18 d'agost de 2012 08:57 h
A mner que vig cumulnt nys i frustrcions polítiques noto que em vig fent més independentist. Les evidències polítiques que veig des del punt de vist del meu pís nomes em deixen dues mneres de prendre-m’ho: pciènci i esperr que lgú tingui l forç necessàri i sobre tot les gnes d’exigir coherènci i evitr que ens segueixin engnynt i prenent-nos el pel o un ltre que tenent l relitt seri l més indicd, l vegd que, per l mteix relitt, impossible... com seri l seprció. Amb el seguit de governs j viscuts de primer m, de diferents signes, pensnt-ho be el pís sempre h estt igul per l rest de l’Estt.
Llegir-ne més
18 d'agost de 2012 08:19 h
Només són càbles, però result sorprenent comprovr, si ens posem fer números, que el setembre del 2014 portrem l mteix quntitt de temps sot l democràci espnyol que el que vm hver de pssr sot l dictdur espnyol de Frnco. Exctment 37 nys i 8 mesos i mig, si comptem el període de dictdur prtir de l fi de l guerr civil (1 d'bril de 1939) fins el referèndum de reform polític (15 de desembre de 1976). Si per contr considerem el fi de l dictdur prtir de les primeres eleccions generls (15 de juny de 1977), llvors l disctdur hri durt 38 nys i dos mesos i mig, l qul cos ens portri l setembre de 2015.
Llegir-ne més
17 d'agost de 2012 22:24 h
Em pregunten lguns ciutdns què en pensem de l convoctòri fet per lguns col•lectius per tl que di 25 de setembre l ciutdni fci cp l Congrés dels Diputts mb l intenció d’exercir l pressió suficient perquè el govern dimiteixi i s’obri un període constituent. Responc que consultt un text que hi h penjt Internet, encpçlt pel títol: Pltform ¡En pie!, hi llegeixo que s’h d’ctur perquè no es poden consentir: les politiques neoliberls, l corrupció de l bnc, l incompetènci de l clsse polític, l’espoli dels més humils, l Constitució espnyol obsolet, l pèrdu de drets de ciutdni, l justíci inopernt i corrupt, un democràci no representtiv, l destrucció del medi mbient, les retlldes en educció i snitt, l nul•l inversió en cultur i I+D, el cpitlisme slvtge, l confessionlitt de l’Estt, l desigultt de gènere i l polític ptrircl, l tx d’tur, les privtitzcions, l fug de cpitls, l corrupció l Cs Reil, etc.
Llegir-ne més
17 d'agost de 2012 08:24 h
Aquell Espñ re-infld i delirnt de l'èpoc Aznr, mb els peus dmunt de l tul en un entrevist, de l foto de ls Azores fent número, de “Espñ v bien”, en fi, de qun es començv inflr l bomboll, que sembl que vulgui persistir, mlgrt el temps psst i tot el que h psst, és l mteix que no dmet ni ccept les diferències i vrietts l territori espnyol. Tots els intents, des de molt bns de llvors, de fet des de f 300 nys, d'espnyolitzr les regions mb ncionlitt històric els hi hn pett ls dits, i més Ctluny que té un pes dintre d'Espny mss influent i decisiu com per entomr-ho com mb el Pís Bsc i Nvrr.
Llegir-ne més
16 d'agost de 2012 21:08 h
Encr que sigui mb retrd reprodueixo rticle de l'Economi digitl de f dues setmnes Després d’ssistir l plntd de Ms-Colell l Consell de Polític Fiscl i Finncer he rememort les meves pròpies vivències d’quest tipus de reunions i les reflexions que m’hvien produït. Uns consells formts pels consellers de les diverses Comunitts Autònomes d’un rm determint que, sobre el pper, tenen l funció de coordinr les polítiques. J que moltes vegdes els polítics i opindors del règim ens venen que vivim en un Estt compost, dels més descentrlitzts d’Europ, és molt fàcil comprr com funcionen els orgnismes similrs de representció territoril.
Llegir-ne més
16 d'agost de 2012 21:01 h
CiU port dècdes mrejnt l perdiu o, com diu l dit ctln, jugnt l put i l Rmonet, només per cbr sempre en put. Si l’home és l’únic niml que s’entrebnc dues vegdes mb l mteix pedr, els ctlns devem ser els únics éssers que mi no ens cnsem de trepitjr l mteix merd. El proper 11 de setembre el govern, en un nov mostr de desvergony, pretén propir-se de l mnifestció i fer creure que és un clm populr fvor del pcte fiscl. Cl recordr-los que el 10 de juliol del 2010 j v hver-hi un clm ben contundent per l independènci i que, mlgrt ixò, el seu govern no s’h mogut ni un pm dels interessos espnyols que represent.
Llegir-ne més
16 d'agost de 2012 20:28 h
Per questes dtes, de form rutinàri, certs mitjns de comunicció generen debts sobre les bondts o mldts del turisme cs nostr. Un sector econòmic que movi bns de l crisi l’11% del PIB i r qued com l’únic sector que està fectt per l crisi, però no està en crisi, com qusi tots els ltres. Els experts ens dirn l finl d’quest llrg cicle depressiu, el percenttge sobre PIB i sobre ocupció que hurà significt; i veurem com hurà incrementt en mbdós àmbits l sev quot. Per tnt, poc cony mb les coses del menjr.
Llegir-ne més
16 d'agost de 2012 18:32 h
Enceto vui un conjunt de reflexions sobre els reptes i dificultts què ens podem enfrontr rrn de l independènci. Veig que quest és un debt que, j reclmt per qui sostcriu quest bloc f temps, començ tenir un cert presènci, i convé que es fci. El primer punt que voldri posr dmunt l tul és un qüestió més importnt de l que sembl, i que me l v suggerir, rrn d'un diàleg, l'Aleix Crdon (L'Aleix de C l Toc), el blogire i ctivist considerv que el Principt huri d'estr preprt per negr-se constituir-se com estt sobirà sense el conjunt dels Pïsos Ctlns.
Llegir-ne més
15 d'agost de 2012 17:10 h
L funció dels governnts és, primordilment i per dmunt de tot, resoldre els problemes que impedeixen que els ciutdns puguin viure el màxim de bé i plnificr les decisions i les ctucions dequdes perquè l societt es desenvolupi de l mner més positiv per ls interessos generls. Evidentment, si és fàcil dir-ho, no és fàcil prcticr-ho, per molt bon voluntt que s’hi posi. Però sí que és fàcil veure si els governnts fn llò que els correspon fer, encr que ho fcin mlment, o si fn un ltr cos o, pitjor i tot, si tot llò que fn v en contr dels ciutdns, és dir, no només no resol els problemes existents ni f un plnificció per un desenvolupment positiu dels interessos generls, sinó que cre nous problemes llà on no n’hi hvi.
Llegir-ne més
15 d'agost de 2012 13:15 h
Qun Ctluny retll per tots costts i segueix finnçnt l desgrïd Espny entrem en fllid i hem de demnr un resct. Ctluny viu humilid per un Estt que l’espoli constntment i l’ssenyl mb el dit mentre l critic per voler seguir sent diferent. L’Estt i les seves institucions miren de mrginr l relitt de l nció ctln. Ofegnt-l de form miserble, estfnt-l i trepitjnt tot llò que tingui essènci ctln, hn conseguit cure en el seu propi prny. Actulment, Ctluny, s’h intensifict l mrginció d’quell petit grup de persones que segueixen intentnt viure en un Ctluny espnyol.
Llegir-ne més