Joan Serra Sobrerroca
3 de setembre de 2012 12:44 h
Les nacions europees i la necessitat de rejovenir el Vell Continent
En el trnscurs del segle XX Europ v sofrir uns dltbixos ocsionts per les dues Guerres Mundils que v hver de suportr en el trnscurs de l primer meitt de segle, els quls vn somoure bon prt de les ncions del centre i nord del continent. Europ hvi envellit sense símptomes de modernitzció i vivi endormiscd deixnt-se gronxr pel blncí de l històri sense cp fny de progrés, mentre els EUA eren un model de modernisme per tothom. Les ncions europees eren cobejdes per les potències vencedores de l Segon Guerr Mundil i nven d’un cntó l’ltre com l fullrc mercè del vent intentnt trobr el seu encix en el mp per preservr l sev independènci i evitr ser engolits.
Llegir-ne més
2 comentaris
Ricard Biel
2 de setembre de 2012 23:56 h
Diners catalans? Segur?
A veure si ho he entès bé, i corregiu-me si m’equivoco. CiU diu que demn un resct Espny de 5.000 milions d’euros, però que no pens donr-los les gràcies ni cceptr cp condició, i tot per dignitt, diuen, perquè quests diners són dels ctlns i l’únic que frn (?) serà retornr-nos-els. Senscionl. En primer lloc, si quests diners de veritt són nostres, leshores per què els hem de demnr? Perquè si ho fem vol dir que no són nostres, sinó d’ells. Altr cos és que sigui escndlosment injust –tn injust com que és producte d’un espoli– que els diners siguin dels espnyols i no dels ctlns.
Llegir-ne més
Víctor Gonçal
2 de setembre de 2012 21:15 h
El tinent coronel Alamán Castro com a mesura de la realitat
Llegeixo per primer cop l’excel·lent rticle “Independentistes de sot les pedres” de Víctor Alexndre Nció Digitl (http://dom.ct/5i1), un comprció que f temps que em volt pel cp, l del procés independentist mb l’”exemplr” Trnsició espnyol que, tots quells que j tenim un edt, ens v tocr viure. Penso, com en Víctor Alexndre, que el problem per conseguir l independènci no és el de sumr qulsevol preu per ssolir un mpl mjori independentist. J n’hem ssolit l mss crític, que és quell concepte introduït per Thoms Schelling en el cmp de les dinàmiques socils, que defineix el punt d’inflexió prtir del qul un propost inicilment minoritàri trenc quell brrer socil que permet l’dhesió creixent del gruix de l societt.
Llegir-ne més
Ramon Boixet
2 de setembre de 2012 13:05 h
Progrés i natura
El dissbte di 1 de setembre en un prc públic de l ciutt de Zuric es v plntr un noguer. Fin quí res d'especil, encr que sempre es simpàtic llegir que en un ciutt es plnten rbres . Result que l'ny 2003 es vn comptbilitzr 5.000 rbres fruiters dins del perímetre de l ciutt de Zuric, quntitt que es v considerr d'lrm vist que el creixement urbnístic hvi elimint un grn quntitt d'rbres per donr ps industries i hbittges. L'juntment es v proposr en deu nys ugmentr fins 10.000 els rbres fruiters i ho hn conseguit un ny bns del termini.
Llegir-ne més
Josep Maria Loste
2 de setembre de 2012 13:01 h
L’extraordinari exemple dels Alland
Alex i Sòni Allnd, un prell de nord-mericns de 80 nys jubilts - ell ntropòleg i ell trductor - són un exemple extrordinri de defens de l ctlnitt d'uns ciutdns no nscuts Ctluny. Tnt de bo que tinguéssim, cs nostr, molts visitnts, turistes, estdnts i immigrnts com els Allnd. Conec personlment quest prell de nord-mericns perquè pssen tempordes Portbou; són grns ctlnòfils, quest primver de 2012 es v presentr un llibre seu,sobre un estudi de les poblcions de Portbou i Cerver de l Mrend, molt interessnt, " Ctluny, One Ntion, Two Sttes: un estudi etnogràfic de l resistènci no violent l'ssimilció" .
Llegir-ne més
Josep Maria Loste
2 de setembre de 2012 09:51 h
Bandejament, impotència i impunitat
Actulment existeix un frse que s'escolt molt : no és un crisi és un estf; tmbé es diu sovint que l sortid de l crisi serà molt diferent que l'entrd . De fet, en tot quest procés que ptim d'ençà del 2008 el que es pos de mnifest és l grn vulnerbilitt ntisocil del ciutdà dvnt de l impunitt econòmic de l plutocràci i, l mteix temps, tmbé es cops l impotènci de les institucions polítiques: l crisi s'està convertint en un grn negoci per minories selectes. No hi h dubte que el sentit de les retlldes és més polític que no ps econòmic.
Llegir-ne més
Josep Huguet
2 de setembre de 2012 09:45 h
Enogastronomia. Sort del turisme (i 4)
Vist el pnorm polític i econòmic, vui em tocri prlr dels mlbrismes espnyols per fer veure que no es demn resct i de l crues ctln en demnr-lo. Hem entrt en l fi d’un règim, el de l Segon Resturció, i en l fi d’un model utonòmic que h fet igües en mns dels grns prtits que l’hn gestiont i que hn frustrt les expecttives de les societts més dinàmiques i diferencides de l’Estt: Ctluny i Euskdi. Però, no hi vull perdre ni un minut. Pssem pàgin. I els pocs demòcrtes i utonomistes que encr es creuen l vigènci del munttge, tindrn molt de temps per l nostàlgi.
Llegir-ne més
Col·lectiu Emma
1 de setembre de 2012 17:12 h
Recommended article: "The Catalan Bailout" by Xavier Sala-i-Martín
Article publict l bloc del Col.lectiu Emm We wnt to recommend Professor Xvier Sl-i-Mrtin's rticle "The Ctln Bilout". Some excerpts: As most mjor Spnish compnies tht lost ccess to interntionl privte cpitl mrkets, Ctluny hs lost ccess to bnk credit. Hence, it hs no other choice but to borrow from the stte rescue fund creted for such occsions. (...) despite the undenible mismngement by the Ctln Government during the boom yers, the truth is tht the incompetence nd disloylty of the centrl government, the fulty system of funding regionl governments nd the interntionl spectcle of disrepute on the prt of key Spnish institutions mde the need for Ctln bilout ll but gurnteed.
Llegir-ne més
Xavier Guarque
1 de setembre de 2012 09:16 h
"Euro" si, "Euro" ...
Junt mb el de l llengu, i de qulsevol que pugui estr relciont mb el meu pís, un dels temes que més m'pssionen és el de l'”euro”. Llegeixo tot el que ho toc i escric tot el que ell m'inspir. Hi h qui pens que Grèci, que és l cord fluix, pot ser forgitd de l'euro-zon. Portugl e Irlnd tmbé estn en un situció crític, i qui sp si no podrien seguir el mteix cmí. Si tot ixò cb pssnt, i l situció econòmic segueix igul, Espñ pot suposr el següent problem per l moned únic, i ixí, successivment, fins que l'euro-zon es redueixi l nucli monetri inicil.
Llegir-ne més
Vicenç Marquès i Sanmiquel
1 de setembre de 2012 00:43 h
NEFASTA DECLARACIÓ D'UN NOSTÀLGIC MILITAR FRANQUISTA
Aquest militr nostàlgic, Frncisco Almán Cstro, –que h dit que l independènci de Ctluny primer h de pssr pel dmunt del seu cdàver–, ho està entenent l revés: si els militrs d'un estt hi són per grntir l pu i l'ordre intern (¡?!) i evitr que quest pu i quest ordre puguin ser lterts per elements exteriors, el que h de fer quest militr és posr-se les ordres del President de l Generlitt de Ctluny, per tl que el procés d'inicició cp l independènci de l nció ctln no sigui entorpit per ningú.
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs