12 de gener de 2013 18:22 h
Les necessitts rels de Ctluny, en relció mb l mobilitt socil ferroviàri, se situen ls ntípodes del model ferroviri espnyol; és dir, molt llunydes d’un model rdil, mb el quilòmetre zero l’estció d’Atoch de Mdrid . Ctluny necessit un veritble sobirni ferroviàri per tl de fcilitr un servei decent - d’utèntic mobilitt socil i territoril - ls seus ciutdns i estdnts . De fet, mb el rebrot de l’unionisme sfixint no podem continur prlnt de l qüestió del finnçment, no podem continur fent servir quest mot, que h esdevingut un utèntic eufemisme .
Llegir-ne més
12 de gener de 2013 06:48 h
Li ho vig sentir dir f un temps l compny i estudiós de l Segurett Socil Josep Ginest i se’m f present cd dos per tres qun en tot men de converses relciondes mb l independènci de Ctluny surt debt l vibilitt del sistem públic de pensions. L drrer vegd, f tn sols uns dies, rrn d’unes notícies pregudes en un diri lemny, en què s’informv de l utilitzció per prt del govern espnyol del 90% del Fons de Pensions cret l’ny 2000 (65.000 milions) per comprr Bons de l’Estt per tl d’intentr mntenir-ne bixos els interessos i ixí evitt el resct (el govern socilist fins i tot hvi intentt de form tn imprudent col.
Llegir-ne més
12 de gener de 2013 06:48 h
Li ho vig sentir dir f un temps l compny i estudiós de l Segurett Socil Josep Ginest i se’m f present cd dos per tres qun en tot men de converses relciondes mb l independènci de Ctluny surt debt l vibilitt del sistem públic de pensions. L drrer vegd, f tn sols uns dies, rrn d’unes notícies pregudes en un diri lemny, en què s’informv de l utilitzció per prt del govern espnyol del 90% del Fons de Pensions cret l’ny 2000 (65.000 milions) per comprr Bons de l’Estt per tl d’intentr mntenir-ne bixos els interessos i ixí evitt el resct (el govern socilist fins i tot hvi intentt de form tn imprudent col.
Llegir-ne més
12 de gener de 2013 06:48 h
Li ho vig sentir dir f un temps l compny i estudiós de l Segurett Socil Josep Ginest i se’m f present cd dos per tres qun en tot men de converses relciondes mb l independènci de Ctluny surt debt l vibilitt del sistem públic de pensions. L drrer vegd, f tn sols uns dies, rrn d’unes notícies pregudes en un diri lemny, en què s’informv de l utilitzció per prt del govern espnyol del 90% del Fons de Pensions cret l’ny 2000 (65.000 milions) per comprr Bons de l’Estt per tl d’intentr mntenir-ne bixos els interessos i ixí evitt el resct (el govern socilist fins i tot hvi intentt de form tn imprudent col.
Llegir-ne més
12 de gener de 2013 06:48 h
Li ho vig sentir dir f un temps l compny i estudiós de l Segurett Socil Josep Ginest i se’m f present cd dos per tres qun en tot men de converses relciondes mb l independènci de Ctluny surt debt l vibilitt del sistem públic de pensions. L drrer vegd, f tn sols uns dies, rrn d’unes notícies pregudes en un diri lemny, en què s’informv de l utilitzció per prt del govern espnyol del 90% del Fons de Pensions cret l’ny 2000 (65.000 milions) per comprr Bons de l’Estt per tl d’intentr mntenir-ne bixos els interessos i ixí evitt el resct (el govern socilist fins i tot hvi intentt de form tn imprudent col.
Llegir-ne més
12 de gener de 2013 06:48 h
Li ho vig sentir dir f un temps l compny i estudiós de l Segurett Socil Josep Ginest i se’m f present cd dos per tres qun en tot men de converses relciondes mb l independènci de Ctluny surt debt l vibilitt del sistem públic de pensions. L drrer vegd, f tn sols uns dies, rrn d’unes notícies pregudes en un diri lemny, en què s’informv de l utilitzció per prt del govern espnyol del 90% del Fons de Pensions cret l’ny 2000 (65.000 milions) per comprr Bons de l’Estt per tl d’intentr mntenir-ne bixos els interessos i ixí evitt el resct (el govern socilist fins i tot hvi intentt de form tn imprudent col.
Llegir-ne més
12 de gener de 2013 00:27 h
”El senyor Ms vol nr Mdrid per veure com li pliquen "l retrnc" i conèixer el significt d'quest mot. L retrnc és un prul que reflecteix el cràcter gllec i que signific un fin ironi stut i dissimuld que sol interrogr qui pregunt, moltes vegdes, per fugir d'estudi i posr-se l defensiv. L retrnc, en el seu origen, er un corretj per frenr els crrutges. Si esperes d'un gllec un “sí” o un “no”, un blnc o un negre, el tot o res, t'hs equivoct de person. O sigui, que sempre es jug mb l'mbigüitt i en el prlr molt, però sense dir res.
Llegir-ne més
11 de gener de 2013 19:00 h
L’ny 2013, els reptes del que h esdevingut primer grup prlmentri de l’oposició són ingents. Codirigir el procés d’emncipció ncionl, fent que quest sigui prticipt per totes les forces polítiques i socils prtidàries del dret decidir, mentre es don suport les línies bàsiques de l’cció del Govern, especilment en l’àmbit pressupostri, és un enorme responsbilitt, i un feind. És l responsbilitt de l’ctul direcció del prtit que ssumeix lhor l direcció del grup prlmentri. Hi h un tsc, però, que tot i correspondre-li l direcció, no té perquè ssumir-ne l principl responsbilitt.
Llegir-ne més
11 de gener de 2013 12:42 h
Editoril Avui començ el Cmpiont del Món d’hndbol. Com pss mb l grn mjori d’esports, Ctluny no hi podrà prticipr perquè els esttuts de l federció interncionl (IHF) no ho permeten perquè no ccepten federcions que no corresponguin un estt reconegut per l’ONU. Es f pest de recordr però és un fet objectiu que l culp que moltes federcions interncionls hgin inclòs quest requisit en els seus esttuts és de Jun Antonio Smrnch, el president frnquist del Comitè Olímpic Interncionl que v modificr l crt olímpic en quest sentit i v forçr molts d’quests orgnismes que s’hi dptessin.
Llegir-ne més
11 de gener de 2013 11:42 h
Un fntsm recorre les ments de molt gent bnd i bnd del sèni: l possible independènci unilterl de les qutre províncies principtines, deixnt mercè dels estts ocupnts l rest del territori. Tl pensment denot, des de ben començment, un honest preocupció per l integritt territoril, i pteix l meu entendre d’un visió mss mecànic i estàtic dels conflictes i les relitts socils. L’nheld independènci, ni que sigui d’un prt de l nció, emergeix ixí com un nou fons de problemes, i en volt d’encortjr i ser objecte d’emulció, sembl un pest llst que impedeix, qui ixí pens, rticulr cp propost de resolució propositiv.
Llegir-ne més
