18 de gener de 2013 10:26 h
És veritt que : "Qui no té res que fer, el gt pentin" El refrnyer ctlà és molt ric i molt svi. Com que molts d'quests refrnys venen de l'ntigor vol dir que sempre existit gent que no hvent sbut que fer, en quest pís s'hn pentint molts gts . A cs nostr tenim un person que deu tenir el gt molt pentint, però que molt pentint..., doncs sí que sp que fer: "tocr llò que no son ls ctlns", com si de f temps i últimment encr mb més gnes no ens ho toqués tothom, el que no son i moltes coses més.
Llegir-ne més
18 de gener de 2013 09:52 h
Explic Enric Mrín, expresident de l Corporció Ctln de Mitjns Audiovisuls (CCMA), que “si hguéssim de destil·lr l màxim l definició de l missió de servei públic udiovisul Ctluny, podríem destcr sintèticment qutre funcions: contribuir l normlitzció de l’ús socil de l llengu, impulsr l cultur, reforçr els vlors cívics i democràtics i potencir l indústri”. Aquest cit serveix per evidencir el rellevnt pper que s’h dont l CCMA l’hor d’tribuir-li un missió centrl en l creció d’un univers simbòlic propi i comprtit entre tots els ctlns: l Corpo, clu per l configurció de l’Espi Ctlà de Comunicció.
Llegir-ne més
17 de gener de 2013 22:14 h
Al prlr sobre l nostr possible independènci com Estt, desitjd per uns, rebutjd per uns ltres, i crec que vist mb temor per un bon prt dvnt les lògiques incerteses i, sobre tot, de les mences i pors que es vn rebent... i més que s'en rebrn, sovint es vol comprr mb els processos de, per un costt, Kosovo, i per un ltre de Quebec, Flndes i d'Escòci. Est be tenir-ho en compte tll d'informció i de que certes coses, que se'ns diu “prohibides” i “for de l llei” cs nostr, si que es poden fer emprdes jurídicment, però no es poden fer servir com exemple perquè com és diu fmilirment “cd cs és un món”, i més qun l polític dels polítics intervé o si pos pel mig.
Llegir-ne més
17 de gener de 2013 21:54 h
És escndlós el que està pssnt mb el repetidor de televisió (TDT) situt l muntny de Portbou, que don cobertur l zon de l’Alber Mrítim, o el que tmbé lguns nomenen l zon de L Mr Amunt; és dir, els municipis de Portbou, Coler, Llnçà i El Port de l Selv . És intolerble que es digui que j està rrnjt, qun, mss sovint, per cuses meteorològiques, de cop i volt el senyl de televisió qued interromput . I que és més greu , i sospitós, és que sempre li toc el rebre les televisions en ctlà , el grup de TV3 i el cnl 8 del grup Godó.
Llegir-ne més
17 de gener de 2013 21:18 h
Alfonso Guerr, quell que gudi qun el Congrés pssv el ribot l reformt Esttut d’Autonomi del Principt. Ho recordu? Ell que er tn feliç r no sp per què ni per on h rribt l tempest sobirnist. És el mteix, encr diputt pels segles dels segles, que h profitt les festes de Ndl de 2012 per envir un felicitció mb un crt del filòsof i crític literri Johnn Gottfried von Herder, que v viure durnt el segle XVIII. L importànci d’quest crt està en el fet que Wlter Benjmín i Willy Hs l vren seleccionr el 1932, i l vren incloure en un ntologi de textos de l Il·lustrció i del Romnticisme, que es v publicr Die Literrische Welt, com dvertènci per mor de les mences del ncionlisme i del feixisme.
Llegir-ne més
17 de gener de 2013 15:00 h
Dels 14.000 treblldors de l’eroport del Prt, més de 10.000 estn bonts l’prcment instl·lt per ells. Les condicions fins r eren prou ssumibles: podien dquirir un bonment (des de l’ny 2000 s’h nt incrementnt) per trent entrdes sense termini d’utilitzció. No obstnt, r, quest tipus h quedt substituït per un bonment que cduc l cp d’un mes, l qul cos perjudic molt tots els treblldors i sobretot qui té un contrcte eventul o prcil que no trebll cd di o bé ho f en hores en què no hi h trnsport públic.
Llegir-ne més
17 de gener de 2013 11:33 h
Durnt l cmpny prèvi les eleccions del 25-N vig tenir l’oportunitt de conèixer de prop el projecte de l Cndidtur Unitt Populr. Tot i que j teni lgun referènci de l bon fein que estven fent ls juntments, em v grdr molt com el seu discurs, trvés de reivindiccions i propostes coherents, combinv els 2 eixos sobre els que es desenvolup l polític ctln: el socil i el ncionl. I és que per l CUP, l’lliberment socil i el ncionl formen un tot indestrible. Al seu torn, Artur Ms, en el seu discurs ndlenc, v venir dir quelcom semblnt: “no hi h projecte ncionl sense projecte socil”.
Llegir-ne més
16 de gener de 2013 22:37 h
En un ocsió vig sentir explicr un nècdot referid l’ctul ministre Gllrdón: l seu pre, dirigent del PP, unes persones li retreien el seu conservdorisme i, leshores, els respongué que qun coneguessin el seu fill, j no pensrien, d’ell, el mteix. Efectivment, l’ctul ministre de Justíci, té un dn ideològic integrist i, en conseqüènci, h post l direct cp l modificció de l llei d’interrupció de l’embràs, tot seguint l put mrcd per l Conferènci Episcopl. En els drrers dies, h deixt dit que j té el projecte qusi enllestit i que estrà en líni mb el que h nt exposnt d’ençà que és ministre d’cord mb el guió vnçt en l cmpny electorl i difós per les ssocicions ntivortistes.
Llegir-ne més
16 de gener de 2013 18:57 h
Així començv l cnçó més fmos dels pllssos de l tele mb els que molt gent hem crescut, i que r els seus descendents segueixen presentnt-nos grns i menuts. En quells nys el circ er ixò pllssos, il·lusió i fntsi. Però uns nys més trd, qun llegim l publicitt dels espectcles de circ ctuls, et cu l’ànim ls peus qun veus l prticipció d’nimls l seu crteller. Animls que, per descomptt, trebllen de mner forçd, privts de llibertt i sotmesos durs entrenments mb utilitzció de violènci per que obeïsquen.
Llegir-ne més
16 de gener de 2013 16:49 h
El Misteri (espnyol) d'Educció és mns d'un person misterios, que confon l'educció físic mb l tísic i l tutori mb l tonteri. No serveix de res l'informe que deix l'educció l cpdvll d'Europ, mb grns dèficits en ciències, mtemàtiques i nglès. No cl dedicr esforços millorr el nivell de l'ensenyment musicl, plàstic o gimnàstic, sinó en tot cs col·locr ordindors (i projectors) totes les ules, per semblr més moderns. No vl l pen trebllr contr el frcàs escolr o contr l'pti, l ml educció o l mnc d'interès de l'lumnt.
Llegir-ne més