6 de novembre de 2011 18:12 h
L grolleri s'està podernt d'quest cmpny electorl i l'electort, l ciutdni no mereix quest espectcle dntesc i molt més qun som els que pguem l fest. I no tnt sols l fest, sinó els sous de tot quest coll i dels que hi col·locrn en llocs de recomnció. Sense oblidr que tot quest desori ens està costnt sng, suor i llàgrimes. Però pel que es veu ells i elles no els import gens. Els import ben poc que hi hgi més de 5 milions d'turts en tot l'estt, el import ben poc que hi hgi nombroses fmílies desnondes per no poder complir mb les seves obligcions, els import ben poc que cd di tnquin més empreses, utònoms que es vegin obligts deixr l sev fein, que hi hgi més d'un milió i mig de fmílies on tots els membres estiguin sense fein i mb greus problemes per poder comprr i viure un vid dign com ssenylen els drets fonmentls de les persones.
Llegir-ne més
6 de novembre de 2011 12:19 h
Betlejm és un grup que vesion els Betles i que està formt per músics de primer líni: Mtt Abs (Govt Mule), Berry Okley (Allmn Brothers), Vince Welnick (Grteful Ded, Todd Rundgren), Slick Aguilr (Jefferson Strship) i Johnny Need (Govt Mule, Allmn Brothers). De fet, l sev principl ocupció l mrge dels seus grups d'orígen és el grup Blue Floyd, que es dedic fer versions d'ltíssim qulitt dels Pink Floyd. De mner esporàdic es dediquen tmbñe versionr els Betles i, fins r hn publict 2 cd's que recullen grvcions en directe dels seus concerts: Live At The Webster Thetre, un doble cd que recull un ctució del 2002 i Live At BB Kings, tmbé un concert del 2002 Nov York.
Llegir-ne més
6 de novembre de 2011 11:19 h
Gregorio Peces Brb, pre de l Constitució, v expressr llò que qulsevol polític espnyol creu i no sempre diu. Ctluny v ser ocupd militrment en un prtid de cromos on Cstell es jugv Portugl i els Pïsos Bixos. V optr per Ctluny i en féu l'Espny ssimild que figur ls mpes del XIX, però l recmbr hi hvi sempre un bombrdeig per terr i mr i després per ire, mb l'excus de les bullngues, de les revoltes populrs liberls, crlines o obreristes, de les proclmes d'Estt federl o de Repúblic. Però, qui h finnçt l'exèrcit que ens h bombrdejt? Qui finnç el grnt rmt de l unitt segons un Constitució que j és un crictur de democràci? De form mjoritàri, el dèficit fiscl dels Pïsos Ctlns.
Llegir-ne més
5 de novembre de 2011 20:36 h
Espny pot viure un cnvi de rumb sense precedents si les enquestes del CIS es compleixen i l mjori del Prtit Populr és l més voluminos de tot l democràci. Un cnvi sense precedents perquè, els conservdors, tindrn el crt blnc per poder fer i desfer l Congrés dels Diputts i, tmbé, perquè podrn tenir un poder estructurl considerr dvnt del govern de l Generlitt, convergent, que hurà de comptr mb ells, sí o sí, per segons quines coses. Econòmicment, les propostes de Rjoy tmpoc semblen convèncer l gent i, de fet, el mteix líder, no és ps el més ben vlort pels ciutdns.
Llegir-ne més
5 de novembre de 2011 12:08 h
Totlment d’cord mb el teu ronment referent l meu comentri sobre l’rticle de ‘Oriol Junquers, i com tù, tmbé crec que urgeix poder decidir el que i el com volem qui sigui Ctluny i el futur dels ctlns , sense menysprer l rest de l’estt; els impostos s’hn de pgr i els governs hn de recptr per poder ssolir els compromisos dquirits per donr compliment les necessitts de tots els ciutdns ; des d’un sector de l’dministrció es vol treure suc del gruix del cpitlisme , que son els que tenen l pell pel mànec, mentre cd di tenim mes turts i ningú mou un dit perquè es pugui reduir el consum de petroli i profitr l biomss que s’export Itàli i ltres pïsos ; jo entre ltres coses, proposo posr un topll en el benefici que deriv del temps emprt en totes les ctivitts industrils i comercils , que permeti obtenir beneficis per cobrir les despeses i un sou digne per el titulr utònom ; en el cs de que el que fctur es un empres mb mes d’un treblldor, quest benefici que percep un utònom , serà el que obtindri de cd un dels operris o treblldors, que s’incrementrà segons el nombre ; en quests moments no es por rebixr sous ls obrers , però si que es poden rebixr beneficis tots els empresris en benefici de tot l ciutdni , tenint en compt que les grns fortunes , moltes s’hn conseguit pgnt brt i fcturnt crd, i que els podem trobr entre els rics .
Llegir-ne més
5 de novembre de 2011 11:24 h
J estem en el procés que s'h inicit - f dos dies - i que és perllongrà, en les properes dues setmnes. Avorrides i pàmfiles de cd qutre nys o de qulsevol període electorl. Quinze dies per fer un fein més públic, del que no s'h fet en els mil qutre cents seixnt dies nteriors. Blocs electorls ls mitjns mb connotcions del segle IX. Presènci medititzd del biprtidisme ntgònic espnyol. Més del mteix. Res de nou l'horitzó. Aquest rticle, serà l'únic que escriure en els propers quinze dies.
Llegir-ne més
5 de novembre de 2011 10:42 h
L decisió del govern de Grèci de convocr un referèndum sobre les mesures d'justment h perfort el terr de credibilitt europe l qul semblv que hvíem rribt. Hi h debts intensos l xrx sobre l'encert i/o l legitimitt de l mesur. Termes com democràci, sobirni, solidritt, unió són llnçts d'un bnd l'ltr, tnt per l'extrem esquerr que coincideix mb l'extrem dret en el seu ntieuropeisme com pels qui es diuen europeistes només en l mesur que Europ signifiqui un projecte d'hegemoni econòmic d'uns qunts o demogràfic del directori frncolemny.
Llegir-ne més
4 de novembre de 2011 16:48 h
L mort d'lgú és un ml ps, sobretot per ls prents i mics i per ls compnys de fein. Si, més, és un esportist tothom record el seu esperit competitiu i les seves gnes de fer-ho cd vegd més bé. En el cs d'en Simoncelli, portem dues setmnes de records, homentges i comits, però un qüestió ens h sobtt: l voluntt del pre de dedicr-li un minut de soroll, en lloc del trdicionl minut de silenci. No és ps un trnsgressió o prou, és molt més que ixò. És un cnt l vid, un gest desmesurt fvor de l'esport i, concretment, del motor.
Llegir-ne més
4 de novembre de 2011 13:20 h
J tornem ser l període de ofertes i rebixes encisdores i fntsmgòriques , que els mteixos xrltns politics sben que no complirn; encr no s’h clrit res de tot el grbuix , d’fers delictius mnits d’espècies corrosives , que els mteixos coopernts politics dels diferents grups , j estn fent noves ofertes per sortir de l vll de llàgrimes que ells mteixos hn col·lbort i consentit , que el cpitlisme especuldor esmicoles el benestr i les perspectives de creixement que spirv l societt que es conformv en tenir un lloc de trebll que els permetés poder pgr l hipotec durnt trent nys .
Llegir-ne més
4 de novembre de 2011 08:00 h
Us reprodueixo l'rticle pregut l setmnri El Temps el dimrts 25 d'octubre de 2011 L’ond d’indignció i de descontentment dvnt l situció econòmic cd vegd més preocupnt s’està consolidnt i mundilitznt. I no hi h cp dubte que les rons que motiven les protestes són ben ronbles. Perquè, més, són moltes: tur rmpnt, pèrdu de poder dquisitiu, serveis socils mençts, perspectives de futur descortjdores, etc. De fet, només cs nostr, girebé un de cd cinc ctlns viu per sot del llindr de l pobres.
Llegir-ne més