12 de desembre de 2012 23:20 h
Publict l bloc del Col.lectiu Emm (Recomnem l'rticle "Espgne: Le rêve ctln" publict L'Hebdo) Pr Jcques Pilet INDÉPENDANCE. L’une des régions les plus riches du pys imgine de devenir l «Hollnde méditerrnéenne», ouverte sur le monde, lborieuse, sérieuse. Reportge. Il y six mois, les «Indigndos» cmpient encore u centre de Brcelone. Ils pourfendient le système cpitliste, mudissient les bnques, les dirigents politiques incpbles et corrompus. L pge est tournée. L Plç de Ctluny est devenue l’épicentre d’une utre clmeur: le 11 septembre, plus d’un million de personnes (l’gglomértion en compte cinq) ont mnifesté pour l’indépendnce.
Llegir-ne més
12 de desembre de 2012 23:13 h
Qun qui et vol ml, t'gredeix i et provoc. Abns de respondre cl veure quin respost, més enllà de l lògic de respondre per dignitt, és l més dient. Es dir, "que volen quest gent" que ens envesteix mb nocturnitt i "levosi". El que volen, j f més de 300 nys que ho sbem. L “quit” de qüestió, es que cerquen, com esperen que responguem i com no s'esperen que ho fem. L'tc l llengu del pís, Crcixent o Bdlon, és un tc l nervi del pís, llò que ens f no ser com ells. És un tc no ps l cos de l'esclu, sinó l sev ànim per cbr-lo de sotmetre.
Llegir-ne més
12 de desembre de 2012 22:21 h
Els que ens grd l nostr terr, que hi trobem tot men de mervelles i totes les necessitts espirituls cobertes, que n'estem enmorts, pot ser perdem el punt de vist de que, mentre no ho cnviem, estem dintre d'un Estt vestit de conqueridor i domindor per l forç, incpç de convèncer que l sev postur d'unitt és l millor per tots. El seu esperit, de l m de l FAES del Sr.Aznr, militrs retirts però nclts en els temps de “ordeno i mndo”, mitjns especilitzts en l líni mrcd mb complert impunitt per escmpr el que vulguin qun vulguin encr que ixò siguin clumnies i mentides, i mb l prticipció des de cs mteix del PP -diuen que ctlà-, no els deix seguir respectnt -si de veritt l'hn respectd mi- l'immersió lingüístic com el vertder nexe d'unió i de cohesió entre tot l ciutdni i societt del nostre pís.
Llegir-ne més
12 de desembre de 2012 17:28 h
En quests moments és primordil fer créixer l morl de combt. Cl incrementr el compromís, individul i col•lectiu, mb els fers públics. És necessri sortir del nostre cu postmodernist i començr implicr-nos de debò en les tsques de l “res públic”, les quls, en quest moment històric, no són ltres que conseguir l sobirni plen, trvés de l democràci integrl ; és dir, exigir ls nostres representnts polítics un consult que permeti ls ctlns posr en pràctic el dret decidir i, d'quest mner, lliberr-nos de l cotill espnyolist.
Llegir-ne més
12 de desembre de 2012 17:28 h
El ministre Wert s’h tret un reform de l màneg o de l fàbric d’idees FAES, o del conservdorisme, o del neoliberlisme, per dur endvnt l sev ideologi que té com objectiu que no cnviï res, que tot continuï igul, és dir, que les persones benestnts i que no noten l crisi continuïn igul i que les persones treblldores i de l clsse mitjn suportin el pes de l crisi sense protestr mss, si no volen empitjorr l sev situció. No només pretenen plnificr un model de societt reproductor de les desigultts, sinó que tmbé profiten per tornr l centrlisme espnyol que regn l’Estt des que v rribr l monrqui borbònic.
Llegir-ne més
12 de desembre de 2012 14:56 h
Divendres 7 de desembre vig tenir el pler d’ssistir, junt mb molt ltr gent de totes les edts, l primer ssig dels Xiqüelos i Xiqüeles del Delt, un projecte de coll csteller l’ebre que començ cminr gràcies l inicitiv d’un grup d’ebrencs que j formen prt d’ltres colles cstelleres del pís. L finlitt de l’escrit, però, no és prlr d’quest projecte pioner l nostre territori, entre d’ltres motius perquè encr sóc un desconeixedor del món csteller. Diversos mitjns locls si s’hn fet ressò de l notíci tot entrevistnt Meritxell, un compny mpostin costumd ixecr cstells mb els Cstellers de l Sgrd Fmíli de Brcelon i, per tnt, veu molt més qulificd en l mtèri.
Llegir-ne més
12 de desembre de 2012 13:02 h
Rvi Shnkr er el fill petit d'un fmíli benglí. V néixer el 7 d'bril de 1920 l sgrd Vrnsi, en l'estt de Benrés. Es v trslldr Prís ls deu nys mb el seu germà grn, Udy, per estudir músic. Qun v tornr l'Índi el 1938 teni un sòlid bse musicl clàssic que v sber combinr mb els seus estudis musicls hindús. Rvi Shnkr v compondre un infinitt de rgs i tlAs, que hn estt interpretdes per músics com Yehudi Menudin o Jen Pierre Rmpl, de qui v ser mic íntim. Per l Orquestr Simfònic de Nov York v compondre el concert de sitr Rg Ml, que v estrenr el mestre Zubin Meht.
Llegir-ne més
12 de desembre de 2012 09:39 h
Rvi Shnkr, el músic que v populritzr l músic hindú rreu del món, i grn mic de George Hrrison, v morir hir di 11 de desembre. Aquest és el comunict que h fet públic l sev fmíli: Shnkr Fmily: És mb grn tristes que escrivim per informr que Pndit Rvi Shnkr, l'espòs, el pre, i l'ànim musicl, h mort vui, 11 de desembre, 2012. Com tots vostès sben, l sev slut h estt fràgil en els últims nys i el dijous v ser sotmès un cirurgi que li podri hver dont un nov oportunitt de vid.
Llegir-ne més
12 de desembre de 2012 01:17 h
L jornd del cp de setmn psst, no només h servit per deixr enrere l innecessàri obsessió per veure si en Messi seri cpç de superr un rècord que estv més que cntt des de molt bns de no nr convoct contr l'Alvés i de perdre's els primers seixnt minuts contr el Benfic, sinó que tmbé h significt l vuiten victòri consecutiv en vuit desplçments de llig. Qurnt tres punts sobre qurnt cinc possibles deixnt el llistó del millor començment de l històri de l llig en ctorze victòries i un empt.
Llegir-ne més
11 de desembre de 2012 22:33 h
us recomno que us mireu mb tenció quest Power Point encrregt per FAES Wert el juliol del 2010. Al mrge d'lgun prt de l dignosi que ens huri de fer reflexionr tots, el resum de l medecin pels mls detectts és un sol: sobredosi de ncionlisme espnyol, recentrlitzció, liquidció del model utonòmic, recreció de l identitt ncionl espnyol per terr, mr i ire . Que no tingueu insomni http://prz.com/xornl/uplods/rquivos/rquivo/50be3227eb44-sociedd_espnol_nte_l_gend_de_reforms_wert.pdf
Llegir-ne més
