22 de gener de 2013 16:48 h
Diumenge vig veure Lincon, un fntàstic exercici d'històri i polític elbort per l fctori Spielberg. Amb un guió ben trent, un escenogrfi impecble, i unes ctucions extrordinàries (memorble Hrvey Keytel com ctor de reprtiment), l pel·lícul trct d'un dels moments decissius de l històri mericn. Un d'quells moments en què, com ironitzv Winston Churchill, els nord-mericns prenien l decisió correct, després de contemplr totes les ltres. En un moment de màxim tensió, les cblles de l guerr civil, el president v conseguir l tretzen esmen l Constitució que boli definitivment l'esclvitud.
Llegir-ne més
22 de gener de 2013 16:08 h
Tinc 50 nys i en f, girebé 40, que sóc usuri del tren convencionl. Doncs bé, observo, percebo mb inquietud i preocupció l polític que es port terme en mtèri ferroviàri, en el sentit que sembl que només existeixi l’Alt Velocitt ; i que, per rons polítiques i econòmiques ntiqudes, s’intenti bndejr, de totes totes, el tren convencionl : el tren socil, territoril i de proximitt, que f servir l grn mjori bsolut de l poblció ctln .
Llegir-ne més
22 de gener de 2013 15:49 h
Sovint en lguns sectors de l’independentisme se senten veus que diuen que Espny cbrà com l URSS. Sense cp tret l’ire diferents territoris nirn ssolint l sev independènci, mb pu i sense que el govern espnyol hi pugui dir ni fer res. Són msses nys els que port Espny vivint un vid que no mereix. L cultur imperilist els hi h psst fctur. Msses segles recptnt diners de les colònies i vivint el di di, sense trebllr, sense invertir ni pensr en el futur. Avui però, en mig d’un crisi globl i d’un Espny invible l cord segueix tens però j està punt de trencr-se.
Llegir-ne més
22 de gener de 2013 13:31 h
Cl enderrocr els dogmes neoliberls que no ens deixen viure . És urgent evitr que Ctluny i Europ ciguin en mns de l ignomíni lliurecnvist . L nostr ngoix , l nostr mortificció són els beneficis pels ccionistes de bors i d'ltres funes especuldores que només pretenen crregr-se Europ , l justíci socil i l nostr identitt ncionl . És necessri veure i nlitzr bé els esdeveniments . L Unió Europe i l'Euro només subsistirn si es mnté ( mplit ) l'estt del benestr .
Llegir-ne més
21 de gener de 2013 18:28 h
Article publict l bloc del Col.lectiu Emm Nico Krisch (Hertie School of Governnce, Berlin & IBEI, Brcelon) Joseph Weiler’s polemic on Ctln independence hs certinly stirred up debte (see the comments on the piece), which is lwys helpful. But s much s I dmire much of Weiler’s cdemic work, I find this intervention hevily misguided in substnce, in prt becuse of misunderstnding of the resons behind the Ctln drive, in prt becuse of misreding of the nture of independence clims in generl. I write this hving spent significnt prt of the lst decde in Brcelon, with growing pprecition for the concerns of Ctlns nd of sub-stte ntionlism in generl, which hs certinly toned down my erlier, perhps rther nïve cosmopolitnism tht hd little time for ntions nd borders.
Llegir-ne més
21 de gener de 2013 11:11 h
En els meus primers nys d'estudint de Filosofi i Lletres, l'Estudi Generl Lul·lià de Mllorc, vig tenir un privilegi que només qulcuns ltres estudints com jo d'quells mteixos nys vren poder tenir. Pensnt-hi després he pres consciènci que vig ser molt ben sortt, quells nys, perquè no només estudiv un cos que definitivment m'grdv, després d'nys d'escol i institut en què vig hver-me d'empssolr moltes mtèries que no m'interessven gens, sinó que més més vig tenir com professors dues personlitts de les més importnts que quest pís nostre h dont l'únic cultur pròpi, l que s'express en ctlà; dues personlitts que, tot i que com tls j eren reconegudes per tot l societt il·lustrd i cult dels Pïsos Ctlns del moment, eren persones simples, mbles, simpàtiques, tentes, humils, sempre disposdes judr qui els ho demnàs i suportr el setge il·lusiont de jovenets com jo que els dmiràvem.
Llegir-ne més
21 de gener de 2013 01:22 h
ERREALA 3-2 BARÇA De deu prtits com el d’Anoet, en gunyes 8 i emptes l’ltre. El desè el perds, que és el que v pssr dissbte l cmp donostirr. Un derrot ssumible i que h de posr en lert ls de Tito, imprbles quest tempord però humns l cp i l fi. Menció especil ls tribunerus i les seves queixes l’àrbitre com motiu de l derrot; prlrà lgú quest setmn de conspircions? El Brç, tot i clprr l pilot durnt girebé tot el prtit, surt derrott degut l insistènci d’un Errel que mi no se li v donr com mort i degut tmbé errdes puntuls en l defens culer.
Llegir-ne més
21 de gener de 2013 00:30 h
L primer pedr del que vui coneixem com Internet es v posr el 29 d’octubre de 1969, però podríem ssegurr que no és fins l’gost de 1991, qun el CERN publicà el projecte World Wide Web, i Tim Berners-Lee inicià l creció de l’HTML i l’HTTP, que Internet no començà ssemblr-se un mic l grn xrx que coneixem vui en di. I l cp de res, el 1993, preixi Mosic 1.0, el primer nvegdor web cret pel Centre ncionl per pliccions de supercomputció l Universitt d’Illionis. J ho teníem tot punt, i v pssr el què v pssr… Internet v inicir un expnsió exponencil per tot el plnet, que en pocs nys cnviri per sempre més el món de les comuniccions, els negocis i ltres tntes coses de les nostres vides.
Llegir-ne més
21 de gener de 2013 00:28 h
Fitx tècnic CF Pobl de Mfumet (2): Crlos, Mdero, Mozo, Cunill, Aitor; Juli, Serr; Crbi, Kko (Vernet, 69′), Èric (Joselu, 76′); Csnov (Bertomeu, 87′). UE Rpitenc (2): Rül, Yelmos, Dvid López (Zmbrno, 55′), Miguel Pérez, Julio, Bertomeu, Cllriss, Munt, Brru (Ferrn, 61′), Alexis, Jvi. Gols: 1-0 Serr, 33′; 1-1 Miguel Pérez, 65′; 2-1 Cunill, 74′; 2-2 Miguel Perez, 83′. Àrbitre: Congost Lrros. H ensenyt trget grog ls locls Mozo (29′) Aitor (37′, 55′), Èric (43′), Juli (78′) i Serr (89′) i ls visitnts Dvid López(29′), Jvi (33′), Alexis (39′), Brru (56′), Zmbrno (59′), Bertomeu (80′) i Munt (89′) i l’entrendor visitnt Teixidó (40′).
Llegir-ne més
20 de gener de 2013 23:58 h
Hi hvi un vegd en CUP, un cirurgià tn excels, tn pur, tn gui i mb un superioritt morl només comprble l de l’eminent Dr Herrer, que dvnt d’un pcient mb diversos càncers (un de fetge, un de colon, un de pulmó i un de pelvis), v negr-se operr-lo l·legnt que, o bé li operv tots els càncers lhor o no n’operv cp. No en v operr cp, ni tn sols quell mb què teni més possibilitts de reeixir i, òbviment, el pcient Pïsos Ctlns, per qui tnt fecte dei sentir, v morir. Hi hvi un vegd un poble tn remtdment bbu en el seu complex d’inferioritt i mnc d’utoestim que, mlgrt el seu evident potencil, estúpidment donv per fet que entrr l UE er sinònim de viure entre els privilegits escollits.
Llegir-ne més