3 de febrer de 2013 18:04 h
Aquest nou projecte de llei del govern centrl és terriblement lopitzdor uniformitzdor : és un utèntic píndol enverind contr Ctluny . De fet, quest projecte de llei d’unitt de merct, en teori, pretén un simplificció dministrtiv; però ixò no deix de ser un excus més del centrlisme del PP per nr lminnt les competències de les comunitts utònomes i, sobretot, per lligr en curt el govern ctlà. Cl tenir molt present que quest, futur llei ( que esperem que no s’pliqui mi cs nostr) oblidrà un llicènci únic per estbliment de qulsevol empres utoritzd de l’Estt .
Llegir-ne més
3 de febrer de 2013 13:35 h
Si l democràci cb vencent les lleis, que és el que no tenc cp dubte que pssrà, i Ctluny cb mb èxit el seu procés d'independènci, ens trobrem mb un Espny molt debilitd, un nou estt mediterrni i un perfecte escenri perquè els ciutdns illencs vegem un sortid clr del pou de foscor econòmic, socil i democràtic en el qul estm ficts. De tots els interrognts que s'obren n'hi h un que pens que és el fonmentl. Poden els mllorquins d'esquerres, de dretes, ndius o nouvinguts sentir-se trets per un nou estt federl conformt pels diferents territoris dels Pïsos Ctlns.
Llegir-ne més
3 de febrer de 2013 13:35 h
L’Escol Vilmgore, de Snt Pere de Vilmjor, reclm disposr de plces de P3 per l curs vinent. L’Administrció ho rebutj mb càlculs econòmics i demogràfics que bndegen l’esforçt rendiment professorl, l’extens interès de l poblció per l pedgogi del col·legi i l grn demnd d’inscripcions en quest curs infntil. ¿Hi hurà, doncs, un concilició rendible? El projecte eductiu del centre, integrl i integrdor, equilibr ctituds, hàbits, conceptes, procediments i cretivitt que l mind dquireix junt mb vlors democràtics.
Llegir-ne més
3 de febrer de 2013 12:27 h
L democrtitzció de l informció que h insturt Internet h conseguit un veritble mircle sobretot en els pïsos democràtics. En el cs del nostre, s'h concrett posnt el constitucionl i inlienble dret l llibertt d'expressió l'bst de l mà, o millor dit, del teclt del ciutdà. Els hbituls del ciberespi bé ho sben. Ar, gràcies ls blogs o bitácores personls, qulsevol que desitgi cibercomunicr, verbigràci, elucubrr, i mentre respecti el dret l'honor, l intimitt i l pròpi imtge, i protegeixi l joventut i l infànci –tl com resseny l Constitució dels principis bàsics del sentit com -, pot sentir l'drenlin que produeix l retrolimentció comunictiv o feed-bck escl plnetàri i , sobre, comprtir-ho després les xrxes socils, Fcebook, tuits, etc.
Llegir-ne més
3 de febrer de 2013 12:27 h
L democrtitzció de l informció que h insturt Internet h conseguit un veritble mircle sobretot en els pïsos democràtics. En el cs del nostre, s'h concrett posnt el constitucionl i inlienble dret l llibertt d'expressió l'bst de l mà, o millor dit, del teclt del ciutdà. Els hbituls del ciberespi bé ho sben. Ar, gràcies ls blogs o bitácores personls, qulsevol que desitgi cibercomunicr, verbigràci, elucubrr, i mentre respecti el dret l'honor, l intimitt i l pròpi imtge, i protegeixi l joventut i l infànci –tl com resseny l Constitució dels principis bàsics del sentit com -, pot sentir l'drenlin que produeix l retrolimentció comunictiv o feed-bck escl plnetàri i , sobre, comprtir-ho després les xrxes socils, Fcebook, tuits, etc.
Llegir-ne més
3 de febrer de 2013 10:27 h
Un fill d’un d’questes nissgues del centenr de fmílies que estn en totes les direccions de les institucions empresrils nostrdes em dei, f pocs nys, que moltes d’elles eren un gerontocràci. I fei cony qun li dei l seu pre “Oye ppá, ver si os retiráis pr que submos otros” (sic) Fins r, l cúpul de poder Ctluny hvi quedt l mrge del frgor de l mjori dels mortls. Movent fils distànci, de vegdes en teni prou. Però ixò s’h cbt mb l’rribd de l Borrsc perfect: crisi del model de relcions lborls i del sistem de l’Estt del benestr; crisi del règim de l Segon Resturció i de legitimitt democràtic degut l’explosió de l corrupció; i crisi definitiv de l relció Estt-Ctluny.
Llegir-ne més
3 de febrer de 2013 10:00 h
Herois sense hc, són les víctimes nònimes d'un ERO, els màrtirs socils d'un mètode d'just econòmic impulst per un sistem mllt, un sistem desbordt, fectt per un ddicció ls comidments i les retlldes públiques i que no és cpç de reformr equittivment les seves estructures. De l mteix mner que les crisis posen en evidènci els greus errors del sistem re-distributiu de l riques, les solucions que es posen l pràctic per resoldre-les refirmen que el desequilibri i l destrucció dels principis de l'estt del benestr que generen no són impediments per quells que tenen l missió de protegir l prt lt de l clssificció socil.
Llegir-ne més
3 de febrer de 2013 08:52 h
L'ex fiscl generl John Mitchell, que l'ny 1972 er el cp de l reelecció de Richrd Nixon, v negr qulsevol implicció en l´ssumpte Wtergte. J sbem tots com v cbr. Amb l dimissió de R.Nixon. Clinton v negr, sot jurment, que hgués mntingut relcions sexuls mb Mònic Lewinsky. Ells sben com v nr l cos.... i nosltres ens ho vn fer sber, pel dret i l revés. Mrino Rjoy h sortit per televisió, negnt que no h cobrt mi diner negre ni n'h reprtit entre membres del prtit i que tot el que h sortit l prems és fls.
Llegir-ne més
3 de febrer de 2013 01:38 h
Algú del govern, te interès que es sàpig l veritt ? Crec que lgú huri de tenir interès, fvor de l democràci i dels drets de tots els ciutdns honrts , en el retorn del “jutge” Grzon , l’exercici de l sev crrer judicil , que el poder de l corrupció v estroncr , per impedir portr dvnt l justíci , tl com v fer mb Pinotxet, ls responsbles i culpbles de l greu situció econòmic en que es trob l’estt espnyol, mb un govern PP enfngt fins ls genolls, que de ben segur fregnt l ró , intent justificr-se en l gestió heretd del govern PSOE, que tmbé es lmentv de l gestió heretd del govern PP d’Aznr.
Llegir-ne més
2 de febrer de 2013 16:13 h
(Publict "El Punt Avui" el 25-Gen-13) Certment el President Ms no h obtingut el resultt que esperv, i potser lment hver-les convoct, però per l pís, les drreres eleccions l Prlment, en ser efectivment plebiscitàries, hn clrifict moltes coses i ens permeten extreure forç conclusions, si ssumim que les condicions que l Unió Europe v imposr Montenegro qun v dur terme el seu referèndum d’independènci (un mínim d’un 50% de prticipció, i un victòri del “Si” com mínim del 55%), serien les mteixes que s’exigirien Ctluny.
Llegir-ne més