Blogs de l'indirecte!cat

F proximdment deu nys, bns de l’esclt de l crisi, un corrent d’experts vn començr vticinr el que nomenven “retorn l ncionlisme econòmic”, que fei preveure un reinsturció progressiv de mesures proteccionistes, com un rebot l’efecte de l globlitzció. Efectivment, els brots d’inestbilitt polític i socil en els pïsos mb economies emergents, compnyt de l’imprble ugment de preu dels combustibles fòssils, bsolutment determinnt en l’lç dels costos de trnsport, eren rguments més que suficients per justificr l sev tesi.
Llegir-ne més

2447 lectures

2 comentaris

Col·lectiu Emma

12 de gener de 2013 21:20 h

« La langue catalane, un projet de société » (La Croix)

Article publict l bloc del Col.lectiu Emm L’rticle « L lngue ctlne, un projet de société » pru dns le journl L Croix, édition du 10 jnvier 2013, borde vec objectivité et respect le point de vue de gens qui vivent en Ctlogne à l’égrd d’une question de brûlnte ctulité en Ctlogne, lissnt de côté les clichés hbituels repris de l presse mdrilène. Nous en recommndons l lecture. Interdit sous le frnquisme, le ctln fit depuis qurnte ns l’objet d’un trvil de normlistion, mis ce pivot de l’identité ctlne est ujourd’hui u cœur d’un différend vec le pouvoir centrl espgnol.
Llegir-ne més

2937 lectures comentaris

Cap comentari

beatlescat

12 de gener de 2013 20:27 h

SONY I BMG S’ALIEN PER COMPRAR PARLOPHONE

Els grns imperis de l’entreteniment (inclòs el negoci musicl) Sony i BMG s’hn lit per tl d’optr l compr de Prlophone, segell filil d’EMI. Tot i que oficilment v ser Prlophone el segell que v publicr l discogrfi dels Betles, el ctàleg del grup de Liverpool quedri exclos de l vent. L vent d’lgunes de les compnyies filils d’EMI v ser un de les condicions imposdes per les utoritts econòmiques europees per tl que Universl Music Grup pogués comprr l mític empres discogràfic. Els segells que es posrien l vend (per tl d’impedir un posició dominnt del merct music mundil per prt d’Universl) serien Mute (que psri mns de BMG), Chryslis (del que s’exclouri l producció de Robbie Willims), Ensign i l’esmentt Prlophone.
Llegir-ne més

2663 lectures comentaris

Cap comentari

Josep Maria Loste

12 de gener de 2013 18:22 h

Unionisme ferroviari

Les necessitts rels de Ctluny, en relció mb l mobilitt socil ferroviàri, se situen ls ntípodes del model ferroviri espnyol; és dir, molt llunydes d’un model rdil, mb el quilòmetre zero l’estció d’Atoch de Mdrid . Ctluny necessit un veritble sobirni ferroviàri per tl de fcilitr un servei decent - d’utèntic mobilitt socil i territoril - ls seus ciutdns i estdnts . De fet, mb el rebrot de l’unionisme sfixint no podem continur prlnt de l qüestió del finnçment, no podem continur fent servir quest mot, que h esdevingut un utèntic eufemisme .
Llegir-ne més

3704 lectures

2 comentaris

Joan Tardà

12 de gener de 2013 06:48 h

Si com a catalans tenim pressa a marxar, com a pensionistes, presents o futurs, encara més

Li ho vig sentir dir f un temps l compny i estudiós de l Segurett Socil Josep Ginest i se’m f present cd dos per tres qun en tot men de converses relciondes mb l independènci de Ctluny surt debt l vibilitt del sistem públic de pensions. L drrer vegd, f tn sols uns dies, rrn d’unes notícies pregudes en un diri lemny, en què s’informv de l utilitzció per prt del govern espnyol del 90% del Fons de Pensions cret l’ny 2000 (65.000 milions) per comprr Bons de l’Estt per tl d’intentr mntenir-ne bixos els interessos i ixí evitt el resct (el govern socilist fins i tot hvi intentt de form tn imprudent col.
Llegir-ne més

”El senyor Ms vol nr Mdrid per veure com li pliquen "l retrnc" i conèixer el significt d'quest mot. L retrnc és un prul que reflecteix el cràcter gllec i que signific un fin ironi stut i dissimuld que sol interrogr qui pregunt, moltes vegdes, per fugir d'estudi i posr-se l defensiv. L retrnc, en el seu origen, er un corretj per frenr els crrutges. Si esperes d'un gllec un “sí” o un “no”, un blnc o un negre, el tot o res, t'hs equivoct de person. O sigui, que sempre es jug mb l'mbigüitt i en el prlr molt, però sense dir res.
Llegir-ne més