Xavier Diez
3 de novembre de 2011 20:15 h
El testament historiogràfic de Josep Termes
TESTAMENT HISTORIOGRÀFIC Per Xvier Diez Josep Termes, Històri del moviment nrquist Espny (1870-1980), L’Avenç, Brcelon, 2011, 693 pp. Al llrg dels setnt es produí un eclosió historiogràfic sobre el moviment obrer. Fou un moment en què l’gitció del crrer es corresponi mb un sincer preocupció col·lectiv per recuperr un psst rrbsst. Així, en quest període es publicren desenes de llibres d’interès i qulitt desigul, i que tnmteix, influenciren els historidors que ens dediquem indgr sobre el psst llibertri del nostre pís.
Llegir-ne més
Cap comentari
Rival Petit
3 de novembre de 2011 19:15 h
Champions, IV Jornada: Les últimes cuetades de Messi
VIKTORIA PILSEN – BARÇA 0-4 Qusi Més Que Un Club ssoleix el lidert del seu grup i segell el seu bitllet 8ens mb un contundent victòri l Repúblic Txec, o com diri qulsevol tertulià de RUC1, Txecoslovàqui. El mtx v comptr mb l presènci d’un primer esps d’quest redcció, el cmrd Urdin-Gorri, qui RP v pgr vitge, llotjment, generoses dietes i tot l bonic excursió que ell no s’h estt d’explicr en l’nterior post, perquè després l crònic del prtit l’hgi d’cbr fent un cop més el desgrcit cronist de l fse de grups de l Chmpions.
Llegir-ne més
Daniel Ruiz-Trillo
3 de novembre de 2011 18:00 h
Grècia demana ajuda
El fet que Grèci estigui en crisi i que demni un cop de mà em record un cpítol del Tirnt lo Blnc, en el qul l'emperdor grec demn jud l rei de Sicíli perquè els "moros hn tct l'imperi grec i s'hn emprt de nombroses terres, viles i cstells". L diferènci mb l'ctulitt, prt que l prul "moros" és políticment incorrecte, és que Sicíli no té rei, que Grèci j no és cp imperi i que j no existeixen emperdors cristins, sinó només les figures de Srkozy, Merkel i compnyi. A més, vui en di no hi h gent vlent com el fmós cvller bretó, en tot cs hi h brètols fmosos.
Llegir-ne més
Eric Herrera
3 de novembre de 2011 11:23 h
Economies improductives
F molt de temps vig veure un documentl per l televisió que m'h quedt grvt l ment per sempre més. Es trctv d'un reporttge molt ben fet i precís sobre l vid socil del poble rumnès poc després del seu lliberment del jou comunist. S'hi mostrven els cnvis i les diferències que pti un poblció mss nys costumd un mner de fer i de ser i les dificultts i/o oportunitts que lbirven mb el nou sistem polític. Recordo perfectment un de les ccions que el nou govern v portr terme. Es trctv d'incentivr econòmicment pgesos i exfuncionris mb uns qunts milers de leus romns perquè reflotessin l sev economi crent nov empres, però, sobretot, tmbé cultivnt-los en un nov mner d'entendre les relcions comercils.
Llegir-ne més
Joan Lladonet
3 de novembre de 2011 10:52 h
Incomplir els reglaments i les lleis
Un escol de primàri té un norm en el seu Reglment de Règim Intern que diu que no es pot córrer l’interior de l’edifici ni s’hi poden prcticr jocs que posin en perill les instl·lcions ni les persones. Ar vos heu d’imginr el director d’quest escol que en un reunió d’lumnes impos que dins l’escol s’hi h de circulr sempre corrents i s’hi pot prcticr qulsevol tipus de joc. Ho heu pogut fer? Vos heu pogut imginr l situció? Un empres té un norm en el seu reglment que oblig els seus treblldors rribr i fitxr 10 minuts bns de l’hor de començr l tsc, perquè vol que estiguin preprts l’hor previst.
Llegir-ne més
Alfons López Tena
3 de novembre de 2011 10:00 h
Per què aniré a declarar a l'Audiència nacional
Un jutge d'instrucció de l'Audiènci ncionl espnyol ens h citt 10 diputts ctlns mitjns desembre per tl de declrr dvnt seu Mdrid com testimonis i perjudicts per l mnifestció dels indignts que v bloquejr els ccessos l Prlment per impedir l votció dels pressupostos de l Generlitt. Protestven contr les retlldes, però el que vn conseguir és que de les retlldes no se'n prlés gire, sinó només del seu intent de bloquejr el Prlment. Hi niré, per les següents rons: 1. Per deixr clr que no he cust ningú, que els cusdors són l Generlitt i el Prlment, mbdós governts per CiU, i que no tinc res veure mb l mev citció, que h decidit el jutge.
Llegir-ne més
Rival Petit
3 de novembre de 2011 00:40 h
Xurricrònica
Sempre que he seguit un desplçment del Brç ho he fet totlment per lliure. Aquest vegd però, en lloc de seguir l mev rutin hbitul m'he desplçt Prg trvés de l'gènci oficil de Brç, que com tots sbeu no és del Brç tl com ens vn prometre en cmpny electorl, sinó que qui f les funcions d'gènci no és ltr que Hlcón Vijes, l empres que v col·lborr cedint els seus locls per l recollid de firmes de l cndidtur d'en Sndrusku Rosell i que és propiett del senyor Jun José Hidlgo (lo mío bien, grcis) reconegut i reputt soci mndrilist.
Llegir-ne més
Jaume Corbera
1 de novembre de 2011 22:01 h
Misèria ppera
Aquests drrers dies d’octubre, dvnt el fet evident de l sev ineficàci posr solucions ls problemes econòmics, que és per llò per què els vren votr, el PP de Plm s’h dedict escmpr brutor per dmunt l’Obr Culturl Bler, cusnt quest institució de tenir fvoritisme mb el consistori nterior, que –diuen els frnquistes– els pgv per dvnt dels ltres proveïdors (l’OCB proveï l’Ajuntment de serveis relcionts mb l’ensenyment i l promoció socil del ctlà). L’Ajuntment, és clr, j h prescindit (nturlment, cus de l crisi.
Llegir-ne més
Lluís Feliu
1 de novembre de 2011 18:17 h
Cadells que esdevindran Llops
El ventll independentist creix l mteix temps que les enquestes sseguren que cd di hi h més ctlns que volen l’Estt Propi. Disposr de diferents forces que trebllin per l plen sobirni és políticment enriquidor, un privilegi democràtic que lhor, però, pot ser perjudicil per ssolir l fit per tots desitjd. Es formen nous prtits i neixen noves diferències. Pss el temps i les diferències creixen, els prtits es singulritzen i sovint obliden que el cmí i l met eren els mteixos que els del grup polític germà, que r s’h convertit en rivl.
Llegir-ne més
Josep Huguet
1 de novembre de 2011 18:01 h
Pime turística
He tingut ocsió d'ssistir un tller de l'àmbit del turisme d'un comrc de l'interior. Sigui per l crisi, sigui per l'evolució de l mentlitt de l gent més jove del sector, es detecten cnvis. Primer, l'prició de nombroses empreses de turisme ctiu que ofereixen ctivitts lúdiques o esportives sobre el territori. Segon, l creixent consciènci que cl l col·lborció entre empreses per oferir un servei més complet l turist. Tercer, l convicció que el turisme sostenible, de qulitt i bst en l identitt té futur en quests moments foscos.
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs