23 d'agost de 2012 06:44 h
El PIB (Producte Interior Brut, o sigui el que gener un determint territori) en el segon trim.2012, comprt mb el mteix període del 2011, h cigut un 0,2% en el conjunt de l U.E. En el segon trim. 2012 estven en recessió Itàli, mb un cigud del 0,7%, -i del 0,8% respecte l mteix període de l'ny nterior-, Espñ, mb un 0,4%, -i del 1% mb comprció mb l'ny nterior-, i j port tres trimestres consecutius retrocedint, Grèci i Portugl. D'Irlnd flt conèixer les ddes, però presumiblement tmbé. El Regne Unit és en recessió mb el 0,7% de bixd i cumulr tres trimestres consecutius mb evolució negtiv.
Llegir-ne més
22 d'agost de 2012 20:11 h
Contrdiccions ferroviàries L'nunci, per prt del govern esttl, de l privtitzció del sector ferroviri, tnt de vitgers com de mercderies, és un notíci negtiv que podri provocr molt ngoix socil ls mortificts usuris del tren convencionl. El que em f més por qun sento lgú del PP, en quest cs l ministr de Foment, prlr de privtitzcions és llò, quell màxim que diu “ncionlitzr pèrdues i privtitzr els beneficis”; l finl tot ixò implic regressió socil i serveis tercermundistes per l mjori dels ctlns.
Llegir-ne més
22 d'agost de 2012 18:05 h
A l mev èpoc de lector de novel·les de l’oest mericà llegi moltes vegdes l’expressió “for de l llei”. Hi hvi pistolers que mtven només per demostrr l sev rpides desenfundr l’rm, el colt 48, i bndits de tot cst que ssltven diligències o tules de joc en els “slons”, que es dedicven servir begud i proporcionr jocs de crtes. Hi hvi persones que vivien for de l llei i pobles sencers, mb “sherif” o sense. Encr que mi no prlven del temps en què ocorri ixò, segurment es podri prlr de finl del segle XIX i principi del XX.
Llegir-ne més
22 d'agost de 2012 12:07 h
Des del psst mes d’bril no he engnxt cp comentri l meu bloc, me n’hn fet donr lgunes persones que em distingeixen mb l sev lectur, cos que greixo profundment. Tenen ró, si et compromets compleix, per tnt, m’fnyo esmenr l’incompliment mb sentiment de culpbilitt i de sorpres, i dic mb sorpres perquè no pensv que em pogués trobr fltr lgú. Gràcies, moltes gràcies. De totes mneres sempre que hi h un irregulritt hi h un motiu i en quet cs no és ltr cos que l mev frustrció, l desil•lusió que em provoc l situció econòmic del pís i les trvetes que ens estn fent els poderosos, ‒o si més no els més grns‒ començnt per un Alemny cpdvnter l qul present símptomes dicttorils, indequts i insuportbles considernt l situció econòmic d’Europ, però, sobretot dels pïsos menys desenvolupts i mb menys recursos per intentr sobreviure.
Llegir-ne més
22 d'agost de 2012 11:26 h
Com cd ny finls del mes d'gost, Liverpool cull l trobd Betle més importnt del món. L ciutt que v veure nèixer els Betles celebr entre les dies 22 i 28 d'gost l Interntionl Betles Week. Un setnten de bndes de tribut ls Betles i ls seus membres en solitri, rribdes d'rreu del món, cturn en diverses ocsions l llrg d'quest setmn intens, que recordrà els 50 nys de l publicció del primer single dels Betles. Alguns del noms propis més destcts de l'univers betle hi sern presents, com r Andy Peebles, Gerry Mrsden, Ry Connelly o Mrk Lewisohn, conisdert l'investigdor més importnt del món en temàtic Betle i utors de diversos llibres de referènci com The Complete Betles Chronicle i The Complete Betles Recording Sessions.
Llegir-ne més
22 d'agost de 2012 07:59 h
És l'hor de expressr un queix forml i potent on clgui contr el mltrcte econòmic que rebem de l'Estt. S'h d'explicr, prtir de l'ltre costt dels Pirineus és clr - l rest, j ho sben prou- que si Ctluny deix d'invertir en les polítiques i serveis socils bàsics és perquè no rep el que li pertoc per l sev poblció i per l sev generció de recursos. Això, que és tn senzill d'entendre ho entendrn molt millor on no hi tenen cp interès en que ixò no s'clreixi mss be i quedi brrejt mb ltres rgumentcions més rendibles, com r que som uns mlgstdors i que l culp de tot l tenen les Comunitts Autònomes.
Llegir-ne més
21 d'agost de 2012 18:00 h
Avui tornré comentr en quest blog un ltre rticle publict en The Economist, mb un temàtic totlment diferent. L'rticle f referènci l'menç que pteix el knnd (el cnrès), l llengu prld l'estt de Krntk, del sud-oest de l'Índi. Podreu trobr l'originl de l'rticle clicnt quí. El cs és que enmig d'un ltr polèmic en el nostre pís l voltnt de l llengu, en quest cs referid l possibilitt que els escriptors en llengu espnyol optin l premi ncionl de cultur, he trobt molt interessnt l lectur d'un rticle que prl de l situció d'un prt del plnet molt llunyd de cs nostr, però mb un csuístic culturl que ens result reltivment proper.
Llegir-ne més
21 d'agost de 2012 11:00 h
Si hi h l món un poble solidri, quest és el poble ctlà. Però l solidritt que el poble ctlà vol tenir mb ltres pobles del món, desfvorits en molts conceptes, l vol desenvolupr per inicitiv pròpi: no que un forà li vingui dir l poble ctlà què h de fer i mb qui h de ser solidri. El poble ctlà, mi s’h negt ser solidri mb qui veritblement h hgut de menester del seu jut. De l mteix mner, el poble ctlà, mi s’h negt pgr impostos. Però els impostos que vol pgr el poble ctlà, els vol pgr l nció ctln; no un ltre nció que els dministr mlment, sent Ctluny l primer en no rebre l prt fonmentl de diners que li pertoquen per l seu llur desenvolupment econòmic.
Llegir-ne més
21 d'agost de 2012 09:53 h
Ctluny j f temps que h obert els ulls i s'h dont de que Espny ens vol, sobretot i potser només, pels nostres clés i, començ donr-se compte de que estem ptint un cmpny d'febliment ferotge. Vivim en un situció de mutilció lent que ens està deixnt gònics, i r el que cl és un revitlitznt energètic, i no clmnts que només dormen per seguir vivint l llit. L situció econòmic cs nostr és greu i l'ofec de l'economi ctln per prt d'Espny és descrt. Econòmicment sempre ens h sortit molt cr pertànyer un estt que mi h reconegut, vlort, i molt menys potencit les nostres cpcitts i només ens h utilitzt per munyir-nos fins els extrems ctuls, encr que sigui empobrint-nos mb el perill de perdre l sev gllin dels ous d'or.
Llegir-ne més
20 d'agost de 2012 19:08 h
J sbem que un de les principls (i presumptes mences) de l'estt per evitr que el nostre pís esdevingui plenment sobirà és l possibilitt del boicot l'entrd l Unió Europe i el vet l presènci dels PPCC l Unió Monetàri. És un menç creïble, perquè bon prt del personl diplomàtic i les urpes de l'lt funcionrit hispànic j h fet intents de presentr mocions l Prlment Europeu perquè ixí sigui. Aquest men de mniobres diplomàtiques són del tot creïbles. J tenim lgun experiènci de com l'estt espnyol h forçt l sev mquinàri dministrtiv per evitr, per exemple, el reconeixement interncionl de les seleccions ctlnes, o l'elevt nivell de contctes per pressionr ls diversos fòrums interncionls per impedir qulsevol secessió, o els diners emprts "condicionr" els corresponsls estrngers fi que els mitjns periodístics interncionls ofereixin un visió prcil del conflicte ncionl.
Llegir-ne més