Rival Petit
4 de setembre de 2012 07:00 h
Virus Fifa i Estat Propi
Tot just estrenem el mes de setembre i j tenim oblidd l Supercop d’Ejpñ i enllestid l tercer jornd de llig. D’ltr bnd, l pln mjor del Rivl Petit –fidel l trdició- segueix gudint d’unes vcnces molt per sobre de les seves possibilitts, i el virus Fif, puntul com sempre, repeteix prició per posr punt i finl l pretempord. D’quí 15 dies començrem l tempord mb 9 punts de nou, cinc d’vnttge sobre el Mligne i els pericos mb zero punts lidernt les plces de descens l pou de l segon.
Llegir-ne més
3 comentaris
Iniciativa Animalista
3 de setembre de 2012 17:32 h
L’agenda de l’animalisme.
L gent nimlist h ptit un fenomen que té dues crcterístiques principls: 1. S’h costumt, qusi des del primer di d’ctivisme, fer de bomber en permnent estt d’lert, mb l lliter l costt del fire polei d’un cmpn d’emergènci que no deix de sonr. Sempre h d’pgr incendis, sovint h d’frontr el problem sense experiènci prèvi i, moltes vegdes, sense cmió ni mànegues. Ens mntenen corrent d’un costt ltre, dlt d’utobusos que vn Tordesills, Mdrid, Cori, Medinceli, Ampost… Sempre resctnt de l mort els nimls el seu últim di, perquè les dministrcions neguen els recursos les entitts nimlistes.
Llegir-ne més
Plataforma ProSeleccions
3 de setembre de 2012 16:44 h
Kilian Jornet guanya la Becca di Nona
Primer victòri del ctlà l Grn Premi de les Ncions d’enguny El corredor ctlà Kilin Jornet es v imposr Ionut Zinc en l curs de l Becc di Non, l vll d’Aost itlin, que es v disputr hir. Aquest és l noven de les deu curses que formen l Vletudo Mountin Running Interntionl Cup (VMnRIC) - Grn Premi de les Ncions. Tot i que les condicions de l muntny no eren les millors, mb neu cumuld durnt els drrers dies i tempertures molt bixes, es v poder gudir d’un grn curs de muntny. A més, l victòri de Jornet v permetre Ctluny sumr un bon grpt de punts en l competició per ncions.
Llegir-ne més
Cercle Català de Negocis
3 de setembre de 2012 14:01 h
La independència no és constitucional
L’ordenment constitucionl espnyol impossibilit l independènci de Ctluny, j no pel fet de concebre un Estt unitri i proclmr l indissolubilitt de l nció espnyol, sinó per negr qulsevol mecnisme de devolució que ens permetés restblir l nostr sobirni. Per tnt, el procés d’independènci s’hurà de fer d’cord mb el Dret Interncionl generl, que és l’ordenment que regul qüestions com l secessió i l dissolució d’Estts. El que sí f l constitució espnyol de 1978 és legitimr, donr vlides jurídic qulsevol ixecment militr contr l’ordenment democràtic espnyol, el sistem representtiu i les seves institucions de govern.
Llegir-ne més
Joan Serra Sobrerroca
3 de setembre de 2012 12:44 h
Les nacions europees i la necessitat de rejovenir el Vell Continent
En el trnscurs del segle XX Europ v sofrir uns dltbixos ocsionts per les dues Guerres Mundils que v hver de suportr en el trnscurs de l primer meitt de segle, els quls vn somoure bon prt de les ncions del centre i nord del continent. Europ hvi envellit sense símptomes de modernitzció i vivi endormiscd deixnt-se gronxr pel blncí de l històri sense cp fny de progrés, mentre els EUA eren un model de modernisme per tothom. Les ncions europees eren cobejdes per les potències vencedores de l Segon Guerr Mundil i nven d’un cntó l’ltre com l fullrc mercè del vent intentnt trobr el seu encix en el mp per preservr l sev independènci i evitr ser engolits.
Llegir-ne més
Ricard Biel
2 de setembre de 2012 23:56 h
Diners catalans? Segur?
A veure si ho he entès bé, i corregiu-me si m’equivoco. CiU diu que demn un resct Espny de 5.000 milions d’euros, però que no pens donr-los les gràcies ni cceptr cp condició, i tot per dignitt, diuen, perquè quests diners són dels ctlns i l’únic que frn (?) serà retornr-nos-els. Senscionl. En primer lloc, si quests diners de veritt són nostres, leshores per què els hem de demnr? Perquè si ho fem vol dir que no són nostres, sinó d’ells. Altr cos és que sigui escndlosment injust –tn injust com que és producte d’un espoli– que els diners siguin dels espnyols i no dels ctlns.
Llegir-ne més
Víctor Gonçal
2 de setembre de 2012 21:15 h
El tinent coronel Alamán Castro com a mesura de la realitat
Llegeixo per primer cop l’excel·lent rticle “Independentistes de sot les pedres” de Víctor Alexndre Nció Digitl (http://dom.ct/5i1), un comprció que f temps que em volt pel cp, l del procés independentist mb l’”exemplr” Trnsició espnyol que, tots quells que j tenim un edt, ens v tocr viure. Penso, com en Víctor Alexndre, que el problem per conseguir l independènci no és el de sumr qulsevol preu per ssolir un mpl mjori independentist. J n’hem ssolit l mss crític, que és quell concepte introduït per Thoms Schelling en el cmp de les dinàmiques socils, que defineix el punt d’inflexió prtir del qul un propost inicilment minoritàri trenc quell brrer socil que permet l’dhesió creixent del gruix de l societt.
Llegir-ne més
Ramon Boixet
2 de setembre de 2012 13:05 h
Progrés i natura
El dissbte di 1 de setembre en un prc públic de l ciutt de Zuric es v plntr un noguer. Fin quí res d'especil, encr que sempre es simpàtic llegir que en un ciutt es plnten rbres . Result que l'ny 2003 es vn comptbilitzr 5.000 rbres fruiters dins del perímetre de l ciutt de Zuric, quntitt que es v considerr d'lrm vist que el creixement urbnístic hvi elimint un grn quntitt d'rbres per donr ps industries i hbittges. L'juntment es v proposr en deu nys ugmentr fins 10.000 els rbres fruiters i ho hn conseguit un ny bns del termini.
Llegir-ne més
Josep Maria Loste
2 de setembre de 2012 13:01 h
L’extraordinari exemple dels Alland
Alex i Sòni Allnd, un prell de nord-mericns de 80 nys jubilts - ell ntropòleg i ell trductor - són un exemple extrordinri de defens de l ctlnitt d'uns ciutdns no nscuts Ctluny. Tnt de bo que tinguéssim, cs nostr, molts visitnts, turistes, estdnts i immigrnts com els Allnd. Conec personlment quest prell de nord-mericns perquè pssen tempordes Portbou; són grns ctlnòfils, quest primver de 2012 es v presentr un llibre seu,sobre un estudi de les poblcions de Portbou i Cerver de l Mrend, molt interessnt, " Ctluny, One Ntion, Two Sttes: un estudi etnogràfic de l resistènci no violent l'ssimilció" .
Llegir-ne més
Josep Maria Loste
2 de setembre de 2012 09:51 h
Bandejament, impotència i impunitat
Actulment existeix un frse que s'escolt molt : no és un crisi és un estf; tmbé es diu sovint que l sortid de l crisi serà molt diferent que l'entrd . De fet, en tot quest procés que ptim d'ençà del 2008 el que es pos de mnifest és l grn vulnerbilitt ntisocil del ciutdà dvnt de l impunitt econòmic de l plutocràci i, l mteix temps, tmbé es cops l impotènci de les institucions polítiques: l crisi s'està convertint en un grn negoci per minories selectes. No hi h dubte que el sentit de les retlldes és més polític que no ps econòmic.
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs