4 de desembre de 2012 21:25 h
Durnt el segle XVIII, Felip V preteni cstellnitzr les terres ctlnes de tl mner que l gent ni se n’donàs, “pr que se consig el efecto sin que se note el cuyddo”, però vui l pocvergony i l prepotènci fn que els dirigents del PP es dediquin fer desprèixer el ctlà cr descobert i desfint tots les persones que prlen el ctlà. Wert,.l’espnyolitzdor de Ctluny, brç executor de l polític promogud per l’home del bigoti (FAES-PP), prepr un Llei que supos l desprició de l llengu ctln en menys de tres genercions, si no hi h l corresponent recció, que no és ltr que seguir els dictts de l gent que v nr votr, que és l de decidir llevr-se el jou del pís colonitzdor, Espny, i declrr-se independents, formnt un nou estt, dins l comunitt interncionl, europe o no.
Llegir-ne més
4 de desembre de 2012 15:28 h
L llei Wert no és cp novett. S'inscriu en un llrg trdició d'imposició legl de l llengu espnyol ls territoris de prl ctln. Un trdició que té l'origen en les disposicions que vn seguir el Decret de Nov Plnt (1707-1716), i que v continur l llrg del segle XIX i de girebé tot el segle XX, mb el breu prèntesi de l'utonomi republicn. Amb l fi del frnquisme i l trnsició polític, Ctluny v recuperr un utonomi limitd i ml finnçd, però que mlgrt tot v permetre retornr el ctlà l'escol, no solment com mtèri, sinó com llengu vehiculr i mitjà principl d'prenenttge.
Llegir-ne més
4 de desembre de 2012 13:31 h
El 6 de desembre trebllem per l’Estt propi Aquest dijous l Pltform ProSeleccions Esportives Ctlnes no frà fest. Des de l nostr entitt considerem que no podem celebrr un Constitució que no ens sentim nostr perquè fren totes les spircions de llibertt del nostre pís. Per quest motiu, pel mteix dijous hem orgnitzt un xerrd per divulgr els beneficis de l’Estt propi per l’esport, càrrec del vicepresident de l Pltform, Sergi Blázquez, i el coordindor, Frncesc Serr. Creiem que pot ser un ctivitt enriquidor i us convidem ssistir-hi, l’entrd és lliure.
Llegir-ne més
4 de desembre de 2012 13:04 h
El 25 de novembre h deixt ferides obertes en lgun dels prtits de l’estblishment. Les vlorcions de les eleccions que el Consell Ncionl d’UDC v fer quest cp de setmn, on v fer l sensció que demnven Ms teixir ponts de diàleg mb totes les formcions (el PP inclòs) qun el president j prioritzv clrment l’ofert d’ERC, h genert nticossos en lguns dels sectors més ctlnistes del prtit. L’lclde de Vic, Josep M. Vil d’Abdl h bndont l formció en un gest de coherènci ideològic mb llò que represent –l’Associció de Municipis per l Independènci (AMI)– i el col·lectiu El Mtí s’h decidit deixr UDC i filir-se l compny de federció, CDC.
Llegir-ne més
3 de desembre de 2012 23:58 h
Altr vegd hurem de fer un cmpny contr "L Vngurdi", com l'ny 1959? El diri del senyor comte h perdut pistond i vol recuperr terreny? F dies que en el seu progrm 8tv, Josep Cuní no el veig mss nimt defensnt els prtits sobirnistes CIU i ERC i el dret decidir dels ctlns. Ar lligo cps! Qun f unes setmnes donà l grn notíci que hvi fitxt José Antonio Zrzlejos, com corresponsl ocsionl del progrm i que d'r endvnt escoltríem els seus svis comentris, vig pensr: què hi f un ex-director del diri Abc quí? Cuní, qui t'h vist i que et veu! M´grdves més qun trebllves Ctluny Ràdio i TV3 que 8tv.
Llegir-ne més
3 de desembre de 2012 20:56 h
(Ar f just un setmn diris digitls i en pper feien córrer rius de tint sobre les eleccions que fei poques hores hvien scsejt el pís. Aquests són els meus pensments veient opinions i esdeveniments un mic en perspectiv, però igul com les meves idees hn evoluciont l llrg d’quest temps, poden seguir evolucionnt prtir d’r). Crec que questes eleccions j s’encrven (i en bon prt per ixò es vn convocr) pensnt que el que vivíem er un moment històric: primer, per l mnifestció de l’11 de setembre, multitudinàri, i després, per l gestió que el President en v fer i com v encrr l situció quell que er l màxim institució del pís, l person més importnt (els moviments de l qul, doncs, mrquen en bon prt el rumb del futur dels ctlns).
Llegir-ne més
3 de desembre de 2012 19:46 h
Des dels seus orígens, l'independentisme ctlà h estt minoritri i clrment decntt cp l'esquerr, mentre que els corrents hegemònics del moviment ctlnist hn estt de dretes (l Llig) o de centredret (CiU), si exceptuem el breu període republicà en què v dominr ERC. Per ixò el tomb cp l'independentisme que Artur Ms v donr CiU rrn de l grn mnifestció de l'11 de setembre de 2012 té un inqüestionble dimensió històric. Mlgrt un cert mbigüitt terminològic (com demostr l cur evitr l prul "independènci"), ningú no pot negr que CiU i, d'un mner molt nítid, el seu màxim líder hn protgonitzt un doble ruptur.
Llegir-ne més
3 de desembre de 2012 14:17 h
BARÇA 5-1 ATHLETIC Continu l mrx triomfl del Brç de Tito l llig, quest vegd derrotnt ls bscos per un 5 1 i un no menys espectculr joc dels bixets del Brç. L’Athletic, incpç d’turr les rribdes tnt pel centre com per les bndes dels culers, només v oposr resistènci fins el primer gol de Piqué. Biels sembl no voler cnvir res de l’estil de l’Athletic, i s’entest en jugr mb un pressió l’home que v cbr per crer situcions esperpèntiques en defens, com és veure Amorebiet defensnt l mig del cmp (tot seguint Messi) o Ibi jugnt de lterl.
Llegir-ne més
3 de desembre de 2012 11:48 h
L Selecció es v endur el torneig en el prtit de desempt (5-4) L Selecció Ctln de bech tennis h trenct per segon cop l'hegemoni itlin dels últims onze nys. Ahir diumenge es v imposr per un justt 5-4 l conjunt trnslpí en un torneig mistós de l modlitt indoor de gym rcket, disputt les instl·lcions del Club Ntció Snt Andreu de Brcelon. Els ctlns Alex Albors, Gerrd Rodríguez, Gemm Ege, Lur Herrero, Aleix Belis, Jordi Elis, An Sores i Steph Crles vn enfrontr-se l combint itlià formt per Luc Amducci, Dvide Aloisi, Mrtin Corbr, Alessi Crlini, Alessndro Imper, Eugenio Csdio, Simon Longhi i Lin Scrmin.
Llegir-ne més
2 de desembre de 2012 23:59 h
L relitt ncionl dels territoris h esdevingut un dels contrpesos més eficients l globlitzció; les ncions són un defens de les prticulritts dvnt de l'ond homogeneïtzdor, dels monopolis i el pensment únic. F poc Frederic Lordon escrivi Le Monde, si l mundilitzció no és en definitiv cp ltr cos que l dissolució de les sobirnies per l "merctitzció" de tot , leshores desmundilitzr és re-polititzr. L movid ncionl A Ctluny els joves hn tingut l'opció d'doptr el ncionlisme espnyol com propi j que de propgnd i fcilitts no els n'hn fltt en els drrers trent cinc nys; però ni l'ofert del toro i l roj, ni l'lterntiv pàtrid de l'interncionlisme decimonònic hn conseguit seduir-los del tot.
Llegir-ne més