Xavier Guarque
8 de setembre de 2012 22:02 h
Ser-hi o quedar-se a casa
L multitudinàri mnifestció del 10 de juliol del 2010, mb més d'un milió de persones l crrer mb el lem “Som un nció. Nosltres decidim”, tot just desprès de l sentènci del T.C. Que retllv l'Esttut provt pel nostre Prlment i referendt pel poble, no v ser degudment processt i fet vldre for per l'estment polític. En quell ocsió significv mb rotunditt l indignció del pís i el convenciment i l forç mb que estv dispost ctur i hom crei que mrcri un punt d'inflexió en l polític ctln.
Llegir-ne més
Un comentari
Josep Maria Loste
8 de setembre de 2012 17:39 h
La pobresa colpeja fort
L pobres torn Europ. Això ho h dit el director de l multincionl Unilever . Dvnt de l dvlld del consum, quest grn empres h decidit posr l merct dosis petites (individulitzdes) de diversos productes de netej i limentris . Efectivment, l pobres colpej fort tot rreu; però, cs nostr l cos és espectculr. L pobres començ entrr en tots els rcons de l nostr societt . De fet, d’quell expressió corrent: “no s’rrib finl de mes” hem psst l fet que l gent ( molt clsse mitjn en procés de proletritzció) bnd de perdre el pis, tmbé pss gn .
Llegir-ne més
Ramon Boixet
8 de setembre de 2012 12:10 h
Tot depèn de nosaltres
L mnifestció del di 11, convocd per l'ANC mb el lem "Ctluny Nou Estt d'Europ", j està provocnt esverments, penediments, mgdes i ctituds de sorpres. Tothom dispos del dret d' nr l mnifestció, o de no nr-hi, sense necessitt de donr msses expliccions, llevt dels noments "persontges públics" que si que hn d'explicr l sev posició perquè els seus càrrecs, del nivell que siguin, ho porten implícit. Llegir les rons que hn portt l president Pujol o l senyor Durn i Lleid prticipr l mnifestció, pot fer que més d'un es fregui els ulls i molt es quedin bocbdts l descobrir rguments que tindrn de demostrr que no són " de circumstàncies" sinó sentits.
Llegir-ne més
Josep Huguet
8 de setembre de 2012 09:04 h
Per la democràcia al Sud d’Europa
Europ té un problem. I es diu Espny. Si lgú creu que l’únic qüestió preocupnt d’Espny és l frivolitt de l sev bnc i el seu sector immobiliri i un cert tendènci lltin l “dolce fr niente” s’equivoc. Hi h un problem de fons que f d’Espny un zon de potencil desestbilitzció per un Europ pròsper i democràtic. Hi h un pect originl que condicion bon prt dels problemes estructurls espnyols. És l’únic estt que v formr prt de l’eix feixist, bns i durnt l Segon Guerr Mundil en el que no s’h produït un veritble ruptur mb el règim utoritri.
Llegir-ne més
Joan Tardà
8 de setembre de 2012 01:11 h
Vergonyós: el govern incrementa en 1.800 milions despesa d’armament i encara en deuen més de 25.000
Absolutment vergonyós, però tn rel com increïble: el goverrn espnyol v decidir hir incrementr el pressupost militr girebé 1.800 milions d’euros, més d’un tercer prt del que li pidol el Govern ctlà per poder sobreviure. Per decret, com feien ls seus bons temps, hn provt ugmentr el pressupost de Defens girebé un 30%. Hn retllt en totes les polítiques socils, en dependènci, en polítiques ctives, en beques. I tenen l poc vergony d’incrementr de mner espectculr l despes militr! Mentre l crisi ngoix cd cop més fmílies per l’greujment de les situcions d’tur, pobres, desnonments, pèrdu de drets i slris.
Llegir-ne més
Josep Maria Loste
7 de setembre de 2012 22:22 h
L'Onze de Setembre : ara toca mobilitzar-nos
A pocs dies de l’Onze de Setembre es v complicnt el pnorm polític, econòmic i socil. A cs nostr, l prems, els mitjns udiovisuls i, sobretot, les xrxes socils treuen fum. F l sensció que estem rribnt un moment clu de l nostr històri col•lectiv : un veritble punt d’inflexió, en què prtir del 12 de setembre tot podri cnvir de debò . J sé que és molt rrisct fer previsions de futur - i més en termes històrics – però, hores d’r, es don, es produeix l confluènci d’un munió de fctors diversos i diversificts, covts en els drrers 30 nys, que podrien desembocr en un escenri polític totlment innovdor i molt interessnt .
Llegir-ne més
Cartes dels lectors
7 de setembre de 2012 20:08 h
LA INDIFERÈNCIA: REFLEXIÓ
"L reiterció del ptiment, el dolor recurrent, ens pot fer tornr insensibles. De l insensibilitt l indiferènci hi h un ps, i l indiferènci equivl tenir l'ànim eixut; és dir, l'bsènci de gust per les coses, les persones... i l pròpi vid". 1412, 1714 i 1936 són pics ssenylts de l serrld que ens lluny, ls ctlns, de gudir de l nostr plenitud individul i col·lectiv com poble. A continució d’quells moments, s’iniciren períodes en què, mb més o menys intensitt, l superioritt demogràfic i militr de Cstell/Espny nà rosegnt les nostres rrels mil·lenàries, tot fent de l vid dels ctlns un exercici d’ngoixes, ptiments i neguits, els quls, lluny d’pivgr-se, resten plenment vigents vui, i molt especilment des de f dos nys mb decisions judicils que entelen sinistrment els nostres horitzons.
Llegir-ne més
Joan Lladonet
7 de setembre de 2012 17:04 h
Dirigents polítics que no en tenen ni idea, de governar
El que diu el títol és el que se’m v ocórrer després de llegir l’entrevist que es v publicr l diri Últim Hor, el 29 d’gost, l director generl de Plnificció i Centres de l Conselleri d’Educció, Cultur i Universitts de les Illes Blers. Dedicré quest rticle comentr unes quntes ssevercions del Sr. Guillem Estrells, només les que v fer en contestr un de les preguntes que li vren formulr, i intentré explicr per què vig pensr que tenim mss dirigents polítics que desconeixen l fein l qul s’hurien de dedicr.
Llegir-ne més
Col·lectiu Emma
7 de setembre de 2012 13:58 h
La manifestació del #11s2012 explicada en angles, francès, espanyol, italià, i alemany
Article publict l bloc del Col.lectiu Emm, felicitts per l fein Angles On July 10, 2010, the trditionlly reticent Ctlns turned up in hundreds of thousnds in centrl Brcelon for truly mssive politicl demonstrtion. The immedite cuse ws Spin's virtul rejection of the self-rule chrter tht hd been pssed by their Prliment nd endorsed in referendum four yers before. At the time, this revised Esttut hd been seen in Ctloni s n honest proposl for commonly cceptble politicl rrngement within the stte's frmework.
Llegir-ne més
Xavier Guarque
7 de setembre de 2012 11:50 h
En principi, "xapó"
Tot i que, en quest ssumpte ningú podi dir obertment un “no”, i molt menys institucionlment, pels moments en que estem i que qulsevol ide o projecte h de ser estudible i podri resultr un bocnd d'ire, son poder respirr de nou i oblidr-nos del Sr.Addelson. I el que si h de ser remrcble és l discreció en desenvolupr un operció prl·lel, molt semblnt l que podi representr l' “Eurovegs” però mb ltres finlitts inicils. S'h espert, sense cp filtrció que pogués entorpir el procés principl, fins el venciment del termini post per l Generlitt per començr polir diferències prtir d'unes condicions indiscutibles.
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs