26 d'agost de 2012 16:52 h
De jovenet j senti coses com per exemple: Tothom vol l repúblic, però tots tenim un rei l cos. Hn psst els nys i l cos continu igul i, fins i tot, v in crescendo. Tmbé er freqüent sentir : Si entre ells no s’entenen com voleu que s’entenguin mb nosltres? J som on nàvem! Segons l prems Montoro i de Guindos es tiren els plts pel cp, Espernz Aguirre l port votd de Guindos per l’fer de Cj Mdrid, Bnki, el ministro de Industri José Mnuel Sori no és snt de l devoció de Montoro. Sembl ser que els Consells de Ministres són como l torre de Bbel, hi h un guirigll que no hi h déu que s’entengui.
Llegir-ne més
26 d'agost de 2012 10:51 h
SORT DEL TURISME (3). LA PROMOCIÓ. Dijous es feien públiques les ddes fins juliol del turisme Espny. Ctluny remt l sev posició cpdvnter ssumint el 26,3% del turisme forster de l penínsul. Es recuperen molt el turisme frncès i l’lemny (cl tornr insistir en el ml trctment lingüístic quests importnts clients, qun com molt, les expliccions de diversos museus només estn en cstellà i nglès com llengües no pròpies de Ctluny?). I continuen disprnt-se en termes reltius l’mericà, el portuguès, el rus i el nòrdic.
Llegir-ne més
25 d'agost de 2012 20:57 h
Dubto que hores d'r, tret d'lgun ddicte l prems ros, no es contempli un ltre escenri polític que uns Pïsos Ctlns orgnitzts entorn d'un sistem republicà. L qüestió seri de quin mner reprtir un poder que, com en el seu moment j vn preveure els pres de l pàtri mericn, huri d'estr l màxim de reprtit per institucions que es vigilen constntment per evitr l temptció de l'utoritrisme. Es trctri d'cordr llò que en dret constitucionl se'n diu repúblic presidencilist, prlmentàri o mixt. Personlment seri prtidri d'un poder descentrlitzt, mb el màxim de mecnismes de democràci direct i ple de mecnismes de control respecte qulsevol excés.
Llegir-ne més
25 d'agost de 2012 20:39 h
En els drrers temps sembl que el contenciós ctlà es v, pultinment, interncionlitznt. Les qüestions ncionlitàries ctlnes comencen tenir un ressò, com cl, l prems interncionl; principlment l influent prems nglòfon . Aquest feind, en grn prt, és obr d’un grup/ssocició de l societt civil noment Col•lectiu Emm, el qul vetll perquè els mitjns interncionls expliquin l veritt sobre Ctluny i l sev relció polític mb l’Estt. No hi h dubte que, d’ençà del 2009, el Col•lectiu Emm està portnt terme un molt bon fein en defens dels interessos de l nostr nció ctln.
Llegir-ne més
25 d'agost de 2012 20:26 h
En els drrers mesos, i mid que l independènci de Ctluny h nt esdevenint més versemblnt, hn prolifert un sèrie de cmpnyes que, cmufldes de possibilisme o estrtègi independentist, reclmen l dissolució de l identitt ctln en un men de mgm pluriidentitri o, més exctment, en un identitt que, l'igul que les monedes, tingui doble cr. Més enllà de les estrtègies crronyires de CiU, exemplificdes en l'espnyolitzció plenment descomplexd de les institucions ctlnes promogud per Mscrell, i l desvergonyid crid imitr-lo fet l'electort del PSC per Recoder, el cert és que j f temps que proliferen corrents que sot un rgumentri frcit de prejudicis i pressupòsits no demostrts intenten convèncer que l cooficilitt del cstellà és un element sine qu non per ssolir l independènci.
Llegir-ne més
25 d'agost de 2012 12:05 h
H rribt l'hor d'obrir cmí tots lhor cp un futur lliure i digne. Les limitcions dels prtits o els petges electorls no són cp excus per eludir un unió àmpli... que fci l forç. Es el moment més dur de les drreres dècdes; s'greuj ls crisi econòmic que pos contr les cordes l'estt del benestr, s'ccentuen l regressió de drets socils i l'espoli fiscl què ens sotmet l'estt espnyol. Precisment per ixò, demnem l bon gent de l nostr nció, i sobretot les formcions polítiques progressistes que spirem un societt just i frternl, exercir de form immedit el dret decidir.
Llegir-ne més
25 d'agost de 2012 10:42 h
No tinc cp dubte que l proper Did tindrà un prticipció i un ressò com segurment no s'h vist des del 1977 ("Llibertt, Amnisti i Esttut d'Autonomi", ho recordeu?). Mlgrt l crònic dificultt de donr un imtge d'unitt, hem de suposr que l Did d'enguny permetrà que, lmenys per un di, tots els que volen un Ctluny sobirn oblidin les diferències de form i demostrin els rguments de fons. El di dotze de setembre, un vegd fet el blnç de prticipció del di nterior, mb les xifres infldes i les xifres desinfldes, lguns pssrn llist dels no ssistents i d'ltres justificrn l sev presenci mb retòriques brtes per no fer enfdr els seus votnts.
Llegir-ne més
25 d'agost de 2012 09:02 h
S’cumulen forces socils en l demnd que els prtits ssumeixin obertment que el conflicte polític Ctluny-Espny és inevitble si l societt ctln spir lgun di ser un democràci homologble mb les millors d’Europ. El desgovern espnyol dvnt l crisi ens retorn en ltres moments històrics – normlment en episodis bèl·lics- on en el Principt i lgun ltre territori vn constituir-se orgnismes de govern propi per posr ordre tnt de cos i incompetènci. Per mbdues rons molt i molt gent està percebent que h de pssr lgun cos vit, però per ltr bnd l por l buit i les dificultts econòmiques i socils de desenes de milers de fmílies són tmbé vectors que poden estirr cp posicions conservdores.
Llegir-ne més
24 d'agost de 2012 11:46 h
Per seten vegd, les utoritt penitenciàries de l'estt de Nov York hn denegt l llibertt condicionl per l'ssssí de John Lennon, Mrk Dvid Chpmn. El motius que hn presentt els responsbles judicils són "l possible bnlitzció de l mort de Lennon" si el deixven en llibertt. Chpmn, que ctulment té 57 nys, h estt recentment trslldt l secció de màxim segurett del Wende Correctionl Fcility l'oest de Nov York. L proper vegd que Mrk Dvid Chpmn podrà demnr el benefici de l llibertt condicionl serà l'gost de 2014.
Llegir-ne més
24 d'agost de 2012 11:15 h
L'edició espanyola de la revista americana Rolling Stone corresponent al mes d'agost dedica un dossier especial a la història de la música britànica. Fa un repàs dècada a dècada als trets més destacats de l'evolució de la música a les Illes i destaca els noms propis que han marcat aquesta història, entre ells, els Beatles. També fa una selecció dels 50 discos més destacats.
Llegir-ne més