14 de gener de 2013 01:22 h
MÀLAGA 1–3 BARÇA El Brç culmin un primer volt incontestble tot deixnt l segon clssifict, el Pteti, 11 punts, i 18 l Mligne l tercer posició. El Màlg és incpç d’turr el corró blugrn i girebé no rrib l’àre de Vldés. Els culers, rebuts com sempre per un munió de rojiguldes i homentges tàcits Mnolo Escobr, respon mb un futbol incomprble i que no deix dubtes sobre quin és el millor equip del món. Messi obri el mrcdor després del regl de Cmcho en cedir un pilot endrrere cp Cbllero sense veure que l’stre rgentí hi voltv pel seu costt.
Llegir-ne més
14 de gener de 2013 00:09 h
L'Europ h tingut ocsions per vnçr-se durnt el prtit, però l Pobl, mb més possessió, huri pogut decidir ls instnts finls Eren dos equips mb dinàmiques totlment oposdes. L Pobl fei cinc prtits que no gunyv i l’Europ veni de vèncer el líder, però tots dos s’hn cbt enduent el mteix tros de pstís cp cs: un puntet, que és més stisfctori pels de Gràci que no ps pels pobletns. Tot i quest fm de victòri, després d’hver conseguit només tres punts dels últims quinze, els locls hn començt dominnt en els primers impssos de prtit però sense rribr l’àre rivl, més enllà d’lgun remtd intrnscendent.
Llegir-ne més
13 de gener de 2013 12:47 h
Aquest setmn, els tentcles rdils ferroviris hn rribt l drrer poblt gl que es resisti, Giron. I com diri Astèrix: estn bojos quests romns! Continuen competint per ser el primer estt del món mb quilòmetres d’ Alt Velocitt per superfície i hbitnt mlgrt que no se sp d’on trurn els diners per mntenir les línies, totes deficitàries, en el territori mb més tur d’Europ. En cnvi, l vi d’mple europeu que permetri ls fenicis peninsulrs vendre Europ, continu reposnt en els plànols. Això, l mteix setmn que l’escàndol de l corrupció h escltt l bnd unionist –en el doble sentit de l prul i hem vist uns curiosos comportments de l prems mig de l cus on el tem h psst un discret segon pl.
Llegir-ne més
13 de gener de 2013 11:38 h
F proximdment deu nys, bns de l’esclt de l crisi, un corrent d’experts vn començr vticinr el que nomenven “retorn l ncionlisme econòmic”, que fei preveure un reinsturció progressiv de mesures proteccionistes, com un rebot l’efecte de l globlitzció. Efectivment, els brots d’inestbilitt polític i socil en els pïsos mb economies emergents, compnyt de l’imprble ugment de preu dels combustibles fòssils, bsolutment determinnt en l’lç dels costos de trnsport, eren rguments més que suficients per justificr l sev tesi.
Llegir-ne més
12 de gener de 2013 21:20 h
Article publict l bloc del Col.lectiu Emm L’rticle « L lngue ctlne, un projet de société » pru dns le journl L Croix, édition du 10 jnvier 2013, borde vec objectivité et respect le point de vue de gens qui vivent en Ctlogne à l’égrd d’une question de brûlnte ctulité en Ctlogne, lissnt de côté les clichés hbituels repris de l presse mdrilène. Nous en recommndons l lecture. Interdit sous le frnquisme, le ctln fit depuis qurnte ns l’objet d’un trvil de normlistion, mis ce pivot de l’identité ctlne est ujourd’hui u cœur d’un différend vec le pouvoir centrl espgnol.
Llegir-ne més
12 de gener de 2013 20:27 h
Els grns imperis de l’entreteniment (inclòs el negoci musicl) Sony i BMG s’hn lit per tl d’optr l compr de Prlophone, segell filil d’EMI. Tot i que oficilment v ser Prlophone el segell que v publicr l discogrfi dels Betles, el ctàleg del grup de Liverpool quedri exclos de l vent. L vent d’lgunes de les compnyies filils d’EMI v ser un de les condicions imposdes per les utoritts econòmiques europees per tl que Universl Music Grup pogués comprr l mític empres discogràfic. Els segells que es posrien l vend (per tl d’impedir un posició dominnt del merct music mundil per prt d’Universl) serien Mute (que psri mns de BMG), Chryslis (del que s’exclouri l producció de Robbie Willims), Ensign i l’esmentt Prlophone.
Llegir-ne més
12 de gener de 2013 18:22 h
Les necessitts rels de Ctluny, en relció mb l mobilitt socil ferroviàri, se situen ls ntípodes del model ferroviri espnyol; és dir, molt llunydes d’un model rdil, mb el quilòmetre zero l’estció d’Atoch de Mdrid . Ctluny necessit un veritble sobirni ferroviàri per tl de fcilitr un servei decent - d’utèntic mobilitt socil i territoril - ls seus ciutdns i estdnts . De fet, mb el rebrot de l’unionisme sfixint no podem continur prlnt de l qüestió del finnçment, no podem continur fent servir quest mot, que h esdevingut un utèntic eufemisme .
Llegir-ne més
12 de gener de 2013 06:48 h
Li ho vig sentir dir f un temps l compny i estudiós de l Segurett Socil Josep Ginest i se’m f present cd dos per tres qun en tot men de converses relciondes mb l independènci de Ctluny surt debt l vibilitt del sistem públic de pensions. L drrer vegd, f tn sols uns dies, rrn d’unes notícies pregudes en un diri lemny, en què s’informv de l utilitzció per prt del govern espnyol del 90% del Fons de Pensions cret l’ny 2000 (65.000 milions) per comprr Bons de l’Estt per tl d’intentr mntenir-ne bixos els interessos i ixí evitt el resct (el govern socilist fins i tot hvi intentt de form tn imprudent col.
Llegir-ne més
12 de gener de 2013 06:48 h
Li ho vig sentir dir f un temps l compny i estudiós de l Segurett Socil Josep Ginest i se’m f present cd dos per tres qun en tot men de converses relciondes mb l independènci de Ctluny surt debt l vibilitt del sistem públic de pensions. L drrer vegd, f tn sols uns dies, rrn d’unes notícies pregudes en un diri lemny, en què s’informv de l utilitzció per prt del govern espnyol del 90% del Fons de Pensions cret l’ny 2000 (65.000 milions) per comprr Bons de l’Estt per tl d’intentr mntenir-ne bixos els interessos i ixí evitt el resct (el govern socilist fins i tot hvi intentt de form tn imprudent col.
Llegir-ne més
12 de gener de 2013 06:48 h
Li ho vig sentir dir f un temps l compny i estudiós de l Segurett Socil Josep Ginest i se’m f present cd dos per tres qun en tot men de converses relciondes mb l independènci de Ctluny surt debt l vibilitt del sistem públic de pensions. L drrer vegd, f tn sols uns dies, rrn d’unes notícies pregudes en un diri lemny, en què s’informv de l utilitzció per prt del govern espnyol del 90% del Fons de Pensions cret l’ny 2000 (65.000 milions) per comprr Bons de l’Estt per tl d’intentr mntenir-ne bixos els interessos i ixí evitt el resct (el govern socilist fins i tot hvi intentt de form tn imprudent col.
Llegir-ne més