16 de novembre de 2011 08:00 h
Us reprodueixo l'rticle pregut l setmnri El Temps del 8 de novembre de 2011 Durnt nys, el model snitri ctlà h dont un servei de qulitt i de proximitt tots els ciutdns. Actulment es trob mençt per un lrmnt flt de recursos, però cl tenir en compte, com mínim, dos fctors més si es vol fer un dignosi correct que permeti solucionr el problem. D’un bnd, el sistem snitri ctlà h ptit un dèficit de finnçment històric perquè, entre ltres despropòsits, durnt dècdes, s’hn clcult les portcions esttls mb un xifr de poblció de Ctluny no ctulitzd.
Llegir-ne més
16 de novembre de 2011 00:02 h
El cndidt de Convergènci i Unió les eleccions generls, Josep Antoni Durn i Lleid, v ser ingresst hir l’Hospitl Clínic de Brcelon després de ptir un tc de riure en un miting que li v provocr un turd respiirtòri. El míting trnscorri en l més estrict normlitt qun, segons testimonis presencils, el líder democristià v firmr que el pcte fiscl seri l’objectiu prioritri per CiU l proper legisltur, el que v provocr lguns somriures. Durn v prometre que l Generlitt recptri tots els impostos suportts pels ctlns, fet que v provocr que l’uditori es sentissin lgunes rilles, rilles que es vn nr contgint qun el cndidt v firmr que els resultts del nou finnçment sern equivlents ls del concert bsc.
Llegir-ne més
15 de novembre de 2011 12:25 h
Bodell, per molts, especilment pels empordnesos. És sobretot un referènci hidrogràfic, que sovint Tomàs Molin f servir l TN per lertr-nos de l'estt dels embssments. A d'ltres els record un director de tetre d'evolució erràtic i cpcitt de provocció en declivi. Doncs bé, Albert Bodell és l'utor d'un d'quelles firmcions que hom li provoquen còctels d'emocions. J f molts nys en un entrevist, crec que er un mitjà espnyol. Li vren preguntr sobre el "fet diferencil". A l qul cos el nostre "bufó més nostrt", contestà que "l'únic fet diferencil dels ctlns er l'esquizofrèni".
Llegir-ne més
15 de novembre de 2011 08:49 h
No es qüestió r de fer lleny d'un rbre que encr no h cigut. Em refereixo l mrit de l segon fill del rei d'Espny, que sembl que podri estr fict en ssumptes d'propició indegud de diners oficils. I presuposem que l justíci trctrà quest senyor com trctri qulsevol d'ltre que no fci prt de l monrqui escollid per Frnco. El mrit de l segon fill del rei d'Espny, i l fill mteix mb els seus qutre infnts, resideixen Wshington j que ell exerceix els càrrecs de conseller de Telefónic Ltinoméric i de representnt de Telefònic ls Estts Units.
Llegir-ne més
15 de novembre de 2011 00:05 h
El psst mes de juliol publicàvem el post Sndrusko Anno I on s'hi djuntv el vídeo titult Sndrusku Rosell primer tempord que recolli els fets més rellevnts del primer ny de mndt rosellist. Com j sbeu, el vídeo v ser bloquejt pocs dies després instàncies de l Corporció Ctln de Mitjns Audiovisuls, just poques hores després que ho hgués demnt explícitment el diri GOL l sev edició de l'onze de juliol. Tot i que l solidritt internàutic h fet possible que el vídeo es pugui seguir veient diversos llocs de l xrx, quest episodi d'ncrònic censur ens v fer pensr en l possibilitt de recollir de mner similr els gretest hits rosellistes prtir de l recopilció en formt llibre d'un selecció dels posts més representtius de l primer tempord.
Llegir-ne més
14 de novembre de 2011 23:38 h
Cp principis de setembre vig escriure un rticle l’Oriol, mb l vg espernç que podri esdevenir un peç elementl en l unitt de l’indenpendentisme, i dic un peç elementl com un peç més del trencclosques independentist, on totes les peces són prou importnts. Tot fei pensr que niri per uns ltres derroters, i quest er l’espernç, però psst un temps tinc l sensció, que més que un sensció és j un fet, de que des de el principi fins r l’opció l cnvi perdut pistond. L mutció de l sect Opus Ctlnus h donnt els seus fruits, l poc entes mb ltres forces independentistes mb l sol pretensió d’hegemonitzr més que liderr un front comú, donnt fe de l trgèdi, més prop d’un OPA hostil que de l unitt.
Llegir-ne més
14 de novembre de 2011 22:07 h
L discogràfic EMI h estt venud per 1.900 milions de dòlrs (1.395 milions d'euros) Universl Music Group, en un pugn en l que v superr l'ofert de l sev competidor Wrner Music. L discogràfic dels Betles er en mns del bnc Citigroup, que buscv comprdor des que en v ssumir el control el psst febrer. Fins quest moment Universl j estv considerd l mjor discogràfic del món i mb l compr d'EMI sum tmbé l seu ctàleg segell filils com Cpitol, Blue Note, EMI Clssics, Prlophone, EMI Nshville, entre d'ltres.
Llegir-ne més
14 de novembre de 2011 14:26 h
Hi h un fet drmàtic que Ctluny el pgrem durnt molt de temps si CiU no hi pos remei immeditment. Aquest, és l normlitzció Ctluny d'un prtit sorgit directment del frnquisme que represent l dret més rànci i l'espnyolisme descomplext, el Prtit Populr. Un prtit que bs l sev cció polític en l Ctluny dul i en l no cohesió, en l rectivció de l cultur espnyol cs nostr i en conseqüènci l preservció de l figur del colon espnyol com possible forç de xoc. Amb ixò no disten gire dels socilistes, tot sigui dit.
Llegir-ne més
14 de novembre de 2011 09:44 h
hhhññ Ar que l Grèci en procés de resct se l'h obligt tenir un govern de concentrció presidit per un bnquer, Luks Ppdemos, i que l Itàli en vies de ser resctd serà presidid per un ltre bnquer, Mrio Monti, hom es pot preguntr qunts mesos trdrem veure Espny en l mteix situció. Per ixò, l cmpny electorl trnscorre entre cuscions de qui retllrà més, però sense explicr els problemes de fons d'quest Estt fllit que és Espny. No està gens clr que vlgui l pen votr Rjoy, Rublcb o Durn, que són els cndidts prticipr en el mteix govern de concentrció i per tnt de prcticr les mteixes polítiques remolc del que els mni el Directori europeu.
Llegir-ne més
14 de novembre de 2011 09:25 h
Dissbte vàrem ssistir mb l fmíli un mnifestció en defens dels nostres drets com ciutdns, en defens dels nostes drets lingüístics, en defens dels nostres drets com treblldors de l'dministrció públic, en definitiv, en defens dels nostres drets com person. Ens v grdr molt l'mbient que s'hi respirv, gens crispt, j que el dret queixr-nos ens f sentir millor i perquè ens mnifestàvem des del respecte, l'educció i el civisme, mode de fest. Vàrem decidir nr-hi mb el petit perquè sbíem que er un cte pcífic i perquè, tot i l sev curt edt, pensm que és molt importnt per ls seus futurs vlors.
Llegir-ne més
