18 de gener de 2013 18:10 h
El corrupte govern centrlist del PP j ho té decidit : pretén sfixir l nostr nció ctln fins rribr l’nihilment . S’ho volen crregr tot, mb l’excus de l crisi i l “fntsmgòric” unitt de merct ; però no se’n sortirn . No hi h dubte que des l’ltiplà mdrileny es v cp l confrontció dur i pur, tnt en l’àmbit polític com econòmic; r bé, que no s’equivoquin, que no fcin servir l’rgument de l crisi, de l sortid de l crisi, per desprestigir el procés d’lliberment ncionl ctlà.
Llegir-ne més
18 de gener de 2013 16:59 h
El proper dimecres, di 23, s’inicirn els ctes de l’Any Espriu l Plu de l Músic. Al llrg del 2003, rrn de l commemorció del Centenri del nixement del poet, es multiplicrn els ctes culturls (músic, tetre, lectures en veu lt i recitls, festes populrs, exposicions, rutes literàries, conferències, promoció de l lectur, cinem i udiovisuls), en prl•lel mb inicitives cíviques l voltnt de l sev vid, obr i testimonitge. Brcelon, Arenys de Mr, Snt Colom de Frners en sern els epicentres, però, -tl com j hn nuncit els responsbles de l comissió Executiv de l’Any Espriu- l progrmció s’estendrà pel conjunt de pís i societt ctln.
Llegir-ne més
18 de gener de 2013 16:59 h
El proper dimecres, di 23, s’inicirn els ctes de l’Any Espriu l Plu de l Músic. Al llrg del 2003, rrn de l commemorció del Centenri del nixement del poet, es multiplicrn els ctes culturls (músic, tetre, lectures en veu lt i recitls, festes populrs, exposicions, rutes literàries, conferències, promoció de l lectur, cinem i udiovisuls), en prl•lel mb inicitives cíviques l voltnt de l sev vid, obr i testimonitge. Brcelon, Arenys de Mr, Snt Colom de Frners en sern els epicentres, però, -tl com j hn nuncit els responsbles de l comissió Executiv de l’Any Espriu- l progrmció s’estendrà pel conjunt de pís i societt ctln.
Llegir-ne més
18 de gener de 2013 10:26 h
És veritt que : "Qui no té res que fer, el gt pentin" El refrnyer ctlà és molt ric i molt svi. Com que molts d'quests refrnys venen de l'ntigor vol dir que sempre existit gent que no hvent sbut que fer, en quest pís s'hn pentint molts gts . A cs nostr tenim un person que deu tenir el gt molt pentint, però que molt pentint..., doncs sí que sp que fer: "tocr llò que no son ls ctlns", com si de f temps i últimment encr mb més gnes no ens ho toqués tothom, el que no son i moltes coses més.
Llegir-ne més
18 de gener de 2013 09:52 h
Explic Enric Mrín, expresident de l Corporció Ctln de Mitjns Audiovisuls (CCMA), que “si hguéssim de destil·lr l màxim l definició de l missió de servei públic udiovisul Ctluny, podríem destcr sintèticment qutre funcions: contribuir l normlitzció de l’ús socil de l llengu, impulsr l cultur, reforçr els vlors cívics i democràtics i potencir l indústri”. Aquest cit serveix per evidencir el rellevnt pper que s’h dont l CCMA l’hor d’tribuir-li un missió centrl en l creció d’un univers simbòlic propi i comprtit entre tots els ctlns: l Corpo, clu per l configurció de l’Espi Ctlà de Comunicció.
Llegir-ne més
17 de gener de 2013 22:14 h
Al prlr sobre l nostr possible independènci com Estt, desitjd per uns, rebutjd per uns ltres, i crec que vist mb temor per un bon prt dvnt les lògiques incerteses i, sobre tot, de les mences i pors que es vn rebent... i més que s'en rebrn, sovint es vol comprr mb els processos de, per un costt, Kosovo, i per un ltre de Quebec, Flndes i d'Escòci. Est be tenir-ho en compte tll d'informció i de que certes coses, que se'ns diu “prohibides” i “for de l llei” cs nostr, si que es poden fer emprdes jurídicment, però no es poden fer servir com exemple perquè com és diu fmilirment “cd cs és un món”, i més qun l polític dels polítics intervé o si pos pel mig.
Llegir-ne més
17 de gener de 2013 21:54 h
És escndlós el que està pssnt mb el repetidor de televisió (TDT) situt l muntny de Portbou, que don cobertur l zon de l’Alber Mrítim, o el que tmbé lguns nomenen l zon de L Mr Amunt; és dir, els municipis de Portbou, Coler, Llnçà i El Port de l Selv . És intolerble que es digui que j està rrnjt, qun, mss sovint, per cuses meteorològiques, de cop i volt el senyl de televisió qued interromput . I que és més greu , i sospitós, és que sempre li toc el rebre les televisions en ctlà , el grup de TV3 i el cnl 8 del grup Godó.
Llegir-ne més
17 de gener de 2013 21:18 h
Alfonso Guerr, quell que gudi qun el Congrés pssv el ribot l reformt Esttut d’Autonomi del Principt. Ho recordu? Ell que er tn feliç r no sp per què ni per on h rribt l tempest sobirnist. És el mteix, encr diputt pels segles dels segles, que h profitt les festes de Ndl de 2012 per envir un felicitció mb un crt del filòsof i crític literri Johnn Gottfried von Herder, que v viure durnt el segle XVIII. L importànci d’quest crt està en el fet que Wlter Benjmín i Willy Hs l vren seleccionr el 1932, i l vren incloure en un ntologi de textos de l Il·lustrció i del Romnticisme, que es v publicr Die Literrische Welt, com dvertènci per mor de les mences del ncionlisme i del feixisme.
Llegir-ne més
17 de gener de 2013 15:00 h
Dels 14.000 treblldors de l’eroport del Prt, més de 10.000 estn bonts l’prcment instl·lt per ells. Les condicions fins r eren prou ssumibles: podien dquirir un bonment (des de l’ny 2000 s’h nt incrementnt) per trent entrdes sense termini d’utilitzció. No obstnt, r, quest tipus h quedt substituït per un bonment que cduc l cp d’un mes, l qul cos perjudic molt tots els treblldors i sobretot qui té un contrcte eventul o prcil que no trebll cd di o bé ho f en hores en què no hi h trnsport públic.
Llegir-ne més
17 de gener de 2013 11:33 h
Durnt l cmpny prèvi les eleccions del 25-N vig tenir l’oportunitt de conèixer de prop el projecte de l Cndidtur Unitt Populr. Tot i que j teni lgun referènci de l bon fein que estven fent ls juntments, em v grdr molt com el seu discurs, trvés de reivindiccions i propostes coherents, combinv els 2 eixos sobre els que es desenvolup l polític ctln: el socil i el ncionl. I és que per l CUP, l’lliberment socil i el ncionl formen un tot indestrible. Al seu torn, Artur Ms, en el seu discurs ndlenc, v venir dir quelcom semblnt: “no hi h projecte ncionl sense projecte socil”.
Llegir-ne més