Joan Lladonet
7 de desembre de 2012 17:49 h
El conseller d’Educació menteix, perquè no diu tota la veritat
Imginu-vos un lldre que entr un bnc i mençnt mb un pistol consegueix robr trent mil euros. L’gfen i el porten dvnt el jutge. Qun el jutge li demn que conti l sev versió dels fets, el lldre diu: “Jo només vig entrr l bnc cercr doblers, que és el que fn moltes persones cd di, i ixò no està ml fet.” El lldre firm que llò que h dit és veritt i el jutge li diu que h mentit, perquè no h contt tot el que v pssr. Fins quí no he fet més que explicr el títol de l’rticle. Això és el que li v pssr l conseller Sr.
Llegir-ne més
Un comentari
Josep Maria Loste
6 de desembre de 2012 19:43 h
S.O.S normalització lingüística
El projecte de llei de l qulitt eductiv impulsd pel govern espnyol, en què el ctlà pssri ser un llengu residul l’ensenyment, és un tc de mort l immersió lingüístic l’escol, i un drd enverint contr l cohesió socil de l nostr nció ctln. Al meu entendre, quest polític erràtic del Ministre Wert, no és només un tc contr un model d’èxit de l’escol ctln, sinó que és un mortificció ntisocil més contr el conjunt del poble ctlà . Cl tenir molt present que l immersió l’escol és l’espin dorsl de tot el procés de normlitzció lingüístic, incit, mb molt de consens , ls nys vuitnt del segle psst.
Llegir-ne més
Jaume Meneses
5 de desembre de 2012 17:08 h
Carta al PSC (6)
El vostre primer secretri, el Sr. Nvrro, demnv l'ltre di l dimissió del president Ms per "fcilitr l governbilitt". Un cop hgi dimitit el President, qui posem? Durn Lleid? Això voldríeu vosltres doncs us hi entendríeu molt millor i nnt prlnt de federlisme i de consultes legls pssri el temps, i qui di pss ny empeny. Dubto, que pel be dels ctlns l vostr governbilitt fos efectiv. Tmbé v demnr f uns dies que el Sr. Ms s'huri "d'genollr" dvnt del govern centrl, per poder rreglr mb un "pcte fiscl" l crisi que estem ptint.
Llegir-ne més
Lluís Feliu
5 de desembre de 2012 16:59 h
Cop d'estat institucional, i molt més, és clar
L curs per veure qui l diu més gross està disputd. El reducte sectri s’omple l boc i sliv englotint diris que prlen de l’ctulitt ctln. Aquí mirem d’turr els cops, però ningú no cb de picr prou fort sobre l tul. L’impresentble ministre d’Afers Exteriors espnyol, José Grcí-Mrgllo, h declrt recentment que si es convoc l consult d’utodeterminció que demnen l grn mjori de ctlns serà un “cop d’estt institucionl” i recorrern l Tribunl Constitucionl per plicr el que l’òrgn hgi sentencit.
Llegir-ne més
Cercle Català de Negocis
5 de desembre de 2012 14:46 h
6 de Desembre
El di 6 de desembre f 34 nys que nàvem les urnes per rtificr, o no, l Constitución Espñol. Un constitució que per l mjori de ctlns, i d’espnyols, er cbr mb el ml somni de l dictdur militr del generl Frnco. A Ctluny v nr votr el 67% dels electors i 2,7 milions vn dir: si. Els ctlns cceptren l Constitución Espñol. Ho vn fer perquè en quell moment volien pssr pàgin d’un dictdur que hvi rrst Ctluny, mb milers de morts l cmp de btll, l’exili, les presons i cmps de concentrció, mb tortures, dvnt els pelotones de fusilmiento, de csi 40 nys de repressió.
Llegir-ne més
Plataforma ProSeleccions
5 de desembre de 2012 12:28 h
Cancel·lada la xerrada prevista per demà
Per no interferir en les concentrcions de defens del ctlà les escoles L Pltform ProSeleccions Esportives Ctlnes h decidit cncel·lr l xerrd previst per demà sobre els beneficis de l’Estt propi per l’esport. Entenem que és un moment de compromís socil, i per quest motiu no volem interferir en les concentrcions previstes per demà i dilluns en defens del ctlà com llengu vehiculr les escoles. Animem tothom prticipr en quests ctes de defens de l nostr llengu dvnt les imposicions de l’Estt espnyol.
Llegir-ne més
Xavier Guarque
5 de desembre de 2012 12:16 h
Fan el que han de fer
Per mi, els noms no cnvits leglment no tenen perquè tenir trducció d'ltres idiomes del seu originri. En quest sentit, des de j f temps, qun escric el nom de l'Estt ho fig mb “ñ” perquè crec fermment que Espñ és Espñ, ixí, seques, sense trduccions possibles, i menys en ctlà. Si des d'llí no hi h cp reconeixement ni cp respecte en vers el ctlà, snt de què s'h de tenir l delicdes de trduir-ho quí. Ells, fn el que hn de fer, que no càpig cp men de dubte. S'hn de ”espñolizr” les colònies que encr tenen trets propis i diferencits, i s'estrnyen que l seu cstellà l'hi djudiquin el títol exclusivist de “espñol”.
Llegir-ne més
Rival Petit
5 de desembre de 2012 01:09 h
Amistats perilloses
L'extrordinri inici de cmpny del Brç, ultrpssnt cotes d’excel·lènci que semblven insuperbles i deixnt enrere tot men de rècords, tn individuls com col·lectius, no deix de tenir els seus efectes col·lterls. L plcides futbolístic en l que està instl·ld l grn mss culer, f que pssin indvertides, o directment ignordes, lgunes notícies que trd o d'hor poden repercutir de mner negtiv en l imtge impecble que sempre huri de trnsmetre el nostre club. Es trct, en quest cs, de l notici publicd per Lnce!net l Brsil sobre l presènci, l setmn pssd, de Ricrdo Teixeir Brcelon compnynt l president Rosell l bell mig de l Rmbl.
Llegir-ne més
Joan Lladonet
4 de desembre de 2012 21:25 h
El PP ha fet una programació temporitzada de l’extermini de la llengua catalana
Durnt el segle XVIII, Felip V preteni cstellnitzr les terres ctlnes de tl mner que l gent ni se n’donàs, “pr que se consig el efecto sin que se note el cuyddo”, però vui l pocvergony i l prepotènci fn que els dirigents del PP es dediquin fer desprèixer el ctlà cr descobert i desfint tots les persones que prlen el ctlà. Wert,.l’espnyolitzdor de Ctluny, brç executor de l polític promogud per l’home del bigoti (FAES-PP), prepr un Llei que supos l desprició de l llengu ctln en menys de tres genercions, si no hi h l corresponent recció, que no és ltr que seguir els dictts de l gent que v nr votr, que és l de decidir llevr-se el jou del pís colonitzdor, Espny, i declrr-se independents, formnt un nou estt, dins l comunitt interncionl, europe o no.
Llegir-ne més
Francesc Codina i Valls
4 de desembre de 2012 15:28 h
Wert i l'espanyolisme assimilista
L llei Wert no és cp novett. S'inscriu en un llrg trdició d'imposició legl de l llengu espnyol ls territoris de prl ctln. Un trdició que té l'origen en les disposicions que vn seguir el Decret de Nov Plnt (1707-1716), i que v continur l llrg del segle XIX i de girebé tot el segle XX, mb el breu prèntesi de l'utonomi republicn. Amb l fi del frnquisme i l trnsició polític, Ctluny v recuperr un utonomi limitd i ml finnçd, però que mlgrt tot v permetre retornr el ctlà l'escol, no solment com mtèri, sinó com llengu vehiculr i mitjà principl d'prenenttge.
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs