10 de desembre de 2012 02:39 h
BETIS 1-2 BARÇA Victòri treblld dels culers cmp difícil i que supos el prtit rècord per l’stre rgentí i millor jugdor de l històri Leo Messi, en superr els 85 gols que ‘Torpede’ Müller v fer l’ny 1972 i que serà susceptible d’nàlisi l RP. Tot i que f qurnt nys es jugven molts menys prtits i que, per tnt, el rècord de l’lemny romndrà sempre com un gest, no ho és gire menys l de Messi que en sum en el que v d’ny 86 gols. L primer meitt v ser culer, mb uns Xvi i Iniest (quest qun v bixr cobrir l bix de Cesc, lesiont i cnvit per Alexis) mervellosos i controlnt el joc sobre l gesp.
Llegir-ne més
10 de desembre de 2012 00:26 h
L’expressió d’questes dues mirdes , no els diferenci de l sev ideologi polític ; desfint, reptdor i dèspotes. Algú coneix quests dos persontges?. Voldri poder confir ,en que igul com fet Artur Ms mb l Presidènci de l Generlitt de Ctluny , ho fci Mrino Rjoy mb l Presidènci del Govern espnyol , i convoqui eleccions nticipdes , per d’quest mner donr l possibilitt ls ciutdns de tot l’estt desfer l mjori bsolut del PP. per intentr reconduir el pís l normlitt econòmic , culturl i cívic, bns de que els ciutdns perdin el seny hi s’engegui el bll de bstons, que qun un prt del pís pss gn , es lo mínim que es pot esperr; i si hi fegim l’espnyolitzció de Ctluny que pltej el nostàlgic frnquist Ministre Wert, de reculr ls nys 1950-1960, no se de que hurà servit tnt de scrifici durnt els últims setnt nys,; i ixò em f pensr que el seny de florir rreu; no pot ser que quest “toro brvoque vol enfonsr Ctluny, s’oblidi de que pocs son indultts en l sev lluit, i que l mjori de ctlns estem en contr de les curses de brus”, perquè estem fvor del respecte ls nimls i tmbé les persones i l sev cultur.
Llegir-ne més
9 de desembre de 2012 20:45 h
Pul McCrtney h prticipt en l grvció del tem He Ain't Hevy, He's My Brother que vol retre homentge les víctimes de l trgèdi futbolístic de Hilsborough l'ny 1989 en què 96 seguidors del Liverpool vn morir durnt el prtit de les semifinls de l FA Cup que els enfrontv l Sheffiel. L investigció d'quests fets v ser mnipuld per tl d'mgr l'ctució de l polici. Ar el single mb el tem que els Hollies vn enregistrr l'ny 1969 h estt versiont per un grpt de músics grupts en en nom de The Justice Collective, que destinrà els beneficis del single l'ssocició de fmilirs de les víctimes que lluit per què es fci justíci.
Llegir-ne més
9 de desembre de 2012 19:33 h
L zon fronterer de l mrin de l’Alber, des de Cotlliure fins el Port de l Selv, cerc el blindtge d’uns serveis i infrstructures per tl d’encrr un futur més clr i fructífer. El nucli dur del territori,mb Portbou com centre geogràfic, és poder profitr, mortitzr, les riqueses pistgístiques i culturls de l contrd postfronterer mb l finlitt d’oferir les respectives poblcions unes lterntives – socils, lborls i intel•lectuls - que permetin consolidr un creixement cívic, econòmic i vegettiu més estble.
Llegir-ne més
9 de desembre de 2012 18:18 h
L Guàrdi Pilos s’lç en un turó de l’Alt Segrr, mig ny embolicd per l boir i mig ny podent contemplr un cel estrellt sense el rstre de l contminció de les grns urbs. En un nit seren, fred i ventos, les estrelles es confonen mb el llmpegueig dels múltiples lets dels molins de vent del prc eòlic de Pujlt (Anoi). Durnt el di, el prc és l’empremt de l modernitt pocs metres d’uns hbittges de pedr envoltts de llegend, presidits pel menut cmpnr de l’esglési de Snt Jume, però que tmbé hn ptit les ferides de l globlitzció.
Llegir-ne més
9 de desembre de 2012 15:43 h
Sovint volem ignorr el fet que existeix un Ctluny cludicnt. Precisem el concepte. En primer lloc, s'h d'evitr de confondre-l mb l Ctluny que podríem nomenr "nov", resultnt dels trsblsos demogràfics que h viscut l nostr societt en els drrers seixnt o setnt nys, i que hn comportt que vui més de l meitt de l poblció ctln estigui encr enmig d'un procés que en podríem dir d'rrelment (lingüístic, culturl i ncionl). Aquest Ctluny nov per forç h de dubtr sobre els dos projectes ncionls que se li ofereixen.
Llegir-ne més
9 de desembre de 2012 13:35 h
Des de l’Onze de setembre d’enguny molt gent està intentnt nlitzr quin és el fctor principl que v portr més gent que mi l crrer. Alguns punten l fet que molt gent h pogut consttr finlment que Espny no té cp intenció ni voluntt de resoldre els greuges que pteix Ctluny i que el mltrcte volgut, conscient i insultnt l que ens sotmet l’estt no té turdor. Altres punten un florment del sentiment ncionl dvnt les intencions nuncides pel PP d’efectur un regressió democràtic en tot regl, recentrlitznt competències, ofegnt finncerment el nostre utogovern i plicnt legisltivment un negció de l identitt ctln.
Llegir-ne més
9 de desembre de 2012 13:26 h
Els fenòmens postmoderns - gens neutres, socilment prlnt - de l globlitzció, l desregulció i l desindustrilitzció estn encllnt l’scensor socil de Ctluny . L’vri del nostre scensor socil conté unes cuses genèriques diverses; encr que, de fonmentls, en podríem enumerr dues : l mnc de redistribució socil i un polític fiscl equivocd. Amb quest situció l igultt d’oportunitts esdevé un mirtge, l qul cos comport un deteriorment considerble de l cohesió socil.
Llegir-ne més
9 de desembre de 2012 10:17 h
Aquest setmn, mentre Rjoy toc l’últim de les qüestions que v dir que no tocri, les pensions, el ministre Wert és l’encrregt, des de l’l FAESlngist del Govern, de llnçr crnss ls lleons. I Espny, j se sp, l crnss és sempre ctln. L trjectòri polític del ministre d’Educció v des de Izquierd democràtic (qun Frnco j hvi mort) l PP pssnt per UDC i PDP. És dir des de l’esquerr flngist l dret flngist. I professionlment trebllnt sempre dins dels ressorts de l’oligrqui, sigui burocràtic o econòmic, l’entorn de Polnco o com djunt l president del BBVA Frncisco González qun l’Estt, des d’Argentri, v ssltr el bstió de l burgesi bsc, com r h fet mb les cixes.
Llegir-ne més
8 de desembre de 2012 18:22 h
Arrn d'un comentri sobre el fet que en un convers mb un elector de l CUP coincidíssim en l necessitt de trebllr en tot el que es pog ués plegts i que seri interessnt per l pís nr junts (conjuntment mb els bscos) les eleccions europees, em sorprengué l'gressivitt (més que no ps el nombre) d'lgunes respostes. De fet, em sorprèn que, vivint els temps excepcionls ctuls, que encr estigui tn rrelt el sectrisme entre les esquerres. No només hi h qui des de l’esquerr es cpfic encstellr-se i convertir el retret permnent dels ltres en el seu digne d’identitt, sinó que pretén - més- que les ltres esquerres ctuïn sot els seus pràmetres, com si ell posseís l fórmul i l mtriu del motlle de l’èxit.
Llegir-ne més
