Josep Huguet
14 de novembre de 2011 09:44 h
Concentració de banquers
hhhññ Ar que l Grèci en procés de resct se l'h obligt tenir un govern de concentrció presidit per un bnquer, Luks Ppdemos, i que l Itàli en vies de ser resctd serà presidid per un ltre bnquer, Mrio Monti, hom es pot preguntr qunts mesos trdrem veure Espny en l mteix situció. Per ixò, l cmpny electorl trnscorre entre cuscions de qui retllrà més, però sense explicr els problemes de fons d'quest Estt fllit que és Espny. No està gens clr que vlgui l pen votr Rjoy, Rublcb o Durn, que són els cndidts prticipr en el mteix govern de concentrció i per tnt de prcticr les mteixes polítiques remolc del que els mni el Directori europeu.
Llegir-ne més
Cap comentari
Antònia Lladonet Riera
14 de novembre de 2011 09:25 h
Educar l'esperit crític i reivindicatiu dels més joves. PELS NOSTRES DRETS!
Dissbte vàrem ssistir mb l fmíli un mnifestció en defens dels nostres drets com ciutdns, en defens dels nostes drets lingüístics, en defens dels nostres drets com treblldors de l'dministrció públic, en definitiv, en defens dels nostres drets com person. Ens v grdr molt l'mbient que s'hi respirv, gens crispt, j que el dret queixr-nos ens f sentir millor i perquè ens mnifestàvem des del respecte, l'educció i el civisme, mode de fest. Vàrem decidir nr-hi mb el petit perquè sbíem que er un cte pcífic i perquè, tot i l sev curt edt, pensm que és molt importnt per ls seus futurs vlors.
Llegir-ne més
Ricard Biel
13 de novembre de 2011 23:55 h
20-N: Reanimant el malalt Esquerra
Dos mesos. Llàstim, perquè només hn fltt dos mesos perquè r mteix, dies bns de les eleccions del 20-N, poguéssim firmr que el resultt de l colició independentist Esquerr-Regrupment-Ctluny Sí conseguiri un resultt que ssegurri l liquidció definitiv del pus pràsit-vividor de l’Esquerr triprtit, i per ltr bnd quest cos frekie i contminnt nomend SI, que per cert r es dedic propgr el vot nul mb esteld, de fet en un gest coherent en quest prtit cret justment per ixò mteix, és dir; per nul·lr les possibilitts dels estelts independentistes.
Llegir-ne més
Josep Huguet
13 de novembre de 2011 08:39 h
El Govern de concentració a Catalunya
Dvnt l probble entrd d'Espny en zon de resct, degut l seu comportment com Estt Fllit, l pressió interncionl i el sentit de supervivènci de l burgesi burocràtic que mn Mdrid i ls principls prtits espnyols posrà sobre l tul l necessitt d'un govern de concentrció com els d'Itàli i Grèci. L postur de CiU de propicir-lo és suïcid per Ctluny. L correlció de forces unides espnyoles, si un objectiu tenen clr és l'eliminció de qulsevol vestigi d'utogovern mb l'excus de l crisi. Es per ixò que crec que ERC h de propicir un govern de concentrció Ctluny mb totes les forces de trdició ctlnist mb un progrm comú que sigui: 1.
Llegir-ne més
Oriol Junqueras
12 de novembre de 2011 19:45 h
Jo, TV3
Us enllço un rticle sobre TV3 que m'cb de publicr Nció Digitl. F uns qunts dies, l director de TV3 (Mònic Terribs) es v veure obligd sortir en defens de Televisió de Ctluny, després que Durn Lleid hgués nuncit l voluntt de retllr, “i molt” -segons v dir-, Televisió de Ctluny. A recer de l crisi, Durn Lleid posv TV3 en el punt de mir, ignornt que l televisió ctln j h fet severes retlldes. L'dvertènci -l prul «menç» podri no semblr exgerd- l precedi un inicitiv prèvi les Corts espnyoles en fvor dels grns i poderosos grups de comunicció privts espnyols, que exigien entre ltres prerrogtives, suprimir l publicitt TVE, pensnt reprtir-se, entre menys comensls, el pstís publicitri -veritble mnà econòmic del sector udiovisul.
Llegir-ne més
Xavier Ginesta
12 de novembre de 2011 13:46 h
Diferents, fins i tot en els debats
A Ctluny fins i tot som millors fent els debts. Sóc poc prtidri de donr cord l biprtidisme bse de gstr-se milions mb un debt que, l finl, v cbr sent un seguit de monòlegs PSOE-PP deixnt de bnd grns temes de pís: tot economi, poc debt regionl (o res) i, per descomptt, ni corrupció ni el finl d’ETA. L’Oltr i TV3, per lo menys, vn donr més color l’ssumpte i vn permetre que els cinc grns de Ctluny discutissin sense tnt encotillment, que r que els mrquetinins s’hn podert dels nuclis durs de cd prtit j és complict.
Llegir-ne més
Josep Huguet
12 de novembre de 2011 11:01 h
Les mans a la butxaca
Ppdemos i Monti. L bnc i els governs de concentrció. Si ixò és el que vindrà, de què serveixen els debts entre Durn, Chcón I Fernández? Qun s'hgi d'intervenir Espny mb un govern de concentrcio- com el que j propos Durn, que té bones fonts interncionls-, es trobrà un bnquer de tll mundil per presidir-lo? Ni que sigui de l Goldmn Schs? Durn, Chcón i Fernández com molt poden ser ministres d'un govern de concentrció presidit per MAFO o Rto, principls responsbles del pelotzo finncer i immobiliri.
Llegir-ne més
Xavier Diez
11 de novembre de 2011 17:54 h
Eleccions, educació i Partido Popular
Amb l mteix sensció de restr l sl d’esper del dentist, m’he mirt pcientment els progrmes electorls dels prtits que l Principt poden cbr tenint representció prlmentàri. Obvietts i mitges prules, desigs irrels, propostes benintenciondes i lgunes idees de bomber és el que sol dominr. Res que no se senti en qulsevol cmpny electorl, quí i rreu. Tot plegt, expressió que l pròpi societt no té molt clr quin men d’educció vol, o encr pitjor, pretén objectius contrdictoris i incomptibles. Ar bé, bnd de l drrer ide de bomber del PSOE (estendre l sisen hor primàri tot Espny, com si no hguessin tingut prou mb quest men d’eroport de Cstelló eductiu), hi h, molt més interessnt, el progrm del PP.
Llegir-ne més
Cercle Català de Negocis
11 de novembre de 2011 16:47 h
La nena i la pistola
Sovint pensem que els espnyols tenen un fixció mlltiss vers el ctlà, bé sigui com llengu o com qulsevol ltr mnifestció culturl, socil, polític o de l men que sigui. ¿És potser perquè el ctlà menç l'existènci del cstellà? No sembl que sigui per quest ró, oi? Jo us diré què els pss. L llengu, i tot llò que ens import, no tindri cp men de vlor per ells si no en tingués tnt per nosltres. Un cos que f Espny qun vol que cceptem lgun cos que ens semblri incceptble, és llençr dos tcs prl·lels: un cp el que volen conseguir i l'ltre cp l llengu.
Llegir-ne més
Jaume Corbera
10 de novembre de 2011 20:10 h
Eleccions anticonstitucionals
Segons l’rticle 99 de l Sgrd Constitución Espñol, quest que és intocble però tocd qun els convé ls qui mnen, el President del Govern espnyol és quell cndidt que, propost pel Rei després de consultes mb els representnts dels grups prlmentris, obté l mjori bsolut de vots del Congrés dels Diputts. És clr, doncs, que qui elegeix el President del Govern no és el conjunt dels electors de tot l’estt, sinó els diputts que quests electors hn vott en les eleccions prlmentàries. A Espny, per tnt, no hi h eleccions presidencils –com Frnç o ls Estts Units–, sinó eleccions purment prlmentàries, on els ciutdns voten els qui hn de ser els seus representnts les Corts generls (Congrés de Diputts i Sent), que hn de defensr els seus interessos, per un bnd votnt el President i per ltr bnd votnt les lleis més convenients.
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs