7 de setembre de 2012 20:08 h
"L reiterció del ptiment, el dolor recurrent, ens pot fer tornr insensibles. De l insensibilitt l indiferènci hi h un ps, i l indiferènci equivl tenir l'ànim eixut; és dir, l'bsènci de gust per les coses, les persones... i l pròpi vid". 1412, 1714 i 1936 són pics ssenylts de l serrld que ens lluny, ls ctlns, de gudir de l nostr plenitud individul i col·lectiv com poble. A continució d’quells moments, s’iniciren períodes en què, mb més o menys intensitt, l superioritt demogràfic i militr de Cstell/Espny nà rosegnt les nostres rrels mil·lenàries, tot fent de l vid dels ctlns un exercici d’ngoixes, ptiments i neguits, els quls, lluny d’pivgr-se, resten plenment vigents vui, i molt especilment des de f dos nys mb decisions judicils que entelen sinistrment els nostres horitzons.
Llegir-ne més
7 de setembre de 2012 17:04 h
El que diu el títol és el que se’m v ocórrer després de llegir l’entrevist que es v publicr l diri Últim Hor, el 29 d’gost, l director generl de Plnificció i Centres de l Conselleri d’Educció, Cultur i Universitts de les Illes Blers. Dedicré quest rticle comentr unes quntes ssevercions del Sr. Guillem Estrells, només les que v fer en contestr un de les preguntes que li vren formulr, i intentré explicr per què vig pensr que tenim mss dirigents polítics que desconeixen l fein l qul s’hurien de dedicr.
Llegir-ne més
7 de setembre de 2012 13:58 h
Article publict l bloc del Col.lectiu Emm, felicitts per l fein Angles On July 10, 2010, the trditionlly reticent Ctlns turned up in hundreds of thousnds in centrl Brcelon for truly mssive politicl demonstrtion. The immedite cuse ws Spin's virtul rejection of the self-rule chrter tht hd been pssed by their Prliment nd endorsed in referendum four yers before. At the time, this revised Esttut hd been seen in Ctloni s n honest proposl for commonly cceptble politicl rrngement within the stte's frmework.
Llegir-ne més
7 de setembre de 2012 11:50 h
Tot i que, en quest ssumpte ningú podi dir obertment un “no”, i molt menys institucionlment, pels moments en que estem i que qulsevol ide o projecte h de ser estudible i podri resultr un bocnd d'ire, son poder respirr de nou i oblidr-nos del Sr.Addelson. I el que si h de ser remrcble és l discreció en desenvolupr un operció prl·lel, molt semblnt l que podi representr l' “Eurovegs” però mb ltres finlitts inicils. S'h espert, sense cp filtrció que pogués entorpir el procés principl, fins el venciment del termini post per l Generlitt per començr polir diferències prtir d'unes condicions indiscutibles.
Llegir-ne més
7 de setembre de 2012 08:46 h
Com per rt de màgi, però per motius més que sobrts i urgents, ens hem convertit en un deprtment dministrtiu del govern espnyol. Amb l cigud generlitzd d'ingressos per impostos, degut l precàri situció comercil, industril, econòmic i de consum, i el no disposr del 40% dels recptts Ctluny que despreixen, ens hn fet cure en un pou que per sortir-ne, momentàniment, hem de suplicr l m de qui s'ens emport 16.000 milions d'euros més del que desprès repercuteix d'lgun mner l nostre pís. Es ben clr que és molt diferent pgr 100 i rebre 1000, que pgr 1000 i rebre 100, i ixò ho huri de sber tothom, i vlorr-ho l'hor de fer certes mnifestcions, tipus les drreres dels presidents de les comunitts utònomes de Glíci i L Rioj.
Llegir-ne més
6 de setembre de 2012 20:49 h
Cmino pels crrers d’Oson i m’grd veure tntes senyeres i esteldes que pengen dels blcons i les terrsses. F temps que m’hi fixo, i tmpoc sé ben bé si visc en un microcosmos prticulr, però l comrc és més independentist que mi. De sempre, el bressol de l ctlnitt no s’h trobt mss lluny de l’ermit de Snt Sebstià, crec; però, r més que en d’ltres moments l comrc deix entreveure tot l sev rux independentist per nimr tothom mrxr pels crrers de Brcelon durnt l trd de l Did. Que Snt Pere de Torelló s’hgi declrt “territori ctlà lliure” és l punt de l’iceberg.
Llegir-ne més
6 de setembre de 2012 18:42 h
Sir Pul McCrtney serà condecort com Oficil de l Legió d'Honor Frnces, en un cte que presidirà el president frncès Frnçois Hollnde el proper dissbte 8 de setembre Prís. Aquest serà l primer distinció que rebrà McCrtney pel conjunt de l sev crrer en territori frncès. L Legió d'Honor és l més lt condecorció frnces i v ser estblert per Npoleó Bonprte. Té diferents grus. El que rebrà Pl McCrtney és l d'Oficil, segon dels tres nivells que l conformen. No té remunerció econòmic, es trct d'un distinció honorífic, i fins i tot són els propis gurdonts els que hn de pgr el cost de l medll un joier certifict que les fbric.
Llegir-ne més
6 de setembre de 2012 17:34 h
(Publict "El Punt Avui" el 04-Sep-12) Ar mteix s’està representnt l nostre pís un obr nomend “El Pcte Fiscl”, o tmbé “El concert”. En quest obr, tlment com un de les entrnybles obres de Josep M. Folch i Torres, hi h un seguit de persontges perfectment identificbles per l’espectdor perquè, de form cricturesc, sempre fn el mteix pper, i es sp perfectment per endvnt, que dirn i que frn. Com les obres de Folch i Torres, nosltres quest obr j l’hvíem vist representd bns sot el títol de “L’Esttut”.
Llegir-ne més
6 de setembre de 2012 16:17 h
Recomnció del Col.lectiu Emm (Publict CtlognOggi) Aquest vídeo és dedict Ctluny, relitzció de l'Alessndro Perzzo i en Mrco Girlucci, mb Loredn Cozzi, Mrco Brlocci, Mrgret Luppino, Silvno Ferrri, Dvide Scoglio i Mtteo Rivolt. Es trct de l trducció fet per ells mteixos de l poesi del Frederic Soler El Fossr de les Moreres Questo video è stto relizzto d Alessndro Perzzo e Mrco Girlucci, con Loredn Cozzi, Mrco Brlocci, Mrgret Luppino, Silvno Ferrri, Dvide Scoglio, Mtteo Rivolt. Il testo è l trduzione ftt d loro stessi di un poesi ottocentesc di Frederíc Soler: El Fossr de les Moreres.
Llegir-ne més
6 de setembre de 2012 14:27 h
Cd di veig més clr que Espny ens mltrct, bàsicment en qunt l finnçment -que j és molt-, i els espnyols, que ho mnifesten, prefereixen imbuir-se de les flsedts i clumnies que certs medis escmpen de nosltres bns de nlitzr fins quin punt podem tenir ró en les nostres reivindiccions. Per fer-ho, tmpoc clen msses ingenieries, només volent n'hi h prou. Per internet es poden trobr rticles, estudis i, fins i tot, gràfiques de les blnces fiscls de l'Estt i les seves Comunitts Autònomes. Les drreres, i úniques, publicdes pel govern centrl, es clr, que son del 2005, tot i que r h nuncit un nov edició ctulitzd.
Llegir-ne més