Rival Petit
5 de febrer de 2013 23:40 h
Sandro "Multigates" Rosell
Dies enrere, l prestigios revist frnces Frnce Footbll sorpreni el món del futbol mb l publicció d'un exhustiu informe sobre l corrupció generlitzd en l designció, com seu dels mundils 2022, de l cndidtur de Qtr. Girebé res de nou, repeteixo, res de nou, pels que f temps seguim l reporter britànic Andrew Jennings, el blog L Trnsprenci de Sndro Rosell de l'incnsble @getfegte o el bloc Consult Brç en l sev impgble i mi prou vlord tsc en l lluit i denúnci de les corrupcions que envolten el món del futbol.
Llegir-ne més
Cap comentari
Xavier Guarque
5 de febrer de 2013 20:33 h
... I la xocolata espessa
L reivindicció del dret decidir no comport el plntejr-se l independènci. Això s'huri de tenir ben clr, tn els que ho volen juntr com els que per exercir quest dret j hi veuen l conseqüènci. L relitt de Ctluny com nció qued clr des del moment en que els trets diferencibles d'Espñ es vn mnifestr clrment en el debt de l Constitución Espñol mb el terme “ncionlitts” l referir-s'hi en el seu text qun prlven dels fets ctlà i bsc especilment, diferencint-los de les regions.
Llegir-ne més
beatlescat
5 de febrer de 2013 19:53 h
ES PUBLIQUEN LES CARTES DE JOHN LENNON
El llibre deHunter Dvis que recull i coment lgunes de les crtes, postls i ltres elements que John Lennon v escriure l llrg de l sev vid es publiquen r en cstellà en un edició de Libros Cúpul. En totl són prop de 300 crtes, lgunes d'elles inèdites que ofereixen un ltr vessnt de Lennon. Estn dirigides mics, fmilirs, prelles, fns, etc (fins i tot inclou un crt de queix l bugderi) i moltes d'elles, com er hbitul en John nven compnydes d'un dibuix. En el llibre es reprodueixen moltes d'questes crtes.
Llegir-ne més
Joan Tardà
5 de febrer de 2013 16:49 h
Els republicans amb la campanya per l'escola pública laica
Sempre hem firmt que els dos primers nys de govern Zptero vn estr mrcts pel progressisme. I fins que no v trir el compromís que hvi dquirit mb els ctlns de respectr l’Esttut que elborés el Prlment de Ctluny, l relció PSOE-ERC v ser difícil, però profitos. Un dels resultts fou l’enterrment de l Ley Orgánic de Clidd de l Enseñnz de l ministr (ex-moist) d’Aznr Pilr del Cstillo que dinmitv l immersió lingüístic, segregv, privtitzv i confessionlitzv encr més l’ensenyment. D’llò, en v sortir l’ctul LOE, el desplegment de l qul h estt condiciont per l minv progressiv de recursos públics, per les deslleiltts governmentls (recordeu l 3 hor de cstellà) de l ministr socilist Cbrer i, cl dir-ho, per l’oposició brroer del PP negr-se possibilitr el Pcte d’Estt que preteni el ministre Gbilondo.
Llegir-ne més
Col·lectiu Emma
4 de febrer de 2013 19:20 h
Studie: Juristische Analyse der Kommission zur Verteidigung der Rechte des Einzelnen der Anwaltskammer von Barcelona
Article publict l bloc del Col.lectiu Emm Im Lufe ihrer fst vierzigjährigen Geschichte versuchte die Kommission zur Verteidigung der Rechte des Einzelnen der Anwltskmmer von Brcelon sich stets n llen Debtten gesellschftlicher und juristischer Trnszendenz zu beteiligen, die in unserem Lnd stttgefunden und die fundmentlen Rechte des Einzelnen sowohl uf individueller ls uch uf kollektiver Ebene betroffen hben. In der jetzigen Sitution, in der sich ds ktlnische Volk vor der Herusforderung sieht, Entscheidungen zu treffen, welche seine Zukunft ls Ntion bestimmen, knn und drf die Kommission nicht bwesend sein in jenem intensiven Diskurs, der sich rund um ds Recht uf Selbstbestimmung entfltet ht.
Llegir-ne més
Manuel Pérez Nespereira
4 de febrer de 2013 17:38 h
El sentit de les paraules
Qun f uns nys l generció més jove que l mev v començr emprr els misstges de text, reconec que vig hver de reciclr els meus coneixements per poder entendre els continguts. Així, si lgú et dei que rribri trd, voli dir que t’rmessis de pciènci, i si fegi wpo que estves de bon veure, poso per cs. En relitt no er tnt revolucionri ni tnt trencdor. Les prules mntenien el significt, tot i que reduïdes en qulques csos les consonnts. En cnvi, drrerment ssistim un festí, un men de bcnl desvicionist o si més no pertorbdor.
Llegir-ne més
Joan Tardà
4 de febrer de 2013 14:43 h
Dimecres, tothom amb els treballadors d'Stora Enso de Sant Andreu/Castellbisbal
Si lgú encr neg com i de quin mner ptim les conseqüències d’un legislció fet per permetre que hi hgi qui pugui mntenir el mteix nivell d’cumulció de cpitl cost dels treblldors, que tingui present el cs de l’empres Stor Enso de Snt Andreu. Efectivment, d’ençà l’provció del Reil Decret –llei 3/2012 de mesures urgents per l reform lborl, els treblldors estn més indefensos que mi. Brr lliure l’comidmernt lliure, estocd de mort l negocició col.lectiv i escc les mínimes competències que teni l Generlitt pel que f l’utoritzció d’ERO’s, medició, etc.
Llegir-ne més
Meritxell Doncel
3 de febrer de 2013 19:00 h
Legal, no pas constitucional
El debt sobre el procés independentist ctlà se centr en postults erronis de bse qun s’ssent l negció del dret d’utodeterminció sobre l il·leglitt d’quest procés per entrr en contrdicció mb l Constitució Espnyol. Amb ixò, s’ssimil leglitt constitucionlitt, qun no són conceptes forçosment sinònims, de fet. Recordem que l’ordenment jurídic espnyol està conformt per les seves lleis internes i pels pctes i trctts signts per Espny, que invliden l sev legislció intern, fins i tot l de rng constitucionl, si quest entr en contrdicció mb l leglitt ssumid per l’Estt espnyol.
Llegir-ne més
Xavier Guarque
3 de febrer de 2013 18:56 h
Tant de bo
Si un cos es v poder copsr clrment en l Did és l trnsverstilitt del sentiment que hi h l crrer. Fins r, l històri de Ctluny és plen de moviments tn o més expressius però pot ser mi s'hi hn vist implicts, i en primer líni, gent de tots les edts, condició, sexe i rç. Allí s'hi v poder veure pres, fills i vis d'un mteix fmíli i ixò rrment s'h pogut veure mi, si més no, voluntt pròpi. Això, no cl dir, que és positiu i interessnt per l riques de discurs que trnsmet, per l forç que don l unió de les diferents mneres de veure un problem o un situció.
Llegir-ne més
Xavier Ginesta
3 de febrer de 2013 18:22 h
De la legalitat a la ètica de la política
“Fins qun tu, Ctilin, busràs de l nostr pciènci?”, dei Ciceró l Sent cusnt Luci Sergi Ctilin d’temptr contr l Repúblic. Segurment, l’inici del discurs de Mrc Tuli Ciceró (In Ctilinm, discurs I, cpítol I), que h estt considert per molts un de les obres mestres de l retòric i l’ortòri clàssic, podri servir per cusr públicment, vui, molts d’quells qui hn ust, presumptment, les rques públiques o el poder que concentrven les seves mns per enriquir-se l’esquen dels ciutdns. Al cp i l fi, el jurist romà cusv l militr d’temptr contr l’essènci del sistem republicà, si f no f, el què signific tmbé per l democràci contemporàni l corrupció institucionlitzd entre els dos grns cercles de poder, el polític i l’econòmic.
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs