25 d'agost de 2012 20:57 h
Dubto que hores d'r, tret d'lgun ddicte l prems ros, no es contempli un ltre escenri polític que uns Pïsos Ctlns orgnitzts entorn d'un sistem republicà. L qüestió seri de quin mner reprtir un poder que, com en el seu moment j vn preveure els pres de l pàtri mericn, huri d'estr l màxim de reprtit per institucions que es vigilen constntment per evitr l temptció de l'utoritrisme. Es trctri d'cordr llò que en dret constitucionl se'n diu repúblic presidencilist, prlmentàri o mixt. Personlment seri prtidri d'un poder descentrlitzt, mb el màxim de mecnismes de democràci direct i ple de mecnismes de control respecte qulsevol excés.
Llegir-ne més
25 d'agost de 2012 20:39 h
En els drrers temps sembl que el contenciós ctlà es v, pultinment, interncionlitznt. Les qüestions ncionlitàries ctlnes comencen tenir un ressò, com cl, l prems interncionl; principlment l influent prems nglòfon . Aquest feind, en grn prt, és obr d’un grup/ssocició de l societt civil noment Col•lectiu Emm, el qul vetll perquè els mitjns interncionls expliquin l veritt sobre Ctluny i l sev relció polític mb l’Estt. No hi h dubte que, d’ençà del 2009, el Col•lectiu Emm està portnt terme un molt bon fein en defens dels interessos de l nostr nció ctln.
Llegir-ne més
25 d'agost de 2012 20:26 h
En els drrers mesos, i mid que l independènci de Ctluny h nt esdevenint més versemblnt, hn prolifert un sèrie de cmpnyes que, cmufldes de possibilisme o estrtègi independentist, reclmen l dissolució de l identitt ctln en un men de mgm pluriidentitri o, més exctment, en un identitt que, l'igul que les monedes, tingui doble cr. Més enllà de les estrtègies crronyires de CiU, exemplificdes en l'espnyolitzció plenment descomplexd de les institucions ctlnes promogud per Mscrell, i l desvergonyid crid imitr-lo fet l'electort del PSC per Recoder, el cert és que j f temps que proliferen corrents que sot un rgumentri frcit de prejudicis i pressupòsits no demostrts intenten convèncer que l cooficilitt del cstellà és un element sine qu non per ssolir l independènci.
Llegir-ne més
25 d'agost de 2012 12:05 h
H rribt l'hor d'obrir cmí tots lhor cp un futur lliure i digne. Les limitcions dels prtits o els petges electorls no són cp excus per eludir un unió àmpli... que fci l forç. Es el moment més dur de les drreres dècdes; s'greuj ls crisi econòmic que pos contr les cordes l'estt del benestr, s'ccentuen l regressió de drets socils i l'espoli fiscl què ens sotmet l'estt espnyol. Precisment per ixò, demnem l bon gent de l nostr nció, i sobretot les formcions polítiques progressistes que spirem un societt just i frternl, exercir de form immedit el dret decidir.
Llegir-ne més
25 d'agost de 2012 10:42 h
No tinc cp dubte que l proper Did tindrà un prticipció i un ressò com segurment no s'h vist des del 1977 ("Llibertt, Amnisti i Esttut d'Autonomi", ho recordeu?). Mlgrt l crònic dificultt de donr un imtge d'unitt, hem de suposr que l Did d'enguny permetrà que, lmenys per un di, tots els que volen un Ctluny sobirn oblidin les diferències de form i demostrin els rguments de fons. El di dotze de setembre, un vegd fet el blnç de prticipció del di nterior, mb les xifres infldes i les xifres desinfldes, lguns pssrn llist dels no ssistents i d'ltres justificrn l sev presenci mb retòriques brtes per no fer enfdr els seus votnts.
Llegir-ne més
25 d'agost de 2012 09:02 h
S’cumulen forces socils en l demnd que els prtits ssumeixin obertment que el conflicte polític Ctluny-Espny és inevitble si l societt ctln spir lgun di ser un democràci homologble mb les millors d’Europ. El desgovern espnyol dvnt l crisi ens retorn en ltres moments històrics – normlment en episodis bèl·lics- on en el Principt i lgun ltre territori vn constituir-se orgnismes de govern propi per posr ordre tnt de cos i incompetènci. Per mbdues rons molt i molt gent està percebent que h de pssr lgun cos vit, però per ltr bnd l por l buit i les dificultts econòmiques i socils de desenes de milers de fmílies són tmbé vectors que poden estirr cp posicions conservdores.
Llegir-ne més
24 d'agost de 2012 11:46 h
Per seten vegd, les utoritt penitenciàries de l'estt de Nov York hn denegt l llibertt condicionl per l'ssssí de John Lennon, Mrk Dvid Chpmn. El motius que hn presentt els responsbles judicils són "l possible bnlitzció de l mort de Lennon" si el deixven en llibertt. Chpmn, que ctulment té 57 nys, h estt recentment trslldt l secció de màxim segurett del Wende Correctionl Fcility l'oest de Nov York. L proper vegd que Mrk Dvid Chpmn podrà demnr el benefici de l llibertt condicionl serà l'gost de 2014.
Llegir-ne més
24 d'agost de 2012 11:15 h
L'edició espanyola de la revista americana Rolling Stone corresponent al mes d'agost dedica un dossier especial a la història de la música britànica. Fa un repàs dècada a dècada als trets més destacats de l'evolució de la música a les Illes i destaca els noms propis que han marcat aquesta història, entre ells, els Beatles. També fa una selecció dels 50 discos més destacats.
Llegir-ne més
24 d'agost de 2012 08:07 h
El Butlletí Oficil de l’Estt (BOE) cb de publicr que el totl dels crèdits impgts en el sistem finncer espnyol el juny h supert els 160.000 milions d'euros, d'un crter creditíci totl de 1.743 bilions d'euros. Això signific que l morositt port un ny sencer creixent ininterrompudment, i h psst del 6,69% l juny del 2011 (121.618 milions d'euros), l 9,42% l juny del 2012 (164.361 milions d'euros). Després de totes les ‘mides correctores’ que h post el govern de l'Estt des que milions de persones els hi v estblir i que, per cert, no estven en el progrm que vn votr, hi pot hver lgú que questes ddes oficils li puguin sorprendre?.
Llegir-ne més
23 d'agost de 2012 21:54 h
Respost públic Le Monde (II) publict l bloc del Col.lectiu Emm Quelques précisions u sujet de l´rticle "Les régions espgnoles épinglées comme ´principl fcteur de risque´ pour le déficit", pru dns Le Monde du 21 oût dernier Chers messieurs, De même que dns d'utres informtions fournies précédemment pr l'Agence Frnce Presse, dns celle-ci on retrouve l grve erreur de ne ps distinguer entre les "régions" qui (comme l Ctlogne) sont contribubles nettes u budget de l'Étt, et celles qui (comme l'Andlousie) vivent grâce ux sommes que l'Étt leur verse près les voir prélevées ux premières.
Llegir-ne més