrri, quest dèri no és més que un distrcció. D'un bnd, qun un pís s'independitz, les conseqüències cuen pel seu propi pes: reprtiment d'infrestructures, de deutes mb les institucions interncionls, etcèter... Un cop l independènci es mterilitz, tot i tothom pression i trebll per tl de que l seprció de béns es fci de l form més ràpid i endreçd possible (els bncs volen sber qui hn de cobrr què; les multincionls volen sber qui grntirà l continuïtt dels contrctes; etcèter) i que tot pugui tornr rutllr sense entrebncs.
Llegir-ne més
Xavier Diez
13 de juliol de 2011 10:25 h
De desobediències fiscals i pressions negociadores
El discurs del cinquntè niversri d’Òmnium Culturl, com er d’esperr, portà un propost interessnt de desobediènci fiscl. Er previsible. Després del protgonisme ssolit en l mnifestció del 10-J, l’entitt presidid per Muriel Csls hvi de tornr cptr l’tenció mediàtic i no decebre quells qui, des de l’orfndt de l polític, esperen un men de lidertge cívic per les trnsformcions rdicls que requereix el nostre pís. Tnmteix, més enllà del titulr, l fctibilitt de “coordinr” un men de desobediènci fiscl, com ein de pressió per ssolir el tn nhelt concert econòmic, és prou discutible.
Llegir-ne més
Joan Lladonet
12 de juliol de 2011 21:37 h
Poden esser vexats els vexadors?
Jordi Cñs demnrà o h demnt l Prlment que l Generlitt retiri totes les subvencions públiques Òmnium Culturl per unes declrcions que h fet l sev president, Muriel Csls, TV3, sobre els pres que demnen l’ensenyment en cstellà. Assegur que questes declrcions vexen quests pres. Amb ixò qued ben clr que el Sr. Jordi Cñs no té l més mínim ide sobre l’ensenyment i l’prenenttge que es relitzen qulsevol escol o és un person contràri l normlitzció de l llengu ctln.
Llegir-ne més
Xavier Diez
12 de juliol de 2011 17:09 h
L'atac dels especuladors
Ahir, diuen, fou un dilluns negre per les finnces d’Espny i Itàli. Els especuldors vn tcr el deute sobirà d’quests estts, i el diferencil respecte del bo lemny trspssà l brrer psicològic dels 300 punts. En l’economi, com en l vid, poques coses pssen per csulitt. I tot plegt, hi h un seguit de circumstàncies que ens porten interpretr un cuslitt divers. Primer fctor. El que sembl un conxorx, prt Dominique Struss-Khn del FMI i de l curs presidencil frnces. Mlgrt ser un persontge prou impresentble, DSK er prtidri de txes les trnsccions finnceres (que és com se sentiri l Cmorr npolitn en cs que l repúblic els fes pgr l’IVA).
Llegir-ne més
Ferran Latorre
12 de juliol de 2011 11:37 h
L'Òmnium i les seves Decisions
L'Òmnium, j h celebrt les seves Noces de Plt, dins l nostr ciutdni i vid ctln. V néixer, en temps foscos en l clndestinitt més bsolut, per gurir-ne'n l nostr llengu, cultur i identitt ncionl. Sense ells, huri estt impossible de insturr-ne'n l lògic ptriòtic, un vegd mort el dictdor. Des de un ny d'ençà i, rrel de l convoctòri de l pssd mnifestció del 10-J, mb el lem inicil de Som un Nció. Nosltres Decidim, Òmnium v formr-hi prt de les vides d'ltres ctlns, gràcies, l tsc incommensurble de l sev President Muriel Csls.
Llegir-ne més
Daniel Ferrer i Esteban
11 de juliol de 2011 21:09 h
Independència despullada
Serem independents de l rest, les institucions ens representrn, perquè del poble sern, ccionnt-nos, sense mnr, sense Déus ni mos, ixí seguirem, eternment, fins l fi, ixí que deix'm dir-te, deix'm dir tot llò que sento per dins, tot ixò que sento per tu, terr dels ncestres, llengu, cultur, combt, flç, cmps de blt, contrst l'lbd, serem bes i cnond, ond cd cntond, independènci despulld, com un cnçó, un rondll, un conte d'infnts sense guerr, un vell promes d'instnt moll, com dins d'un clidoscopi de colors, fent olor un terr que s'dorm, que somni en silenci i crits, mentre restem emmudits, l forç de l mr crid, en ell vull ser, vull viure, seré per sempre teu, tot i serè, hi seré, frem llun d'estels, pel·lícul pln, sense fçnes, per veure el di, l independènci promes, pels nostres cors, fet, nem trebllnt el somni, que res ni ningú no s'dormi, quest somni el viurem desperts, obrint els ulls, j no podem esperr més, és r o mi, és r, o mi, és.
Llegir-ne més
Lluís Feliu
11 de juliol de 2011 16:28 h
Respecte per Catalunya i el català com a llengua vehicular
Així de clr s’h mostrt el ministre d’Educció espnyol, Ángel Gbilondo, l demnr “respecte” per Ctluny i el ctlà, i l ssegurr que Ctluny “no es coneix el cstellà pitjor que en ltres comunitts”. Gbilondo h reconegut que tot i les sentències del TS fvorbles incloure el cstellà com llengu vehiculr les escoles ctlnes, cl tenir “respecte” per l decisió que el govern i les dministrcions utonòmiques hgin pres. H de ser “l’Esttut i l’dministrció ctln que estbleixi i grnteixi l’ensenyment del ctlà i el cstellà” les escoles, h declrt.
Llegir-ne més
Alfons López Tena
11 de juliol de 2011 15:00 h
Hipotecar i escanyar
El Ple del Prlment de Ctluny votrà vui o demà si es bloquej l inicitiv legisltiv mitjnçnt l qul el deute hipotecri mb l’entitt finncer quedri sldt mb el retorn de l’hbittge, presentd per Solidritt Ctln per l Independènci f qutre mesos, i jornd per CiU fent servir tot men de trucs reglmentris i l sev mjori l Mes del Prlment. És tmbé CiU l’únic grup que h presentt esmen l totlitt perquè l llei no es trmiti, mlgrt els compromisos dquirits pel cndidt Ms l debt d’investidur i les propostes que l pròpi CiU h presentt i vott l Congrés espnyol.
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs