Col·lectiu Emma
4 de febrer de 2013 19:20 h
Studie: Juristische Analyse der Kommission zur Verteidigung der Rechte des Einzelnen der Anwaltskammer von Barcelona
Article publict l bloc del Col.lectiu Emm Im Lufe ihrer fst vierzigjährigen Geschichte versuchte die Kommission zur Verteidigung der Rechte des Einzelnen der Anwltskmmer von Brcelon sich stets n llen Debtten gesellschftlicher und juristischer Trnszendenz zu beteiligen, die in unserem Lnd stttgefunden und die fundmentlen Rechte des Einzelnen sowohl uf individueller ls uch uf kollektiver Ebene betroffen hben. In der jetzigen Sitution, in der sich ds ktlnische Volk vor der Herusforderung sieht, Entscheidungen zu treffen, welche seine Zukunft ls Ntion bestimmen, knn und drf die Kommission nicht bwesend sein in jenem intensiven Diskurs, der sich rund um ds Recht uf Selbstbestimmung entfltet ht.
Llegir-ne més
Cap comentari
Manuel Pérez Nespereira
4 de febrer de 2013 17:38 h
El sentit de les paraules
Qun f uns nys l generció més jove que l mev v començr emprr els misstges de text, reconec que vig hver de reciclr els meus coneixements per poder entendre els continguts. Així, si lgú et dei que rribri trd, voli dir que t’rmessis de pciènci, i si fegi wpo que estves de bon veure, poso per cs. En relitt no er tnt revolucionri ni tnt trencdor. Les prules mntenien el significt, tot i que reduïdes en qulques csos les consonnts. En cnvi, drrerment ssistim un festí, un men de bcnl desvicionist o si més no pertorbdor.
Llegir-ne més
Joan Tardà
4 de febrer de 2013 14:43 h
Dimecres, tothom amb els treballadors d'Stora Enso de Sant Andreu/Castellbisbal
Si lgú encr neg com i de quin mner ptim les conseqüències d’un legislció fet per permetre que hi hgi qui pugui mntenir el mteix nivell d’cumulció de cpitl cost dels treblldors, que tingui present el cs de l’empres Stor Enso de Snt Andreu. Efectivment, d’ençà l’provció del Reil Decret –llei 3/2012 de mesures urgents per l reform lborl, els treblldors estn més indefensos que mi. Brr lliure l’comidmernt lliure, estocd de mort l negocició col.lectiv i escc les mínimes competències que teni l Generlitt pel que f l’utoritzció d’ERO’s, medició, etc.
Llegir-ne més
Meritxell Doncel
3 de febrer de 2013 19:00 h
Legal, no pas constitucional
El debt sobre el procés independentist ctlà se centr en postults erronis de bse qun s’ssent l negció del dret d’utodeterminció sobre l il·leglitt d’quest procés per entrr en contrdicció mb l Constitució Espnyol. Amb ixò, s’ssimil leglitt constitucionlitt, qun no són conceptes forçosment sinònims, de fet. Recordem que l’ordenment jurídic espnyol està conformt per les seves lleis internes i pels pctes i trctts signts per Espny, que invliden l sev legislció intern, fins i tot l de rng constitucionl, si quest entr en contrdicció mb l leglitt ssumid per l’Estt espnyol.
Llegir-ne més
Xavier Guarque
3 de febrer de 2013 18:56 h
Tant de bo
Si un cos es v poder copsr clrment en l Did és l trnsverstilitt del sentiment que hi h l crrer. Fins r, l històri de Ctluny és plen de moviments tn o més expressius però pot ser mi s'hi hn vist implicts, i en primer líni, gent de tots les edts, condició, sexe i rç. Allí s'hi v poder veure pres, fills i vis d'un mteix fmíli i ixò rrment s'h pogut veure mi, si més no, voluntt pròpi. Això, no cl dir, que és positiu i interessnt per l riques de discurs que trnsmet, per l forç que don l unió de les diferents mneres de veure un problem o un situció.
Llegir-ne més
Xavier Ginesta
3 de febrer de 2013 18:22 h
De la legalitat a la ètica de la política
“Fins qun tu, Ctilin, busràs de l nostr pciènci?”, dei Ciceró l Sent cusnt Luci Sergi Ctilin d’temptr contr l Repúblic. Segurment, l’inici del discurs de Mrc Tuli Ciceró (In Ctilinm, discurs I, cpítol I), que h estt considert per molts un de les obres mestres de l retòric i l’ortòri clàssic, podri servir per cusr públicment, vui, molts d’quells qui hn ust, presumptment, les rques públiques o el poder que concentrven les seves mns per enriquir-se l’esquen dels ciutdns. Al cp i l fi, el jurist romà cusv l militr d’temptr contr l’essènci del sistem republicà, si f no f, el què signific tmbé per l democràci contemporàni l corrupció institucionlitzd entre els dos grns cercles de poder, el polític i l’econòmic.
Llegir-ne més
Josep Maria Loste
3 de febrer de 2013 18:04 h
La Llei d’unitat de mercat
Aquest nou projecte de llei del govern centrl és terriblement lopitzdor uniformitzdor : és un utèntic píndol enverind contr Ctluny . De fet, quest projecte de llei d’unitt de merct, en teori, pretén un simplificció dministrtiv; però ixò no deix de ser un excus més del centrlisme del PP per nr lminnt les competències de les comunitts utònomes i, sobretot, per lligr en curt el govern ctlà. Cl tenir molt present que quest, futur llei ( que esperem que no s’pliqui mi cs nostr) oblidrà un llicènci únic per estbliment de qulsevol empres utoritzd de l’Estt .
Llegir-ne més
Joan Lladó
3 de febrer de 2013 13:35 h
Els illencs voldran sumar-se a la independència del Principat?
Si l democràci cb vencent les lleis, que és el que no tenc cp dubte que pssrà, i Ctluny cb mb èxit el seu procés d'independènci, ens trobrem mb un Espny molt debilitd, un nou estt mediterrni i un perfecte escenri perquè els ciutdns illencs vegem un sortid clr del pou de foscor econòmic, socil i democràtic en el qul estm ficts. De tots els interrognts que s'obren n'hi h un que pens que és el fonmentl. Poden els mllorquins d'esquerres, de dretes, ndius o nouvinguts sentir-se trets per un nou estt federl conformt pels diferents territoris dels Pïsos Ctlns.
Llegir-ne més
Cartes dels lectors
3 de febrer de 2013 13:35 h
Ensenyança rica-economia pobre: Vilamagore
L’Escol Vilmgore, de Snt Pere de Vilmjor, reclm disposr de plces de P3 per l curs vinent. L’Administrció ho rebutj mb càlculs econòmics i demogràfics que bndegen l’esforçt rendiment professorl, l’extens interès de l poblció per l pedgogi del col·legi i l grn demnd d’inscripcions en quest curs infntil. ¿Hi hurà, doncs, un concilició rendible? El projecte eductiu del centre, integrl i integrdor, equilibr ctituds, hàbits, conceptes, procediments i cretivitt que l mind dquireix junt mb vlors democràtics.
Llegir-ne més
Estanis Alcover
3 de febrer de 2013 12:27 h
La comunicació ciutadana versus el periodisme ciutadà
L democrtitzció de l informció que h insturt Internet h conseguit un veritble mircle sobretot en els pïsos democràtics. En el cs del nostre, s'h concrett posnt el constitucionl i inlienble dret l llibertt d'expressió l'bst de l mà, o millor dit, del teclt del ciutdà. Els hbituls del ciberespi bé ho sben. Ar, gràcies ls blogs o bitácores personls, qulsevol que desitgi cibercomunicr, verbigràci, elucubrr, i mentre respecti el dret l'honor, l intimitt i l pròpi imtge, i protegeixi l joventut i l infànci –tl com resseny l Constitució dels principis bàsics del sentit com -, pot sentir l'drenlin que produeix l retrolimentció comunictiv o feed-bck escl plnetàri i , sobre, comprtir-ho després les xrxes socils, Fcebook, tuits, etc.
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs