29 d'agost de 2012 23:59 h
Al nostre pís cd di som més els prtidris de l independènci. Perquè tmbé som conscients que necessitem i mereixem l independènci, sbedors que quest és l’únic mner d’frontr el futur mb grnties. Durnt les tres drreres dècdes hem viscut en el mirtge utonomist. I lentment però inexorble hem nt consttnt les estretors del mrc utonòmic espnyol. El procés de l’Esttut, i l posterior sentènci del Tribunl Constitucionl, hn precipitt llò que j er ben visible però que encr molts es negven dmetre.
Llegir-ne més
29 d'agost de 2012 19:23 h
Aquests dies, entre moltes ltres, dues notícies em criden especilment l tenció: l “no condicionlitt polític” del resct que h demnt l Generlitt de Ctluny i l no ssistènci del President Ms l mnifestció del di 11 de setembre. Sobre l primer, poc cos dir. Acceptr que hi hurà un vigilànci dels pressupostos de l Generlitt és reconèixer un intervenció polític, doncs, que és, en resum l polític? Donr ls recursos públics un destinció o un ltr. Més enllà de les reflexions profundes, o no, fer polític consisteix en prioritzr els hospitls sobre les rmes, l’ssistènci sobre l critt privd, o els impostos directes sobre els indirectes, per exemple.
Llegir-ne més
29 d'agost de 2012 18:25 h
Pr vicepresident@genct.net De: Mrius Viell(viellsbter@hotmil.com) Envido: miércoles, 22 de gosto de 2007 11:12:15 Pr: vicepresident@genct.net Compte Ctlns A vuit mesos dels propers comicis per l’elecció del nou President del govern de l’estt,l polític es trob en situció clent rreu, però qui mes empeny mb ctucions fntsmgòriques ,es l’ctul President Rodríguez Zptero, que conscient d’hver incomplert premeditdment les seves promeses fetes en el seu discurs d’investidur vers Ctluny , fent us i bús de l potestt que l’torg l’utoritt com President del govern, de form indirecte intent comprr l voluntt de tots els ctlns mitjnçnt portcions econòmiques com trcte de fvor .
Llegir-ne més
29 d'agost de 2012 17:43 h
Mlgrt que l nostr estimd llengu ctln h gunyt 500.000 prlnts en el drrers 7 nys; i que, fins i tot, segons l Pltform per l Llengu, h deixt de ser un idiom minoritri; l llengu de Pompeu i Fbr continu minoritzd i, en els drrers temps, terriblement bndejd .De fet, l situció de l llengu ctln en l'ctulitt és com un sofistict plt gredolç, però elbort per un xef i un personl de cuin mb poc experiènci, mb l qul cos l'àpt gf un gror considerble. Aquí el problem ru en el repte de l'ús socil, combint mb un mrc jurídic i polític molt gressiu contr l nostr llengu pròpi.
Llegir-ne més
29 d'agost de 2012 15:47 h
Article publcit l bloc del Col.lectiu Emm The resons behind Ctloni's finncil difficulties Notes on the bilout request from the Ctln government The 5 billion euro bilout tht Ctloni formlly requested from the Spnish government yesterdy quickly mde the front pges of the finncil press ll over the world. It is sd news for ll tht wht is probbly the most dynmic nd productive region in the south of Europe should find itself in such dire strits. One reson for the clmitous stte of Ctln public finnces is the overspending of the lst severl yers.
Llegir-ne més
29 d'agost de 2012 09:19 h
72.000€ o el que és el mteix: 120.000 quilos de tomàquets mdurs, és el que es mlbrtrà vui l poble vlencià de Bunyol. Per molt trdicionl que sigui quest reconegud mundilment fest de “L Tomtin”, s’huri de tenir en compte que, estnt els temps com estnt, mb tnt crisi i mb tnt gent pssnt gn, mlbrtr o dilpidr 72.000€ en tomàquets és un crim de les humnitt. Els promotors d’quest fest s’hn turt pensr quntes mnides sortirien de 120.000 quilos de tomàquets? O qun p mb tomàquet es podri mnir per fer-ne després entrepns i reprtir-los l pobre gent que no té què dur-se l boc? O s’hn turt pensr qunt gent es podri limentr mb els 72.
Llegir-ne més
28 d'agost de 2012 20:21 h
Aquest mtí j ho he comentt: he dit que s'lbirv un solemne bixd de pntlons, i quest j s'h consumt! Mecgum-tot! Amb un President de l Generlitt que es f enrere perquè Mdrid li promet l xocolt del lloro no es pot pensr mi en conseguir l independènci de Ctluny!!! Vostè, Sr. President estim Ctluny? Doncs sembl ser que no, lmenys fins di d'vui. Sr. President rectifiqui, o les conseqüències poden ser nefstes. N'estem fins els collons de tot i se'ns h cbt l pciènci. PROU, SENYOR PRESIDENT!!! Espvilis posr fil l'gull per encetr el cmí cp l independènci o el poble de Ctluny s'lçrà! Què pretén, Sr.
Llegir-ne més
28 d'agost de 2012 18:01 h
L situció econòmic ctul mrc molt dràsticment el futur l'Estt i j no serveix per res mirr enrere per esbrinr i veure clrment d'on, com i qun és l'origen del desgvell que r estem pgnt tots i que en reben i rebrn les conseqüències de l mner més cru els nostres fills. Drrere d'quest origen hi h noms que, lògicment, mi sortirn com els culpbles i ls que, de ben segur, no els hi rrib ni l'lè de l relitt. L'estructur de l'Estt espnyol no és vible, mlgrt l Constitución del 1978 i l sev ide d'estt que podi hver estt vàlid per tots, però que es v prostituir immeditment.
Llegir-ne més
28 d'agost de 2012 17:26 h
Vostè, senyor Ms, h dont l sensció d'hver perdut el nord, com es diu vulgrment. Fer coincidir l sol·licitud de resct Espny mb l declrció de no ssistènci l mnifestció de l Did és un bdd de vostè i dels seus ssessors. El resct, tothom ho sp, es frà mb el nostres diners, situció esperpèntic i que per ell mteix j justific girr l'esquen l govern de Mdrid. Per ltre bnd, l'entrevist mb el senyor Rjoy per prlr del pcte fiscl, d'un pcte fiscl provt pel Prlment, don l sensció que h estt nuncid per col·locr-lo vostè en un situció de submissió que el poble ctlà no esperv.
Llegir-ne més
28 d'agost de 2012 13:09 h
Tot ixò dels socilistes ctlns -que posten per un Espny federl, mig i del plnet pirulet- començ ser desespernt per no dir que tot plegt està mnct d'un sentit comú esgrrifós. D'un vergony lien que tomb d'esquen, vj. És l cigud de l'imperi, l desgràci de tot qunt frs federlist elbord per entbnr pobres il·lusos durnt tres llrgues dècdes. Quins temps quells, eh? Qun dominàveu el pís tots i cdscun dels rcons de l'dministrció, inflts d'orgull i mb ctucions pròsperes com l dels Jocs Olímpics del 92.
Llegir-ne més