13 de novembre de 2011 23:55 h
Dos mesos. Llàstim, perquè només hn fltt dos mesos perquè r mteix, dies bns de les eleccions del 20-N, poguéssim firmr que el resultt de l colició independentist Esquerr-Regrupment-Ctluny Sí conseguiri un resultt que ssegurri l liquidció definitiv del pus pràsit-vividor de l’Esquerr triprtit, i per ltr bnd quest cos frekie i contminnt nomend SI, que per cert r es dedic propgr el vot nul mb esteld, de fet en un gest coherent en quest prtit cret justment per ixò mteix, és dir; per nul·lr les possibilitts dels estelts independentistes.
Llegir-ne més
13 de novembre de 2011 08:39 h
Dvnt l probble entrd d'Espny en zon de resct, degut l seu comportment com Estt Fllit, l pressió interncionl i el sentit de supervivènci de l burgesi burocràtic que mn Mdrid i ls principls prtits espnyols posrà sobre l tul l necessitt d'un govern de concentrció com els d'Itàli i Grèci. L postur de CiU de propicir-lo és suïcid per Ctluny. L correlció de forces unides espnyoles, si un objectiu tenen clr és l'eliminció de qulsevol vestigi d'utogovern mb l'excus de l crisi. Es per ixò que crec que ERC h de propicir un govern de concentrció Ctluny mb totes les forces de trdició ctlnist mb un progrm comú que sigui: 1.
Llegir-ne més
12 de novembre de 2011 19:45 h
Us enllço un rticle sobre TV3 que m'cb de publicr Nció Digitl. F uns qunts dies, l director de TV3 (Mònic Terribs) es v veure obligd sortir en defens de Televisió de Ctluny, després que Durn Lleid hgués nuncit l voluntt de retllr, “i molt” -segons v dir-, Televisió de Ctluny. A recer de l crisi, Durn Lleid posv TV3 en el punt de mir, ignornt que l televisió ctln j h fet severes retlldes. L'dvertènci -l prul «menç» podri no semblr exgerd- l precedi un inicitiv prèvi les Corts espnyoles en fvor dels grns i poderosos grups de comunicció privts espnyols, que exigien entre ltres prerrogtives, suprimir l publicitt TVE, pensnt reprtir-se, entre menys comensls, el pstís publicitri -veritble mnà econòmic del sector udiovisul.
Llegir-ne més
12 de novembre de 2011 13:46 h
A Ctluny fins i tot som millors fent els debts. Sóc poc prtidri de donr cord l biprtidisme bse de gstr-se milions mb un debt que, l finl, v cbr sent un seguit de monòlegs PSOE-PP deixnt de bnd grns temes de pís: tot economi, poc debt regionl (o res) i, per descomptt, ni corrupció ni el finl d’ETA. L’Oltr i TV3, per lo menys, vn donr més color l’ssumpte i vn permetre que els cinc grns de Ctluny discutissin sense tnt encotillment, que r que els mrquetinins s’hn podert dels nuclis durs de cd prtit j és complict.
Llegir-ne més
12 de novembre de 2011 11:01 h
Ppdemos i Monti. L bnc i els governs de concentrció. Si ixò és el que vindrà, de què serveixen els debts entre Durn, Chcón I Fernández? Qun s'hgi d'intervenir Espny mb un govern de concentrcio- com el que j propos Durn, que té bones fonts interncionls-, es trobrà un bnquer de tll mundil per presidir-lo? Ni que sigui de l Goldmn Schs? Durn, Chcón i Fernández com molt poden ser ministres d'un govern de concentrció presidit per MAFO o Rto, principls responsbles del pelotzo finncer i immobiliri.
Llegir-ne més
11 de novembre de 2011 17:54 h
Amb l mteix sensció de restr l sl d’esper del dentist, m’he mirt pcientment els progrmes electorls dels prtits que l Principt poden cbr tenint representció prlmentàri. Obvietts i mitges prules, desigs irrels, propostes benintenciondes i lgunes idees de bomber és el que sol dominr. Res que no se senti en qulsevol cmpny electorl, quí i rreu. Tot plegt, expressió que l pròpi societt no té molt clr quin men d’educció vol, o encr pitjor, pretén objectius contrdictoris i incomptibles. Ar bé, bnd de l drrer ide de bomber del PSOE (estendre l sisen hor primàri tot Espny, com si no hguessin tingut prou mb quest men d’eroport de Cstelló eductiu), hi h, molt més interessnt, el progrm del PP.
Llegir-ne més
11 de novembre de 2011 16:47 h
Sovint pensem que els espnyols tenen un fixció mlltiss vers el ctlà, bé sigui com llengu o com qulsevol ltr mnifestció culturl, socil, polític o de l men que sigui. ¿És potser perquè el ctlà menç l'existènci del cstellà? No sembl que sigui per quest ró, oi? Jo us diré què els pss. L llengu, i tot llò que ens import, no tindri cp men de vlor per ells si no en tingués tnt per nosltres. Un cos que f Espny qun vol que cceptem lgun cos que ens semblri incceptble, és llençr dos tcs prl·lels: un cp el que volen conseguir i l'ltre cp l llengu.
Llegir-ne més
10 de novembre de 2011 20:10 h
Segons l’rticle 99 de l Sgrd Constitución Espñol, quest que és intocble però tocd qun els convé ls qui mnen, el President del Govern espnyol és quell cndidt que, propost pel Rei després de consultes mb els representnts dels grups prlmentris, obté l mjori bsolut de vots del Congrés dels Diputts. És clr, doncs, que qui elegeix el President del Govern no és el conjunt dels electors de tot l’estt, sinó els diputts que quests electors hn vott en les eleccions prlmentàries. A Espny, per tnt, no hi h eleccions presidencils –com Frnç o ls Estts Units–, sinó eleccions purment prlmentàries, on els ciutdns voten els qui hn de ser els seus representnts les Corts generls (Congrés de Diputts i Sent), que hn de defensr els seus interessos, per un bnd votnt el President i per ltr bnd votnt les lleis més convenients.
Llegir-ne més
10 de novembre de 2011 14:20 h
L’elit intel·lectul del brcelonisme, és dir, els lectors del Rivl Petit, j sbem hores d’r que hir l jutge v desestimr l demnd de Byrm Tutumlu contr Jon Lport en què li reclmv unes comissions no cobrdes. El DOS (Dirio Oficil del Sndrismo), k “El diri nteriorment conegut com Mundo Deportivo”, tmbé h informt els seus lectors de l bon nov (pun intended). Concretment ho f en l sev edició d’vui 10 de novembre de 2011, l pàgin 17, que és, juntment mb l portd i l contrportd, l pàgin que més miren els lectors qun fullegen el diri mentre es prenen el cfè.
Llegir-ne més
10 de novembre de 2011 14:12 h
Demgògi: es prl de plg de fun slvtgei de setge ls gricultors vlencins. Personl expert de l Conselleri de Medi Ambient de l Generlitt Vlencin estim l poblció de senglrs segons els nimls cçts. L Federció de cç veu mb grt que l seu fició sig més necessàri que mi. “El que vol el cçdor, l cp i l fi, és prcticr l seu fició, i n’hi h molts de senglrs”. L Conselleri de Medi Ambient de l Generlitt Vlencin prepr un nov normtiv que redueix els temps de ved per l cç de senglrs i és més permisiv mb els mètodes de cç, com les esperes nocturnes i l cç mb gnxos.
Llegir-ne més
