9 de setembre de 2012 13:10 h
Article publcit l boc del Col.lectiu Emm RUS Отличительная манифестация в Национальный День Каталонии (Заметки о движении, запланированном на одиннадцатое сентября в Барселоне) 10 июля 2010 года сотни тысяч каталонцев, нечасто выражающих свой протест, вышли на улицы с массовой манифестацией. Непосредственной причиной был отказ Испании оформить Положение Статуса Каталонии, утверженного автономным парламентом и ратифицированном референдумом четыре года назад.
Llegir-ne més
9 de setembre de 2012 12:08 h
A unes hores bns d'un Onze de Setembre, unes hores d’un Did històric cl dir ,en veu lt, que l consciènci ncionl ctln tmbé port implícit, tmbé inclou l consciènci socil. Ar bé, fins que Ctluny no es resolgui - justment i plenment - el contenciós ncionl, fins que no tinguem ben encrt el procés d’independènci, dintre de l interdependènci europe, no podrem solucionr cp ltre problem, per molt greu que sigui . Per quest ró, encr que no ens podem posr nerviosos, tenim press : molt press.
Llegir-ne més
9 de setembre de 2012 08:19 h
L ptronl Foment vol mobilitzr els empresris finls de mes per reivindicr el seu pper en l generció de prosperitt. Hi tenen tot el dret i el deure. Recordo qun des del Deprtment d’Innovció, Universitts i empres vm donr un suport clu l cmpny sobre Ctluny, pís industril. L crisi encr no er del tot evident, però érem conscients que l mod frívol d’nr dient que els pïsos moderns serien de serveis cbri portr-nos ml de cps. Un estudi encrregt per l Secretri d’Indústri v demostrr que, seguint els nous criteris europeus de definició d’indústri que inclou en el concepte quelles empreses que donen servei les empreses industrils, Ctluny teni entre el 55% i 60% de PIB i de treblldors industrils; essent l indústri clàssic només el 25% proximdment.
Llegir-ne més
9 de setembre de 2012 05:45 h
Hervé Flcini està empresont Mdrid l’esper que l’Audienci Ncionl decideixi si s’escu o no l’extrdició Suïss. El seu delicte: desemmscrr més de 130.000 comptes bncris de Suïss que contenien diners de defruddors fiscls desenes d’Estts; entre els quls, l’Estt espnyol. Gràcies ls 3.000 comptes bncris d’origen espnyol que v portr Flcini, l hisend espnyol v identificr girebé 700 defruddors espnyols que hvien evdit uns 6.000 milions d’euros. D’quests sis mil, 200 milions hvien estt evdits per Emilio Botín i lguns més de l sev fill.
Llegir-ne més
8 de setembre de 2012 22:02 h
L multitudinàri mnifestció del 10 de juliol del 2010, mb més d'un milió de persones l crrer mb el lem “Som un nció. Nosltres decidim”, tot just desprès de l sentènci del T.C. Que retllv l'Esttut provt pel nostre Prlment i referendt pel poble, no v ser degudment processt i fet vldre for per l'estment polític. En quell ocsió significv mb rotunditt l indignció del pís i el convenciment i l forç mb que estv dispost ctur i hom crei que mrcri un punt d'inflexió en l polític ctln.
Llegir-ne més
8 de setembre de 2012 17:39 h
L pobres torn Europ. Això ho h dit el director de l multincionl Unilever . Dvnt de l dvlld del consum, quest grn empres h decidit posr l merct dosis petites (individulitzdes) de diversos productes de netej i limentris . Efectivment, l pobres colpej fort tot rreu; però, cs nostr l cos és espectculr. L pobres començ entrr en tots els rcons de l nostr societt . De fet, d’quell expressió corrent: “no s’rrib finl de mes” hem psst l fet que l gent ( molt clsse mitjn en procés de proletritzció) bnd de perdre el pis, tmbé pss gn .
Llegir-ne més
8 de setembre de 2012 12:10 h
L mnifestció del di 11, convocd per l'ANC mb el lem "Ctluny Nou Estt d'Europ", j està provocnt esverments, penediments, mgdes i ctituds de sorpres. Tothom dispos del dret d' nr l mnifestció, o de no nr-hi, sense necessitt de donr msses expliccions, llevt dels noments "persontges públics" que si que hn d'explicr l sev posició perquè els seus càrrecs, del nivell que siguin, ho porten implícit. Llegir les rons que hn portt l president Pujol o l senyor Durn i Lleid prticipr l mnifestció, pot fer que més d'un es fregui els ulls i molt es quedin bocbdts l descobrir rguments que tindrn de demostrr que no són " de circumstàncies" sinó sentits.
Llegir-ne més
8 de setembre de 2012 09:04 h
Europ té un problem. I es diu Espny. Si lgú creu que l’únic qüestió preocupnt d’Espny és l frivolitt de l sev bnc i el seu sector immobiliri i un cert tendènci lltin l “dolce fr niente” s’equivoc. Hi h un problem de fons que f d’Espny un zon de potencil desestbilitzció per un Europ pròsper i democràtic. Hi h un pect originl que condicion bon prt dels problemes estructurls espnyols. És l’únic estt que v formr prt de l’eix feixist, bns i durnt l Segon Guerr Mundil en el que no s’h produït un veritble ruptur mb el règim utoritri.
Llegir-ne més
8 de setembre de 2012 01:11 h
Absolutment vergonyós, però tn rel com increïble: el goverrn espnyol v decidir hir incrementr el pressupost militr girebé 1.800 milions d’euros, més d’un tercer prt del que li pidol el Govern ctlà per poder sobreviure. Per decret, com feien ls seus bons temps, hn provt ugmentr el pressupost de Defens girebé un 30%. Hn retllt en totes les polítiques socils, en dependènci, en polítiques ctives, en beques. I tenen l poc vergony d’incrementr de mner espectculr l despes militr! Mentre l crisi ngoix cd cop més fmílies per l’greujment de les situcions d’tur, pobres, desnonments, pèrdu de drets i slris.
Llegir-ne més
7 de setembre de 2012 22:22 h
A pocs dies de l’Onze de Setembre es v complicnt el pnorm polític, econòmic i socil. A cs nostr, l prems, els mitjns udiovisuls i, sobretot, les xrxes socils treuen fum. F l sensció que estem rribnt un moment clu de l nostr històri col•lectiv : un veritble punt d’inflexió, en què prtir del 12 de setembre tot podri cnvir de debò . J sé que és molt rrisct fer previsions de futur - i més en termes històrics – però, hores d’r, es don, es produeix l confluènci d’un munió de fctors diversos i diversificts, covts en els drrers 30 nys, que podrien desembocr en un escenri polític totlment innovdor i molt interessnt .
Llegir-ne més