16 de desembre de 2012 10:06 h
Flten pocs dies perquè s’investeixi nou President i quest nomeni el nou Govern. Seri bo, r que si és temps, decidir serenment quines persones i quins equips es crreg mb l responsbilitt de cd àre. En un àmbit tnt estrtègic com el de l’economi productiv s’huri de tncr de form clr el prèntesi dels drrers dos nys. L inquietud dels sectors fectts es visulitzà f poc en l cimer per l polític industril on ptronls, sindicts, universitts i cmbres recordren l obviett que sense indústri no hi h prosperitt i per tnt benestr.
Llegir-ne més
15 de desembre de 2012 23:39 h
El pp de Rom j piul Twitter, lmenys s'hi h puntt. Molt bé! Que es prepri, doncs podrà llegir comentris no mss educts ni grts les oïdes, contr l'esglési que presideix. Que bé hgués nt comptr mb quest fòrum mundil, noment Twitter, on tothom hi pot dir l sev, en lguns moments de l històri de l'esglési ctòlic. Molt gent huri profitt quest mitjà per denuncir drps bruts, on ens pensàvem que no n'hi hvien. És clr, que el Vticà tmbé poden censurr Twitter, per tpr els comentris que el Vticà no vulgui que llegeixi l gent.
Llegir-ne més
15 de desembre de 2012 13:30 h
Què pssrà quest proper 2013 mb l pujd de l llum i de les trifes del trnsport públic? Molt gent , fins i tot trebllnt, no les podrà pgr . Crec que quests sectors estrtègics de primer necessitt no hurien de pujr quest 2013. Si entre tots no ho impedim i els prtits ctlns posen un mic de voluntt polític , quest 2013 pot ser un ny criminl, de molt mortlitt . Pot ser que sigui l'ny dels suïcidis socils i un èpoc crregd de sotrcs ntisocils, negtivisme i mlstrugnç . I tot ixò és cus de no voler turr el dogm de l’injust, ceg i irrcionl usteritt , mde in Germny.
Llegir-ne més
15 de desembre de 2012 11:31 h
El ctlnisme, com corrent polític, teni l'objectiu d'obtenir utogovern i trnsformr el poder espnyol. Amb el temps, h quedt suficientment clr que Espñ est sotmes un mtriu cstelln que no ccept comprtir el poder polític i es neg cceptr l diversitt que hi pugui hver l seu territori i, en quest sentit, h d'impedir un Ctluny fort polític i econòmicment, construint, l vegd, un potènci Mdrid, mb el vist-i-plu de l rest de territoris i pseudo-sentiments diferents, que j els hi est be quest munttge.
Llegir-ne més
15 de desembre de 2012 10:37 h
No cl ser ni molt llest ni molt mlpenst per rribr l conclusió que qui relment mn Espny (i no crec que sigui el govern de Mdrid, simple instrument) està plicnt un estrtègi clr, mb l finlitt de dividir els ctlns, no fos cs que un mjori decidís fer-se independent. No pot ser csulitt que uns dies bns i un dies després de les eleccions surtin esborrnys i declrcions sobre fortunes i comptes bncris l'estrnger de les fmílies Pujol i Ms, principlment. Aquestes informcions lgú les v gurdr l clix mb intenció de fer-les públiques qun fcin més ml.
Llegir-ne més
14 de desembre de 2012 12:46 h
L’expresident del Brsil Igncio Lul D Silv , hir (13-XII-2012) fou homentjt per l Generlitt de Ctluny, per el reconeixement l fein fet; djunto el meu comentri que tot i ser envit , mi fou publict per cp mitj dels que els meus impostos, formen prt de les subvencions rebudes, i dondes per prt dels governs de torn. L’jud l Brsil J vig mnifestr f pocs dies, que el govern de Rodriguez Zptero, (fins i tot el govern de l Generlitt), es teni de plntejr l’jut l president del Brsil Incio Lul d Silv, per diverses rons, però principlment, per sentit comú, j que es mnifest que si no rep l’jut de un govern socilist i mb tendències d’esquerres, i de un pís mb convenciments democràtics, l’hi serà molt difícil poder complir mb el progrm , que de ben segur que fou l clu del seu èxit electorl, però no per mnc de voluntt, sinó, per l pressió que rep dels pïsos i governs de tendències cpitlistes, que tothom ofereix “glns, per fer cgr roures”, fvorint els interessos dels que menys problemes tenen en quell pís.
Llegir-ne més
14 de desembre de 2012 00:24 h
L nit del psst 13/12/2012, el drrer tren regionl provinent de Brcelon que rrib Portbou les 22:00 h, i que pss per Figueres les 21:34 h , portv un hor de retrd . Motiu : l'gressió l mquinist, l'estció de Flçà, perquè es veu que dos individus no volien pgr i l'interventor els v dir que bixessin del tren . El tren socil que gf l gent treblldor, els turts, els jubilts - l gent de menys recursos i més precàri - cd di es degrd més . No hi h voluntt polític fvor del trnsport públic; per contr, les inversions en el TAV, i les utopistes de petge, semblen il•limitdes .
Llegir-ne més
13 de desembre de 2012 23:27 h
M'grd el teu prtit, utopi, perquè tens nom femení i secretàri generl tmbé femenin. Suposo que les coses del meu pís nirn molt millor, no dic ps perfecte, portdes mb un tcte i "svoir-fir" del sexe contrri i diferent, del que fins r sempre ens hn mnt. Ar hi hn dos prtits que tmbé tenen un nom femení (CiU i Inicitiv) però els cps principls són msculins i no m'cben de convèncer. Entenc que tu t'sseuries en un tul per escoltr tothom i rribries molts cords sense cp men de problem, no com ltres que si veuen que no poden pessigr un mic de poder, posen entrebncs qulsevol cord beneficiós per tothom, i sobretot penso que els polítics del teu prtit no serien tn brroers com els dels ltres prtits, que només sben insultr i criticr-se entre ells.
Llegir-ne més
13 de desembre de 2012 21:58 h
Vig conèixer-lo per primer vegd el 2004 en un seminri orgnitzt per l Fundció Ernest Lluch l Universitt del Pís Bsc, qun tnt sols jo er un simple estudint de periodisme qui, el meu professor i mentor Eugeni Girl, hvi bect per ssistir l’esdeveniment cus de ser “un belluguet”. V ser, tmbé, el meu primer contcte rel mb l polític d’lt nivell, j que el seminri servi per reflexionr sobre l reform que el president Mrgll hvi promès de l’Esttut d’Autonomi. Com representnt de l Fundció Ernest Lluch, Lluís Mri presidi les sessions, envoltt de sendors i diputts del moment, però teni sempre un moment de proximitt per entulr diàleg mb els qutre o cinc estudints que vm ssistir-hi bects per l Fundció; dins de les clsses o les hores d’esbrjo pels crrers de Snt Sebstià.
Llegir-ne més
13 de desembre de 2012 18:40 h
CARTA AL PRÍNCEP FELIP DE BORBÓ : Des del 21 de gener de 1977 els títols de l'hereu de l'ntig Coron d'Argó són de fet ostentts pel príncep Felip de Borbó, si bé el reil decret de nomenment (RD 54/1977, BOE del 22 de gener de 1977) només esment explícitment el de príncep d'Astúries i fegeix y otros títulos vinculdos trdicionlmente l sucesor de l Coron de Espñ. En l mteix líni, l Constitució espnyol de 1978 (títol II, rt. 57.2) indic: El Príncipe heredero, desde su ncimiento o desde que se produzc el hecho que origine el llmmiento tendrá l dignidd de Príncipe de Asturis y los demás títulos vinculdos trdicionlmente l sucesor de l Coron de Espñ.
Llegir-ne més
