6 de setembre de 2012 08:23 h
D’quí pocs mesos, més pocs que més probblement, el President Ms hurà de convocr eleccions nticipdes. Mlgrt l grn mobilitzció del di 11 (“Ctluny nou Estt d’Europ), el govern ctlà no trurà res qun visiti Rjoy Mdrid l cp d’uns dies pel que f l demnd del Concert. No en trurà res ben segur o potser només un pcte (CiU té un dn poruc) per mrejr l perdiu durnt uns mesos i fer-nos fer veure cos diferent. No obstnt, fins i tot quest voluntt resultrà difícil de fer-l empssr. L relitt econòmic és tn terrible, l’ofec de l Generlitt tn estrepitós i l conflictivitt producte de l regressió socil tn rmpnt que difícilment CiU podrà cure en l temptció de fer l viu-viu.
Llegir-ne més
5 de setembre de 2012 22:45 h
H plogut molt des que f cinc nys, cbnt el btxillert, vig escriure ràpid i corrent l mev Crt Telemdrid. Dissortdment, tot intent per explicr el que sentíem els ctlns qun vèiem les mentides inventdes des de l’Espny d’un sol color, h resultt fllit. F més de tres-cents nys que els ctlns intentem reformulr l’ide d’Espny, per tl de cbre-hi i donr-li un nov dimensió: “Volem un estt on tots junts, tothom estimi tothom des de l plurlitt, podent mirr el futur mb vlenti i justíci”, els explicàvem.
Llegir-ne més
5 de setembre de 2012 20:26 h
L independènci de Bvier ? Què us sembl ? Els bvresos, que es vn integrr l'imperi lemny l'ny 1871, tmbé estn frts de pgr i no rebre; però, diferènci dels ctlns, les trnsferències ls estts pobres de l RFA, com màxim, son del 4% del PIB; per contr, cs nostr, Ctluny, les trnsferències són del 8-10% del PIB. L’espoli fiscl de Ctluny, que j dur mss, és insostenible, és inguntble. Ctluny té més motius que ningú – Bvier, Quèbec, Flndes, Escòci, Euskdi, Glizi, Gl•les, – per emncipr-se definitivment i trencr mb el colonilisme espnyolist .
Llegir-ne més
5 de setembre de 2012 16:55 h
Article publict l'edició d'El Punt-Avui Per descriure l situció econòmic ctul s'h bust molt de l imtge del Titnic; tnmteix, el nufrgi del Prestige, del qul vit frà deu nys (i encr pendent de judici), result un metàfor més escient. Primer, perquè els protgonistes polítics, que es vn esforçr per dministrr l crisi de l pitjor mner possible, tornen comndr el timó espnyol, i segon, perquè un dècd després, l mner com s'bord l complex situció ctul mnté inquietnts prl·lelismes mb l pitjor ctàstrofe ecològic l qul Espny es v bocr per l letl combinció d'incompetènci i ml fe dels seus dirigents.
Llegir-ne més
5 de setembre de 2012 15:30 h
Titulo quest blocd mb un pregunt que certment, en l’ctul context, té difícil respost. No ps per un qüestió estrictment tècnic, que no és el cs, sinó per l situció econòmic i l crisi. Som immersos en un profund crisi econòmic que si bé no qüestion en si mteix els sistemes públics de protecció socil nivell europeu ( Frnç hn millort l jubilció i Finlàndi l’tur), ls Pïsos Ctlns s’h ferrt en l destrucció d’ocupció i en l generció d’tur. Recordem que en ddes dels drrers trimestres, els Pïsos Ctlns en el seu conjunt j estn en txes d’tur per sobre de l mitjn espnyol.
Llegir-ne més
5 de setembre de 2012 11:10 h
L voluntt de 650.650 ciutdns signnts de l Inicitiv Legisltiv Populr endegd per Acció Culturl del Pís Vlencià per un “Televisió sense Fronteres” rrib finlment el proper dimrts (di 11) l plenri del Congrés dels Diputts. Tl com sbeu prou bé, es reclm l govern espnyol signnt de l Crt Europe de les Llengües Regionls o Minoritàries l’plicció del dret de l ciutdni dels territoris lingüístics de les llengües ctln, bsc i glleg ccedir ls cnls de televisió que hi emeten. Durnt nys, els diversos governs espnyols i utonòmics del Pís Vlencià hn pretès que l televisió públic dels PPCC tinguessin totes les dificultts i més per normlitzr-se.
Llegir-ne més
4 de setembre de 2012 22:59 h
Amb l'excus de l unitt de merct s'ho volen crregr tot. Amb l'excus de l unitt de merct ens volen nihilr, tnt el PP com el PSOE ( tmbé el PSC). De fet, no és unitt de merct el que intenten imposr, sinó l'expressió feixist " unidd de destino en lo universl " .No ho podem tolerr .Hem de mrxr qun més vit millor. Ctluny h de fer un pensment : crregr-se de cortge i fer un esforç col•lectiu; és dir, preprr-se de debò per tl desengnxr-se definitivment d’un producte, d’un ctiu ltment tòxic, noment Espny .
Llegir-ne més
4 de setembre de 2012 18:58 h
L Pltform ProSeleccions Esportives Ctlnes h presentt dvnt l Fiscli de Brcelon un denúnci pels delictes d’odi, discriminció i mences de mort que v rebre el jugdor d’hoquei herb Àlex Fbregs. L denúnci h estt trmitd per l Fiscli de Brcelon, que r h d’doptr un resolució. Cl recordr que Fàbregs hvi expresst en un entrevist l Diri Ar que jugv mb l selecció espnyol “perquè no hi h cp ltre opció” i que “no sento el mteix escoltnt l’himne espnyol que mb ‘Els Segdors’”. Amb quest cció l Pltform ProSeleccions segueix defensnt els drets dels esportistes ctlns dvnt d’tcs que tempten contr l llibertt d’expressió.
Llegir-ne més
4 de setembre de 2012 18:52 h
Article pulict l bloc del Col.lectiu Emm Only few weeks go Col·lectiu Emm lerted bout the episodes of hte speech ginst Ctlns tht re on the rise in socil networks nd in some estblished medi in Spin (see "The world should be pying ttention to hte speech in Spin (Notes on the recent deth threts ginst Ctln Olympin)"). Lst week this sitution took n uglier turn when Lieutennt Colonel in the Spnish rmy publicly wrned tht ny move towrds the independence of Ctloni would prompt rection from the militry (see here).
Llegir-ne més
4 de setembre de 2012 15:11 h
S'hi posi com s'hi posi, i li digui com vulgui, el govern espnyol no te més remei que demnr el resct l U.E. i cceptr pel seu nom un conjunt d'enormes i impopulrs scrificis que r j s'estn fent grn prt de l'Estt, però que molt especilment Ctluny j f dos nys que estem ptint. L'efecte d'quests scrificis h d'rribr molt més lluny que per poder frontr venciments de deute i per pgr ls proveïdors i els sous dels nostres metges, mestres, i reste de funcionris, i no serà efectiu sense un reestructurció fons del propi Estt i d'unes mesures dràstiques de control l sistem finncer, vi un B.
Llegir-ne més