17 d'agost de 2012 22:24 h
Em pregunten lguns ciutdns què en pensem de l convoctòri fet per lguns col•lectius per tl que di 25 de setembre l ciutdni fci cp l Congrés dels Diputts mb l intenció d’exercir l pressió suficient perquè el govern dimiteixi i s’obri un període constituent. Responc que consultt un text que hi h penjt Internet, encpçlt pel títol: Pltform ¡En pie!, hi llegeixo que s’h d’ctur perquè no es poden consentir: les politiques neoliberls, l corrupció de l bnc, l incompetènci de l clsse polític, l’espoli dels més humils, l Constitució espnyol obsolet, l pèrdu de drets de ciutdni, l justíci inopernt i corrupt, un democràci no representtiv, l destrucció del medi mbient, les retlldes en educció i snitt, l nul•l inversió en cultur i I+D, el cpitlisme slvtge, l confessionlitt de l’Estt, l desigultt de gènere i l polític ptrircl, l tx d’tur, les privtitzcions, l fug de cpitls, l corrupció l Cs Reil, etc.
Llegir-ne més
17 d'agost de 2012 08:24 h
Aquell Espñ re-infld i delirnt de l'èpoc Aznr, mb els peus dmunt de l tul en un entrevist, de l foto de ls Azores fent número, de “Espñ v bien”, en fi, de qun es començv inflr l bomboll, que sembl que vulgui persistir, mlgrt el temps psst i tot el que h psst, és l mteix que no dmet ni ccept les diferències i vrietts l territori espnyol. Tots els intents, des de molt bns de llvors, de fet des de f 300 nys, d'espnyolitzr les regions mb ncionlitt històric els hi hn pett ls dits, i més Ctluny que té un pes dintre d'Espny mss influent i decisiu com per entomr-ho com mb el Pís Bsc i Nvrr.
Llegir-ne més
16 d'agost de 2012 21:08 h
Encr que sigui mb retrd reprodueixo rticle de l'Economi digitl de f dues setmnes Després d’ssistir l plntd de Ms-Colell l Consell de Polític Fiscl i Finncer he rememort les meves pròpies vivències d’quest tipus de reunions i les reflexions que m’hvien produït. Uns consells formts pels consellers de les diverses Comunitts Autònomes d’un rm determint que, sobre el pper, tenen l funció de coordinr les polítiques. J que moltes vegdes els polítics i opindors del règim ens venen que vivim en un Estt compost, dels més descentrlitzts d’Europ, és molt fàcil comprr com funcionen els orgnismes similrs de representció territoril.
Llegir-ne més
16 d'agost de 2012 21:01 h
CiU port dècdes mrejnt l perdiu o, com diu l dit ctln, jugnt l put i l Rmonet, només per cbr sempre en put. Si l’home és l’únic niml que s’entrebnc dues vegdes mb l mteix pedr, els ctlns devem ser els únics éssers que mi no ens cnsem de trepitjr l mteix merd. El proper 11 de setembre el govern, en un nov mostr de desvergony, pretén propir-se de l mnifestció i fer creure que és un clm populr fvor del pcte fiscl. Cl recordr-los que el 10 de juliol del 2010 j v hver-hi un clm ben contundent per l independènci i que, mlgrt ixò, el seu govern no s’h mogut ni un pm dels interessos espnyols que represent.
Llegir-ne més
16 d'agost de 2012 20:28 h
Per questes dtes, de form rutinàri, certs mitjns de comunicció generen debts sobre les bondts o mldts del turisme cs nostr. Un sector econòmic que movi bns de l crisi l’11% del PIB i r qued com l’únic sector que està fectt per l crisi, però no està en crisi, com qusi tots els ltres. Els experts ens dirn l finl d’quest llrg cicle depressiu, el percenttge sobre PIB i sobre ocupció que hurà significt; i veurem com hurà incrementt en mbdós àmbits l sev quot. Per tnt, poc cony mb les coses del menjr.
Llegir-ne més
16 d'agost de 2012 18:32 h
Enceto vui un conjunt de reflexions sobre els reptes i dificultts què ens podem enfrontr rrn de l independènci. Veig que quest és un debt que, j reclmt per qui sostcriu quest bloc f temps, començ tenir un cert presènci, i convé que es fci. El primer punt que voldri posr dmunt l tul és un qüestió més importnt de l que sembl, i que me l v suggerir, rrn d'un diàleg, l'Aleix Crdon (L'Aleix de C l Toc), el blogire i ctivist considerv que el Principt huri d'estr preprt per negr-se constituir-se com estt sobirà sense el conjunt dels Pïsos Ctlns.
Llegir-ne més
15 d'agost de 2012 17:10 h
L funció dels governnts és, primordilment i per dmunt de tot, resoldre els problemes que impedeixen que els ciutdns puguin viure el màxim de bé i plnificr les decisions i les ctucions dequdes perquè l societt es desenvolupi de l mner més positiv per ls interessos generls. Evidentment, si és fàcil dir-ho, no és fàcil prcticr-ho, per molt bon voluntt que s’hi posi. Però sí que és fàcil veure si els governnts fn llò que els correspon fer, encr que ho fcin mlment, o si fn un ltr cos o, pitjor i tot, si tot llò que fn v en contr dels ciutdns, és dir, no només no resol els problemes existents ni f un plnificció per un desenvolupment positiu dels interessos generls, sinó que cre nous problemes llà on no n’hi hvi.
Llegir-ne més
15 d'agost de 2012 13:15 h
Qun Ctluny retll per tots costts i segueix finnçnt l desgrïd Espny entrem en fllid i hem de demnr un resct. Ctluny viu humilid per un Estt que l’espoli constntment i l’ssenyl mb el dit mentre l critic per voler seguir sent diferent. L’Estt i les seves institucions miren de mrginr l relitt de l nció ctln. Ofegnt-l de form miserble, estfnt-l i trepitjnt tot llò que tingui essènci ctln, hn conseguit cure en el seu propi prny. Actulment, Ctluny, s’h intensifict l mrginció d’quell petit grup de persones que segueixen intentnt viure en un Ctluny espnyol.
Llegir-ne més
15 d'agost de 2012 12:58 h
Coincidint mb el 80è niverris dels estudis de grvció d'Abbey Rod Londres (i tmbé coincidint mb els 50 de l'enregistrment del primer single dels Betles) es public un llibre que recull el més profitós de l històri d'uns dels estudis més importnts del món. El periodist musicl Alistir Lwerence és l'utor d' Abbey Rod- The Best Studio In The World que recull en 304 pàgines l històri dels estudis trvés d'un grpt d'entrevistes gent que hi v estr directment vinculd, des de musics enginyers i directius.
Llegir-ne més
15 d'agost de 2012 11:58 h
Amb l situció ctul, de dependènci un Estt morós i irresponsble, es pos de mnifest el gru de degrdció d’un, teòric model democràtic, que s’està ensorrnt completment. Encr que nosltres tmbé huríem de ser més curosos; és dir, que el projecte independentist no es pot deixr l improvisció o l frivolitt d’nàlisis superficils i merment emotives. Aquí ens cl, clrment, un mjori socil, que només es podrà conseguir mb trnsverslitt i pctnt les estcions intermèdies.
Llegir-ne més