12 de setembre de 2012 15:34 h
Ahir vm fer històri, segurment els llibres d'quest diciplin científic que sorgeixin d'quí 50, 100 o 200 nys, titulrn l jornd d'hir com l Mnifestció del 12 o com els fets del 12. Mss emocions r mteix per fer un rticle mesurt i sencer. Mss records dels meus 20 nys de militànci independentist em venen l cp, com per nlitzr mb un plis-pls els fets d'hir. Crec que les imtges prlen per si soles i no cl fer grns discursos l'estil del tertulià comú nostrt (un sector molt pobre i trist r mteix Ctluny).
Llegir-ne més
12 de setembre de 2012 14:29 h
Fins i tot pels que no estn convençuts de que l'Estt només ens deix dos cmins seguir, submissió o independènci, l ctul -i futur- situció en que es trob Espny huri de ser motiu d'un exhustiv reflexió per rribr tothom l punt de que ixí no es pot seguir. En un moment de debilitt extrem de cr l'exterior, i tmbé interior en que l'Estt té que frontr veritts que, ni mgnt-les o dissimulnt-les no pot eludir, com és possible que ningú se li encengui l llumet i vegi que, si és vol que tot segueixi igul, millor sseure's mb Ctluny que deixr que vgi creixent l possibilitt de que un di, uns i ltres, es despertin no com veïns d'escl comprtint les despeses de comunitt, si no en edificis seprts tenint que frontr cdscú les seves pròpies responsbilitts.
Llegir-ne més
12 de setembre de 2012 12:26 h
Vist l situció econòmic en l que vivim j f temps que moltes converses entre mics, fmilirs i coneguts cben de l mteix mner. Prlem de l crisi, de l fein i de tots els mls del pís. Prlem del present, de les poques perspectives de futur i de les dificultts que tindrem d’r en endvnt. Les converses semblen entrr en un bucle i depenent d’on estiguis cost començr prlr clr. Un cop es destp l cps dels trons però, s’obre un escletx de llum i tots comprenen que sense espoli fiscl “un ltre gll cntri”, que diuen els veïns espnyols.
Llegir-ne més
12 de setembre de 2012 02:00 h
Sot quest títol recurrent, poc originl i tn sut hi h l'emoció de l primer mnifestció d'un noi o d'un noi i d'un nov dels que, com jo, j n'hem viscut d'ltres en defens o reivindicció del nostre pís. L president de l'Assmble Ncionl Ctln hvi dit que tothom que ssistís l d'quest històric 11 de setembre del 2012 seri comptt com recolzdor del lem originl “Ctluny, nou estt d'Europ”, i l veritt és que l grn vriett de lemes diferents que s'hn cntt i de pncrtes que s'hn mostrt mb orgull i senzilles, es pot ssegurr que totes confluïen en quell primer lem convocnt, o sigui que tothom dei el mteix, encr que de diferent mner i sentiment.
Llegir-ne més
11 de setembre de 2012 23:57 h
El di que Jordi Pujol digui sense embuts que és independentist em fré Guàrdi Civil; el di que les declrcions pretesment independentistes de Pujol repercuteixin fvorblement de veritt en l’independentisme i no en un cop de mà desespert l seu prtit per continur entbnnt ctlnets dins l’noment utonomisme, teu com sóc em fré monjo de Montserrt; el di que quest regió espnyol (per cert que de tercer. A les ltres les espolien?) nomend Ctluny deixin de ser grn notíci i motiu de cretin cigud de bv les declrcions del rei de l’encix mb Espny, el mediocre i frcsst mestre de l put i l Rmonet durnt 23 nys, leshores em creuré que quest pís pss bndonr l’enceflogrm pl i es f mjor d’edt per trebllr per fi mb l mdures imprescindible per spirr de veritt l independènci; el di que Pujol deixi de dir ptèticment que “l independènci de Ctluny és vible econòmicment i socilment”, en comptes d’firmr que “Espny no és vible econòmicment sense Ctluny, però és el seu problem, i socilment j s’ho frn”, em començré creure l Xorrd CiU i el poble que mjoritàriment el vot.
Llegir-ne més
11 de setembre de 2012 00:56 h
L did de l’onze de setembre de 2012 serà històric. I l mnifestció independentist convocd per l’Assemble Ncionl Ctln, segurment esdevindrà un de les mobilitzcions ciutdnes més grns de les que podrem recordr en molts nys. Però el fet més destct, l meu entendre, és que l demnd d’un Estt propi serà, per primer vegd, el punt de trobd de l mjori socil. Un consign que mobilitzrà un gernció Brcelon, rribd d’rreu del pís. Des dels nys 70 diverses orgnitzcions es venen mobilitznt per l independènci Brcelon, j sigui en ctes públics l fossr de les moreres o en mnifestcions convocdes tl efecte per l’esquerr independentist, per forces polítiques mb representció prlmentàri o per entitts de l societt civil.
Llegir-ne més
10 de setembre de 2012 22:47 h
Segons els nostres estudis l’estt ctlà recptrà prop de 67.000 MEUR nuls i l’cord sobre el reprtiment d’ctius condicionrà l’cord sobre reprtiment dels deutes de l’Estt i per tnt l’import finl del nostre deute sobirà. Mentre no hi hgi compromís en ferm, l’Estt ctlà no h d’ssumir deute espnyol però previsiblement dins l’cord de reconeixent de Ctluny mb l UE i l’estt podríem estr prlnt d’ssumir el 15% del deute espnyol, o sigui un equivlent proximt l 50% del nostre PIB, i situr finlment el nostre deute com estt sobirà entorn del 75% del PIB, mb un rti de crèdit homologble pïsos mb qulificcions AA/AAA.
Llegir-ne més
10 de setembre de 2012 21:00 h
Tal dia com avui, l'11 de setembre de 1962, els Beatles van entrar als estudis de gravació per a enregistrar els temes del seu primer single: Love Me Do i P.S. I Love You. Aquesta podria ser la foto dels Beatles camí de la manifestació de l'11 desetembre. Catalunya, nou estat d'Europa.
Llegir-ne més
10 de setembre de 2012 13:27 h
Tempest és el nom del nou disc de Bob Dyln que es posrà l vend el di 11 de setembre. Fei tres nys que no publicv un disc mb mteril d'estudi i Tempest h cret unes enormes especttives entre els dylnins. Serà el 35è disc en l crrer de Dyln, de 71 nys, i, j es pot dir, els 10 temes que el composen estn l'lçd de les seves obres més destcdes. Tempest és un disc que es mou entre el folk i el blues i en el que les lletres estn molt ciuddes i treblldes. Això, sens dubte, tornrà situr Bob Dyln com un dels cndidts l Premi Nobel de Litertur (el seu nom j h sont en nombroses ocsions).
Llegir-ne més
10 de setembre de 2012 12:19 h
L vid, l llrg vid que rrossego, m’h fet veure que el comportment públic de les persones sol ser molt diferent del que té en l vid privd; és llò que solem dir-ne: slvr les formes. Si ixò pss en el gruix de l col·lectivitt, en el di di, hem de creure que els cpdvnters de l societt de qulsevol sector ho fn d’un mner molt més ccentud encr. Els ssessors d’imtge diuen que per triomfr cl comportr-se de l mner que l gent pens que som o vol que siguem; ltrment correm el risc decebre. Encps-l’en l clssificció dels fectts per quest condicionment els líders de l clsse polític, els quls fn esforços per grdr i, frncment, lguns ho consegueixen, però, temporlment.
Llegir-ne més
