Josep Huguet
6 de novembre de 2011 11:19 h
Quant costa bombardejar
Gregorio Peces Brb, pre de l Constitució, v expressr llò que qulsevol polític espnyol creu i no sempre diu. Ctluny v ser ocupd militrment en un prtid de cromos on Cstell es jugv Portugl i els Pïsos Bixos. V optr per Ctluny i en féu l'Espny ssimild que figur ls mpes del XIX, però l recmbr hi hvi sempre un bombrdeig per terr i mr i després per ire, mb l'excus de les bullngues, de les revoltes populrs liberls, crlines o obreristes, de les proclmes d'Estt federl o de Repúblic. Però, qui h finnçt l'exèrcit que ens h bombrdejt? Qui finnç el grnt rmt de l unitt segons un Constitució que j és un crictur de democràci? De form mjoritàri, el dèficit fiscl dels Pïsos Ctlns.
Llegir-ne més
Un comentari
Xavier Ginesta
5 de novembre de 2011 20:36 h
Entesa necessària a Madrid
Espny pot viure un cnvi de rumb sense precedents si les enquestes del CIS es compleixen i l mjori del Prtit Populr és l més voluminos de tot l democràci. Un cnvi sense precedents perquè, els conservdors, tindrn el crt blnc per poder fer i desfer l Congrés dels Diputts i, tmbé, perquè podrn tenir un poder estructurl considerr dvnt del govern de l Generlitt, convergent, que hurà de comptr mb ells, sí o sí, per segons quines coses. Econòmicment, les propostes de Rjoy tmpoc semblen convèncer l gent i, de fet, el mteix líder, no és ps el més ben vlort pels ciutdns.
Llegir-ne més
Màrius Viella
5 de novembre de 2011 12:08 h
Benvolgut Josep M d'Igualada
Totlment d’cord mb el teu ronment referent l meu comentri sobre l’rticle de ‘Oriol Junquers, i com tù, tmbé crec que urgeix poder decidir el que i el com volem qui sigui Ctluny i el futur dels ctlns , sense menysprer l rest de l’estt; els impostos s’hn de pgr i els governs hn de recptr per poder ssolir els compromisos dquirits per donr compliment les necessitts de tots els ciutdns ; des d’un sector de l’dministrció es vol treure suc del gruix del cpitlisme , que son els que tenen l pell pel mànec, mentre cd di tenim mes turts i ningú mou un dit perquè es pugui reduir el consum de petroli i profitr l biomss que s’export Itàli i ltres pïsos ; jo entre ltres coses, proposo posr un topll en el benefici que deriv del temps emprt en totes les ctivitts industrils i comercils , que permeti obtenir beneficis per cobrir les despeses i un sou digne per el titulr utònom ; en el cs de que el que fctur es un empres mb mes d’un treblldor, quest benefici que percep un utònom , serà el que obtindri de cd un dels operris o treblldors, que s’incrementrà segons el nombre ; en quests moments no es por rebixr sous ls obrers , però si que es poden rebixr beneficis tots els empresris en benefici de tot l ciutdni , tenint en compt que les grns fortunes , moltes s’hn conseguit pgnt brt i fcturnt crd, i que els podem trobr entre els rics .
Llegir-ne més
Ferran Latorre
5 de novembre de 2011 11:24 h
Alguns ja han decidit; jo també!
J estem en el procés que s'h inicit - f dos dies - i que és perllongrà, en les properes dues setmnes. Avorrides i pàmfiles de cd qutre nys o de qulsevol període electorl. Quinze dies per fer un fein més públic, del que no s'h fet en els mil qutre cents seixnt dies nteriors. Blocs electorls ls mitjns mb connotcions del segle IX. Presènci medititzd del biprtidisme ntgònic espnyol. Més del mteix. Res de nou l'horitzó. Aquest rticle, serà l'únic que escriure en els propers quinze dies.
Llegir-ne més
Josep Huguet
5 de novembre de 2011 10:42 h
Factura europea
L decisió del govern de Grèci de convocr un referèndum sobre les mesures d'justment h perfort el terr de credibilitt europe l qul semblv que hvíem rribt. Hi h debts intensos l xrx sobre l'encert i/o l legitimitt de l mesur. Termes com democràci, sobirni, solidritt, unió són llnçts d'un bnd l'ltr, tnt per l'extrem esquerr que coincideix mb l'extrem dret en el seu ntieuropeisme com pels qui es diuen europeistes només en l mesur que Europ signifiqui un projecte d'hegemoni econòmic d'uns qunts o demogràfic del directori frncolemny.
Llegir-ne més
Daniel Ruiz-Trillo
4 de novembre de 2011 16:48 h
Un minut de soroll
L mort d'lgú és un ml ps, sobretot per ls prents i mics i per ls compnys de fein. Si, més, és un esportist tothom record el seu esperit competitiu i les seves gnes de fer-ho cd vegd més bé. En el cs d'en Simoncelli, portem dues setmnes de records, homentges i comits, però un qüestió ens h sobtt: l voluntt del pre de dedicr-li un minut de soroll, en lloc del trdicionl minut de silenci. No és ps un trnsgressió o prou, és molt més que ixò. És un cnt l vid, un gest desmesurt fvor de l'esport i, concretment, del motor.
Llegir-ne més
Màrius Viella
4 de novembre de 2011 13:20 h
Ensopegarem en la mateixa pedra?
J tornem ser l període de ofertes i rebixes encisdores i fntsmgòriques , que els mteixos xrltns politics sben que no complirn; encr no s’h clrit res de tot el grbuix , d’fers delictius mnits d’espècies corrosives , que els mteixos coopernts politics dels diferents grups , j estn fent noves ofertes per sortir de l vll de llàgrimes que ells mteixos hn col·lbort i consentit , que el cpitlisme especuldor esmicoles el benestr i les perspectives de creixement que spirv l societt que es conformv en tenir un lloc de trebll que els permetés poder pgr l hipotec durnt trent nys .
Llegir-ne més
Oriol Junqueras
4 de novembre de 2011 08:00 h
Indignats
Us reprodueixo l'rticle pregut l setmnri El Temps el dimrts 25 d'octubre de 2011 L’ond d’indignció i de descontentment dvnt l situció econòmic cd vegd més preocupnt s’està consolidnt i mundilitznt. I no hi h cp dubte que les rons que motiven les protestes són ben ronbles. Perquè, més, són moltes: tur rmpnt, pèrdu de poder dquisitiu, serveis socils mençts, perspectives de futur descortjdores, etc. De fet, només cs nostr, girebé un de cd cinc ctlns viu per sot del llindr de l pobres.
Llegir-ne més
Xavier Diez
3 de novembre de 2011 20:15 h
El testament historiogràfic de Josep Termes
TESTAMENT HISTORIOGRÀFIC Per Xvier Diez Josep Termes, Històri del moviment nrquist Espny (1870-1980), L’Avenç, Brcelon, 2011, 693 pp. Al llrg dels setnt es produí un eclosió historiogràfic sobre el moviment obrer. Fou un moment en què l’gitció del crrer es corresponi mb un sincer preocupció col·lectiv per recuperr un psst rrbsst. Així, en quest període es publicren desenes de llibres d’interès i qulitt desigul, i que tnmteix, influenciren els historidors que ens dediquem indgr sobre el psst llibertri del nostre pís.
Llegir-ne més
Rival Petit
3 de novembre de 2011 19:15 h
Champions, IV Jornada: Les últimes cuetades de Messi
VIKTORIA PILSEN – BARÇA 0-4 Qusi Més Que Un Club ssoleix el lidert del seu grup i segell el seu bitllet 8ens mb un contundent victòri l Repúblic Txec, o com diri qulsevol tertulià de RUC1, Txecoslovàqui. El mtx v comptr mb l presènci d’un primer esps d’quest redcció, el cmrd Urdin-Gorri, qui RP v pgr vitge, llotjment, generoses dietes i tot l bonic excursió que ell no s’h estt d’explicr en l’nterior post, perquè després l crònic del prtit l’hgi d’cbr fent un cop més el desgrcit cronist de l fse de grups de l Chmpions.
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs